dijous, 21 de juny del 2012

Fem balanç, capítol 17: L'any del Manlleu

Dissetè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 20 informadors habituals de tercera.cat (he ampliat de 16 a 20 quan els equips en play-off han acabat de competir), a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. En total, 19 capítols i el #diaPrat, que vaig dedicar al campió i ascendit a Segona B. L'ordre de publicació serà aleatori.

L'Associació Esportiva i Cultural Manlleu ha completat enguany el millor curs futbolístic dels últims 13 anys. Tercer a la lliga regular, meravellant els seguidors amb un joc en què han destacat, a parts iguals, el treball defensiu i l'espectacular resolutivitat al davant, amb el màxim golejador de la categoria, Dani Planagumà, acompanyat d'homes que han destacat durant el curs, com Jordi Aumatell, Baruc Nsué, Albert Criado, entre molts altres. Un any en què hem de felicitar, també, el tècnic Francesc Cargol, que tanca un cicle de quatre anys exitós al capdavant dels osonencs. Han explicat els èxits de l'equip els companys i amics de Ràdio Manlleu. L'emissora no passa per una bona situació econòmica (per desgràcia, quelcom habitual al sector), però la professionalitat de Dionís Crusellas, Enric Gil, David Osa, Raimon Roma i companyia ha estat envejable. L'exposició que en va fer Enric Gil a la jornada d'esport i ràdio local celebrada al Prat el mes d'abril parla d'aquells que conserven intacte el sentit de la paraula vocació. Ningú com ell, doncs, per narrar a tercera.cat una temporada que serà sempre recordada.


De l'any del Manlleu en fa balanç l'Enric Gil.


Una temporada que val per quatre
Un article d'Enric Gil



El Manlleu ha tancat aquest any un cicle que ha durat quatre temporades. I ho ha fet de la millor manera possible, convertint l’últim exercici en una mena de síntesi d’un relat escrit per Francesc Cargol a la banqueta i posat en pràctica per homes com Planagumà, Jordi Aumatell, Putxi o Criado, tots ells situats ja en nous projectes fora del Manlleu.

Els d’Osona, com ja havien fet altres anys amb Cargol a la banqueta, han anat de menys a més i han encadenat una regularitat al tram final difícil d’igualar: catorze jornades consecutives sense perdre (play-off inclòs). Però ha estat en aquesta quarta temporada quan els manlleuencs han recollit els fruits madurs dels anys de treball, arribant a la fase final de la Copa Catalunya -havent eliminat el Girona, un Segona-, acabant tercers a la lliga regular i quedant-se a les portes de la tercera i última ronda de promoció.

El més paradoxal de tot plegat és que el Manlleu ha aconseguit els millors números del cicle Cargol en un exercici marcat per les restriccions pressupostàries i per una sèrie de lesions que haurien hagut de condicionar, a priori, el rendiment d’una plantilla més aviat curta. Fins a cinc jugadors habituals en l’onze titular han patit lesions de llarga o mitjana durada (Crous, Ginés, Rudé, Crivillé i Gely), a més de la baixa a principis de temporada de Fortet -fitxat per l’Espanyol B.

Foto: CE Europa
 
Tanmateix, la situació ha estat superada gràcies el rendiment de joves jugadors revelació com Putxi o Aumatell que ja havien tingut minuts en temporades anteriors, però que aquest any han aprofitat la confiança del tècnic per reivindicar-se. L’entesa entre els joves aprenents i els gats vells com Planagumà o Gely, ben conduïda pel cos tècnic, ha permès superar les adversitats de les lesions i madurar una idea de futbol. En efecte, el Manlleu de Francesc Cargol ha trobat una identitat. Ha optat per un joc ordenat i de toc, amb llargues possessions, i una defensa arriscadament avançada; ha trobat un estil amb el qual s’ha sentit còmode.

El Manlleu ha tingut un gran potencial ofensiu, essent l’equip més golejador del grup català de Tercera Divisió amb 73 gols (a la lliga regular), 21 dels quals se’ls ha adjudicat Dani Planagumà, pitxitxi de la categoria (un gol més al play-off). Tot i així, el conjunt d’Osona ha rebut 48 gols, una xifra justificada pel fet que fins la segona meitat de temporada els manlleuencs no van trobar un porter fix (van fitxar Barragán); abans s’ho havien anat combinant Imanol i Fran.

Ara el Manlleu afronta la temporada que ve ple d’incerteses. Per començar, la marxa de Cargol a la banqueta deixa un buit que s’aprofundeix amb les baixes de jugadors que han estat clau durant aquests anys. Probablement el pitjor d’aquest curs és que s’ha creat un bon aparador perquè equips de Segona Divisió B s’enduguin ara pilars del conjunt d’Osona. És el preu que s’ha de pagar per quatre anys entranyables que a Manlleu seran sempre recordats.

 

3 comentaris:

  1. En Planagumà, l'Aumatell i en Javi se'n van al Llagostera, en Criado al Rubí... i en Putxi també marxa? M'he quedat glaçat... podrieu confirmar a on se'n va?

    Gràcies.
    PD: Roger, tens un blog fantàstic!

    ResponElimina
  2. el substitut de planagumà a la davantera del manlleu és Manel Sala provinent de l'Olot!

    ResponElimina
  3. el substitut de planagumà ala davantera del manlleu es el davanter de l'olot MANEL SALA

    ResponElimina