Anteriorment, a l'anàlisi de la tercera meta volant:
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost de 2011 (fa més de sis mesos) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llançar a Twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes vint-i-vuit jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Aquest és un argument que va quedar enterrat a l'anterior meta volant. El desencert dels blanc-i-blaus a casa, les primeres derrotes, i l'ascens de Prat i Terrassa en la lluita pel liderat a principis de la segona volta va deixar el filial en un segon pla, fins a caure a la cinquena plaça. Ara, amb tres victòries als últims quatre partits, l'equip ha ressorgit, és segon, però no diríem que és equip a batre sinó un dels principals candidats a disputar el play-off.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Els osonencs s'hi mantenen. Són, amb Prat i Rubí, l'equip de la part alta que en millor forma inicia el tram decisiu, i la seva plaça (cinquè) el situa com a principal alternativa als quatre primers. Pel que fa als graciencs, l'encallament de les últimes setmanes els ha allunyat molt de l'objectiu inicial. Tocarà millorar els errors per assegurar un final de temporada tranquil, i pensar en la propera.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. En part, es confirma. Al Penedès, l'esperança s'ha canalitzat en una gran campanya, els jugadors han respost i l'equip s'ha situat ben a prop dels grans candidats a disputar les fases d'ascens, mantenint opcions reals de lluitar-hi també. A la Bòbila, els inconvenients econòmics han impedit lluitar per fites majors, però l'equip està completant un gran any, arrencant punts amb bones demostracions d'esforç col·lectiu.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. La reivindicació del Santboià ha arribat més tard del que preveia a l'agost, però ha estat prou sonada. Els 16 punts de 18 possibles van servir per oblidar qualsevol indici de perill i per pensar, fins i tot, en la part alta. Ara l'equip treballa amb molta més fluïdesa. El Terrassa ha mantingut la reivindicació seguint en play-off des del 28 d'agost, però pateix ara un cert estancament, amb derrotes a domicili que no li han tret, però, l'etiqueta de candidat a la fase d'ascens.
5. Novetats a Prat i Cornellà. Els dos anys estan sent positius. El del Prat, més que positiu, està sent excel·lent: equip líder, amb uns registres a domicili que espanten i amb un bloc molt conjuntat molt sòlid tant defensivament com en atac. Iniciar les deu últimes jornades amb set punts de marge sobre els perseguidors diu molt de la feina feta fins ara i del repte que es proposa ara per als pratencs. El Cornellà s'ha anat adaptant a un any estrany, com ja deia al capítol 1. L'equip no ha patit desfetes d'importància, ha empatat molts partits, però ara sembla haver trobat un camí de victòries que el torna a situar a les travesses per ser entre els quatre primers.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Els dos han patit fases crítiques, però se n'han sortit i ara lluiten pels objectius pels quals aspiraven a principis de curs. Els tarragonins, després de no guanyar durant dos mesos, han recuperat el camí dels triomfs i tornen a ser quarts; i els de Nou Barris han trobat la solidesa del conjunt i han anat sumant punts que han allunyat la part baixa.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. És un dels arguments que més pot trontollar. Ara, el Rubí és qui més a prop és d'assolir la permanència, si no l'ha assolit ja (42 punts poden ser sinònim de salvació). Amb Vic i Olot no passa el mateix. Els de la Garrotxa anaven camí de seguir una trajectòria similar a la dels vallesans, però dotze partits sense guanyar els han deixat a dos punts del descens i amb la dimissió del tècnic, Nitus Santos. Els osonencs han obtingut triomfs de mèrit, i després de tastar el descens de nou, dues victòries els han deixat fora dels tres últims, però havent d'estar concentrats al màxim en una part baixa que crema.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. De Masnou (cuer, a 11 punts de la salvació) i Amposta (penúltim, a 7) el risc del descens és lògic i proper. A Balaguer, el risc passa per la dèbil situació econòmica, però l'equip respon i, per ara, no passa cap angúnia esportiva.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Els mariners ho han complert al peu de la lletra, i a les últimes cites, amb la ratxa de sis partits sense perdre, s'han assegurat una plaça còmoda gens allunyada dels millors equips de la categoria. A Vilanova una certa estabilitat ha arribat gràcies a la força de l'equip a casa, però encara queda feina per fer i allunyar-se d'una lluita per la permanència en què estan implicats de ple.
