Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 12 repassem el curs del Granollers, que ha tancat l'any amb una permanència molt ben assolida, sense sobresalts i amb molta solvència. Els vallesans acabaven la lliga vuitens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers en Roger Santaeugènia, periodista que ha seguit la temporada dels granollerins acompanyat del micròfon de Ràdio Granollers.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
26 de juny del 2016. Tots enganxats a la televisió. El partit de tornada de l'última eliminatòria d'ascens a Segona B del Gavà decidia quin era el futur de l'Esport Club Granollers. El partit acabava als penals. Per sort de l'Esport Club, el Gavà ascendia a la Segona B i, per tant, l'Esport Club era equip de Tercera una temporada més, després de quedar el primer per sobre dels tres llocs de descens directe. Una espècie de miracle que feia mirar aquesta temporada amb uns altres ulls. La intenció era clara, mantenir la categoria sense haver de passar les penúries de l'anterior. Hi havia un problema: era molt tard, i el club no estava podent confeccionar una plantilla com Déu mana perquè no sabia si seria equip de la Tercera Divisió o seria equip de Primera Catalana. És per això que les paraules del tècnic Albert Cámara a l'última jornada, després d'acabar la temporada en una meritòria vuitena plaça, prenien més sentit que mai. Cámara afirmava que tenia un mèrit molt gran aquell vuitè lloc, perquè no havien d'oblidar que quan van confeccionar l'equip, no sabien si serien, o no, equip de Tercera Divisió.
En l'any de la consagració a Tercera, l'Esport Club Granollers s'ha mostrat molt fort a casa. Després d'un inici dubitatiu amb dos empats i una derrota especialment dura, per 3-0 al camp de la Montañesa, l'equip va trobar el camí de la victòria a casa. A partir d'aquí, la dinàmica completament oposada. Un joc vibrant, i una tripleta a dalt que feia les delícies de tothom: Cano, Álex Gil i Carrillo. La victòria per 6-2 davant el Palamós a casa és, probablement, un dels millors partits de tota la temporada. Al llarg de la primera volta, la sensació era sempre la mateixa: l'equip a casa era molt fort i podia plantar-li cara a tothom, però fora de casa era molt vulnerable i gairebé mai puntuava. La victòria a la jornada 18 a Vilassar de Mar, per 0-2, va canviar la mentalitat dels jugadors. La consigna era clara, i Albert Cámara sempre la repetia: "em podran dir que soc millor o no, però no em podran dir que no m'esforço".
Mica en mica s'apropava el tram definitiu al calendari, i és aquí on es marca la diferència entre l'Esport Club de la primera temporada a Tercera i el d'aquesta. Dels últims set partits, l'Esport Club ha puntuat en sis, quatre dels quals fora de casa. La lliçó s'havia après, i tot i no saber si seria equip de Tercera o de Primera Catalana fins a finals de juny, l'equip ha aconseguit una vuitena plaça molt meritòria. Ara toca pensar en l'any que ve, on l'objectiu és més que clar: repetir el resultat d'aquesta temporada. Una vuitena plaça seria, de nou, un gran resultat.
 |
| Contra el Palamós, espectacular triomf per 6-2 // Félix Sancho |
En l'any de la consagració a Tercera, l'Esport Club Granollers s'ha mostrat molt fort a casa. Després d'un inici dubitatiu amb dos empats i una derrota especialment dura, per 3-0 al camp de la Montañesa, l'equip va trobar el camí de la victòria a casa. A partir d'aquí, la dinàmica completament oposada. Un joc vibrant, i una tripleta a dalt que feia les delícies de tothom: Cano, Álex Gil i Carrillo. La victòria per 6-2 davant el Palamós a casa és, probablement, un dels millors partits de tota la temporada. Al llarg de la primera volta, la sensació era sempre la mateixa: l'equip a casa era molt fort i podia plantar-li cara a tothom, però fora de casa era molt vulnerable i gairebé mai puntuava. La victòria a la jornada 18 a Vilassar de Mar, per 0-2, va canviar la mentalitat dels jugadors. La consigna era clara, i Albert Cámara sempre la repetia: "em podran dir que soc millor o no, però no em podran dir que no m'esforço".
Mica en mica s'apropava el tram definitiu al calendari, i és aquí on es marca la diferència entre l'Esport Club de la primera temporada a Tercera i el d'aquesta. Dels últims set partits, l'Esport Club ha puntuat en sis, quatre dels quals fora de casa. La lliçó s'havia après, i tot i no saber si seria equip de Tercera o de Primera Catalana fins a finals de juny, l'equip ha aconseguit una vuitena plaça molt meritòria. Ara toca pensar en l'any que ve, on l'objectiu és més que clar: repetir el resultat d'aquesta temporada. Una vuitena plaça seria, de nou, un gran resultat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada