Posar la directa cap a l'última fase | Prèvia-Guia Tornada 2R

Sense gols en contra però amb resultats de diferent valor, Sant Andreu i Terrassa encaren la tornada de la segona eliminatòria de la promoció amb la vista posada en l'ascens. Els andreuencs no van anotar a Castelló, però tampoc no van encaixar i necessiten un triomf a casa per ser a l'última fase. A l'altra punta de la península, el Terrassa buscarà fer bo el 2-0 de l'Olímpic contra un Compostela que sortirà a l'atac per aixecar el marcador advers.

De celebració en celebració, els catalans busquen ser a l'última ronda // Juanma Medina - Terrassa FC

Aquests són els horaris de la tornada de la 2a eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 3 DE JUNY

19h Sant Andreu-Castellón

20h Compostela-Terrassa

 

 Sant Andreu-Castellón

• El Narcís Sala es vol convertir en un infern pel Castellón, en un duel en què als andreuencs només els val la victòria per ser a l'última ronda del play-off
• Tot i això, des de terres valencianes arribaran vora 1.500 aficionats orelluts que voldran contrarestar, des del gol sud, l'ambient dels locals
• A l'anada, els de Mikel Azparren -que podrà tornar a seure a la banqueta després de la sanció- van tenir opcions per marxar de Castàlia amb un resultat més positiu i l'avantatge d'haver anotat a domicili, però van tornar amb un 0-0
• El Sant Andreu, que encadena 20 partits consecutius sense perdre no ha encaixat cap gol en tota la promoció d'ascens i segueix confiant en la seva defensa fèrria per seguir vius en el camí a Segona B
• L'equip orellut, en canvi, signava el seu primer partit de promoció amb la porteria a zero, però també el primer en què no anotava
• El Sant Andreu serà a la tercera ronda de play-off si...
  • Guanya (Amb un 0-0 el partit aniria a la pròrroga)

El Sant Andreu va marxar de Castàlia sense anotar // Judit Andreu - UE Sant Andreu

Compostela-Terrassa

• El Multiusos de San Lázaro espera amb ganes la visita d'un Terrassa crescut en aquesta promoció d'ascens a Segona B i que vol ser a l'última fase
• Després de desfer-se del Mar Menor, subcampió del grup murcià, els de Cristian García ara volen deixar fora de combat el campió gallec, també a domicili
• L'equip egarenc va treure un molt bon resultat del duel d'anada a l'Olímpic (2-0) i en farà prou amb mantenir les formes per ser a l'última fase
• Els vermells no han encaixat encara cap gol en tot el play-off... una situació que els afavorirà en cas de repetir-se aquest diumenge
• A més, el Terrassa, sompta sis setmanes consecutives sense perdre
• El Compos, en canvi, n'ha perdut dos de consecutius... i en fa quatre no que guanya, entre lliga i promoció
• Aquesta setmana, el Terrassa s'ha entrenat dos dies a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, per preparar l'adaptació al terreny de gespa natural que es trobarà a Santiago
  
• El Terrassa serà a la tercera ronda de play-off si...
  • Guanya, empata, o perd per un gol de diferència.
  • Els egarencs també superarien ronda en cas de perdre per dos gols de diferència sempre que també marquin.

Fem balanç, capítol 14: Terrassa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 14 repassem el curs del Terrassa, que ha tancat l'any amb el retorn a la disputa d'un play-off tres anys després. Una promoció en què queia a casa contra l'Ontinyent, a la primera eliminatòria. Els vallesans acabaven la lliga tercers, amb 66 punts. Escriu sobre la temporada del Terrassa la periodista Coral Andrés, que ha seguit el curs dels egarencs per a Radio Star Terrassa, una emissora local de la ciutat vallesana.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

La temporada de la il·lusió

Un article de Coral Andrés / @Coral_Andres

Il·lusionant. Sense dubte, aquesta és la paraula que millor defineix la temporada 2016/2017 del Terrassa FC. Potser perquè l'equip venia d'un any per oblidar, salvant-se, en l'última jornada, del temut descens compensat, i potser també perquè, per primer cop després d'anys d'inestabilitat, hi havia la sensació que les coses s'estaven fent bé des del principi.

I és que un nom ho canviaria tot. Cristian García. Un referent egarenc, jugador de la ciutat que va iniciar el seu camí com a futbolista al club i va assolir l'històric ascens a Segona Divisió l'any 2002. Després de jugar 20 partits amb el CD Tenerife a la categoria de plata, i amb l'oportunitat de continuar a la Segona Divisió, Cristian decideix tornar a casa. El seu somni no és altre que penjar les botes al club que el va veure créixer com a futbolista, encara que això comporti jugar a Tercera. I és per això que el seu retorn és motiu d'esperança entre l'afició, que sent que, de la mà de Cristian García, el club tornarà a viure els seus millors moments. A més, el lateral egarenc ocupà també el càrrec de director esportiu i s'encarregà de planificar una plantilla amb noms de la ciutat. Jugadors amb passat al club, com Raúl Torres, Xapi Arnau i José Ortega, i jugadors egarencs que encara no havien vestit la samarreta del Terrassa FC, com David López, Álex Fernández, Enric Vega, Sergi Tienda i Roger Martínez. Una plantilla que compta també amb futbolistes de gran transcendència a la categoria i fitxatges procedents de la Segona B. Tot plegat, els ingredients perfectes per cuinar el plat més difícil: el play-off.

El segon projecte de Jordi Cuesta, president de l'entitat, tenia un objectiu clar: el liderat i l'ascens. Unes paraules sorgides de l'eufòria i que mesos més tard serien motiu de penediment, quan es veia que l'objectiu era massa ambiciós i, de fet, mai s'assoliria. La immillorable ratxa inicial d'Olot i Peralada contrastava amb la irregularitat dels egarencs. Tant és a així que 10 jornades van ser suficients per destituir Toni Rodríguez. L'entrenador que va salvar l’'equip del descens la temporada anterior i va ser renovat segurament més per la pressió de l'afició que no pas per voluntat de la directiva. Després de perdre de manera consecutiva els enfrontaments amb els tres primers classificats, el club decideix apostar per Agustín Vacas, entrenador amb passat terrassista com a jugador. En aquesta nova etapa, la irregularitat continua sent la principal protagonista i el punt feble de l'equip és evident: els partits fora de casa. No és fins la visita a Castelldefels, al gener, que els egarencs aconsegueixen guanyar lluny de l'Estadi Olímpic, després de més d'un any sense fer-ho.

La derrota a Manlleu (J30), punt d'inflexió // Juanma Medina - Terrassa FC

L'equip viu pràcticament tota la segona volta des de la cinquena plaça, però a falta d'onze jornades és superat pel Sant Andreu i veu perillar considerablement l'accés a la promoció. El punt d'inflexió va ser, sense dubte, la derrota a Manlleu. El Terrassa FC perd un partit clau a la jornada 30 i una part del vestidora dona un cop sobre la taula. L'equip és conscient que no pot tornar a fallar, i és aleshores quan els egarencs aconsegueixen 7 victòries i un empat i cap gol encaixat. Un final de temporada somiat que els porta fins la tercera plaça i fins al play-off.

L'atzar decideix que sigui l'Ontinyent el rival de la promoció, un equip amb poc pressupost i que no s'esperava lluitar per l'ascens. A priori, cap dels dos equips era favorit, però tant al partit d'anada a El Clariano com a la tornada a l'Olímpic, els egarencs van ser superiors al rival. De fet, l'eliminatòria es va decidir amb dos polèmics penals a favor dels valencians. A l'anada, quan el Terrassa guanyava 0-1, l'àrbitre xiula un penal a favor dels locals per una falta comesa fora de l'àrea. Amb l'1-1, els egarencs tenen l'oportunitat de classificar-se a casa, però la poca fortuna de cara a porteria -amb dos xuts al pal- i de nou, una polèmica actuació arbitral –amb un altre penal dubtós en contra del Terrassa FC i una acció no xiulada sobre Velillas dins l'àrea dels valencians- van decidir l'eliminatòria a favor de l'Ontinyent. I com l'última vegada que els egarencs van disputar un play-off, l'any 2014, l'equip no va aconseguir passar la primera ronda.

El Terrassa FC es despertava així del somni del retorn a Segona B, protagonitzant una imatge històrica a l'Olímpic: els aficionats egarencs a la gespa aplaudint els seus jugadors. I és que, encara que aquest any no s'ha assolit l'ascens, el club ha aconseguit una fita encara més difícil: il·lusionar aquells que feia anys que no trepitjaven l'Estadi i aquells que mai han deixat d'anar-hi. I aquesta és la recompensa al treball ben fet i motiu suficient per creure que, si no ha estat aquest any, serà el següent.

Camí dels 'play-off': Possibles rivals dels quatre catalans

Amb tots els grups de Tercera tancats i el sorteig a tocar [se celebra aquesta tarda a la Ciutat Esportiva de la RFEF, a Las Rozas (17h)] els quatre catalans de play-off ja saben quins són els 17 possibles rivals en la primera eliminatòria de promoció d'ascens a Segona B. Una eliminatòria que, en el cas de l'Olot, podria ser única si aconsegueix superar-la.

Font: tercera.cat

Eliminatòria del campions: UE Olot

L'Olot és, a priori, l'equip amb més possibilitats per assolir l'ascens. D'entrada, l'equip de Ramon Maria Calderé en faria prou superant la primera ronda. Un enfrontament a doble partit amb el campió d'un altre grup que garanteix pel vencedor l'ascens directe. A banda del gran avantatge d'ascendir en una sola eliminatòria, l'enfrontament entre campions té un altre punt a favor: el perdedor té dret de repesca i, lluny de quedar eliminat de la lluita per l'ascens, saltarà directament a la segona ronda amb els 27 vencedors de la primera fase (segons, tercers i quarts classificats a la lliga regular).

Fa quatre temporades (2012/2013), l'Olot ja va jugar aquesta eliminatòria. Va caure amb l'Elx Il·licità (1-0 | 2-2) en primera ronda i va haver de superar les dues posteriors per ascendir a Segona B. Els olotins, que van arrencar el play-off entrenats per Julio Bañuelos i el van acabar amb Alex Terma al capdavant (i amb Eduardo Vílchez de suport), es van desfer del Mairena (Andalusia) en segona ronda (1-1 | 4-1) i de l'Arandina (Castella i Lleó) en la tercera eliminatòria (3-2 | 5-1)

Aquests són els possibles rivals de l'Olot en el sorteig d'aquesta tarda

Lluny de conèixer encara les virtuts i els punts forts i febles de cada equip, en aquest llistat destaca la gran quantitat d'equips filials. No necessàriament superiors a la resta, però sí amb un suport diferent al darrere. 

Sense ser indicatiu de res (cada grups és diferent i els nivell del bloc de 20 equips no és igual, ni tan sols similar, en les 18 lligues de Tercera paral·leles), destaquen els noms del Calahorra (95 punts) o de Las Palmas Atlético del vell conegut del grup cinquè, Manolo Márquez, amb 94 punts. Els dos conjunts que més punts han fet al final de la competició. Una estadística que de poc serveix en un play-off, com la dels únics campions que no han arribat als 80 punts: Betis B (78), Alavés B (74) i Atlético B (73). Campions de tres dels grups on la permanència ha anat més cara.

Primera eliminatòria (de 3)

Segons contra Quarts: CF Peralada

El Peralada jugarà, per primer cop en la seva història, un play-off d'ascens a Segona B. Al conjunt de l'Alt Empordà li ha provat la seva afiliació amb el Girona que, a més d'engreixar el nombre d'equips filials en la promoció d'ascens, ha valgut també per tancar el millor curs de la seva història, amb record de punts i en la posició final. Una segona plaça que garanteix el factor camp favorable, com a mínim, en la primera eliminatòria.

Aquests són els possibles rivals del Peralada en el sorteig d'aquesta tarda

Tots ells han quedat quarts en les seves respectives competicions. Dels 17 possibles rivals, 10 segellaven la seva participació en la promoció d'ascens en l'última jornada. Els d'Arnau Sala i Xavi Punsí, en canvi, la tancaven en la J32, a sis pel final del curs.

Com en el cas dels campions, poc en sabem encara d'aquests 17 equips. Però ens quedem amb el Castellón, per proximitat temporal. L'equip orellut queia la temporada passada (després de ser tercer al seu grup), en l'eliminatòria definitiva contra el Gavà... en la tanda de penals (6-5, després d'empatar a 2 tant a Castàlia com a La Bòbila).

De tots els quarts, només el Móstoles, amb 63 punts, hauria quedat fora del play-off si la puntuació hagués estat la del grup cinquè. Curiosament, el quart amb menys punts comparteix grup amb el campió amb menys punts. Un possible símptoma de la igualtat al grup madrileny (quelcom que no els atorga més ni menys nivell).

Tercers contra Tercers: Terrassa FC

També torna al play-off, tot i que sense passar per cap ascens intermedi, el Terrassa. L'equip egarenc, que ja va disputar la promoció fa tres temporades, ha aconseguit millorar la qualitat del seu bitllet. El curs 2013/2014 els vallesans van tancar l'any quarts, tot i classificar-se també en l'última jornada. Aquella temporada, amb Miki Carrillo a la banqueta, els egarencs queien en la primera ronda contra el Linares (Andalusia) (0-1 | 0-0). La Tercera plaça farà que el factor camp sigui totalment aleatori, ja que el Terrassa s'enfrontarà al tercer d'un altre grup.

Aquests són els possibles rivals del Terrassa en el sorteig d'aquesta tarda

Només dos tercers d'altres grups han sumat menys punts que l'equip entrenat per Agustín Vacas. Un altre cop, el representant del grup madrileny és qui té l'anotació més baixa: Alcobendas Esport (63). El segueix de prop el Villa de Santa Brígida canari(65). L'Utebo aragonès ha sumat, al final del curs, els mateixos punts que l'equip egarencs (66). Una estadística que, un altre cop, no significa res, però que, d'entrada, ens fa preveure que el rival dels vallesans haurà tingut una temporada un pèl més plàcida.

D'entre els equips que han tancat el curs en tercer lloc, ens agrada destacar un dels històrics de les promocions d'ascens a Segona B que hi són cada temporada. El Cerceda gallec, que va ser derrotat pel Llagostera el curs 2010/2011 i que el curs passat es quedava a les portes de l'ascens després de caure en l'última ronda contra l'Atlético Sanluqueño (equip al que recordaran els seguidors potablava per ser el rival de l'ascens pratenc a Segona B el curs 2011/2012).

Quarts contra Segons: FC Vilafranca

Va certificar el play-off en la jornada 37, però cedia el tercer lloc la darrera setmana el Vilafranca. L'equip penedesenc tornarà a jugar una promoció d'ascens per segon any consecutiu... i com a quart classificat també per segon curs seguit. Una posició que farà jugar els d'Ivan Moreno amb el factor camp en contra durant tot el play-off (excepte en una hipotètica tercera ronda en què només quedessin amb vida quarts classificats i el sorteig fos purament aleatori). 

El Vilafranca va caure en la seva última experiència de promoció a mans de l'Atlético Malagueño (0-0 | 2-0). Un record amarg pels penedesencs que esperen millorar en aquest segon intent d'ascens.

Aquests són els possibles rivals del Vilafranca en el sorteig d'aquesta tarda

D'entre els equips que han acabat la lliga en segona posició, set han tancat el curs amb els mateixos punts que l'Olot, o més (80). Novament, els grups madrileny (Unión Adarve), canari (UD San Fernando) i aragonès (Tarazona) han estat els que han tancat la segona plaça amb una puntuació més baixa. Això sí, és destacable la diferència de 7 punts entre l'Unión Adarve i l'Atlético B i els 19 que separen el Tarazona del Deportivo Aragón, o els 28 que hi ha entre

el San Fernando i Las Palmas Atlético

D'entre els tercers classificats destaquem, per pur per històric, sense cap altre argument més que aquest, el nom de l'Avilés asturià, que ha estat segon al grup 2, amb 5 punts, set sota l'Sporting B -campió-, 1 sobre el Tuilla, quart, però 10 sobre l'Oviedo B, cinquè.

Fem balanç, capítol 14: Terrassa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 14 repassem el curs del Terrassa, un dels aspirants a principi de curs, que ha completat un curs força irregular en què ha tingut fins a tres entrenadors diferents i no assolia la plena permanència fins les últimes jornades. Els egarencs acabaven la lliga tretzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Terrassa en Juanma Medina, cap de premsa de l'entitat vallesana.

Onze del Terrassa, en el primer partit de la segona volta, contra l'Europa //
Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Tres en un

Un article de Juanma Medina / @juanmamedina_

Fins a tres tipus de Terrassa FC hem vist aquesta temporada. Tants, com nombre d'entrenadors ha tingut. Un primer Terrassa FC fins l'11 d egener amb David Pirri. Un segon fins als 4 de març amb José Luis Duque. I un tercer fins a final de temporada amb Toni Rodríguez. Massa canvis segurament per a una afició terrassista amb ganes d'estabilitat. Potser necessitats d'una temporada d'impàs, sense gaire contratemps, amb l'inici de l'ambiciós projecte de Jordi Cuesta i el seu equip.

Del primer Terrassa FC, fet com bonament es va poder i tard -molt tard-, encara guardo a la memòria quan Juanje, el segon de Pirri, va haver de jugar uns minuts en l’amistós de pretemporada contra el Vilanova per falta de jugadors. Després de l’annus horribilis de la temporada passada, tot i que el 'play-off' es va escapar només per la diferència de gols, i gràcies a  la sempre admirable habilitat i professionalitat de Sergio Montero, el Terrassa FC va improvisar una plantilla molt jove i amb molta inexperiència tret d’Aaron Bueno, Miki Martínez, Eric Martínez i Uri Serra. Precisament alguns dels jugadors que van deixar el club al gener. Era un Terrassa FC d’un joc associatiu molt difícil de veure a Tercera, al més pur estil Pirri, però en total construcció, que s’estrenava encaixant una golejada (5-0) contra l’Europa, però que després era capaç de guanyar 4-1 el Vilafranca. Tanmateix perdia 0-4 contra el Cerdanyola o 5-0 davant el Granollers com guanyava 1-3 davant d’un Júpiter molt en forma. Amb Pirri crec que hauria estat possible aconseguir quelcom bonic, potser aquest any no (qui sap?), però el següent jo apostaria que sí. Però no ho dic jo, ho diuen les sensacions i les energies que es respiraven al vestidor i entre els jugadors. La comunió entre ells i el cos tècnic era espectacular. Mai he vist, i crec que mai tornaré a veure, alguna cosa així.

Amb les derrotes per la mínima contra els grans Prat i Europa a l’Olímpic i a quatre punts de les posicions de ‘play-off’ la directiva va voler injectar més motivació i exigència als jugadors amb el canvi a la banqueta, però l’arribada de Duque no va tenir efecte. El Terrassa FC del colomenc, sense un estil marcat però que buscava més el contacte i intentava fer un joc més directe, va baixar fins la 17a posició, només dos punts per sobre del descens directe. El Terrassa de Duque es va estrenar amb una dura derrota (6-1) al camp del Peralada i no va ser capaç de guanyar cap dels següents vuit partits. Els reforços, tret de Joan Grasa, Borges i Manu Martín tampoc van funcionar gaire.

Amb totes les alarmes enceses, la cúpula del Terrassa FC es va tornar a moure i va arribar a la conclusió que potser la solució es trobava a casa. Toni Rodríguez, que entrenava al Terrassa FC 1906 de Primera Catalana, es va fer càrrec de l’equip i les estadístiques no han pogut ser més positives. Per no perdre el costum, també va començar perdent (2-1 a Vilafranca), però va sumar 5 triomfs, tots a l’Olímpic, tres empats (un d’ells contra el líder, el Prat, al Sagnier) i només dues derrotes d’un Terrassa FC que tornava a agradar-se i a agradar. 

Serà de Toni Rodríguez, però no dubteu que la temporada vinent veurem un altre Terrassa FC. Els tres primers fitxatges del Terrassa FC 16/17 són sens dubte una declaració d’intencions. Jose Ortega, ex terrassista que ha jugat aquesta temporada a l’EC Granollers, Juan Pablo Amantini, de sobres conegut al Badalona de Segona B i al futbol català, els terrassencs ex del CE Europa Àlex Fernández i David López, Raúl López i Fran Ochoa també són els primers noms confirmats. L’objectiu, ser campions de Tercera Divisió, i sembla que el Terrassa FC serà un dels favorits a jugar, aquest any sí, el 'play-off'. Però som al juny i encara és massa d’hora. Veure’m què passa.

 

 

El protagonista | J16: Isaac Maldonado

Els dimarts a tercera.cat recollim les paraules d'un dels protagonistes (sempre n'hi ha molts, és obvi) de la jornada del cap de setmana a Tercera, en una àudio-entrevista que pengem al nostre canal de Soundcloud. 

Després de la J16 hem escollit com El protagonista l'atacant del Terrassa, Isaac Maldonado (Granollers, 11 de gener de 1990). Fa tot just dues setmanes retornava al Terrassa després de deixar el Vilafranca per falta de minuts. S'estrenava amb els vallesans sortint de suplent en el triomf dels de David Pirri a la Verneda, la setmana passada (1-3); i aquest diumenge, en la reestrena a l'Olímpic egarenc, jugant de titular, anotava els dos primers gols del triomf contra el Santfeliuenc (3-0). Una victòria que ha deixat el Terrassa un sol punt per sota del play-off.

La celebració d'Isaac Maldonado a un dels dos gols de diumenge // Terrassa FC

A l'entrevista amb el nostre Protagonista, que es troba ben lluny de caa nostra, a Xangai, analitzem el moment que viu el Terrassa, el retorn de Maldonado a l'equip, les sensacions que vivia a l'inici del curs al Vilafranca i les ambicions personals i col·lectives pera final de curs. Aquí teniu disponible l'entrevista amb Isaac Maldonado:

Aquesta és la cinquena temporada d'Isaac Maldonado a Tercera. Es va formar al futbol base del Terrassa i del Sant Andreu, i va debutar al futbol amateur amb dos cursos al Vilassar de Mar, a Primera Catalana (62 partits, 9 gols). Debutava a Tercera el curs 2011/2012, a les files de la Gramenet. Aquella temporada canviava dos cops d'equip: deixava la Grama després de 9 partits, passava tres mesos per Vilanova (6 partits) i acabava l'any a la Monta, equip en què disputava 18 partits i marcava 3 gols. La seva estrena golejadora va ser contra el Vic, el 26 de febrer de 2012. El curs següent (2012/2013) jugava al Vilafranca de Putxi, amb qui disputava 25 partits i anotava 5 gols. El bon paper al Penedès el van dur al Llagostera l'estiu de 2013. Feia la pretemporada amb els del Gironès, disputava l'Històrics a l'equip dirigit per Oriol Alsina... però el fitxatge es frustrava. Miki Carrillo, que l'havia tingut a les seves ordres a la Monta, el reclutava llavors per al Terrassa, on disputava els dos últims cursos. En total, entre 2013 i el mes de maig passat Maldonado disputava un total de 58 partits entre lliga i play-off (jugava als dos partits contra el Linares Deportivo, el maig de 2014) i marcava 7 gols.

L'estiu passat tornava al Vilafranca. Després de disputar 9 partits, deixava el Penedès a la recerca de minuts. Per ara amb el Terrassa ha jugat 2 partits, amb 2 gols, els aconseguits diumenge passat.

En total, Maldonado ha disputat 127 partits a Tercera (dos dels quals al play-off d'ascens a Segona B) i ha marcat un total de 17 gols.

[ONZE IDEAL 14/15] David Batanero (Terrassa FC)

Un cop acabat el procés de votacions de l'onze ideal de la temporada 2014/2015, a partir de les propostes dels seguidors de tercera.cat, així com de bona part dels protagonistes de la categoria, presentem, un a un, els onze escollits.

El 6è jugador més proposat (recordem que el 7è, Toni Texeira, és el segon porter més proposat i no pot entrar a l'onze) és el virtuós migcampista David Batanero, del Terrassa FC, que ha aparegut a més del 26% de les propostes.

David Batanero Puigbó (27 de setembre de 1988) és un dels futbolistes amb més talent al grup català de Tercera. Després d'haver destacat al Rubí o al Palamós, Batanero ha complert al Terrassa el paper de 10 que tant bé se li dóna. És un playmaker, juga i fa jugar. Destaca també a pilota aturada, i aquest curs també va ser un dels destacats a la cita europea de la selecció Catalana UEFA. El combinat queia a Moldàvia però Batanero deixava mostres del seu talent amb un gol de pura classe. Amb 36 partits jugats i un total de 6 gols marcats, Batanero ha estat un dels homes més destacats d'un Terrassa que, tot i el soroll extraesportiu, amb problemes econòmics i institucionals, es va arribar a plantar a l'última jornada amb opcions d'entrar al play-off. 

La bona temporada i el fet que ja era un jugador que no passava desaparcebut han donat moltes opcions a Batanero de fer el salt a la Segona Divisió B. El projecte de Miguel Álvarez al capdavant del Sabadell compta ja amb el migcampista pel proper curs.

Amb l'onze ideal totalment presentat, des de Tercera.cat hem contactat amb periodistes i informadors propers als clubs dels jugadors escollits. De David Batanero n'escriu en Juanma Medina, periodista que ha seguit i retratat fotogràficament la temporada del Terrassa.

David Batanero (27 de setembre de 1988), un dels pivots destacats pels tècnics del grup cinquè de Tercera Divisió en una enquesta del diari ‘L’Esportiu’ de principis d’any i situat en l’onze ideal de tercera.cat, és un dels millors migcampistes de Tercera Divisió. De tota Tercera. Segur. Sobren les presentacions per un jugador que juntament amb Jaime Fuentes (ara a l’AE Prat) i Víctor Merchán (al FC Vilafranca) ha format un centre del camp de primera categoria a Terrassa, que ha estat l’enveja de mig país.

Amb un potent xut amb l’esquerra i una professionalitat i entrega indubtable, al futbolista de Sallent li sobra qualitat per tots els costats. Al sallentí se li queda petita la Tercera Divisió. Organitzador perfecte amb molta visió de joc, conductor de l’esfèrica amb precisió infinita, excel•lent recuperador de pilotes i creador amb matrícula d’honor de jugades de perill, així ha estat en resum la temporada de Batanero al Terrassa FC per aquells que no ho hagueu gaudit sobre la gespa.

Però David Batanero no ha destacat únicament per repartir el joc al camp. També ho ha fet en la faceta golejadora. Juga, distribueix... i marca autèntics golassos. Les 6 dianes que ha fet en els 36 partits que ha jugat aquesta temporada han estat així, a veure qui és el valent que s’atreveix a escollir només una. D’aquesta manera, el de Sallent ha estat el tercer realitzador del Terrassa FC només superat per Jaime Fuentes (10) i Merchán (9) i empatat a número de gols amb el davanter Montoro (6). Sense dubte, les xifres parlen per sí soles. Els migcampistes del Terrassa han demostrat, també en forma de gols, la seva importància dins l’esquema de David Pirri.

El bon curs li ha donat a Batanero la clau d'una categoria superior // Juanma Medina

Batanero va marcar la seva primera diana de la temporada a la novena jornada. I ho va fer per partida doble. Contra la UE Vilassar, el migcampista del Terrassa va signar l’1 a 2, després d’un bon xut a pilota aturada amb direcció directa a la porteria de Marc Chueca, i l’1 a 3, literalment als segons finals de partit i novament de falta. Tres jornades després, a la 12a jornada, el de Sallent tornaria a veure porteria i ho faria al minut 20 durant el matx contra la UE Castelldefels a Els Canyars... i a pilota aturada. Aquell dia, Batanero enviaria al fons de la xarxa d’August una esfèrica des d’una falta situada al perfil dret de l’atac terrassenc. Al minut 13 de la 16a jornada contra el Palamós, Batanero va marcar des dels onze metres. Sense Jaime Fuentes, sancionat, i amb Segarra com a capità, el migcampista va fer l’1 a 1 després del ràpid gol local (també de penal) al minut 8. I més gols encara. A la 25a jornada, David Batanero obriria la llauna contra el Santfeliuenc FC. Va ser al 53’ de partit i seria la cinquena diana de la temporada del de Sallent.

A la darrera jornada, la número 38, durant el derbi vallesà contra la UE Rubí, Batanero va signar el seu darrer gol amb la samarreta del Terrassa FC. Ho faria ben d’hora, al minut 2 i quan gairebé la meitat de l’afició egarenca, en contra dels preus de les entrades fixats pel club rubinenc, era fora el camp. David Batanero, des de la línia de tres quarts, sorprenia a la defensa local amb una jugada d’estratègia a la sortida d’un córner llançat per Jaime. Batanero era capaç de fer un xut ras molt ajustat al pal de la porteria de Buyo i d’estrenar un marcador que acabaria en 2 a 3.

Amb la Selecció Catalana amateur, al setembre, Batanero va jugar 225 minuts repartits en els tres partits que va disputar el combinat d’Almendros. I la seva actuació? Brillant. 2 gols i una assistència. Amb una diana (82’) va contribuir al 0-4 contra Piatykhatska i amb una altra es va sumar a la festa golejadora (0-10) contra Teleneşti fent el 0-3 al 43’.

Ara, David Batanero ha fitxat pel CE Sabadell FC. Per fi es recompensa la seva qualitat i la propera temporada podrà jugar a un equip de millor categoria, tot i que la Segona Divisió B encara tingui sabor a poc. “Vinc amb molt il•lusió i amb ganes de guanyar-me un lloc a l’equip”, va destacar en la seva presentació al club arlequinat. A Terrassa i a la Tercera Divisió ja fa temps que t’has guanyat a tothom. Ara, a continuar meravellant al públic i als rivals. Sort!