10. La ‘incògnita Grama’. La incògnita ho segueix sent. L'equip és en descens, però no ha fet males actuacions, ni s'hi detecta falta de compromís o esforç. Les dificultats a la part baixa (la competència entre Vic, Vilanova i Grama, les últimes jornades, ha estat ferotge) han debilitat l'equip que menys ha sumat, però els colomencs encara poden tancar l'any amb la desitjada permanència.
Al proper capítol, En un tuit
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Què esperàvem?. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Què esperàvem?. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 de març del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
Segona meta volant (4): Què esperàvem?
Anteriorment, a l'anàlisi de la segona meta volant:
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni cinc mesos, i tot just ahir -12 de gener- batíem el rècord de visites diàries, gràcies a tots) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. La tesi s'ha desinflat. La vulnerabilitat del filial (cinc empats a casa, una derrota a Amposta) ha permès l'alternança al liderat, i l'aparició de Terrassa i Prat com a grans alternatives. Equips que per ara sumen més punts que els blanc-i-blaus. L'equip s'ha reforçat per poder contrarrestar el flux de jugadors cap al primer equip.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. L'etiqueta se segueix ajustant al Manlleu, però no tant al conjunt gracienc. Els osonencs segueixen ben a prop del play-off (a dos punts) però encara no han certificat el seu accés al grup d'escollits. L'Europa, en canvi, és molt lluny de l'objectiu (10 punts per sota), i li caldrà ara remar a contracorrent.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. L'esperança a Gavà s'ha traduït en un inici esportiu sense sobresalts, sumant sobretot a la Bòbila i completant una primera volta sense patiments. Al Penedès l'esperança s'ha convertit en una excel·lent cinquena plaça a l'equador del curs, amb triomfs de molt mèrit, i sense allunyar-se gens del play-off, a un sol punt.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Els vallesans han acabat sent sinònims del terme reivindicació. Després d'un any fluix, han estat campions d'hivern exhibint regularitat i esforç davant les adveristats; al Santboià la reivindicació es queda, per ara, en una fase inicial. L'equip està començant a allunyar-se de la zona perillosa.
5. Novetats a Prat i Cornellà. El projecte d'Agustín Vacas està donant els seus fruits, situant el Prat al capdavant, en una posició preferent per a la segona meitat del curs. I a la Via Fèrria algunes decepcions han frenat el conjunt de Jordi Roger, però l'últim triomf i les novetats a la plantilla conviden a mirar amunt.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. La Pobla ha aconseguit una difícil continuïtat del projecte esportiu. L'equip segueix sense perdre el ritme dels capdavanters, amb una proposta de futbol que sedueix. El Muntanyesa, en canvi, patia un inici molt irregular, i a poc a poc, suma per sortir dels llocs calents.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. El Rubí ha estat la revelació; l'Olot ha fet un inici ambiciós, sense descartar incloure's al grup de favorits. I el Vic ha patit més però agafa el to competitiu, i la victòria a Manlleu li injecta altes dosis de moral per a la segona meitat de la temporada.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Ja a la primera meta volant vaig comentar que amb el Balaguer no vaig encertar. El nou projecte, amb Jordi Cortés al capdavant, té èxit, el grup està molt unit, i l'equip lleidatà no ha passat cap patiment les dinou primeres jornades. Masnou i Amposta, en canvi, han tancat la volta a la cua. Els masnovins cumulen dotze jornades en descens i els ebrencs, catorze.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. El Castelldefels ho ha aconseguit gràcies, en part, als tres triomfs consecutius a domicili. L'equip té clar que el sostre és més amunt. A Vilanova, en canvi, catorze jornades en descens converteixen l'equip en candidat a ser a la part baixa. Els canvis a la plantilla han d'ajudar l'equip a capgirar la dinàmica.
10. La ‘incògnita Grama’. L'equip ha viscut mals moments, dos canvis d'entrenadors, però ha tirat d'orgull i tanca la primera volta en zona de salvació. La força del planter i l'aposta per un tècnic que treballa bé amb grups joves, Toni Romero, són l'esperança de Can Peixauet.
El proper capítol serà especial, la Primera volta en un tuit... estigueu atents!
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni cinc mesos, i tot just ahir -12 de gener- batíem el rècord de visites diàries, gràcies a tots) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. La tesi s'ha desinflat. La vulnerabilitat del filial (cinc empats a casa, una derrota a Amposta) ha permès l'alternança al liderat, i l'aparició de Terrassa i Prat com a grans alternatives. Equips que per ara sumen més punts que els blanc-i-blaus. L'equip s'ha reforçat per poder contrarrestar el flux de jugadors cap al primer equip.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. L'etiqueta se segueix ajustant al Manlleu, però no tant al conjunt gracienc. Els osonencs segueixen ben a prop del play-off (a dos punts) però encara no han certificat el seu accés al grup d'escollits. L'Europa, en canvi, és molt lluny de l'objectiu (10 punts per sota), i li caldrà ara remar a contracorrent.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. L'esperança a Gavà s'ha traduït en un inici esportiu sense sobresalts, sumant sobretot a la Bòbila i completant una primera volta sense patiments. Al Penedès l'esperança s'ha convertit en una excel·lent cinquena plaça a l'equador del curs, amb triomfs de molt mèrit, i sense allunyar-se gens del play-off, a un sol punt.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Els vallesans han acabat sent sinònims del terme reivindicació. Després d'un any fluix, han estat campions d'hivern exhibint regularitat i esforç davant les adveristats; al Santboià la reivindicació es queda, per ara, en una fase inicial. L'equip està començant a allunyar-se de la zona perillosa.
5. Novetats a Prat i Cornellà. El projecte d'Agustín Vacas està donant els seus fruits, situant el Prat al capdavant, en una posició preferent per a la segona meitat del curs. I a la Via Fèrria algunes decepcions han frenat el conjunt de Jordi Roger, però l'últim triomf i les novetats a la plantilla conviden a mirar amunt.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. La Pobla ha aconseguit una difícil continuïtat del projecte esportiu. L'equip segueix sense perdre el ritme dels capdavanters, amb una proposta de futbol que sedueix. El Muntanyesa, en canvi, patia un inici molt irregular, i a poc a poc, suma per sortir dels llocs calents.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. El Rubí ha estat la revelació; l'Olot ha fet un inici ambiciós, sense descartar incloure's al grup de favorits. I el Vic ha patit més però agafa el to competitiu, i la victòria a Manlleu li injecta altes dosis de moral per a la segona meitat de la temporada.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Ja a la primera meta volant vaig comentar que amb el Balaguer no vaig encertar. El nou projecte, amb Jordi Cortés al capdavant, té èxit, el grup està molt unit, i l'equip lleidatà no ha passat cap patiment les dinou primeres jornades. Masnou i Amposta, en canvi, han tancat la volta a la cua. Els masnovins cumulen dotze jornades en descens i els ebrencs, catorze.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. El Castelldefels ho ha aconseguit gràcies, en part, als tres triomfs consecutius a domicili. L'equip té clar que el sostre és més amunt. A Vilanova, en canvi, catorze jornades en descens converteixen l'equip en candidat a ser a la part baixa. Els canvis a la plantilla han d'ajudar l'equip a capgirar la dinàmica.
10. La ‘incògnita Grama’. L'equip ha viscut mals moments, dos canvis d'entrenadors, però ha tirat d'orgull i tanca la primera volta en zona de salvació. La força del planter i l'aposta per un tècnic que treballa bé amb grups joves, Toni Romero, són l'esperança de Can Peixauet.
El proper capítol serà especial, la Primera volta en un tuit... estigueu atents!
divendres, 21 d’octubre del 2011
Primera meta volant (i 4): Què esperàvem?
Anteriorment, a l'anàlisi de la primera meta volant:
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni dos mesos, i la resposta ha estat brutal, més de 6.000 visites ja, aprofito per agrair-vos-les totes) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Primera idea confirmada -no era res sorprenent, tampoc. La qualitat de la plantilla, les múltiples opcions en atac (Bakary, Alfonso, Zegeelar, Pirulo...) i el talent al mig del camp (Gómez, Darder) unit a una solvència al darrere (Edgar i Dinu han encaixat només 7 gols, i a la defensa Zou, Cunill o Canal governen amb mà de ferro) dóna lloc a una plantilla que ho té tot per, com a mínim, fer play-off. El liderat per ara és seu, però els perseguidors aguanten.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Segona idea confirmada. A l'entrada inicial ens preguntàvem si seria l’any de la revàlida. Els dos equips han mostrat dues trajectòries diferents, però la realitat és que tots dos són a només un punt del quart. L'Europa va començar molt fort, igualat amb l'Espanyol B, mentre que al Manlleu li va costar estrenar-se. A partir d'allà, els osonencs han anat de menys a més i, exceptuant la derrota a casa contra el Santboià, han tancat unes últimes jornades dignes de ser entre els quatre primers. Tots dos inicien el segon tram mantenint la condició d'aspirants.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. Tercera idea gairebé confirmada. Al Vilafranca la paraula esperança li va com anell al dit. Sense tenir com a fita l'ascens, el degà penedesenc va començar l'any amb dues derrotes, però des de llavors ha sumat de tres en tres (exceptuant al Sangier) i manté un excel·lent tercer lloc (empatat amb el segon). Ara caldrà veure si el bloc madura aquests èxits i segueix sumant. Si a la segona meta volant segueix aquí, aviat es podrien replantejar els objectius a curt termini. Pel que fa al Gavà, l'excel·lent pretemporada dels d'Albert Poch donava lloc a un equip intractable a la Bòbila (fins que va arribar el Manlleu), però més tendre fora de casa. En alguns desplaçaments, l'atzar, i en altres, la superioritat del rival, no han deixat veure un Gavà equilibrat. Ara, després del 0 a 4 és el moment de la reivindicació d'un bon bloc.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Quarta idea confirmada, a mitges. Els egarencs s'estan refent d'un primer any fluix a Tercera (després del descens de Segona B). Mantenen un bon ritme de gols, molt bons resultats a casa i triomfs en places d'alt nivell (Vilafranca o Prat). Inicien el segon tram de competició amb possibilitats reals de ser líders (un triomf aquest diumenge); pel que fa al Santboià, un mal inici va provocar la marxa de Paco Clos. Ara, amb Miguel López, l'equip sumava, però a pocs quilòmetres de la primera meta volant, la derrota contra el Masnou ha refredat les coses. Unes jornades més i la valoració agafarà més perspectiva.
5. Novetats a Prat i Cornellà. Cinquena idea confirmada. Els dos conjunts del Baix Llobregat han protagonitzat una bona arrencada. Sobretot els pratencs, que ja són en zona de play-off i agafen velocitat de creuer. Intractables fora de casa, per poc que mantinguin el nivell i sumin al Sagnier els d'Agustín Vacas són clars candidats a la fase d'ascens. Al Cornellà li està costant marcar, malgra un inici elèctric d'Enric, però és un conjunt solvent, amb pocs gols en contra, i que ha sumat massa empats, motiu pel qual no és més amunt a la taula. De fet, tots dos equips han perdut el mateix nombre de partits, dos, amb l'Europa com a botxí comú.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Sisena idea confirmada. La ‘Monta’ ho està pagant, per la marxa d'efectius (abans i després de l'inici de campionat) i ara mateix és en zona de descens. Aparentment, és un estat transitori, ja que l'equip té arguments com per mantenir-se a la categoria, però ja se sap que en futbol, no només compta el talent. Pel que fa a la Pobla mantenen una excel·lent generació de jugadors que, sense fer gaire soroll, són prop dels quatre primers, encaixant poquíssims gols i rendibilitzant al màxim tots els que marquen.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. Setena idea confirmada. Si bé l'inici del Vic va ser fluix (no va marcar fins la cinquena jornada), tots tres són ara fora de la zona de descens. L'Olot, amb un excel·lent bagatge a casa, frega el play-off; el Rubí va començar fort a Can Rosés, i quan va començar-hi a perdre es va destapar com a executor a domicili (Amposta i Masnou el van patir); i el Vic s'ha fet fort al Municipal i ha conquerit Rubí per viure, ara mateix, dos punts per sobre de les places perilloses.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Vuitena idea confirmada... en part. L'Amposta ha començat l'any de molt mala manera, encaixant molts gols i amb dificultats per sumar punts; el Masnou es troba ara fora del descens per la diferència de gols, però li costa moltíssim guanyar els partits i encaixa molts gols; el Balaguer, en canvi, té 4 punts de marge sobre el 18è, i ha combinat victòries a casa i a domicili que li donen aquest coixí de protecció.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Novena idea confirmada a mitges. Els del Baix Llobregat han seguit sent un equip sense estridències... fins que van clavar la golejada del curs, 5 a 0 al Muntanyesa. Per ara només tenen un punt de marge sobre el descens. Fort als Canyars (Santboià, Europa i Muntanyesa hi han caigut) a l'equip li falta encert a domicili per allunyar fantasmes; a Vilanova no poden dir el mateix. L'equip, tot i no guanyar, ha anat sumant (és cuer) però la moral del bloc està tocada.
