Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noms propis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Noms propis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de març del 2012

Tercera meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la tercera meta volant:


Avui repasso deu noms propis d'aquest tercer tram de la temporada, el que ens deixa davant les deu últimes jornades. Evidentment, les tries sempre són complicades i, sobretot, subjectives. Aquesta és la meva (l'ordre és estrictament alfabètic):

Achille // Juanma Ramos, El 9

Achille Obougou. La recuperació i millora del Muntanyesa ha anat estretament lligada al rendiment d'una de les seves principals referències ofensives. La pantera de Nou Barris, com l'han anomenat en diverses ocasions els companys de BTV, ha anotat cinc gols en els últims nou partits, i dos d'ells han entrat als millors gols (els podeu veure aquí: jornada 20 i jornada 24). Classe, potència i col·locació per a un ariet que està donant punts als de Miki Carrillo.

Àlex Delmàs // CEEuropa.cat

Àlex Delmàs. "Lo damos todo, ¿eh? Lo damos todo, tíos, que va a ir bien, seguro, va a ir bien, va, confianza". Amb aquestes paraules, captades per Roger Matamoros, de BTV (veure vídeo), animava el capità de l'Europa els seus companys just abans de sortir a la gespa al duel de diumenge contra la Grama. El partit el decidia el mateix Delmàs, amb un gol que dóna aire a un Europa col·lapsat, que està vivint un any estrany. Més enllà del gol, l'aportació intangible del capità pot ser vital per al ressorgiment d'un equip que aspirava a tot i s'ha vist immers en lluites en les quals no esperava estar. L'actitud i força del capità seran un valor afegit a la motivació del bloc.

David Narváez // Elisabeth Magre, El 9

David Narváez. L'Amposta no passa els seus millors moments, però el ressorgiment viscut a l'entitat ebrenca en l'inici de la segona volta va venir de la batuta del mitjapunta andalús. Obria el marcador contra el Terrassa, a Balaguer i ell sol sotmetia el Vilafranca en un partit esplèndid, amb doblet inclòs. El seu últim gol, contra el Masnou, va ser insuficient per sumar, però l'aportació de Narváez va mantenir la il·lusió al Montsià. Ara, amb l'equip més enfonsat, la seva aportació pot ser clau per buscar opcions de permanència.

Fran Carbià celebrant un gol // @FranCarbia
Fran Carbià. La Pobla ha reaccionat després d'un inici d'any en què els triomfs no arribaven i el play-off s'allunyava. Dues victòries consecutives han retornat els grana entre els quatre primers, i bona part del mèrit és d'un denominador comú als dos duels: Fran Carbià. El jove davanter (aquest mes complirà 20 anys) suma set gols enguany, i destaca al joc ofensiu dels de Kiko Ramírez. Per potència, per versatilitat en les rematades i per olfacte, Carbià és peça clau en l'esquema d'un equip que busca mantenir-se ara entre els millors.

Nitus Santos // UEOlot.com
Joan 'Nitus' Santos. La quarta marxa d'un entrenador aquest curs ens hauria sorprès a l'anterior meta volant. L'Olot va iniciar la temporada sorprenent molts rivals, sumant molts punts a casa i situant-se a prop del grup capdavanter. Va arribar a ser el millor nouvingut, per davant del Rubí, durant diverses setmanes, i acabar entre els sis primers, o no descartar la paraula play-off, era a l'ordre del dia. El 4 de desembre un gol de Robert Fernández (cedit ara al Peralada) donava l'últim triomf de l'equip. Dotze partits sense guanyar han acabat amb la decisió de Nitus Santos de fer-se responsable de la situació i presentar la dimissió. Tres ascensos consecutius amb els de la Garrotxa i un primer tram de campionat molt satisfactori han estat les millors aportacions d'un tècnic molt estimat al club olotí.

