Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni dos mesos, i la resposta ha estat brutal, més de 6.000 visites ja, aprofito per agrair-vos-les totes) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Primera idea confirmada -no era res sorprenent, tampoc. La qualitat de la plantilla, les múltiples opcions en atac (Bakary, Alfonso, Zegeelar, Pirulo...) i el talent al mig del camp (Gómez, Darder) unit a una solvència al darrere (Edgar i Dinu han encaixat només 7 gols, i a la defensa Zou, Cunill o Canal governen amb mà de ferro) dóna lloc a una plantilla que ho té tot per, com a mínim, fer play-off. El liderat per ara és seu, però els perseguidors aguanten.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Segona idea confirmada. A l'entrada inicial ens preguntàvem si seria l’any de la revàlida. Els dos equips han mostrat dues trajectòries diferents, però la realitat és que tots dos són a només un punt del quart. L'Europa va començar molt fort, igualat amb l'Espanyol B, mentre que al Manlleu li va costar estrenar-se. A partir d'allà, els osonencs han anat de menys a més i, exceptuant la derrota a casa contra el Santboià, han tancat unes últimes jornades dignes de ser entre els quatre primers. Tots dos inicien el segon tram mantenint la condició d'aspirants.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. Tercera idea gairebé confirmada. Al Vilafranca la paraula esperança li va com anell al dit. Sense tenir com a fita l'ascens, el degà penedesenc va començar l'any amb dues derrotes, però des de llavors ha sumat de tres en tres (exceptuant al Sangier) i manté un excel·lent tercer lloc (empatat amb el segon). Ara caldrà veure si el bloc madura aquests èxits i segueix sumant. Si a la segona meta volant segueix aquí, aviat es podrien replantejar els objectius a curt termini. Pel que fa al Gavà, l'excel·lent pretemporada dels d'Albert Poch donava lloc a un equip intractable a la Bòbila (fins que va arribar el Manlleu), però més tendre fora de casa. En alguns desplaçaments, l'atzar, i en altres, la superioritat del rival, no han deixat veure un Gavà equilibrat. Ara, després del 0 a 4 és el moment de la reivindicació d'un bon bloc.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Quarta idea confirmada, a mitges. Els egarencs s'estan refent d'un primer any fluix a Tercera (després del descens de Segona B). Mantenen un bon ritme de gols, molt bons resultats a casa i triomfs en places d'alt nivell (Vilafranca o Prat). Inicien el segon tram de competició amb possibilitats reals de ser líders (un triomf aquest diumenge); pel que fa al Santboià, un mal inici va provocar la marxa de Paco Clos. Ara, amb Miguel López, l'equip sumava, però a pocs quilòmetres de la primera meta volant, la derrota contra el Masnou ha refredat les coses. Unes jornades més i la valoració agafarà més perspectiva.
5. Novetats a Prat i Cornellà. Cinquena idea confirmada. Els dos conjunts del Baix Llobregat han protagonitzat una bona arrencada. Sobretot els pratencs, que ja són en zona de play-off i agafen velocitat de creuer. Intractables fora de casa, per poc que mantinguin el nivell i sumin al Sagnier els d'Agustín Vacas són clars candidats a la fase d'ascens. Al Cornellà li està costant marcar, malgra un inici elèctric d'Enric, però és un conjunt solvent, amb pocs gols en contra, i que ha sumat massa empats, motiu pel qual no és més amunt a la taula. De fet, tots dos equips han perdut el mateix nombre de partits, dos, amb l'Europa com a botxí comú.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Sisena idea confirmada. La ‘Monta’ ho està pagant, per la marxa d'efectius (abans i després de l'inici de campionat) i ara mateix és en zona de descens. Aparentment, és un estat transitori, ja que l'equip té arguments com per mantenir-se a la categoria, però ja se sap que en futbol, no només compta el talent. Pel que fa a la Pobla mantenen una excel·lent generació de jugadors que, sense fer gaire soroll, són prop dels quatre primers, encaixant poquíssims gols i rendibilitzant al màxim tots els que marquen.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. Setena idea confirmada. Si bé l'inici del Vic va ser fluix (no va marcar fins la cinquena jornada), tots tres són ara fora de la zona de descens. L'Olot, amb un excel·lent bagatge a casa, frega el play-off; el Rubí va començar fort a Can Rosés, i quan va començar-hi a perdre es va destapar com a executor a domicili (Amposta i Masnou el van patir); i el Vic s'ha fet fort al Municipal i ha conquerit Rubí per viure, ara mateix, dos punts per sobre de les places perilloses.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Vuitena idea confirmada... en part. L'Amposta ha començat l'any de molt mala manera, encaixant molts gols i amb dificultats per sumar punts; el Masnou es troba ara fora del descens per la diferència de gols, però li costa moltíssim guanyar els partits i encaixa molts gols; el Balaguer, en canvi, té 4 punts de marge sobre el 18è, i ha combinat victòries a casa i a domicili que li donen aquest coixí de protecció.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Novena idea confirmada a mitges. Els del Baix Llobregat han seguit sent un equip sense estridències... fins que van clavar la golejada del curs, 5 a 0 al Muntanyesa. Per ara només tenen un punt de marge sobre el descens. Fort als Canyars (Santboià, Europa i Muntanyesa hi han caigut) a l'equip li falta encert a domicili per allunyar fantasmes; a Vilanova no poden dir el mateix. L'equip, tot i no guanyar, ha anat sumant (és cuer) però la moral del bloc està tocada.
