dimecres, 19 d’octubre de 2011

Primera meta volant (1): Anàlisi global

La primera entrega de la primera meta volant és una visió general del que hem viscut aquestes deu primeres jornades.

Tots els que seguim la Tercera, i els mateixos implicats, els 20 equips, sabíem que l'Espanyol B seria el rival a batre. Per potencial, per fitxatges (de Cunill a Bakary passant, lògicament, pels Cristians, Alfonso i Gómez) i per què ja al tram final de l'any passat l'equip va disparar-se a la taula, fregant el play-off.

Així doncs, en les deu jornades el filial blanc-i-blau s'ha mostrat intractable. L'equip ha cedit quatre empats però ha mostrat una alta seguretat al darrere, i un excel·lent poder ofensiu. Només ha anat per darrere al marcador en dos partits i durant 92 minuts (Alonso, del Masnou i Santi Triguero, del Gavà, avançaven els seus equips a la Ciutat Esportiva). A la primera jornada ja va situar-se al liderat, i després, només en dues ocasions (2a i 6a jornada) cedia el primer lloc al Terrassa, un dels perseguidors.

Potser aquesta és la principal "por" del líder: no s'ha distanciat encara dels perseguidors. Si bé ha sumat deu jornades sense perdre, els quatre empats han alimentat un grup d'equips que, a més, encara no s'han creuat amb els de Longhi. Dels teòrics aspirants n'han derrotat dos (Pobla i Manlleu) i han empatat amb dos més (Europa i Cornellà). Diumenge arriba el Terrassa, el mes que ve el Vilafranca i encara falta per creuar-se amb un Prat que arriba a la primera meta volant molt en forma.

Aquesta és la gran esperança per als perseguidors. Un grup encapçalat per dos equips amb diferent tipus d'esperances. El Terrassa necessitava reivindicar-se després d'un any molt fluix i ho està aconseguint. Assegurant (amb esforç) els punts de l'Olímpic i obtenint preuades victòries a domicili (Prat i Vilafranca), els de Miquel Olmo mantenen el ritme del líder, marquen gols amb molta facilitat (Carlos, Molist, Montero, David López... són suficients arguments) i es veuen perfectament capacitats per plantar cara al líder aquest diumenge. Els vallesans també han estat les deu setmanes en play-off i han passat per totes les posicions (del liderat a la 2a i 6a jornada a la quarta plaça de la jornada 3)..

A Vilafranca el sentiment és un altre. L'esperança hi és, intocable, però els de Puchi no creien estar convidats en aquest club i, per tant, tot el que està arribant des de la cinquena jornada, en què es col·locaven al quart lloc, és per gaudir-ho. El tècnic, història viva del futbol català, explica en una interessant entrevista a El Blog de la Prèvia FCV que l'objectiu per a ell és sumar "un punt més que l'any passat". Per tant, l'objectiu passa pels 50 punts. Entenc que Puchi pot creure en aquest objectiu, però tampoc el Muntanyesa tenia l'objectiu del play-off fa un any (i això que arribava líder a aquesta meta volant) i al final va acabar a un gol de la Segona B. El risc de l'alta quantitat de novetats al Vilafranca va passar factura en forma de falta d'adaptació i derrotes a les dues primeres jornades. Després l'equip ha anat creixent i creixent, sense floritures, amb victòries solvents. En set triomfs, només ha encaixat tres gols. Ha perdut contra dos dels equips que comparteixen zona alta (Prat i Terrassa) i, malgrat que no estigui convidat a la festa, l'equip valorarà a quina zona té potencial per acabar en funció dels propers resultats. Per començar, visitaran l'Espanyol B el 20 de novembre. Seran les eleccions particulars per al degà penedesenc?

Des de la cinquena jornada aquests tres equips s'han anat alternant a les quatre primeres places. El quart integrant, rotatori. El Prat ha fet viatge d'anada i tornada. Ara és quart després d'esprintar en l'última setmana de tres partits, uns autèntics 8 dies d'or per als pratencs. El potencial ofensiu de l'equip és espectacular (de Rosillo, Pedro García o Sierra a l'estel·lar Ferran Vila, una altra perla de la Grama que brilla lluny de Can Peixauet), al darrera l'equip és segur i ara, a més, ha trencat el malefici del Sagnier. Els peròs, les derrotes contra Europa i Terrassa. Les dues per la mínima, fet que encara pot ajudar a decidir el goal average. Els punts a favor, el contundent 3 a 0 al Vilafranca, el veí de dalt a la taula, i la il·lusió d'un nou projecte que, amb Agustín Vacas a la banqueta, agafa força quan el campionat creuarà la fase dels partits que acaben fonamentant els resultats finals.

Pobla de Mafumet i Europa també han passat per la quarta plaça. Ara esperen a l'ombra, qualsevol ensopegada del Prat els podria donar l'alternativa de nou. Els graciencs van començar l'any de forma immillorable. A la quarta jornada eren colíders, amb un bloc que aprofitava al màxim els gols marcats i que, a més, manté les línies mestres dels projecte Dólera, al que s'ha allistat enguany el talentós Javi Lara. A Castelldefels l'equip ensopegava en una polèmica nit, i malgrat dos triomfs consecutius, els últims resultats (amb derrota contra un rival directe, la Pobla) l'han allunyat del capdavant. L'empat contra el líder és de mèrit (i més quan l'Europa va tenir possibilitats reals de guanyar) i fa preveure que, un any més, al Nou Sardenya aspiraran al play-off. Qui sap si aquest és l'any.

Amb la Pobla passa quelcom oposat. L'equip es mou sigilosament per la taula. Marca pocs gols, que li donen molts punts (el millor coeficient de la categoria: 10 gols, 18 punts) però n'encaixa encara menys, només cinc. No ha protagonitzat grans decepcions (potser el que més se li apropa és el 0 a 2 contra el Manlleu) ni tampoc grans golejades. Però va sumant gràcies a actuacions solvents i al descarament d'algun dels seus homes, com Víctor Oribe, que al Nou Sardenya marcava un autèntic golàs. Una diana d'una estridència impròpia d'un equip que, sense pressa però sense pausa, torna a ser al grup d'escapats, preparat per llençar l'atac quan intueixi el cansament en els seus companys de fuga.

El Manlleu vol entrar al grup però no acaba de ser-hi. Fa partits brillants (els triomfs a la Pobla o a Gavà són de llibre) però ho combina amb decepcions inesperades (el 2 a 4 contra el Santboià) que el deixen a prop dels escapats, però sense haver entrat als relleus entre els quatre primers encara. Els osonencs tenen la gran virtut (algú hi pot veure un defecte) de mantenir el bloc de l'any pasat, amb una mateixa idea de joc que està donant els seus fruits. Ara, Europa i Terrassa posaran a prova el moment de forma dels de Francesc Cargol. Dos resultats positius situarien, com cada any, els osonencs a les travesses per ser al play-off, un objectiu en el qual l'equip ha de creure-hi, ja que d'arguments en té, i de sobres.

Al gran grup Olot i Rubí tiren sorpenentment amb molta frescor a les cames. Els de Nitus Santos són la revelació d'aquest inici de curs. 13 punts sumats a casa (més tres empats a domicili) deixen l'equip en una posició òptima per continuar sorprenent i mantenir la cua allunyada. És un dels millors arguments per a un conjunt nouvingut, aprofitar al màxim les cites amb el seu públic i esperar esgarrapar punts en els desplaçaments. El Rubí apostava per aquest mateix full de ruta, quan el seu mag, Juan Carlos Sanz, guiava l'equip en els triomfs a Can Rosés contra Gavà i Terrassa. Quan el Vilafranca conqueria per primer cop la ciutat vallesana (0-1), el Rubí canviava els plans, i dues victòries a domicili li donaven les ales per situar-se exactament al mig de la taula, equidistant del cel i de l'infern.

Cornellà i Gavà els acompanyen amb perspectives diferents. Els de Jordi Roger estan fent una arrencada que no admet retrets quant al joc, però els resultats no impulsen l'equip amunt. Han protagonitzat cinc empats, clau per mantenir l'equip novè, però són solvents al darrere. El killer Enric va començar l'any molt endollat, però després l'equip només ha marcat 5 gols en 7 partits. A Gavà, en canvi, arriben els dubtes, després d'un inici amb sentiments contradictoris. L'equip vencia i convencia a la Bòbila, i a fora li faltava aquell punt de sort, o de convicció, per sumar. Visitava l'Espanyol B, feia un bon partit, i perdia. Arribava el Manlleu a la inexpugnable Bòbila i rebentava pels aires la solidesa a casa. La sort dels blaugrana és que compta amb un bloc molt conjuntat, amb autèntics virtuosos en totes les línies i que, a més, no tenen entre cella i cella cap objectiu que no sigui la permanència. Pot ser clau per protagonitzar sorpreses agradables al següent tram. Que les sorpreses siguin més o menys aïllades ja és cosa dels protagonistes.

Si el Rubí és contradictori, no sé què podríem dir del Balaguer. Un equip que pretenia ser fort a casa i que quan ha fallat al Municipal ha canviat la rutina i ha vençut a domicili. Amb nou tècnic i la marxa d'alguns jugadors que van contribuir a la salvació fa un any, els de la Noguera eren tota una incògnita. En aquesta arrencada han utilitzat molt bé els recursos i, sense allunyar-se molt del descens, l'equip no està passant urgències.

Vic i Grama sumen amb esforç, però, al cap i a la fi, sumen, i aquests són els punts que més es gaudeixen després del minut 90. Els osonencs s'han sobreposat a un mal inici de campionat (no marcaven fins el minut 447 de curs) i han fet del Municipal la seva base d'operacions. La victòria a Can Rosés abans d'arribar a la primera meta volant reforçarà la moral d'un equip conscient dels seus límits i que vol mantenir a ratlla les places perillloses. La Grama ha fet quelcom similar amb Can Peixauet. Tres treballades victòries li donen el marge per haver perdut en desplaçaments complicats (Pobla Mafumet, Manlleu, Gavà i Terrassa). El calendari es posarà ara més a favor dels de Ramon Moya, que estan tenint una excel·lent resposta a un curs que es presentava complicat.

Amb el mateix balanç casa-fora (llevat d'un punt) hi ha el Castelldefels. El protagonista positiu de la golejada d'aquest primer tram viu un punt per sobre del descens, fent dels Canyars tota una assegurança de permanència. La gran assignatura, les visites. Només dos gols marcats en cinc partits no asseguren tranquil·litat quan els punts de casa puguin fugir (com ja va passar amb Espanyol B o Balaguer).

El Santboià i el Muntanyesa són, potser, les sorpreses negatives de l'arrencada. Per diferents motius, cap dels dos conjunts s'ha trobat amb si mateix en aquest inici. Els dos venien amb l'etiqueta de candidats a ser a dalt, un per tornar a Tercera des de Segona B, i l'altre, per haver protagonitzar un any que va més enllà de l'excel·lent. Els problemes dels de Sant Boi, que desembocaven amb la destitució de Paco Clos, han portat al retorn de Miguel López, que començava sumant per allunyar l'equip del descens. La derrota a casa contra l'ara per ara rival directe Masnou refreda l'empenta inicial, i situa de nou els dubtes al Joan Baptista Milà. A Nou Barris les marxes que es produïen a l'estiu, i les que s'han anat succeïnt amb el curs iniciat no han ajudat a Miki Carrillo, que veu com a l'equip li costa molt arrencar els partits i els punts. Tot al contrari que l'any passat, en què l'equip sumava consistentment (van estar 29 jornades en places de play-off).

Al Masnou la victòria a Sant Boi dóna ales als homes de Claudio Festa, inoperants durant moltes jornades. De fet, des del triomf contra l'Olot l'equip només havia aparegut al quadre de mèrits per arrencar un punt de camp de l'Espanyol B. Fràgils al darrere, els maresmencs surten del descens gràcies a un triomf necessitat, però plantegen dubtes quan, en poc més d'un mes, es creuaran amb Gavà, Prat, Europa o Terrassa.

Amposta i Vilanova són, per ara, les grans decepcions. Els del Montsià no aixequen cap i, potser, preocupen més que els vilanovins. Són l'equip més golejat, i no sembla veure's marge de millora a hores d'ara. Potser l'únic que li falta és, simplement, un triomf. Al nostre futbol a vegades és més revitalitzador un resultat que una millora notòria del joc.

Al Garraf les preocupacions van en una altra línia. L'equip no guanya i no marca gols, simple i clar. El Vilanova ha aconseguit anar pel davant al marcador en diversos partits, i n'ha empatat cinc. El moment per valorar com està l'equip, i quines possibilitats reals té d'abandonar la cua, serà la següent jornada del primer triomf (si auqest no triga a arribar, òbviament). Ho dèiem al paràgraf anterior, el nostre futbol a vegades es mou més pels estats d'ànim que per triangular millor o pitjor.


Moltes gràcies als que heu llegit fins aquí, he portat fins al límit el concepte "anàlisi a fons". S'accepten altres punts de vista, serà un plaer conèixer-los.

Vagi per endavant, novament, que es tracta del meu punt de vista, res més. Com dic des del primer dia, molta sort als 20 equips per al segon tram del curs!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada