Fem balanç, capítol 5: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 5 repassem el curs del Castelldefels, que es va refer d'un inici irregular i ha acabat assolint la plena permanència, quedant dues places per sobre del descens, just per sobre del lloc de possible descens per compensació en cas d'un descens del Llagostera, que va quedar enlaire a final de lliga. Els mariners acabaven la lliga setzens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el Carlos de Frutos, cap de premsa del club del Baix Llobregat, col·laborador en diversos mitjans que segueixen el futbol català, com Radio Marca, i cèlebre coneixedor del nostre futbol, amb molts anys d'experiència.

El Castelldefels ha assolit una permanència prou tranquil·la // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Carlos de Frutos per resumir l'any del Castelldefels és:
'Firework', de Katy Perry

Permanència més coral que mai

Un article de Carlos de Frutos / @CarlosdeFrutos

Objectiu assolit. La UE Castelldefels seguirà sent de Tercera en la temporada de celebració del seu 70è aniversari. Serà la 15a campanya groga a la categoria, tres lustres que testimonien l'evolució i el creixement d'una entitat que fins al setembre de 1999 mai havia jugat per sobre de l'antiga i desapareguda Regional Preferent.

La 2017/2018 ha estat la quarta campanya de Miki Carrillo al capdavant de la banqueta costanera, i en una circumstància gairebé 'immutable', si més no als últims 7-8 anys, al Castelldefels li va costar de començar a carburar.

Malgrat la meritòria permanència de la 2016/2017, segellada in extremis, Carrilo va optar per fer foc nou, una renovació de cares que, tampoc enguany, es va transformar en un inici positiu de competició. Amb només 6 punts al sarró dels primers 30 en joc, els baixllobregatins es van instal·lar d'entrada a la zona baixa, flirtejant amb els llocs de descens fins a mitjan novembre. L'experiència, però, és un grau, i amb el precedent del curs anterior ben fresc a la memòria, acompanyat d'una oportuna presa de decisions, amb entrades i sortides diverses, l'equip va créixer, i de quina manera, i de fet entre les jornades 11 i 19 només va perdre dos partits, endegant una escalada que el va consolidar entre la 14a i la 16a posició, llocs dels quals ja no es va moure. El coixí de punts en relació a les quatre últimes places va ser convenientment gestionat durant la resta de lliga.

Pedro Bilbao ha estat un dels jugadors més destacats dels mariners // Álex Gallardo - UECastelldefels.com

L'aportació indiscutible dels fitxatges del mercat d'hivern, amb jugadors com Sergi Gestí -qui a còpia de golassos va donar punts cabdals-, Arturo -màxima fiabilitat defensiva- o Manel Raigón -treball incansable- va consolidar el bloc, i amb els Manu, Juanito, Joan Castillo, Alegre, Bermúdez, Kevin, Gibert, Pedro Bilbao o Aumatell com a peces clau el quadre groc va competir molt i bé, independentment de la quantitat de punts obtinguts en cada duel, deixant enllestida la permanència matemàtica entre els mesos de febrer i abril, període en què només va perdre 3 dels 11 partits que va disputar. El sacrifici col·lectiu en tasques defensives i la clara millora del rendiment a domicili, en comparació a campanyes anteriors, són dos dels factors que expliquen la progressió ascendent.

La veritable clau de l'èxit, però, és sens dubte el caràcter coral que ha tingut aquest Castelldefels 2017/2018 en totes les facetes, repartiment de papers que es fa palès amb una dada significativa: fins a 18 jugadors diferents han trobat la xarxa rival, incloent-hi un juvenil (Adri Guica) i un jugador del filial de Tercera Catalana (Tudela), rècord absolut en la història del club a la categoria. La força del bloc, per tant, permet el Castelldefels mantenir el seu lloc en una categoria de màxima exigència i en què, des de l'absoluta humilitat pressupostària, ha fet suar la cansalada a autèntics transatlàntics del nostre futbol.

Fem balanç, capítol 7: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 7 repassem el curs del Castelldefels, que ha tancat l'any amb la permanència, després de cancel·lar el descens no compensat gràcies a l'ascens de l'Olot, en el curs de retorn dels mariners a Tercera. Els grocs acabaven la lliga quinzens, amb 42 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el cap de premsa del club, Carlos de Frutos.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Insistència amb premi final

Un article de Carlos de Frutos / @CarlosdeFrutos

Objectiu assolit. En el seu segon retorn a la categoria previ descens, la UE Castelldefels ha estat capaç, no sense patiment, de salvar els mobles i permetre que els Canyars continuï sent plaça de Tercera. 

Donada la modèstia pressupostària groga en el marc d'una lliga de gran exigència a tots nivells, el plantejament inicial no podia ser altre que el de travar un bloc sòlid defensivament, i vertical i veloç en atac, al més pur "estil Carrillo". Per fer-ho, la plantilla confegida presentava a priori una barreja que s'entenia com adient, dins els paràmetres marcats, entre jugadors veterans, amb experiència i recorregut al club i a la categoria, fitxatges contrastats i d'altres efectius joves i amb gana que, o bé procedien de la Primera Catalana o bé ho feien d'altres equips de Tercera buscant en tots els casos una major quota de protagonisme.