10. La ‘incògnita Grama’. El bloc de Ramon Moya, una barreja de joventut i il·lusió (en el millor dels casos, termes sinònims al món del futbol) ha iniciat l'any superant la prova de foc. Amb derrotes assumibles (Pobla i Espanyol B) i excel·lent rendiment a Can Peixauet (10 de 15v punts sumats). A domicili, un bon empat en la jornada inaugural a la Via Férria és l'únic argument positiu per a un equip que està responent a la incògnita amb entrega, esforç, i el talent de jugadors com els Oriol (Miralles i Molins), Toni Pérez o Roberto Morales i Raventós, fins ara els homes gol dels colomencs, amb 3 dianes.
Així doncs, de nou idees confirmables (la desena no busca confirmació) cinc mantenen el seu sentit i les altres quatre, a mitges. Veurem a la propera meta volant, d'aquí 9 jornades, com estan les coses.
Un plaer haver analitzat a fons el que ha donat de si la lliga en les deu primeres jornades. Demà dissabte, les habituals seccions Avui serien de Tercera... (capítol 6) i Prèvia de la jornada (11a).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primera meta volant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris primera meta volant. Mostrar tots els missatges
divendres, 21 d’octubre del 2011
Primera meta volant (3): Noms propis
Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:
Hem analitzat els col·lectius, els vint equips, però durant aquestes deu jornades hem escoltat alguns noms propis. Se'n podrien dir molts més, lògicament, però ho he volgut reduir a deu.
(per a aquesta entrada han estat de molta ajuda les col·laboracions de José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio i Guillem Freixa, col·laborador d'El 9 Esportiu i El PuntAvui Girona. Moltes gràcies!)
Hem analitzat els col·lectius, els vint equips, però durant aquestes deu jornades hem escoltat alguns noms propis. Se'n podrien dir molts més, lògicament, però ho he volgut reduir a deu.
- Bakary. El davanter ha tornat al futbol català després de debutar (i marcar) a Segona Divisió. L'Espanyol B el fitxava pensant, exactament, en tot el que ha donat en aquest inici: explosivitat, gols i punts. Ha tingut més continuïtat que l'altre virtuós de l'atac blanc-i-blau, Cristian Alfonso, que entre molèsties físiques i convocatòries amb el primer equip, no ha pogut aparèixer amb tanta soltura, si bé ha anotat els mateixos gols. Els dos són, clarament, del grup dels jugadors a seguir.
- Carlos Martínez. El letal davanter del Terrassa ha començat l'any com va iniciar l'anterior, fent-se un fart de marcar gols. L'any passat en va fer 14. En aquesta primera arrencada suma 8 gols, va anotar a les tres primeres jornades i és la punta de l'iceberg d'un ampli joc ofensiu del conjunt egarenc.
- Sergio López. El porter titular les últimes cinc jornades (a les primers cinc va jugar Antonio David) a la Pobla de Mafumet no sap el que és encaixar un gol. Suma, doncs, 450 minuts d'imbatibilitat, i que aparegui destacat en aquesta secció serveix per elogiar la rereguarda del filial del Nàstic, la menys golejada de la categoria (5 gols encaixats en només 3 partits).
- Adrià Fradera. Un altre porter que apareix als deu noms més destacats. Diversos rivals del gavà enguany, des de Ramon Moya fins a Francesc Cargol, ha destacat el paper vital del porter blaugrana. La idea del tècnic gavanenc enguany és rotar Fradera i Manel a la porteria (com feia l'any passat amb el mateix Fradera i Pastor), i el nivell ofert pel gironi ha salvat tardes (com al triomf contra la Grama) i ha ajudat a evitar catàstrofes molt majors, com passava diumenge contra el Manlleu.
- Juan Carlos Sanz. El Rubí va començar molt endollat guiat d'un inspiradíssim Juan Carlos Sanz, que liderava els vallesans en els dos triomfs a casa i estrenava al curs amb doblet i festival d'assistències. El descarament del migcampista serveix per il·lustrar la bona arrencada del Rubí.
- Ferran Vila. L'incisiu interior de l'AE Prat continua la progessió que va iniciar fa un any a Can Peixauet i amb els pratencs ha fet partits vitals per sumar part dels punts que han situat el Prat a la quarta plaça. Elèctric per banda dreta, pot alternar amb l'esquerra si les circumstàncies del joc ho requereixen.
- Dani Planagumà. El davanter del Manlleu, curtit en mil batalles, segueix donant molta guerra, i va aparèixer al moment clau per lidear el seu equip en una sèrie de tres triomfs (Vilanova, Pobla i Grama) en què va anotar cinc gols i que van servir per reforçar la moral dels osonencs. Planagumà és una assegurança de gols.
- Pol Coll. L'atreviment del nouvingut. Aquest és el principal valor que encarna el jove migcampista de la UE Vic. Amb 22 anys ha posat dues cireretes en forma de dos grans gols als triomfs contra el Muntanyesa i el Rubí, i dóna idea de la il·lusió dels osonencs per mantenir-se a la categoria.
- Dani Delgado. El davanter il·lustra el canvi a Vilafranca. Abandonava Cornellà després de tres temporades, apostava per un projecte renovat amb el degà penedesenc, que vol continuar sorprenent, i l'aposta de l'argentí està donant els seus fruits. L'equip guanya i ell segueix marcant. Tres gols (un d'ells, per emmarcar) que han donat 6 punts (contra Amposta i Rubí). Apostes amb risc que donen resultat.
- Paco Clos. El tècnic ha estat el primer i únic que ha deixat el càrrec en aquest primer tram. Clos s'havia ocupat del Santboià a l'últim tram del curs passat, a Segona B. L'inici fuix de l'equip, i, segons les seves paraules, els problemes amb l'entitat en van precipitar la sortida.
(per a aquesta entrada han estat de molta ajuda les col·laboracions de José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio i Guillem Freixa, col·laborador d'El 9 Esportiu i El PuntAvui Girona. Moltes gràcies!)
dijous, 20 d’octubre del 2011
Primera meta volant (2): 1x1
Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:
Un, per un, sotmetem els 20 equips a anàlisi. Clara i breu: nota, adjectiu i tres línies d'explicació. Les notes (completament subjectives, lògicament) responen a com els equips han complert amb allò a què aspiraven. Repassem l'1x1 dels equips de Tercera.
Un, per un, sotmetem els 20 equips a anàlisi. Clara i breu: nota, adjectiu i tres línies d'explicació. Les notes (completament subjectives, lògicament) responen a com els equips han complert amb allò a què aspiraven. Repassem l'1x1 dels equips de Tercera.
- Espanyol B. 8 - Complidor. Malgrat no sorprendre pràcticament ningú, l'inici de campionat dels blanc-i-blaus admet pocs retrets. Seriosos en totes les línies, l'autèntica prova de foc per als de Longhi arribarà ara, en els enfrontaments davant els altres candidats al play-off.
- Terrassa. 8 - Reivindicat. Els egarencs han començat l'any mostrant una gran solidesa, amb un excel·lent potencial ofensiu i disposat a assaltar el liderat a la fase més consistent del campionat.
- Vilafranca. 8'5 - Sorpresa. Malgrat el bon nivell dels fitxatges i dels jugadors que seguien, l'alta quantitat de novetats no feia preveure que el degà penedesenc arribés a la primera meta volant sent l'equip amb més triomfs. L'evolució als propers partits marcarà l'horitzó per als de Puchi.
- Prat. 8 - Explosiu. Ha estat oblidar la mala arrencada a casa i disparar-se a la taula. L'inici dels pratencs confirma totes aquelles previsions dels qui els assenyalaven com candidat clar als play-off. Pòlvora al davant i ordre al darrere, la mescla perfecta.
- Pobla Mafumet. 7 - Silenciós. Alguns potser n'esperaven més contundència en els triomfs, o veure'l situat més amunt a aquestes alçades, però a poc a poc el filial del Nàstic.
- Manlleu. 7 - Elèctric. El triomf a Gavà (0-4) ens presenta l'equip de Cargol, aprofitant una gran oportunitat per apropar-se als capdavanters. El però, alguna ensopegada que l'ha frenat de ser més amunt a la taula.
- Europa. 7 - Fidel. El conjunt gracienc no enganya. L'estil és el dels últims anys i, a poc a poc, li dóna fruits. El desencert en alguns partits el deixa fora del play-off per ara, però les idees al Nou Sardenya estan clares, i l'equip té encara molt a dir.
- Olot. 8'5 - Revelació. Com a nouvingut a la categoria ha iniciat el curs en una gran forma, fomentant l'arrencada en la força del Municipal garrotxí.
- Cornellà. 6 - Desafortunat. Massa empats i poc encert de cara a gol en les últimes jornades l'han deixat a mitja taula. Bon equip, bona filosofia i defensa seriosa. A la segona meta volant hauria d'estar més amunt.
- Rubí. 7 - Guerrer. Va iniciar l'any sorprenent dos dels grans, i quan ha començat a perdre força a casa ha tret importants triomfs a domicili. Un altre dels nouvinguts que està donant guerra.
- Gavà. 6'5 - Contradictori. Alterna grans tardes amb partits en què no treu a lluir tots els seus arguments. La pressió (dit pel mateix Albert Poch) és el taló d'Aquil·les del conjunt
- Balaguer. 6'5 - Eficient. Els recursos que té Jordi Cortés els està aprofitant a la perfecció. Victòries a domicili contra rivals directes han compensat les mancances en les derrotes a casa.
- Vic. 7 - Ascendent. Els osonencs no van començar bé però a poc a poc van anar arribant els gols, els triomfs a casa... i la victòria a Rubí, que manté l'equip fora del descens.
- Gramenet. 6'5 - Coratjós. No eren senzilles les condicions amb què els colomencs iniciaven el curs: descens, dificultats econòmiques i marxa de jugadors no convidaven a la il·lusió, però els Raventós, Morales, Miralles o Pérez estan tirant l'equip amunt.
- Castelldefels. 6 - Casolà. L'estat de forma als Canyars el manté fora de les places perilloses. Amb un potent joc ofensiu que encara no s'ha desplegat al màxim nivell, els del Baix Llobregat tenen com a assignatura pendent les sortides.
- Santboià. 5 - Agitat. Un inici decebedor i els canvis a la banqueta no han permés veure un Santboià en calma. Amb Miguel López, l'equip ha de respondre ara després de la primera derrota, per valorar si deixarà la zona baixa.
- Masnou. 5 - Feble. El conjunt maresmenc ha encaixat molts gols i s'ha mostrat tou en la majoria de jornades. La victòria al Joan Baptista Milà pot actuar com a revitalitzador d'un equip encallat durant les primeres deu jornades.
- Muntanyesa. 5 - Pressionat. No havia de ser un any fàcil per a la 'Monta'. L'excel·lent (potser es queda curt) curs passat, malgrat que no hauria de fer-ho, sotmet a una certa pressió el conjunt de Nou Barris, que, a més, s'intenta sobreposar a les contínues baixes.
- Amposta. 4 - Superat. L'equip no ha ofert una bona imatge en l'arrencada i, el que és pitjor, per ara no ha deixat entreveure marge de millora. De potencial en té, i al seu favor, que encara no s'hagi enfrontat a alguns rivals directes.