Jordi Martínez // FCSantboia.cat

Jordi Martínez. Triplet per noquejar la Grama i doblet per derrotar el Castelldefels. Dues aparicions estel·lars del contrastadíssim davanter han donat sis punts importants en la reacció viscuda pel Santboià amb el canvi d'any. Després d'un inici irregular de l'equip, la constatació que els gols del cuetes tornarien es feia realitat, i el punta segueix donant guerra després d'una llarga carrera al noste futbol que, per ara, no ha vist encara l'últim capítol.

Óscar Muñoz // Quim Puig, El Punt Avui

Óscar Muñoz. Davanter de la vella escola, pur rematador que es defensa molt notablement en el xut de mitja distància i des del punt de penal, els gols de Muñoz -10 fins ara- han donat al Vic punts vitals, o han obert duels importants per als vigatans, com les victòries contra Terrassa i Amposta. Ser la referència atacant de l'equip l'ha ajudat a associar-se amb les altres peces ofensives dels de Pere Vila, com Albert Soler o Pol Coll. Els seus gols estan sent claus per a la permanència de l'equip.

Roger Matamala // AEPrat.com
Roger Matamala. Agustín Vacas deia d'ell el mes de novembre que era una figura indispensable en l'esquema pratenc. Marqués o no, Matamala generava joc ofensiu, canalitzava ocasions i es mostrava vertical, en consonància amb les altres peces d'atac de l'equip. Després de no marcar durant unes quantes jornades, el seu ressorgiment va ser èpic: triplet a Olot, amb un gol per emmarcar, el millor de la jornada 26, el podeu veure aquí, i gol decisiu contra el Muntanyesa al Sagnier. El jugador entén a la perfecció el seu rol dins el sistema atacant pratenc, i la seva associació amb els companys és total. Podeu escoltar què en pensa el mateix Matamala i els elogis del seu tècnic en aquest enllaç a unes declaracions proporcionades per José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio.

Santi Triguero (esquerra) // Miquel Vall, ARA

Santi Triguero. El retorn del fill pròdig vilanoví, a finals de 2011, presentava incògnites, en part, per les urgències que vivia el bloc d'Angel Alcolea en aquell moment. La derrota contra el Masnou, en el debut dels exgavanencs, accentuava els dubtes, però a poc a poc, l'engranatge vilanoví ha funcionat, i Triguero ha començat a marcar, 4 gols en 9 partits, donant quatre punts, i anotant golassos, com aquests: contra la Grama (J21) i contra el Terrassa (J27). A més, ha reactivat l'atac de l'equip, i ha potenciat que aparegués el millor Roberto Camacho, molt decisiu també en el ressorgiment vilanoví. L'efecte Triguero, clau per a la permanència.

Toni Rodríguez // cugat.cat

Toni Rodríguez. L'excel·lent moment del Rubí té la seva personificació en el davanter santcugatenc. Amb 12 gols -quart màxim realitzador del campionat- ha donat 11 punts al seu equip, i ha estat clau en la majoria de victòries a Can Rosés. L'idil·li amb el gol de Rodríguez està contribuint a l'elogi unànime dels rivals cap al conjunt vallesà, que espera ara tancar el curs mantenint el nivell mostrat fins ara.


Al proper capítol, Què esperàvem?


dijous, 12 de gener del 2012

Segona meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la segona meta volant:

Avui repassem deu noms propis d'aquest segon tram de la temporada. Evidentment, les tries sempre són complicades i, sobretot, subjectives. Aquesta és la meva:

  • Xavi Molist. 8 gols en 9 partits, amb dos hat-trick inclosos, han catapultat el jugador del Terrassa a l'esglaó més alt de la llista de golejadors, però, sobretot, han donat a l'experimentat davanter el lideratge que ha dut l'equip a ser campió d'hivern. Molist és una peça d'un engranatge que funciona a la perfecció: marca, dóna punts (com el gol decisiu a Olot) i s'associa a la perfecció amb els seus companys, en especial amb Carlos Martínez, que l'iguala a 12 gols a la llista de realitzadors.

  • Toni Texeira. El porter de l'AE Prat ha estat un dels més destacats del tram. De fet, no és res que vingui de nou, ja que Texeira ha completat excel·lents actuacions ja fa molt de temps. En aquest tram de nou duels ha encaixat 4 gols i ha deixat la porteria a zero en set partits. El capità pratenc és tota una garantia d'èxit, i així ho destacaven els lectors de lajornada.cat, que l'escollien com el millor jugador català de Tercera del 2011.