Des del principi va quedar clar que el Castelldefels 16/17 era un equip de dues cares: rocós i incisiu quan jugava a casa, guanyés, empatés o perdés, i amb poc punch i discreta producció quan ho feia lluny dels Canyars. Aquest contrast va marcar la temporada, però especialment la meitat inicial de lliga. A la primera volta els grocs es van "consolidar" a la zona mitjana-baixa de la classificació -entre la 12a i la 17a plaça-, sense caure en cap jornada en llocs de descens però vorejant-los igualment sense opcions reals de mirar més amunt. Res que no entrés en els plans.

Un cop més, però, les vacances nadalenques van resultar fatídiques per al Castelldefels, i després d'un mes de gener en blanc es van encendre definitivament les alarmes. La derrota contra el Terrassa, segona jornada de la segona volta, va deixar els grocs entre els tres últims per primer cop en tot el curs, raó per la qual, i després dels diversos canvis que ja havia emprès la plantilla fins llavors, tocava acabar la reconstrucció, especialment en zona atacant, a la recerca de la pólvora que l'equip no tenia.

El triomf contra el Peralada (J33), clau en la permanència // Andrés Burgos - UECastelldefels.com

Entre finals de novembre i el tancament del mercat -finals de gener- Miki Carrillo va incorporar tot un seguit de jugadors que van ajudar a enfortir el grup i dotar-lo de més recursos -Bauli, Carlos García, Joan Inés, Makaay, Nito-, destacant però el rendiment gairebé immediat ofert pel binomi Jordi Cano-Sergi Moreno. Dos davanters de nivell i amb ganes de reivindicar-se van aterrar als Canyars amb les idees clares, i tot i que els costaners van trigar en oferir la seva millor versió, a partir de la jornada 30, i en plena recta final, van aconseguir-ho, sobretot als Canyars.

L'excel.lent treball col.lectiu i els gols d'una parella que va acabar amb 14 dels 34 de l'equip al sarró, 7 cadascú, van ser factors cabdals perquè l'equip tanqués la lliga amb 4 victòries seguides a casa (dues de les quals contra equips de promoció d'ascens, Peralada i Vilafranca) i 15 dels 24 darrers punts a la butxaca, xifres que li van acabar atorgant una molt meritòria permanència que s'albirava complicada -fos de manera directa o pels possible descensos no compensats de Segona B- en plena Setmana Santa. Gran èxit col·lectiu d'una plantilla que s'ha sabut aferrar a la categoria

En la temporada del 70è aniversari, en què també es compliran tres lustres (15 anys) del debut del Castelldefels a la categoria, els grocs formaran part d'una Tercera plena d'il·lustres. Un luxe.

Benvinguts a Tercera, capítol 1: Castelldefels

En els primers dies del nou curs, a tercera.cat donem la benvinguda (o desitgem una bona tornada) als cinc equips que són novetat aquesta temporada: tres per motius alegres, els ascendits; i dos que busquen recuperar terreny després d'un descens. Ho fem amb articles de bons coneixedors dels clubs, els perfils amb què aterren a Tercera i les seves aspiracions per a l'any que tot just ara comença.

Al capítol 1 d'aquesta sèrie, en aquest cas Benvinguts a Tercera, retrobem el Castelldefels, que ha ascendit a Tercera després de ser campió del grup 2 de Primera Catalana (i de la categoria després de superar el Vilassar de Mar a la final). Tan sols dotze mesos després del descens, al final del curs 2014/2015, els mariners recuperen la categoria perduda, comandats pel tècnic Miki Carrillo, un vell conegut de la categoria, amb dos play-off d'ascens a Segona B disputats en els últims sis cursos (amb la Montañesa el 2011 i amb el Terrassa el 2014). Escriu sobre el conjunt dels Canyars el seu cap de premsa, el Carlos de Frutos, gran coneixedor del club, de la categoria i del futbol català i un molt bon amic de tercera.cat. Parlem en clau plenament personal quan diem que serà un plaer retrobar-nos a la categoria.

Un onze del Castelldefels de la temporada passada // Andrés Burgos - UECastelldefels.es

Retorn per la porta gran

Un article de Carlos de Frutos / @CarlosdeFrutos

Dotze mesos ha trigat la UE Castelldefels a recuperar el seu lloc a la Tercera Divisió, categoria que li ha estat pròpia des de l'històric juny del 2002, amb les úniques excepcions dels cursos 2007/2008 i 2015/2016.

Igual que el 2008 amb Antonio Escudero a la banqueta, el retorn mariner a Tercera ha estat immediat després del descens, sent la que acabem de deixar enrere la millor temporada groga per sobre de l'antiga i desapareguda Regional Preferent, ja que entre d'altres coses no només ha estat campió del grup 2 de la Primera Catalana, sinó que també ha estat l'equip que més partits ha guanyat i que més gols ha marcat a la categoria, computant els dos grups. I tot plegat, coronat amb dos títols: el de campió de lliga -el Castelldefels no guanyava un campionat des de la temporada 1998/1999, a Preferent-, i el del Campionat de Catalunya Amateur després de vèncer l'altre campió de Primera Catalana, el Vilassar de Mar, en la final disputada a Rubí (1-0).

