El Castelldefels ha viscut un any d'inici agitat però de final feliç. El nou projecte amb Dani Fernández a la banqueta no va trobar d'inici els resultats desitjats, i quan semblava que començava a encadenar-los, el tècnic renunciava. L'arribada de Lluís Albesa va consolidar aviat un equip sòlid, que sumava sense pressa però sense pausa, i que al tram final arribava amb els deures gairebé fets, només podent sortir perjudicat d'una gran carambola que no es va produir. Els grocs seguiran un curs més a Tercera. Escriu sobre l'any dels mariners el periodista Carlos de Frutos, cap de premsa del club i membre de Ràdio Castelldefels, un dels savis del futbol català amb què comptem a la categoria.
Temporada finalment positiva, no exempta d'alt-i-baixos, resolts amb la permanència esportiva a la categoria, la que s'ha viscut enguany als Canyars. L'onzena campanya groga al grup 5 de la Tercera Divisió ens ha ofert tot un autèntic còctel de sensacions.
I és que ja els primers mesos van ser, si més no, moguts. De la il·lusió no plasmada en resultats dels inicis, sota la tutela de Dani Fernández -només una victòria en les 10 primeres jornades-, infortuni esportiu que va venir acompanyat del trencament de l'acord entre el club i els teòrics inversors externs que havien d'assegurar la viabilitat econòmica del projecte, es va passar a la dimissió del tècnic olesà -just en el millor moment de l'equip, amb tres victòries en els quatre partits previs a la seva marxa-. Muntanya russa.
Lluís Albesa, que formava part del cos tècnic castelldefelenc des de la 2012/2013, va agafar les regnes del grup en ple mes de novembre, i a poc a poc, i remant molt per intentar arribar a la riba, l'equip va ser capaç d'abandonar, ja al tram final de la primera volta, unes places de descens a les quals s'havia abonat. A partir d'aquí, 20 jornades, entre la 14 i la 34, d'estabilitat creixent, línia regular de resultats positius amb poques derrotes, i indiscutible segell d'esquadra difícil de superar i amb capacitat per brillar en moments puntuals, fins i tot en les situacions aparentment més adverses.
Guanyar a Manlleu amb deu homes, igualar un 0-3 també amb deu i en 5 minuts contra el Cerdanyola als Canyars, o aclaparar en una segona meitat impressionant el Palamós, un dels millors equips visitants de la lliga, i que guanyava per 1-3 al final dels 45 minuts per acabar empatant a 3, així ho demostren. No cal oblidar tampoc que als Canyars han caigut equips com Rubí (2-0), Ascó (4-0) i Muntanyesa (2-0), els dos primers, líders en el moment de les seves visites, i el tercer, autèntic equipàs, resulten més evidències pràctiques de la fortalesa mental d'un grup que malgrat els entrebancs ha acabat per plantar cara pràcticament a qualsevol rival de la competició.
En línies generals parlem d'un Castelldefels equilibrat futbolísticament però que també ha deixat espai a un joc tècnic i ben elaborat, propi de jugadors talentosos i descarats com els que han conformat enguany la plantilla, homes que han fet gaudir molts diumenges un públic del Municipal d'Els Canyars que venia d'unes temporades d'escassetat, amb pocs gols a celebrar al carrer Església.
La brillant irrupció de joves futbolistes que han demostrat la seva indiscutible vàlua -August, Pastells, Pol Roigé, etc-, unida a la coneguda experiència del moll de l'ós (Jorge Sánchez, Prieto, Gilberto, Uri, Cervantes, Epitié, Cano, Marc Martínez...), ha conduït el Castelldefels a l'assoliment d'un objectiu que semblava realment difícil donada la poca producció inicial.
Les quatre derrotes amb què ha acabat la lliga, quan a la jornada 34 estava virtualment salvat, han condemnat el Castelldefels a patir més del que segurament pertocava, però en definitiva els 42 punts de 'marres' han acabat sent, un cop més, garantia de permanència.
De cara al curs 2014/2015 s'albiren canvis, malgrat que Lluís Albesa seguirà com a màxim responsable de la banqueta marinera. El de la gespa, el més demandat i reclamat per tothom, en serà amb tota seguretat el més destacat i destacable. Després de 12 anys i mig de vida, el verd d'Els Canyars canviarà de cara.
 |
| Foto: Àngel Garreta / CEEuropa.cat |
El Castelldefels segueix aferrat a la Tercera Divisió
un article de Carlos de Frutos / @carlosdefrutosTemporada finalment positiva, no exempta d'alt-i-baixos, resolts amb la permanència esportiva a la categoria, la que s'ha viscut enguany als Canyars. L'onzena campanya groga al grup 5 de la Tercera Divisió ens ha ofert tot un autèntic còctel de sensacions.
I és que ja els primers mesos van ser, si més no, moguts. De la il·lusió no plasmada en resultats dels inicis, sota la tutela de Dani Fernández -només una victòria en les 10 primeres jornades-, infortuni esportiu que va venir acompanyat del trencament de l'acord entre el club i els teòrics inversors externs que havien d'assegurar la viabilitat econòmica del projecte, es va passar a la dimissió del tècnic olesà -just en el millor moment de l'equip, amb tres victòries en els quatre partits previs a la seva marxa-. Muntanya russa.
 |
| Dani Fernández, tècnic a principi de curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Lluís Albesa, que formava part del cos tècnic castelldefelenc des de la 2012/2013, va agafar les regnes del grup en ple mes de novembre, i a poc a poc, i remant molt per intentar arribar a la riba, l'equip va ser capaç d'abandonar, ja al tram final de la primera volta, unes places de descens a les quals s'havia abonat. A partir d'aquí, 20 jornades, entre la 14 i la 34, d'estabilitat creixent, línia regular de resultats positius amb poques derrotes, i indiscutible segell d'esquadra difícil de superar i amb capacitat per brillar en moments puntuals, fins i tot en les situacions aparentment més adverses.
Guanyar a Manlleu amb deu homes, igualar un 0-3 també amb deu i en 5 minuts contra el Cerdanyola als Canyars, o aclaparar en una segona meitat impressionant el Palamós, un dels millors equips visitants de la lliga, i que guanyava per 1-3 al final dels 45 minuts per acabar empatant a 3, així ho demostren. No cal oblidar tampoc que als Canyars han caigut equips com Rubí (2-0), Ascó (4-0) i Muntanyesa (2-0), els dos primers, líders en el moment de les seves visites, i el tercer, autèntic equipàs, resulten més evidències pràctiques de la fortalesa mental d'un grup que malgrat els entrebancs ha acabat per plantar cara pràcticament a qualsevol rival de la competició.
 |
| Marc Martínez celebra un gol // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels |
En línies generals parlem d'un Castelldefels equilibrat futbolísticament però que també ha deixat espai a un joc tècnic i ben elaborat, propi de jugadors talentosos i descarats com els que han conformat enguany la plantilla, homes que han fet gaudir molts diumenges un públic del Municipal d'Els Canyars que venia d'unes temporades d'escassetat, amb pocs gols a celebrar al carrer Església.
La brillant irrupció de joves futbolistes que han demostrat la seva indiscutible vàlua -August, Pastells, Pol Roigé, etc-, unida a la coneguda experiència del moll de l'ós (Jorge Sánchez, Prieto, Gilberto, Uri, Cervantes, Epitié, Cano, Marc Martínez...), ha conduït el Castelldefels a l'assoliment d'un objectiu que semblava realment difícil donada la poca producció inicial.
 |
| Gilberto (esq) i Alex Cano (7), dues claus de l'èxit // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels |
Les quatre derrotes amb què ha acabat la lliga, quan a la jornada 34 estava virtualment salvat, han condemnat el Castelldefels a patir més del que segurament pertocava, però en definitiva els 42 punts de 'marres' han acabat sent, un cop més, garantia de permanència.
De cara al curs 2014/2015 s'albiren canvis, malgrat que Lluís Albesa seguirà com a màxim responsable de la banqueta marinera. El de la gespa, el més demandat i reclamat per tothom, en serà amb tota seguretat el més destacat i destacable. Després de 12 anys i mig de vida, el verd d'Els Canyars canviarà de cara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada