Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.
Al capítol 12 repassem el curs del Figueres, que va anar clarament de menys a més, va arribar a enganxar-se al tren de la lluita pel play-off i va tancar curs en zona mitjana-alta. Els figuerencs acabaven la lliga desens, amb 53 punts. Escriu sobre la temporada del Figueres el Lluís Ribera, que cobreix l'actualitat de l'esport de l'Alt Empordà per a Empordà.info.
 |
| Onze inicial del Figueres al primer tram del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.
La cançó de Lluís Ribera per resumir l'any del Figueres és:
'Cuando no me ves', de Love of Lesbian
El Figueres és un club tranquil i enguany ha tancat una nova temporada a Tercera Divisió, la sisena seguida, sense sobresalts a la classificació, però amb un maldecap a la banqueta que ha acabat en no res. Finalitzats en 10è lloc, el perill del descens i les opcions reals de
promocionar mai van acabar planant sobre Vilatenim, en un equip que va ressorgir a la segona volta, però que va fer tard per estar en play-off.
Al final, el desenllaç ha estat positiu, però la inesperada marxa de Narcís Pèlach 'Chicho' al gener per fer el salt a la banqueta del Peralada-Girona B, de Segona B, va fer trontollar
l'estructura. Amb el jove tècnic, la Unió tenia les esperances dipositades perquè seguís a la banqueta no només tot aquest any, sinó el següent, coincidint amb el del centenari de la fundació. La intenció dels empordanesos és que aquesta efemèride els doni un impuls per treure el cap a la zona alta i Chicho era l'escollit per portar la nau. El seu adeu va ser suplantat per homes de casa: els seus dos tècnics ajudants, Aitor Yeto i Damià Abella, passaven al davant i l'scouting, Jose Luis Gordillo, amb el tercer nivell, arrodonia la tripleta.
La incertesa que deixava Chicho es va encomanar a la gespa al principi de la segona volta,
amb resultats decebedors, sobretot a Vilatenim, on es va impregnar el pànic amb derrotes en els últims minuts. A poc a poc, el Figueres es va anar aixecant, invertint la dinàmica, capaç de guanyar al camp de l'Hospitalet, a d'altres candidats com la Pobla de Mafumet i el Prat, o de frenar l'Espanyol B, el campió.
A més del contratemps Chicho, qualsevol diria que el Figueres ha tingut un curs a priori tranquil. Qui havia de ser la seva referència ofensiva, Dani Gómez, va ser convidat a marxar al desembre amb només un gol a sobre; el porter suplent, Martí Bartrina, va anar a buscar més minuts a Primera Catalana, al Banyoles, i el seu substitut va ser Aleix Díaz, pujat del juvenil. En aquest sentit, David Aroca, un dels molts ex-Manlleu, s'ha consolidat sota els pals durant tot el curs. Alhora, laterals com David Payán (Manlleu) i Ot Bofill (Tona) també han acabat fent les maletes abans d'hora.
Per sort, l'equip ha esquivat lesions de llarga durada i les arribades a mitja temporada de Marc Bonaventura, Pere Espuña i Jordi Hostench van donar un aire a un bloc amb d'altres peces contrastades a la categoria, com Toni Cunill, Sergi Romero, Albert Canal, el capità Ferran Grau, Ritxi Mercader, Maik Molist, Gil Muntadas, el pitxitxi blanc-i-blau Xavi Ferrón, Pons, Aleix Feixas i el valor del futbol base, Pep Chavarría, reconvertit de lateral.
La pròxima temporada comença un nou projecte, encapçalat a la banqueta per Joan Esteva, ex de l'Europa i Sant Andreu amb experiència a Tercera i a Segona B: "El Figueres és un club molt atractiu, amb història i amb un camp molt maco. Zona alta? Un club com el Figueres ha de tenir aquesta ambició, però tocant de peus de terra", comentava el barceloní poc després d’aterrar a Vilatenim.
Amb 100 anys que complirà el Figueres el 2019, qui sap si les fites de tocar amb la punta dels dits la Primera Divisió el 1992 contra el Cadis o la classificació fins a les semifinals de la Copa del Rei al 2002, sent de Segona B, tornaran a aparèixer en un futur pròxim si s'aconsegueix, a més a més, reconciliar-se amb l'afició i la ciutat.
promocionar mai van acabar planant sobre Vilatenim, en un equip que va ressorgir a la segona volta, però que va fer tard per estar en play-off.
Al final, el desenllaç ha estat positiu, però la inesperada marxa de Narcís Pèlach 'Chicho' al gener per fer el salt a la banqueta del Peralada-Girona B, de Segona B, va fer trontollar
l'estructura. Amb el jove tècnic, la Unió tenia les esperances dipositades perquè seguís a la banqueta no només tot aquest any, sinó el següent, coincidint amb el del centenari de la fundació. La intenció dels empordanesos és que aquesta efemèride els doni un impuls per treure el cap a la zona alta i Chicho era l'escollit per portar la nau. El seu adeu va ser suplantat per homes de casa: els seus dos tècnics ajudants, Aitor Yeto i Damià Abella, passaven al davant i l'scouting, Jose Luis Gordillo, amb el tercer nivell, arrodonia la tripleta.
La incertesa que deixava Chicho es va encomanar a la gespa al principi de la segona volta,
amb resultats decebedors, sobretot a Vilatenim, on es va impregnar el pànic amb derrotes en els últims minuts. A poc a poc, el Figueres es va anar aixecant, invertint la dinàmica, capaç de guanyar al camp de l'Hospitalet, a d'altres candidats com la Pobla de Mafumet i el Prat, o de frenar l'Espanyol B, el campió.
 |
| Xavi Ferrón ha estat una de les claus del curs // UEFigueres.cat |
A més del contratemps Chicho, qualsevol diria que el Figueres ha tingut un curs a priori tranquil. Qui havia de ser la seva referència ofensiva, Dani Gómez, va ser convidat a marxar al desembre amb només un gol a sobre; el porter suplent, Martí Bartrina, va anar a buscar més minuts a Primera Catalana, al Banyoles, i el seu substitut va ser Aleix Díaz, pujat del juvenil. En aquest sentit, David Aroca, un dels molts ex-Manlleu, s'ha consolidat sota els pals durant tot el curs. Alhora, laterals com David Payán (Manlleu) i Ot Bofill (Tona) també han acabat fent les maletes abans d'hora.
Per sort, l'equip ha esquivat lesions de llarga durada i les arribades a mitja temporada de Marc Bonaventura, Pere Espuña i Jordi Hostench van donar un aire a un bloc amb d'altres peces contrastades a la categoria, com Toni Cunill, Sergi Romero, Albert Canal, el capità Ferran Grau, Ritxi Mercader, Maik Molist, Gil Muntadas, el pitxitxi blanc-i-blau Xavi Ferrón, Pons, Aleix Feixas i el valor del futbol base, Pep Chavarría, reconvertit de lateral.
La pròxima temporada comença un nou projecte, encapçalat a la banqueta per Joan Esteva, ex de l'Europa i Sant Andreu amb experiència a Tercera i a Segona B: "El Figueres és un club molt atractiu, amb història i amb un camp molt maco. Zona alta? Un club com el Figueres ha de tenir aquesta ambició, però tocant de peus de terra", comentava el barceloní poc després d’aterrar a Vilatenim.
Amb 100 anys que complirà el Figueres el 2019, qui sap si les fites de tocar amb la punta dels dits la Primera Divisió el 1992 contra el Cadis o la classificació fins a les semifinals de la Copa del Rei al 2002, sent de Segona B, tornaran a aparèixer en un futur pròxim si s'aconsegueix, a més a més, reconciliar-se amb l'afició i la ciutat.