El Castelldefels es proclamava campió de Primera Catalana // Andrés Burgos - UECastelldefels.es

Amb aquest excel·lent regust de boca el Castelldefels torna a Tercera amb el mateix entrenador amb qui va perdre la categoria, Miki Carrillo, i 6 supervivents del descens de la 2014/2015 sobre la gespa -Juanito, Javi Calvo, Marc Martínez, Mario, l'incombustible Jorge Sánchez, que tornarà a ser l'avi de la categoria, i Cervantes-. De la temporada passada a Primera Catalana, a banda d'aquests, també seguiran Alegre, els joves Miki Gustà i Patrick i el gran golejador Jairo Conesa, que en la seva segona etapa als Canyars ha viscut una autèntica explosió realitzadora, tancant la campanya amb 30 gols oficials (29 en lliga + 1 a la Copa Catalunya) i batent tots els registres realitzadors de la història recent de l'entitat. Tanmateix, i més enllà de la individualitat de Jairo, la força del bloc ha estat el principal argument d'un Castelldefels 2015/2016 que, sense ser un equip especialment brillant, ha competit a un nivell extraordinari, sobretot en el tram decisiu, quan els equips "es juguen les garrofes" de debò. Sempre hi ha cregut i, a còpia de treball, esforç i solidesa com a conjunt ha assolit l'èxit final.

Set són fins ara les novetats en la plantilla, destacant tres importants jugadors del grup 2 de la Primera Catalana 2015/2016, els davanters Adri Alonso i Contreras (Vilanova) i el migcampista Òscar García (Igualada), i els 'Terceres' Dani Lledó i Ion Vázquez (al Prat en la 2015/2016), Manu Martín (Sant Andreu) i Isaac Maldonado (Terrassa). A destacar igualment que el juvenil Sergi Cabré ascendeix directament al primer equip procedent del Juvenil A. El club, però, no dóna per tancat el capítol d'incorporacions i n'efectuarà alguna (o algunes) més en les properes setmanes.

La tretzena temporada de la UE Castelldefels a la Tercera Divisió, supersticions a banda, es presenta il·lusionant, sent l'únic objectiu el d'obtenir la permanència i reconsolidar-se en una categoria que un cop més serà d'una exigència enorme pel potencial de les entitats que en formen part i les plantilles que s'estan confegint. El Castelldefels, però, hi buscarà igualment el seu espai. Un estadi "clàssic" de la Tercera contemporània, els Canyars, tornarà a la seva categoria.

Vilassar de Mar i Castelldefels tornen un any després

La lliga a Primera Catalana acabava aquest diumenge passat amb els títols (i els corresponents ascensos) per a dos conjunts que tornaran a Tercera un any després de perdre la categoria. El Vilassar de Mar, primer al grup 1, i el Castelldefels, campió del 2, són ja equips de Tercera. Se'ls sumarà el vencedor de la promoció d'ascens que disputaran els dos propers caps de setmana la Jonquera i el Santboià.

El Castelldefels celebrava l'ascens a Amposta // Andrés Burgos - UECastelldefels.es

Dos triomfs clars a domicili donaven als dos campions l'empenta final per assolir el títol i l'ascens. El Vilassar de Mar, que només havia de puntuar a casa del Sants per dependre de si mateix, s'imposava amb claredat al camp de l'Energia (0-3), amb hat-trick de Soufianne El Maymouni,  Resum gràcies als companys de BTV Esports:



El Castelldefels, que ha tancat el curs de forma espectacular, amb 11 victòries als últims 14 partits, s'imposava a Amposta amb molta claredat (1-3)... i també amb hat-trick, en aquest cas del màxim golejador de la categoria, Jairo Conesa, autor de 29 dianes aquest curs. El resum del triomf, via Canal Terres de l'Ebre:



Ara els dos campions (i ja ascendits) es disputaran el títol de Primera Catalana.

La Jonquera i Santboià, a la promoció

La jornada final a Primera Catalana també va decidir els dos equips segons classificats, que jugaran una promoció a doble partit per a l'última plaça d'ascens a Tercera.

La Jonquera buscarà ser de Tercera per primer cop // Falgués Foto - UELaJonquera.net

Al grup 1, La Jonquera acabava al segon lloc, gràcies al triomf contra el descendit l'Escala (1-0, gol de Pol Compte), combinat amb l'empat de l'Horta a casa contra el Mataró (2-2). Els barcelonins obrien la jornada final a la segona plaça. El conjunt jonquerenc té una cita amb la història: mai ha jugat a Tercera Divisió.