10. La ‘incògnita Grama’. El bloc de Ramon Moya, una barreja de joventut i il·lusió (en el millor dels casos, termes sinònims al món del futbol) ha iniciat l'any superant la prova de foc. Amb derrotes assumibles (Pobla i Espanyol B) i excel·lent rendiment a Can Peixauet (10 de 15v punts sumats). A domicili, un bon empat en la jornada inaugural a la Via Férria és l'únic argument positiu per a un equip que està responent a la incògnita amb entrega, esforç, i el talent de jugadors com els Oriol (Miralles i Molins), Toni Pérez o Roberto Morales i Raventós, fins ara els homes gol dels colomencs, amb 3 dianes.
Així doncs, de nou idees confirmables (la desena no busca confirmació) cinc mantenen el seu sentit i les altres quatre, a mitges. Veurem a la propera meta volant, d'aquí 9 jornades, com estan les coses.
Un plaer haver analitzat a fons el que ha donat de si la lliga en les deu primeres jornades. Demà dissabte, les habituals seccions Avui serien de Tercera... (capítol 6) i Prèvia de la jornada (11a).
Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost (no fa ni dos mesos, i la resposta ha estat brutal, més de 6.000 visites ja, aprofito per agrair-vos-les totes) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.
Aquell dia vaig llençar a twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes deu jornades.
1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Primera idea confirmada -no era res sorprenent, tampoc. La qualitat de la plantilla, les múltiples opcions en atac (Bakary, Alfonso, Zegeelar, Pirulo...) i el talent al mig del camp (Gómez, Darder) unit a una solvència al darrere (Edgar i Dinu han encaixat només 7 gols, i a la defensa Zou, Cunill o Canal governen amb mà de ferro) dóna lloc a una plantilla que ho té tot per, com a mínim, fer play-off. El liderat per ara és seu, però els perseguidors aguanten.
2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Segona idea confirmada. A l'entrada inicial ens preguntàvem si seria l’any de la revàlida. Els dos equips han mostrat dues trajectòries diferents, però la realitat és que tots dos són a només un punt del quart. L'Europa va començar molt fort, igualat amb l'Espanyol B, mentre que al Manlleu li va costar estrenar-se. A partir d'allà, els osonencs han anat de menys a més i, exceptuant la derrota a casa contra el Santboià, han tancat unes últimes jornades dignes de ser entre els quatre primers. Tots dos inicien el segon tram mantenint la condició d'aspirants.
3. Esperança a Gavà i Vilafranca. Tercera idea gairebé confirmada. Al Vilafranca la paraula esperança li va com anell al dit. Sense tenir com a fita l'ascens, el degà penedesenc va començar l'any amb dues derrotes, però des de llavors ha sumat de tres en tres (exceptuant al Sangier) i manté un excel·lent tercer lloc (empatat amb el segon). Ara caldrà veure si el bloc madura aquests èxits i segueix sumant. Si a la segona meta volant segueix aquí, aviat es podrien replantejar els objectius a curt termini. Pel que fa al Gavà, l'excel·lent pretemporada dels d'Albert Poch donava lloc a un equip intractable a la Bòbila (fins que va arribar el Manlleu), però més tendre fora de casa. En alguns desplaçaments, l'atzar, i en altres, la superioritat del rival, no han deixat veure un Gavà equilibrat. Ara, després del 0 a 4 és el moment de la reivindicació d'un bon bloc.