- Vilanova. 4 - Impotent. No tenia a l'agost el Vilanova un equip com per no poder guanyar cap partit en les primeres deu jornades. L'equip punxa per tots els motius possibles: falta de sort, poc encert, errades defensives... la victòria no arriba i setmana rere setmana toca la moral de l'equip. Quan arribin els primers tres punts de cop, caldrà valorar la resposta d'un equip que trencarà amb el trauma.
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Primera meta volant (1): Anàlisi global
La primera entrega de la primera meta volant és una visió general del que hem viscut aquestes deu primeres jornades.
Tots els que seguim la Tercera, i els mateixos implicats, els 20 equips, sabíem que l'Espanyol B seria el rival a batre. Per potencial, per fitxatges (de Cunill a Bakary passant, lògicament, pels Cristians, Alfonso i Gómez) i per què ja al tram final de l'any passat l'equip va disparar-se a la taula, fregant el play-off.
Així doncs, en les deu jornades el filial blanc-i-blau s'ha mostrat intractable. L'equip ha cedit quatre empats però ha mostrat una alta seguretat al darrere, i un excel·lent poder ofensiu. Només ha anat per darrere al marcador en dos partits i durant 92 minuts (Alonso, del Masnou i Santi Triguero, del Gavà, avançaven els seus equips a la Ciutat Esportiva). A la primera jornada ja va situar-se al liderat, i després, només en dues ocasions (2a i 6a jornada) cedia el primer lloc al Terrassa, un dels perseguidors.
Potser aquesta és la principal "por" del líder: no s'ha distanciat encara dels perseguidors. Si bé ha sumat deu jornades sense perdre, els quatre empats han alimentat un grup d'equips que, a més, encara no s'han creuat amb els de Longhi. Dels teòrics aspirants n'han derrotat dos (Pobla i Manlleu) i han empatat amb dos més (Europa i Cornellà). Diumenge arriba el Terrassa, el mes que ve el Vilafranca i encara falta per creuar-se amb un Prat que arriba a la primera meta volant molt en forma.
Aquesta és la gran esperança per als perseguidors. Un grup encapçalat per dos equips amb diferent tipus d'esperances. El Terrassa necessitava reivindicar-se després d'un any molt fluix i ho està aconseguint. Assegurant (amb esforç) els punts de l'Olímpic i obtenint preuades victòries a domicili (Prat i Vilafranca), els de Miquel Olmo mantenen el ritme del líder, marquen gols amb molta facilitat (Carlos, Molist, Montero, David López... són suficients arguments) i es veuen perfectament capacitats per plantar cara al líder aquest diumenge. Els vallesans també han estat les deu setmanes en play-off i han passat per totes les posicions (del liderat a la 2a i 6a jornada a la quarta plaça de la jornada 3)..
A Vilafranca el sentiment és un altre. L'esperança hi és, intocable, però els de Puchi no creien estar convidats en aquest club i, per tant, tot el que està arribant des de la cinquena jornada, en què es col·locaven al quart lloc, és per gaudir-ho. El tècnic, història viva del futbol català, explica en una interessant entrevista a El Blog de la Prèvia FCV que l'objectiu per a ell és sumar "un punt més que l'any passat". Per tant, l'objectiu passa pels 50 punts. Entenc que Puchi pot creure en aquest objectiu, però tampoc el Muntanyesa tenia l'objectiu del play-off fa un any (i això que arribava líder a aquesta meta volant) i al final va acabar a un gol de la Segona B. El risc de l'alta quantitat de novetats al Vilafranca va passar factura en forma de falta d'adaptació i derrotes a les dues primeres jornades. Després l'equip ha anat creixent i creixent, sense floritures, amb victòries solvents. En set triomfs, només ha encaixat tres gols. Ha perdut contra dos dels equips que comparteixen zona alta (Prat i Terrassa) i, malgrat que no estigui convidat a la festa, l'equip valorarà a quina zona té potencial per acabar en funció dels propers resultats. Per començar, visitaran l'Espanyol B el 20 de novembre. Seran les eleccions particulars per al degà penedesenc?
Des de la cinquena jornada aquests tres equips s'han anat alternant a les quatre primeres places. El quart integrant, rotatori. El Prat ha fet viatge d'anada i tornada. Ara és quart després d'esprintar en l'última setmana de tres partits, uns autèntics 8 dies d'or per als pratencs. El potencial ofensiu de l'equip és espectacular (de Rosillo, Pedro García o Sierra a l'estel·lar Ferran Vila, una altra perla de la Grama que brilla lluny de Can Peixauet), al darrera l'equip és segur i ara, a més, ha trencat el malefici del Sagnier. Els peròs, les derrotes contra Europa i Terrassa. Les dues per la mínima, fet que encara pot ajudar a decidir el goal average. Els punts a favor, el contundent 3 a 0 al Vilafranca, el veí de dalt a la taula, i la il·lusió d'un nou projecte que, amb Agustín Vacas a la banqueta, agafa força quan el campionat creuarà la fase dels partits que acaben fonamentant els resultats finals.
Pobla de Mafumet i Europa també han passat per la quarta plaça. Ara esperen a l'ombra, qualsevol ensopegada del Prat els podria donar l'alternativa de nou. Els graciencs van començar l'any de forma immillorable. A la quarta jornada eren colíders, amb un bloc que aprofitava al màxim els gols marcats i que, a més, manté les línies mestres dels projecte Dólera, al que s'ha allistat enguany el talentós Javi Lara. A Castelldefels l'equip ensopegava en una polèmica nit, i malgrat dos triomfs consecutius, els últims resultats (amb derrota contra un rival directe, la Pobla) l'han allunyat del capdavant. L'empat contra el líder és de mèrit (i més quan l'Europa va tenir possibilitats reals de guanyar) i fa preveure que, un any més, al Nou Sardenya aspiraran al play-off. Qui sap si aquest és l'any.
Amb la Pobla passa quelcom oposat. L'equip es mou sigilosament per la taula. Marca pocs gols, que li donen molts punts (el millor coeficient de la categoria: 10 gols, 18 punts) però n'encaixa encara menys, només cinc. No ha protagonitzat grans decepcions (potser el que més se li apropa és el 0 a 2 contra el Manlleu) ni tampoc grans golejades. Però va sumant gràcies a actuacions solvents i al descarament d'algun dels seus homes, com Víctor Oribe, que al Nou Sardenya marcava un autèntic golàs. Una diana d'una estridència impròpia d'un equip que, sense pressa però sense pausa, torna a ser al grup d'escapats, preparat per llençar l'atac quan intueixi el cansament en els seus companys de fuga.
El Manlleu vol entrar al grup però no acaba de ser-hi. Fa partits brillants (els triomfs a la Pobla o a Gavà són de llibre) però ho combina amb decepcions inesperades (el 2 a 4 contra el Santboià) que el deixen a prop dels escapats, però sense haver entrat als relleus entre els quatre primers encara. Els osonencs tenen la gran virtut (algú hi pot veure un defecte) de mantenir el bloc de l'any pasat, amb una mateixa idea de joc que està donant els seus fruits. Ara, Europa i Terrassa posaran a prova el moment de forma dels de Francesc Cargol. Dos resultats positius situarien, com cada any, els osonencs a les travesses per ser al play-off, un objectiu en el qual l'equip ha de creure-hi, ja que d'arguments en té, i de sobres.
Al gran grup Olot i Rubí tiren sorpenentment amb molta frescor a les cames. Els de Nitus Santos són la revelació d'aquest inici de curs. 13 punts sumats a casa (més tres empats a domicili) deixen l'equip en una posició òptima per continuar sorprenent i mantenir la cua allunyada. És un dels millors arguments per a un conjunt nouvingut, aprofitar al màxim les cites amb el seu públic i esperar esgarrapar punts en els desplaçaments. El Rubí apostava per aquest mateix full de ruta, quan el seu mag, Juan Carlos Sanz, guiava l'equip en els triomfs a Can Rosés contra Gavà i Terrassa. Quan el Vilafranca conqueria per primer cop la ciutat vallesana (0-1), el Rubí canviava els plans, i dues victòries a domicili li donaven les ales per situar-se exactament al mig de la taula, equidistant del cel i de l'infern.
Cornellà i Gavà els acompanyen amb perspectives diferents. Els de Jordi Roger estan fent una arrencada que no admet retrets quant al joc, però els resultats no impulsen l'equip amunt. Han protagonitzat cinc empats, clau per mantenir l'equip novè, però són solvents al darrere. El killer Enric va començar l'any molt endollat, però després l'equip només ha marcat 5 gols en 7 partits. A Gavà, en canvi, arriben els dubtes, després d'un inici amb sentiments contradictoris. L'equip vencia i convencia a la Bòbila, i a fora li faltava aquell punt de sort, o de convicció, per sumar. Visitava l'Espanyol B, feia un bon partit, i perdia. Arribava el Manlleu a la inexpugnable Bòbila i rebentava pels aires la solidesa a casa. La sort dels blaugrana és que compta amb un bloc molt conjuntat, amb autèntics virtuosos en totes les línies i que, a més, no tenen entre cella i cella cap objectiu que no sigui la permanència. Pot ser clau per protagonitzar sorpreses agradables al següent tram. Que les sorpreses siguin més o menys aïllades ja és cosa dels protagonistes.
Si el Rubí és contradictori, no sé què podríem dir del Balaguer. Un equip que pretenia ser fort a casa i que quan ha fallat al Municipal ha canviat la rutina i ha vençut a domicili. Amb nou tècnic i la marxa d'alguns jugadors que van contribuir a la salvació fa un any, els de la Noguera eren tota una incògnita. En aquesta arrencada han utilitzat molt bé els recursos i, sense allunyar-se molt del descens, l'equip no està passant urgències.
Vic i Grama sumen amb esforç, però, al cap i a la fi, sumen, i aquests són els punts que més es gaudeixen després del minut 90. Els osonencs s'han sobreposat a un mal inici de campionat (no marcaven fins el minut 447 de curs) i han fet del Municipal la seva base d'operacions. La victòria a Can Rosés abans d'arribar a la primera meta volant reforçarà la moral d'un equip conscient dels seus límits i que vol mantenir a ratlla les places perillloses. La Grama ha fet quelcom similar amb Can Peixauet. Tres treballades victòries li donen el marge per haver perdut en desplaçaments complicats (Pobla Mafumet, Manlleu, Gavà i Terrassa). El calendari es posarà ara més a favor dels de Ramon Moya, que estan tenint una excel·lent resposta a un curs que es presentava complicat.
Amb el mateix balanç casa-fora (llevat d'un punt) hi ha el Castelldefels. El protagonista positiu de la golejada d'aquest primer tram viu un punt per sobre del descens, fent dels Canyars tota una assegurança de permanència. La gran assignatura, les visites. Només dos gols marcats en cinc partits no asseguren tranquil·litat quan els punts de casa puguin fugir (com ja va passar amb Espanyol B o Balaguer).
El Santboià i el Muntanyesa són, potser, les sorpreses negatives de l'arrencada. Per diferents motius, cap dels dos conjunts s'ha trobat amb si mateix en aquest inici. Els dos venien amb l'etiqueta de candidats a ser a dalt, un per tornar a Tercera des de Segona B, i l'altre, per haver protagonitzar un any que va més enllà de l'excel·lent. Els problemes dels de Sant Boi, que desembocaven amb la destitució de Paco Clos, han portat al retorn de Miguel López, que començava sumant per allunyar l'equip del descens. La derrota a casa contra l'ara per ara rival directe Masnou refreda l'empenta inicial, i situa de nou els dubtes al Joan Baptista Milà. A Nou Barris les marxes que es produïen a l'estiu, i les que s'han anat succeïnt amb el curs iniciat no han ajudat a Miki Carrillo, que veu com a l'equip li costa molt arrencar els partits i els punts. Tot al contrari que l'any passat, en què l'equip sumava consistentment (van estar 29 jornades en places de play-off).
Al Masnou la victòria a Sant Boi dóna ales als homes de Claudio Festa, inoperants durant moltes jornades. De fet, des del triomf contra l'Olot l'equip només havia aparegut al quadre de mèrits per arrencar un punt de camp de l'Espanyol B. Fràgils al darrere, els maresmencs surten del descens gràcies a un triomf necessitat, però plantegen dubtes quan, en poc més d'un mes, es creuaran amb Gavà, Prat, Europa o Terrassa.
Amposta i Vilanova són, per ara, les grans decepcions. Els del Montsià no aixequen cap i, potser, preocupen més que els vilanovins. Són l'equip més golejat, i no sembla veure's marge de millora a hores d'ara. Potser l'únic que li falta és, simplement, un triomf. Al nostre futbol a vegades és més revitalitzador un resultat que una millora notòria del joc.
Al Garraf les preocupacions van en una altra línia. L'equip no guanya i no marca gols, simple i clar. El Vilanova ha aconseguit anar pel davant al marcador en diversos partits, i n'ha empatat cinc. El moment per valorar com està l'equip, i quines possibilitats reals té d'abandonar la cua, serà la següent jornada del primer triomf (si auqest no triga a arribar, òbviament). Ho dèiem al paràgraf anterior, el nostre futbol a vegades es mou més pels estats d'ànim que per triangular millor o pitjor.
Moltes gràcies als que heu llegit fins aquí, he portat fins al límit el concepte "anàlisi a fons". S'accepten altres punts de vista, serà un plaer conèixer-los.
Vagi per endavant, novament, que es tracta del meu punt de vista, res més. Com dic des del primer dia, molta sort als 20 equips per al segon tram del curs!
Tots els que seguim la Tercera, i els mateixos implicats, els 20 equips, sabíem que l'Espanyol B seria el rival a batre. Per potencial, per fitxatges (de Cunill a Bakary passant, lògicament, pels Cristians, Alfonso i Gómez) i per què ja al tram final de l'any passat l'equip va disparar-se a la taula, fregant el play-off.
Així doncs, en les deu jornades el filial blanc-i-blau s'ha mostrat intractable. L'equip ha cedit quatre empats però ha mostrat una alta seguretat al darrere, i un excel·lent poder ofensiu. Només ha anat per darrere al marcador en dos partits i durant 92 minuts (Alonso, del Masnou i Santi Triguero, del Gavà, avançaven els seus equips a la Ciutat Esportiva). A la primera jornada ja va situar-se al liderat, i després, només en dues ocasions (2a i 6a jornada) cedia el primer lloc al Terrassa, un dels perseguidors.
Potser aquesta és la principal "por" del líder: no s'ha distanciat encara dels perseguidors. Si bé ha sumat deu jornades sense perdre, els quatre empats han alimentat un grup d'equips que, a més, encara no s'han creuat amb els de Longhi. Dels teòrics aspirants n'han derrotat dos (Pobla i Manlleu) i han empatat amb dos més (Europa i Cornellà). Diumenge arriba el Terrassa, el mes que ve el Vilafranca i encara falta per creuar-se amb un Prat que arriba a la primera meta volant molt en forma.
Aquesta és la gran esperança per als perseguidors. Un grup encapçalat per dos equips amb diferent tipus d'esperances. El Terrassa necessitava reivindicar-se després d'un any molt fluix i ho està aconseguint. Assegurant (amb esforç) els punts de l'Olímpic i obtenint preuades victòries a domicili (Prat i Vilafranca), els de Miquel Olmo mantenen el ritme del líder, marquen gols amb molta facilitat (Carlos, Molist, Montero, David López... són suficients arguments) i es veuen perfectament capacitats per plantar cara al líder aquest diumenge. Els vallesans també han estat les deu setmanes en play-off i han passat per totes les posicions (del liderat a la 2a i 6a jornada a la quarta plaça de la jornada 3)..
A Vilafranca el sentiment és un altre. L'esperança hi és, intocable, però els de Puchi no creien estar convidats en aquest club i, per tant, tot el que està arribant des de la cinquena jornada, en què es col·locaven al quart lloc, és per gaudir-ho. El tècnic, història viva del futbol català, explica en una interessant entrevista a El Blog de la Prèvia FCV que l'objectiu per a ell és sumar "un punt més que l'any passat". Per tant, l'objectiu passa pels 50 punts. Entenc que Puchi pot creure en aquest objectiu, però tampoc el Muntanyesa tenia l'objectiu del play-off fa un any (i això que arribava líder a aquesta meta volant) i al final va acabar a un gol de la Segona B. El risc de l'alta quantitat de novetats al Vilafranca va passar factura en forma de falta d'adaptació i derrotes a les dues primeres jornades. Després l'equip ha anat creixent i creixent, sense floritures, amb victòries solvents. En set triomfs, només ha encaixat tres gols. Ha perdut contra dos dels equips que comparteixen zona alta (Prat i Terrassa) i, malgrat que no estigui convidat a la festa, l'equip valorarà a quina zona té potencial per acabar en funció dels propers resultats. Per començar, visitaran l'Espanyol B el 20 de novembre. Seran les eleccions particulars per al degà penedesenc?
Des de la cinquena jornada aquests tres equips s'han anat alternant a les quatre primeres places. El quart integrant, rotatori. El Prat ha fet viatge d'anada i tornada. Ara és quart després d'esprintar en l'última setmana de tres partits, uns autèntics 8 dies d'or per als pratencs. El potencial ofensiu de l'equip és espectacular (de Rosillo, Pedro García o Sierra a l'estel·lar Ferran Vila, una altra perla de la Grama que brilla lluny de Can Peixauet), al darrera l'equip és segur i ara, a més, ha trencat el malefici del Sagnier. Els peròs, les derrotes contra Europa i Terrassa. Les dues per la mínima, fet que encara pot ajudar a decidir el goal average. Els punts a favor, el contundent 3 a 0 al Vilafranca, el veí de dalt a la taula, i la il·lusió d'un nou projecte que, amb Agustín Vacas a la banqueta, agafa força quan el campionat creuarà la fase dels partits que acaben fonamentant els resultats finals.
Pobla de Mafumet i Europa també han passat per la quarta plaça. Ara esperen a l'ombra, qualsevol ensopegada del Prat els podria donar l'alternativa de nou. Els graciencs van començar l'any de forma immillorable. A la quarta jornada eren colíders, amb un bloc que aprofitava al màxim els gols marcats i que, a més, manté les línies mestres dels projecte Dólera, al que s'ha allistat enguany el talentós Javi Lara. A Castelldefels l'equip ensopegava en una polèmica nit, i malgrat dos triomfs consecutius, els últims resultats (amb derrota contra un rival directe, la Pobla) l'han allunyat del capdavant. L'empat contra el líder és de mèrit (i més quan l'Europa va tenir possibilitats reals de guanyar) i fa preveure que, un any més, al Nou Sardenya aspiraran al play-off. Qui sap si aquest és l'any.
Amb la Pobla passa quelcom oposat. L'equip es mou sigilosament per la taula. Marca pocs gols, que li donen molts punts (el millor coeficient de la categoria: 10 gols, 18 punts) però n'encaixa encara menys, només cinc. No ha protagonitzat grans decepcions (potser el que més se li apropa és el 0 a 2 contra el Manlleu) ni tampoc grans golejades. Però va sumant gràcies a actuacions solvents i al descarament d'algun dels seus homes, com Víctor Oribe, que al Nou Sardenya marcava un autèntic golàs. Una diana d'una estridència impròpia d'un equip que, sense pressa però sense pausa, torna a ser al grup d'escapats, preparat per llençar l'atac quan intueixi el cansament en els seus companys de fuga.
El Manlleu vol entrar al grup però no acaba de ser-hi. Fa partits brillants (els triomfs a la Pobla o a Gavà són de llibre) però ho combina amb decepcions inesperades (el 2 a 4 contra el Santboià) que el deixen a prop dels escapats, però sense haver entrat als relleus entre els quatre primers encara. Els osonencs tenen la gran virtut (algú hi pot veure un defecte) de mantenir el bloc de l'any pasat, amb una mateixa idea de joc que està donant els seus fruits. Ara, Europa i Terrassa posaran a prova el moment de forma dels de Francesc Cargol. Dos resultats positius situarien, com cada any, els osonencs a les travesses per ser al play-off, un objectiu en el qual l'equip ha de creure-hi, ja que d'arguments en té, i de sobres.
Al gran grup Olot i Rubí tiren sorpenentment amb molta frescor a les cames. Els de Nitus Santos són la revelació d'aquest inici de curs. 13 punts sumats a casa (més tres empats a domicili) deixen l'equip en una posició òptima per continuar sorprenent i mantenir la cua allunyada. És un dels millors arguments per a un conjunt nouvingut, aprofitar al màxim les cites amb el seu públic i esperar esgarrapar punts en els desplaçaments. El Rubí apostava per aquest mateix full de ruta, quan el seu mag, Juan Carlos Sanz, guiava l'equip en els triomfs a Can Rosés contra Gavà i Terrassa. Quan el Vilafranca conqueria per primer cop la ciutat vallesana (0-1), el Rubí canviava els plans, i dues victòries a domicili li donaven les ales per situar-se exactament al mig de la taula, equidistant del cel i de l'infern.
Cornellà i Gavà els acompanyen amb perspectives diferents. Els de Jordi Roger estan fent una arrencada que no admet retrets quant al joc, però els resultats no impulsen l'equip amunt. Han protagonitzat cinc empats, clau per mantenir l'equip novè, però són solvents al darrere. El killer Enric va començar l'any molt endollat, però després l'equip només ha marcat 5 gols en 7 partits. A Gavà, en canvi, arriben els dubtes, després d'un inici amb sentiments contradictoris. L'equip vencia i convencia a la Bòbila, i a fora li faltava aquell punt de sort, o de convicció, per sumar. Visitava l'Espanyol B, feia un bon partit, i perdia. Arribava el Manlleu a la inexpugnable Bòbila i rebentava pels aires la solidesa a casa. La sort dels blaugrana és que compta amb un bloc molt conjuntat, amb autèntics virtuosos en totes les línies i que, a més, no tenen entre cella i cella cap objectiu que no sigui la permanència. Pot ser clau per protagonitzar sorpreses agradables al següent tram. Que les sorpreses siguin més o menys aïllades ja és cosa dels protagonistes.
Si el Rubí és contradictori, no sé què podríem dir del Balaguer. Un equip que pretenia ser fort a casa i que quan ha fallat al Municipal ha canviat la rutina i ha vençut a domicili. Amb nou tècnic i la marxa d'alguns jugadors que van contribuir a la salvació fa un any, els de la Noguera eren tota una incògnita. En aquesta arrencada han utilitzat molt bé els recursos i, sense allunyar-se molt del descens, l'equip no està passant urgències.
Vic i Grama sumen amb esforç, però, al cap i a la fi, sumen, i aquests són els punts que més es gaudeixen després del minut 90. Els osonencs s'han sobreposat a un mal inici de campionat (no marcaven fins el minut 447 de curs) i han fet del Municipal la seva base d'operacions. La victòria a Can Rosés abans d'arribar a la primera meta volant reforçarà la moral d'un equip conscient dels seus límits i que vol mantenir a ratlla les places perillloses. La Grama ha fet quelcom similar amb Can Peixauet. Tres treballades victòries li donen el marge per haver perdut en desplaçaments complicats (Pobla Mafumet, Manlleu, Gavà i Terrassa). El calendari es posarà ara més a favor dels de Ramon Moya, que estan tenint una excel·lent resposta a un curs que es presentava complicat.
Amb el mateix balanç casa-fora (llevat d'un punt) hi ha el Castelldefels. El protagonista positiu de la golejada d'aquest primer tram viu un punt per sobre del descens, fent dels Canyars tota una assegurança de permanència. La gran assignatura, les visites. Només dos gols marcats en cinc partits no asseguren tranquil·litat quan els punts de casa puguin fugir (com ja va passar amb Espanyol B o Balaguer).
El Santboià i el Muntanyesa són, potser, les sorpreses negatives de l'arrencada. Per diferents motius, cap dels dos conjunts s'ha trobat amb si mateix en aquest inici. Els dos venien amb l'etiqueta de candidats a ser a dalt, un per tornar a Tercera des de Segona B, i l'altre, per haver protagonitzar un any que va més enllà de l'excel·lent. Els problemes dels de Sant Boi, que desembocaven amb la destitució de Paco Clos, han portat al retorn de Miguel López, que començava sumant per allunyar l'equip del descens. La derrota a casa contra l'ara per ara rival directe Masnou refreda l'empenta inicial, i situa de nou els dubtes al Joan Baptista Milà. A Nou Barris les marxes que es produïen a l'estiu, i les que s'han anat succeïnt amb el curs iniciat no han ajudat a Miki Carrillo, que veu com a l'equip li costa molt arrencar els partits i els punts. Tot al contrari que l'any passat, en què l'equip sumava consistentment (van estar 29 jornades en places de play-off).
Al Masnou la victòria a Sant Boi dóna ales als homes de Claudio Festa, inoperants durant moltes jornades. De fet, des del triomf contra l'Olot l'equip només havia aparegut al quadre de mèrits per arrencar un punt de camp de l'Espanyol B. Fràgils al darrere, els maresmencs surten del descens gràcies a un triomf necessitat, però plantegen dubtes quan, en poc més d'un mes, es creuaran amb Gavà, Prat, Europa o Terrassa.
Amposta i Vilanova són, per ara, les grans decepcions. Els del Montsià no aixequen cap i, potser, preocupen més que els vilanovins. Són l'equip més golejat, i no sembla veure's marge de millora a hores d'ara. Potser l'únic que li falta és, simplement, un triomf. Al nostre futbol a vegades és més revitalitzador un resultat que una millora notòria del joc.
Al Garraf les preocupacions van en una altra línia. L'equip no guanya i no marca gols, simple i clar. El Vilanova ha aconseguit anar pel davant al marcador en diversos partits, i n'ha empatat cinc. El moment per valorar com està l'equip, i quines possibilitats reals té d'abandonar la cua, serà la següent jornada del primer triomf (si auqest no triga a arribar, òbviament). Ho dèiem al paràgraf anterior, el nostre futbol a vegades es mou més pels estats d'ànim que per triangular millor o pitjor.
Moltes gràcies als que heu llegit fins aquí, he portat fins al límit el concepte "anàlisi a fons". S'accepten altres punts de vista, serà un plaer conèixer-los.
Vagi per endavant, novament, que es tracta del meu punt de vista, res més. Com dic des del primer dia, molta sort als 20 equips per al segon tram del curs!
dimarts, 18 d’octubre del 2011
Arriba la primera meta volant
Vam identificar la jornada 10 com la primera meta volant del campionat, el moment per anar més enllà de l'anàlisi de la jornada i valorar amb més perspectiva com han evolucionat les primeres setmanes de campionat.
He dividit l'anàlisi de la primera meta volant en quatre entregues, són les següents:
En breu, doncs, la primera entrega. Espero que les gaudiu, qualsevol aportació serà benvinguda i, vagi per endavant, sort als 20 equips per al segon tram de la temporada. La segona meta volant ja arribarà amb el final de la primera volta.
A seguir gaudint de la Tercera!
He dividit l'anàlisi de la primera meta volant en quatre entregues, són les següents:
- Anàlisi global. Visió general de què ha estat el més destacat del campionat per als 20 equips.
- 1x1. Els 20 equips analitzats, un a un. Alts i baixos, dinàmiques, dèficits i punts forts.
- Noms propis. Més enllà el col·lectiu, noms i cognoms que han sobresortit als deu primers caps de setmana del curs.
- Què esperàvem? Basant-me en el text que va obrir aquest blog, les Deu idees sobre la Tercera 2011/2012, del 26 d'agost, analitzar com d'errat o d'encertat anava quan vaig creure en deu idees per preveure què podia passar al campionat.
En breu, doncs, la primera entrega. Espero que les gaudiu, qualsevol aportació serà benvinguda i, vagi per endavant, sort als 20 equips per al segon tram de la temporada. La segona meta volant ja arribarà amb el final de la primera volta.
A seguir gaudint de la Tercera!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)