Celebracions al vestidor del Santboià a Igualada // FCSantboia.cat

Al grup 2 el Santboià en tenia prou amb puntuar a Igualada per assegurar un dels dos primers llocs, i el triomf del Castelldefels evitava qualsevol opció de campionat. El triomf dels vermells a l'Anoia (0-2, gols de Pedro Bravo i Josele) els donava la segona plaça final. Disputaran la promoció per segon any seguit (el curs passat queien contra el Granollers), i per al tècnic Juan Camilo Vázquez la intenció serà fer bona la frase feta "a la tercera va la vençuda": serà la tercera promoció consecutiva, després de caure amb el Viladecans el 2014 i amb el mateix Santboià fa dotze mesos.

El Santboià buscarà recuperar la categoria perduda el maig de 2014, en la fatídica última jornada a la Bòbila de Gavà.

En sorteig a la seu de la FCF aquest dilluns es decidia l'ordre dels partits. L'anada serà aquest diumenge (18h) a la Jonquera, i la tornada diumenge vinent (18h) al Joan Baptista Milà de Sant Boi de Llobregat. Els dos partits seran televisats, al Futbol en joc de La Xarxa. Es podran veure a les televisions locals o per internet, al web d'Esports de La Xarxa.

Fem balanç, capítol 13: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 13 repassem el curs del Castelldefels, que acabava la temporada descendint a Primera Catalana, després d'un meritori però insuficient empat al camp del Prat. Els mariners tancaven la lliga divuitens, antepenúltims, amb 41 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el periodista P. Martín, que ha seguit l'equip del Baix Llobregat.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El segon sexenni també acaba en descens

Un article de P. Martín

Aquest cop no. La UE Castelldefels no ha pogut salvar la categoria una temporada més i s'ha vist abocada al retorn a Primera Catalana sis anys després de la seva darrera presència. 

En línies generals, la campanya 2014/2015 no ha distat massa en el seu desenvolupament de la gran majoria de les precedents. I és que des de la 2009/2010, i amb honroses excepcions, l'equip sempre ha trigat bastant a engreixar la maquinària, mantenint-se enguany la tendència. La diferència respecte d'altres cursos és que la producció de punts del primer terç ha estat força inferior a l'habitual (5 dels primers 36), i aquest discret bagatge ha acabat sent cabdal per explicar el desenllaç, ja que l'habitual reacció s'ha produït partint de bastant més a baix, quelcom que obligava a una remuntada molt més acusada en una Tercera indiscutiblement més cara que les dues precedents (el 17è, el Manlleu, amb 45 punts, ha d'estar encara pendent dels ascensos compensats).

La reacció va passar pels Canyars // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Els grocs no van arrencar bé, encaixant sis derrotes en els primers set partits –l'única excepció la va posar l'agònic triomf contra el Peralada a casa a la J4-, quelcom que li va costar el càrrec a Lluís Albesa.  L'equip no acabava de rutllar, amb moltes dificultats per trobar porta i encaixant gol amb facilitat, i tot plegat, unit a un calendari exigent, va instal·lar el quadre mariner al pou de bones a primeres, quelcom preocupant tenint en compte l'equilibri i l'exigència de la categoria.

Val a dir, però, que amb el substitut d'Albesa, Miki Carrillo, les coses no van millorar gaire d'entrada (tampoc va haver-hi victòries en els cinc primers partits amb el menor de la nissaga a la banqueta), arribant l'esperada reacció a partir del mes de novembre. Va ser aleshores quan la dinàmica va canviar i la clara millora experimentada quant a joc i sensacions, especialment en l'aspecte defensiu, es va transformar per fi en victòries des de la jornada 13, mercè als 3 punts sumats a Figueres. Aquella va ser la primera baula d'una cadena d'èxits que va treure els grocs de llocs de descens i que es va allargar fins a les cinc victòries seguides (Gavà, amb èxtasi final amb el gol de xilena de Masuet, Masnou, Sabadell B i Vilafranca). L'últim partit del 2014, a Palamós, va trencar la ratxa, esdevenint a posteriori un clar punt d'inflexió en negatiu, tot i que l'equip albirava el 2015 amb un moderat optimisme.

Miki Carrillo agafava les regnes de l'equip // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Les positives expectatives del nou any, però, no es van complir. La derrota contra el degà empordanès va encetar una nova i duríssima ratxa de desencisos consistent en 10 jornades consecutives sense guanyar (5 empats, 5 derrotes) que van deixar l'equip força tocat, més pels punts que acumulava que pel que es veia sobre la gespa. Els mariners competien bé cada partit (per exemple en aquell tram van ser capaços d'empatar contra 3 dels 4 equips que ocupaven llocs de promoció d'ascens –Pobla de Mafumet, Europa i Rubí-), però estaven absolutament negats a l'hora de sumar de 3 en 3 i, per acabar-ho d'adobar, van encaixar algunes derrotes cruels i típiques d'equips de zona baixa en partits en què van fer mèrits per obtenir millor botí, com per exemple el de la Muntanyesa a casa, o els del Peralada i l'Ascó a domicili, encontres tots ells que es van decantar a favor del rival als últims minuts i per la mínima.