4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. Quarta idea confirmada, a mitges. Els egarencs s'estan refent d'un primer any fluix a Tercera (després del descens de Segona B). Mantenen un bon ritme de gols, molt bons resultats a casa i triomfs en places d'alt nivell (Vilafranca o Prat). Inicien el segon tram de competició amb possibilitats reals de ser líders (un triomf aquest diumenge); pel que fa al Santboià, un mal inici va provocar la marxa de Paco Clos. Ara, amb Miguel López, l'equip sumava, però a pocs quilòmetres de la primera meta volant, la derrota contra el Masnou ha refredat les coses. Unes jornades més i la valoració agafarà més perspectiva.
5. Novetats a Prat i Cornellà. Cinquena idea confirmada. Els dos conjunts del Baix Llobregat han protagonitzat una bona arrencada. Sobretot els pratencs, que ja són en zona de play-off i agafen velocitat de creuer. Intractables fora de casa, per poc que mantinguin el nivell i sumin al Sagnier els d'Agustín Vacas són clars candidats a la fase d'ascens. Al Cornellà li està costant marcar, malgra un inici elèctric d'Enric, però és un conjunt solvent, amb pocs gols en contra, i que ha sumat massa empats, motiu pel qual no és més amunt a la taula. De fet, tots dos equips han perdut el mateix nombre de partits, dos, amb l'Europa com a botxí comú.
6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Sisena idea confirmada. La ‘Monta’ ho està pagant, per la marxa d'efectius (abans i després de l'inici de campionat) i ara mateix és en zona de descens. Aparentment, és un estat transitori, ja que l'equip té arguments com per mantenir-se a la categoria, però ja se sap que en futbol, no només compta el talent. Pel que fa a la Pobla mantenen una excel·lent generació de jugadors que, sense fer gaire soroll, són prop dels quatre primers, encaixant poquíssims gols i rendibilitzant al màxim tots els que marquen.
7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. Setena idea confirmada. Si bé l'inici del Vic va ser fluix (no va marcar fins la cinquena jornada), tots tres són ara fora de la zona de descens. L'Olot, amb un excel·lent bagatge a casa, frega el play-off; el Rubí va començar fort a Can Rosés, i quan va començar-hi a perdre es va destapar com a executor a domicili (Amposta i Masnou el van patir); i el Vic s'ha fet fort al Municipal i ha conquerit Rubí per viure, ara mateix, dos punts per sobre de les places perilloses.
8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. Vuitena idea confirmada... en part. L'Amposta ha començat l'any de molt mala manera, encaixant molts gols i amb dificultats per sumar punts; el Masnou es troba ara fora del descens per la diferència de gols, però li costa moltíssim guanyar els partits i encaixa molts gols; el Balaguer, en canvi, té 4 punts de marge sobre el 18è, i ha combinat victòries a casa i a domicili que li donen aquest coixí de protecció.
9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Novena idea confirmada a mitges. Els del Baix Llobregat han seguit sent un equip sense estridències... fins que van clavar la golejada del curs, 5 a 0 al Muntanyesa. Per ara només tenen un punt de marge sobre el descens. Fort als Canyars (Santboià, Europa i Muntanyesa hi han caigut) a l'equip li falta encert a domicili per allunyar fantasmes; a Vilanova no poden dir el mateix. L'equip, tot i no guanyar, ha anat sumant (és cuer) però la moral del bloc està tocada.
10. La ‘incògnita Grama’. El bloc de Ramon Moya, una barreja de joventut i il·lusió (en el millor dels casos, termes sinònims al món del futbol) ha iniciat l'any superant la prova de foc. Amb derrotes assumibles (Pobla i Espanyol B) i excel·lent rendiment a Can Peixauet (10 de 15v punts sumats). A domicili, un bon empat en la jornada inaugural a la Via Férria és l'únic argument positiu per a un equip que està responent a la incògnita amb entrega, esforç, i el talent de jugadors com els Oriol (Miralles i Molins), Toni Pérez o Roberto Morales i Raventós, fins ara els homes gol dels colomencs, amb 3 dianes.
Així doncs, de nou idees confirmables (la desena no busca confirmació) cinc mantenen el seu sentit i les altres quatre, a mitges. Veurem a la propera meta volant, d'aquí 9 jornades, com estan les coses.
Un plaer haver analitzat a fons el que ha donat de si la lliga en les deu primeres jornades. Demà dissabte, les habituals seccions Avui serien de Tercera... (capítol 6) i Prèvia de la jornada (11a).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)