  • Eduard Fortet. Vuit gols amb el Manlleu, quatre en aquesta segona fase de campionat, li van valer l'interès i posterior fitxatge per l'Espanyol B, que buscava reforçar un atac que pateix constantment les convocatòries d'homes per al primer equip. Fortet s'ha fet gran a Manlleu, ha passat del juvenil (fa dos anys) a jugar a Tercera al costat de Planagumà i Aumatell, i a completar grans actuacions que li han valgut el fitxatge. Ara tocarà reivindicar-se al filial blanc-i-blau. (Gràcies a Raimon Roma i David Osa per les correccions)


  • Fran Carbià. El bon moment de la Pobla les últimes setmanes, amb jornada de liderat pel mig, ha estat provocat, en part, per l'atreviment d'homes com Carbià. Amb Oribe i Lladó han assumit el pes golejador de l'equip, que gràcies a alguns gols del davanter (Amposta, Rubí o completant la golejada contra l'Olot) l'han mantingut al capdavant. Del juvenil del Nàstic a la Pobla, Carbià és un dels talents joves de la categoria.

  • Enric Gallego. Va ser un dels més destacats de Tercera el 2011, i ha iniciat l'any de la mateixa manera: marcant gols per al Cornellà. Golejador incansable, ja en suma deu aquest curs, i de la seva actuació, en part, dependrà la millora de l'equip en el tram en què es juga arribar a play-off. Quan arriba Miguel, un altre home gol, Enric es reivindica.

  • Jordi Roca. L'arquitecte del joc ofensiu de la UE Olot, jugador contrastat que arribava aquest estiu a la Garrotxa, ha ofert dosis d'alegria als homes de Nitus Santos en aquesta fase de curs. Suma cinc dianes, i n'ha donat de vitals, com la de Robert al Nou Sardenya. Del seu rendiment a la línia de tres quarts depenen bona part de les esperances olotines.

  • Gilberto Braz de Oliveira. Prat i Vilanova. Dues de les sortides que servien al Castelldefels per trencar el malefici a domicili tenien com a protagonista el davanter brasiler. Dos golassos de Gilberto (vam seleccionar-los als millors gols de la jornada 14 i de la jornada 17) obrien les dues victòries. Nota individual positiva en el gran èxit col·lectiu dels mariners en aquesta meta volant.

  • Joan Luque. Amb quatre gols les últimes setmanes ha donat tres punts (Amposta i Castelldefels) i ha obert el marcador al vital triomf contra el Vic. La Grama necessitava resultats, i l'aportació de Luque ha estat molt positiva per a l'equip, amb Moya, amb Planagumà i amb Toni Romero.

  • Ermengol Graus. Dos gols seus (contra Olot i Gramenet) han donat sis punts. Fidel reflex de l'alta rendibilitat dels gols del Balaguer, el jugador, una insígnia a la Noguera, segueix estirant de l'equip de Jordi Cortés. Ha marcat quatre gols en quatre victòries balaguerines. Tot un símptoma.

  • José Kanté. Tres gols a casa, en les golejades al Vilanova i el Castelldefels, personifiquen la força del Rubí a Can Rosés. El davanter és una peça més d'un tren atacant que inclou el ja esmentat en aquest blog Carles Montoro o Juan Carlos Sanz. L'equip revelació té pòlvora, i sobretot, al seu camp.

Al proper capítol, Què esperàvem?

divendres, 21 d’octubre del 2011

Primera meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:

Hem analitzat els col·lectius, els vint equips, però durant aquestes deu jornades hem escoltat alguns noms propis. Se'n podrien dir molts més, lògicament, però ho he volgut reduir a deu.

  • Bakary. El davanter ha tornat al futbol català després de debutar (i marcar) a Segona Divisió. L'Espanyol B el fitxava pensant, exactament, en tot el que ha donat en aquest inici: explosivitat, gols i punts. Ha tingut més continuïtat que l'altre virtuós de l'atac blanc-i-blau, Cristian Alfonso, que entre molèsties físiques i convocatòries amb el primer equip, no ha pogut aparèixer amb tanta soltura, si bé ha anotat els mateixos gols. Els dos són, clarament, del grup dels jugadors a seguir. 

  • Carlos Martínez. El letal davanter del Terrassa ha començat l'any com va iniciar l'anterior, fent-se un fart de marcar gols. L'any passat en va fer 14. En aquesta primera arrencada suma 8 gols, va anotar a les tres primeres jornades i és la punta de l'iceberg d'un ampli joc ofensiu del conjunt egarenc.

  • Sergio López. El porter titular les últimes cinc jornades (a les primers cinc va jugar Antonio David) a la Pobla de Mafumet no sap el que és encaixar un gol. Suma, doncs, 450 minuts d'imbatibilitat, i que aparegui destacat en aquesta secció serveix per elogiar la rereguarda del filial del Nàstic, la menys golejada de la categoria (5 gols encaixats en només 3 partits). 

  • Adrià Fradera. Un altre porter que apareix als deu noms més destacats. Diversos rivals del gavà enguany, des de Ramon Moya fins a Francesc Cargol, ha destacat el paper vital del porter blaugrana. La idea del tècnic gavanenc enguany és rotar Fradera i Manel a la porteria (com feia l'any passat amb el mateix Fradera i Pastor), i el nivell ofert pel gironi ha salvat tardes (com al triomf contra la Grama) i ha ajudat a evitar catàstrofes molt majors, com passava diumenge contra el Manlleu.

  • Juan Carlos Sanz. El Rubí va començar molt endollat guiat d'un inspiradíssim Juan Carlos Sanz, que liderava els vallesans en els dos triomfs a casa i estrenava al curs amb doblet i festival d'assistències. El descarament del migcampista serveix per il·lustrar la bona arrencada del Rubí.

  • Ferran Vila. L'incisiu interior de l'AE Prat continua la progessió que va iniciar fa un any a Can Peixauet i amb els pratencs ha fet partits vitals per sumar part dels punts que han situat el Prat a la quarta plaça. Elèctric per banda dreta, pot alternar amb l'esquerra si les circumstàncies del joc ho requereixen.

  • Dani Planagumà. El davanter del Manlleu, curtit en mil batalles, segueix donant molta guerra, i va aparèixer al moment clau per lidear el seu equip en una sèrie de tres triomfs (Vilanova, Pobla i Grama) en què va anotar cinc gols i que van servir per reforçar la moral dels osonencs. Planagumà és una assegurança de gols.

  • Pol Coll. L'atreviment del nouvingut. Aquest és el principal valor que encarna el jove migcampista de la UE Vic. Amb 22 anys ha posat dues cireretes en forma de dos grans gols als triomfs contra el Muntanyesa i el Rubí, i dóna idea de la il·lusió dels osonencs per mantenir-se a la categoria.

  • Dani Delgado. El davanter il·lustra el canvi a Vilafranca. Abandonava Cornellà després de tres temporades, apostava per un projecte renovat amb el degà penedesenc, que vol continuar sorprenent, i l'aposta de l'argentí està donant els seus fruits. L'equip guanya i ell segueix marcant. Tres gols (un d'ells, per emmarcar) que han donat 6 punts (contra Amposta i Rubí). Apostes amb risc que donen resultat.

  • Paco Clos. El tècnic ha estat el primer i únic que ha deixat el càrrec en aquest primer tram. Clos s'havia ocupat del Santboià a l'últim tram del curs passat, a Segona B. L'inici fuix de l'equip, i, segons les seves paraules, els problemes amb l'entitat en van precipitar la sortida.

(per a aquesta entrada han estat de molta ajuda les col·laboracions de José David Muñoz, cap d'esports d'El Prat Ràdio i Guillem Freixa, col·laborador d'El 9 Esportiu i El PuntAvui Girona. Moltes gràcies!)