Tantes jornades sense triomfs van reinstal·lar els mariners als llocs de descens, quelcom que va provocar que el Castelldefels afrontés la recta final amb el complicat repte de salvar la categoria. I veritablement no es pot dir, ans al contrari, que els de Miki Carrillo no hagin donat fins a la seva darrera gota de suor per assolir-lo. La recta final va ser força positiva, i així dels darrers 11 partits només en van perdre 3, tot i que aquestes tres derrotes, dues a casa (Vilassar i Sabadell B) i una a domicili (a Gavà) van arribar en moments decisius, en les típiques jornades frontissa que podien reenganxar l'equip a la permanència d'una manera definitiva. No hi va haver manera.

La mala ratxa final conduïa l'equip al descens // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

La reacció final, amb les victòries contra el Vilafranca (l'equip estava descendit al 79' i va remuntar) i el Palamós a casa van permetre afrontar el desenllaç amb opcions matemàtiques de 17a plaça al partit contra el Prat, però els grocs ja no depenien d'ells mateixos, i malgrat l'excel·lent partit realitzat al Sagnier la carambola no es va produir.

Punt i final al segon 'sexenni' mariner a Tercera (hi ha estat en dues porcions de 6 temporades), i final de trajecte d'una era. Els canvis directius duts a terme a mitjan de temporada i els indiscutibles moviments esportius i estructurals que venen i vindran marquen l'inici d'una nova etapa. L'aposta per l'estabilitat econòmica, institucional i esportiva sembla clara i, en definitiva, redefinir-se n'és l'horitzó.

L'infogràfic: J15 (camps on es veuen més gols)

Cada setmana us presentem tercera.cat un infogràfic (senzill) per explicar alguna de les dades que la jornada, o el campionat, ens ha deixat. Tercer capítol, jornada 15, camps on s'han vist més gols fins ara (i camp on se n'han vist menys).

L'infogràfic: J14 (canvis d'entrenador)

Cada setmana us presentem a tercera.cat un infogràfic (senzill) per explicar alguna de les dades que la jornada, o el campionat, ens ha deixat. Segon capítol, jornada 14, canvis de banqueta produïts a la categoria fins ara.

Antonio Escudero, empadronat a la Prosperitat

El proper cap de setmana el campionat de Tercera Divisió tornarà a reprendre el seu curs habitual després de l'aturada pels partits de la Selecció Catalana amateur. Aprofitant aquest darrer espai de temps, volem transportar-vos a l'últim cap de setmana de competició. Concretament a Nou Barris, al partit que enfrontava a Muntanyesa i Castelldefels, i que acabava amb victòria local per 2-0.

Foto: Àngel Garreta - RemImages.com

És diumenge, un dia festiu per a les persones del futbolcat. La pilota torna a rodar després d'una setmana que ha barrejat entrenaments i partits de la quarta jornada, però hi torna a haver tres punts en joc. Avui, no és tan sols el cuquet de veure gols el que olorem (o volem olorar) a l'ambient sinó que hi ha quelcom més. Aquest cap de setmana la Muntanyesa rebrà el Castelldefels i Antonio Escudero s'enfrontarà per primer cop al que va ser el seu club durant molts anys. Això, als informadors ens encanta i somniem amb una història especial, sentiments enfrontats, nostàlgia i, en definitiva, un partit que no serà com la resta.

Parlem amb Carlos de Frutos, cap de premsa de la UE Castelldefels, qui ens fa una radiografia de l'aventura marinera d'Escudero. Com a bon relat de la seva trajectòria, no pot obviar els seus orígens, Andalusia, d'on va marxar de ben petit per establir-se a Castelldefels amb la família. En aquesta ciutat catalana comença el seu lligam amb el futbol, passant per diverses categories del club com a futbolista. Però n'hi ha més, tant detalls minuciosos com fites destacades, i ens els explica per situar-nos una mica més en el seu mapa personal, una sinceritat que ens fa estar segurs que el d'avui serà un dia especial.

Quan encara queden uns minuts per a que el col·legiat indiqui l'inici del matx, ens acostem al nostre protagonista i l'ataquem demanant-li com es lleva Antonio Escudero el dia en què s'enfronta al seu exequip. "M'aixeco molt tranquil. Com qualsevol altre diumenge. És un partit molt important, juguem contra un rival complicat i hem de pensar en això". Un tòpic que suposa un cop dur per a les esperances d'aquest intent de reportatge amb un sabor especial. Intentem aprofundir en la seva relació amb l'equip del Baix Llobregat i busquem una valoració de la seva sortida a principis de temporada, ara fa 3 cursos. "Mai cau bé una destitució i tots sabem que el futbol no té memòria perquè tot és d'avui per avui i no hi ha més". Tot i aquesta resposta ho tornem a intentar una vegada més perquè som observadors i l'hem vist saludar un dels seus exjugadors, Gilberto Braz. Una excusa perfecta per demanar-li com és ara la relació amb el seu antic vestidor. Sense perdre la compostura ens reconeix que "saludar als jugadors que vaig tenir és el que més m'agrada. A Gilberto el vaig dur jo a Castelldefels quan era secretari tècnic i Jorge Sánchez va venir a entrenar-se quan volia deixar el futbol... mira'l ara on segueix! Potser això és el més especial". En aquesta resposta hi veiem un punt de fuga per fer un còctel de declaracions interessants i anem a cercar el davanter brasiler. Una conversa curta que ens confirma la bona relació que encara avui manté amb el seu exentrenador i, alhora, que Escudero només pensa en la Muntanyesa: "El retrobament amb l'Antonio m'ha fet molta il·lusió, encara que ha estat només en l'àmbit personal, perquè parlem molt sovint per telèfon. Simplement ens hem desitjat sort de cara a la lliga".

Escudero donant ordres durant el Muntanyesa-Castelldefels // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Tenim el reportatge destrossat i estem convençuts que no en traurem res d'insistir amb la vinculació del míster andalús amb el Castelldefels. Escudero ens ha demostrat ser prou professional com per posar el joc per davant de qualsevol sentiment i, per això, cedim terreny i li fem preguntes sobre el seu nou club. Ell reacciona aviat i ens parla del repte que suposa entrenar a Nou Barris després de les darreres temporades del conjunt groc-i-negre: "En aquesta entitat s'ha de donar el cent per cent i lluitar per tot. Això és quelcom que il·lusiona molt quan et donen la banqueta. A més, aquest és un club especial, de barri, molt de casa. La gent hi està molt integrada i es desviu per la Monta. Tothom t'ajuda en tot moment i t'anima sempre que estàs desanimat".

Com ha fet amb en Gilberto, nosaltres també li desitgem sort de cara al que resta de temporada i tornem cap a la graderia esperant veure un bon partit i uns quants gols. Com ja hem dit, al final cal deixar els sentiments a un costat, hi siguin o no, i tenir el cap fred perquè per emocional que sigui el futbol "tot és d'avui per avui i no hi ha més".

Fem balanç, capítol 10: L'any del Castelldefels

Desè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

Quan vaig plantejar aquesta sèrie d'articles em vaig imposaruna norma: els articulistes no serien "de dins" els clubs. És evident que per a l'article sobre la Unió Esportiva Castelldefels hagués pogut comptar amb en Carlos de Frutos (com amb l'Àngel Garreta en el cas del CE Europa), però vaig creure oportú necessitar punts de vista externs. Així que, en el cas mariner, vaig preguntar a de Frutos a qui podia demanar-li un article sobre un any tranquil als Canyars. Em va parlar d'en Joan Heredia, un jove informador (va escriure l'article enmig de la preparació pels examens de la Selectivitat) que enguany s'ha iniciat a Ràdio Castelldefels. Ell ens explica com s'ha viscut l'any sense sobresalts dels de Toni Escudero.

De l'any del Castelldefels en fa balanç en Joan Heredia.

Temporada plàcida a Castelldefels

Un article de Joan Heredia

La UE Castelldefels va tancar el seu tercer any consecutiu a la Tercera divisió amb un més que destacable balanç de 13 victòries, 10 empats i 15 derrotes. El conjunt dirigit per Antonio Escudero ha gaudit d’una temporada sense gaire sobresalts, i en cap moment ha patit per aconseguir la permanència; de fet a 4 jornades del final l’equip ja estava salvat matemàticament.

Aquesta temporada presentava moltes incògnites al conjunt mariner: fins a 6 cares noves i baixes tan il·lustres com la del mític capità Alberto García, o la de l'estimadíssim Pablo Leal. El començament va ser complicat i els bons resultats van fer-se esperar. La primera victòria no va pujar al caseller groc fins la tercera jornada amb el triomf in extremis a casa contra el Santboià. A partir d’aquest moment va començar un trajectòria ascendent que es va veure culminada a la jornada disset amb una victòria al camp del Vilanova que deixava les posicions de descens a onze punts, i permetia encarar la segona meitat de la lliga amb força tranquil·litat.

En general, l'equip ha estat fort a casa, fent del Municipal dels Canyars un fortí, on ha aconseguit nou de les tretze victòries del curs, que li han permès ser el desè equip amb més punts aconseguits a casa, juntament amb Gramenet i Muntanyesa, amb 32 punts. Els aficionats grocs van poder gaudir de victòries contra equips d’entitat com el Terrassa, l’Europa o el Santboià, consolidant-se els grocs com un equip.

L’assignatura pendent, però, un any més, ha estat als partits a domicili. 17 són els punts que ha aconseguit el Castelldefels lluny del Municipal de Canyars resumits breument en quatre victòries i cinc empats, cinquè pitjor visitant de la categoria només per davant d’Europa, Masnou, Muntanyesa, Gramenet i Amposta. Cal destacar a més que tres d’aquestes quatre victòries es va produir de manera consecutiva als mesos d'octubre i novembre al Prat, el Masnou i Vilanova; per tant, l’actuació a domicili del Castelldefels ha tornat a ser força discreta.

Pel que fa el balanç de gols marcats i encaixats, podríem dir que durant la temporada no ha destacat gaire l’olfacte golejador de l’equip mariner, que ha acabat com a cinquè pitjor equip golejador de la categoria amb només 43 gols. D’altra banda cal destacar que ha tancat l’exercici com el setè millor equip en defensa amb 47 gols encaixats.

La joventut d’aquest equip, juntament amb la bona feina que s’està fent a les categories inferiors i a la veterania de jugadors com Jorge Sánchez i Sergio Navarro, ha ajudat a mirar el futur amb un gran optimisme per les alegries que pugui oferir aquest equip a la localitat de Castelldefels.

Resum de la 36a jornada (XTVL)

Resum de la jornada al futbol català carregat de partits decisius. A la part alta, amb un nou equip amb bitllet per al play-off, i a la part baixa, amb equips salvts, alguns que s'apropen a la salvació i d'altres que lluitaran per eludir el descens fins el final.

Així, després dels partits de Segona B, a partir dels 33 segons, teniu els següents partits i gols:
Rubí 2-4 Espanyol B  /  Thievy Bifouma (ESP 0-2), Bakary (ESP 1-3) i Ortega (RUB 2-4)
Vic 1-0 Gramenet  /  Poves (VIC 1-0)
Castelldefels 1-0 Vilanova  /  Sergio Prieto (CAS 1-0)
Olot 2-2 Europa  /  Cebri (EUR 1-1) i Gatell (EUR 2-2)
Muntanyesa 1-0 Gavà  /  Isaac Maldonado (MUN 1-0)



Resum emès a l'informatiu Al Dia de l'XTVL

Resum de la 20a jornada (XTVL)

Al resum de la jornada que he redactat i editat per a l'informatiu Al Dia de l'XTVL he inclòs sis partits de Tercera.

Hi destaquen els duels dels sis primers classificats, així com els triomfs de l'Europa i el Muntanyesa, aquest últim amb un gran gol d'Achille.

També hi veureu la jugada del polèmic penal al Manlleu-Prat. He estat mirant-lo fotograma a fotograma, i entenc les queixes del Prat. Planagumà s'enganxa primer a Murillo, i és prou hàbil per simular penal. Fins a cert punt, entenc que l'àrbitre el xiuli. Encara que per mi no és penal.

Així, a partir dels 37 segons, després del resum dels catalans a Segona B, teniu els següents partits i golejadors:

Terrassa 1-1 Vilafranca  //  Reyes (FCV 1-1)

Manlleu 2-0 Prat  //  Baruc (MAN 1-0) i Criado (MAN 2-0) 

Espanyol B 0-1 Castelldefels  //  Boniquet (CAS 0-1)

Pobla Mafumet 2-2 Vilanova  //  Víctor Oribe (POB 2-2)

Europa 1-0 Amposta  //  Guzmán (EUR 1-0)

Balaguer 1-3 Muntanyesa  //  Achille (MUN 1-1) 

 

Resum del futbol català emès a l'edició del migdia de l'informatiu Al Dia de l'XTVL i penjat a lamalla.cat

 

Resultats jornada 13 (2a part)

El partit entre Castelldefels i Vic, corresponent a la tretzena jornada (anul·lat el 6 de novembre), s'ha disputat avui amb empat a zero final. Els vigatans han disposat de les millors ocasions, però segons el mateix club mariner el porter Tato Burgada ha estat l'home del partit.

Els dos equip mantenen la seva plaça a la classificació. [Partit seguit via UE Castelldefels i el jugador del Vic Marc Verdaguer].

DIUMENGE, 11 DE DESEMBRE

Castelldefels 0-0 Vic

CLASSIFICACIÓ

Classificació amb la jornada 13 disputada al complet

Font: elaboració pròpia

Prèvia de la jornada (partit ajornat 13a)

No hi ha jornada com l'entenem (10 partits, 20 equips) però sí que es disputa un partit de la categoria aquest cap de setmana, el que va quedar anul·lat el passat 6 de novembre i que jugaran Castelldefels i Vic.

En plena ratxa a domicili (3 victòries consecutives) els d'Escudero tornen als Canyars rebent un necessitat Vic, que després de la derrota a Can Peixauet voreja les places de descens (és quart per la cua, amb el descens dos punts per sota).

Un triomf deixaria el Vic catorzè, amb 18 punts. Si qui suma els tres punts són els mariners, el Castelldefels es decantaria cap a la primera meitat de la taula, a sis punts de l'ascens, i confirmaria la dinàmica positiva que ha arribat empesa pels èxits a domicili.

El Vic acumula ja sis partits sense guanyar i el Castelldefels, quatre partits sense perdre. De fet, les dues ratxes tenen orígen a Rubí: a Can Rosés el Vic guanyava el seu últim partit (0-3) i al mateix escenari el Castelldefels cedia l'última derrota fins ara. Un triomf situaria ara els del Baix Llobregat per sobre dels vallesans.

Actualitat a Tercera (09/12/2011)

Actualitat a Tercera... en una setmana sense jornada, però amb un partit. La selecció catalana, els amistosos, i un divertit recull d'anècdotes a twitter ocupen la resta de l'actualitat:

• Compte enrere. El Terrassa espera amb moltes ganes les vacances de Nadal, ja que significaran la recuperació de jugadors lesionats, i qui sap si l'arribada de nous fitxatges. Els egarencs s'han col·locat colíders després de diversos partits amb convocatòries sota mínims. Ara només els falta un partit (el 17-18 de desembre a Olot) per tancar el 2011. El nou any podria venir amb quatre "cares noves", que tornarien de l'infermeria. Es tracta d'Urbano, Alfi, David López i Pep Arau. Ho explica Albert Morillas en un article a egar.cat. El mercat de fitxatges podria obrir-se també al gener, tot i que amb la recuperació dels lesionats i l'aparició de Terrón (que ja tindrà el transfer) podria desestimar aquesta opció.

• Copa Regions UEFA. La selecció catalana ja és a la Vila Joiosa (Alacant), on demà debutarà a la primera fase de la Copa Regions UEFA. A les 10h jugarà contra Extremadura; diumenge,a la mateixa hora, s'enfrontaran a Euskadi. De la convocatòria que vam publicar divendres passat s'han produït modificacions d'última hora. La lesió de David López (Terrassa) ha fet entrar a la llista Jorge Muñoz (Cornellà) i la baixa de Carles Montoro (Rubí) ha donat entrada a Jordi Aumatell (Manlleu). Al web de la FCF trobareu informació dels partits així com la nova convocatòria. A més, el periodista Àngel Garreta ha publicat a l'edició digital del diari ARA una notícia que exlica què és la Copa de Regions UEFA i els precedents de la selecció catalana. la podeu llegir aquí.

• Sense data. La convocatòria per a la Copa Regions UEFA de tres jugadors de l'Europa va impossibilitar la disputa, ahir, de la segona part de l'Europa-Masnou, ajornat el 13 de novembre per la pluja. Caldrà, doncs, buscar una tercera data.

• Jornada... d'un partit. Aquest cap de setmana no hi ha jornada a Tercera... però sí que s'hi disputa un partit, el Castelldefels-Vic, ajornat el 6 de novembre per la pluja. Així només quedaran dos equips, els citats a l'anterior apartat, que comptaran amb un partit menys. 

• Cau el Castelldefels. De fet, els del Baix Llobregat hauran disputat dos partits aquesta setmana. Dimarts queien eliminats de la Copa Catalunya a camp del CDC Torreforta, de Primera Catalana (grup 2). Els tarragonins s'imposaven per 2 a 1, i ara disputaran la fase prèvia a la final a quatre. Pressumiblement, els enfrontaments seran Torreforta-Nàstic i Manlleu-Girona. El Manlleu, doncs, és l'únic equip de Tercera que segueix viu a la competció. La propera ronda no té data, per ara. Aquí teniu una galeria de fotos d'Alex Gallardo per a la UE Castelldefels i adjunto un resum del partit amb imatges dels companys de TAC 12:

• Setmana d'amistosos. La setmana sense lliga ha provocat que diversos equips disputin amistosos per mantenir el to físic i competitiu. El Terrassa, per exemple, s'imposava al Cerdanyola (2-0), amb gols del juvenil Pardillos i de Xavi Molist (informació via Albert Morillas, egar.cat); L'Espanyol B queia derrotat en elm Trofeu Ciutat de Badalona contra l'equip amfitrió (2-0, minicrònica al web del RCD Espanyol). El Santboià s'imposava a l'Hospitalet, de Segona B (2-3). Cristian Garcia, de l'IMPRESCINDIBLE El blog de l'Hospi posa la crònica i Bernat Monzó, de TV L'Hospitalet, la següent crònica (penjada també al citat blog):

• Tornen a Nova Zelanda. Ja que li hem dedicat dues entrades els últims dies és de justícia informar al blog de la situació de l'Auckland City. El campió neozelandès i oceànic queia al partit per a l'accés als quarts de final del Mundial de Clubs contra el Kashiwa Reysol, campió japonès (2-0). Els tres jugadors catalans eren titulars: Manel 'Xino' Expósito i Andreu Guerao completaven els 90 minuts, mentre que Albert Riera en disputava 69. Teniu la fitxa del partit aquí, via el web de la FIFA.

• #historiesfutbolcat. Està sent el gran èxit a l'univers #futbolcat, el que engloba totes les històries al voltant del futbol català. Diversos periodistes, jugadors i seguidors d'aquest món, iniciats per Àngel Garreta, el primer que va usar l'etiqueta, estan contribuint a #historiesfutbolcat exlicant, en 140 caràcters, anècdotes del nostre futbol. Us deixo una caixa amb totes les aportacions, s'anirà actualitzant:

Miguel (Amposta), Xavi Gràcia (Balaguer) i Gilberto (Castelldefels), als millors gols

Podi completament de Tercera Divisió als '3 millors gols del futbol català' que escollim cada dilluns la redacció d'esports de l'XTVL al programa Esports en Xarxa. Tres gols d'equips visitants, amb diferents resultats finals per als respectius equips.

Miguel, tercer
El davanter de l'Amposta, un dels golejadors habituals de Tercera els últims anys, anotava el segon gol per al seu equip a Manlleu després de completar una excel·lent jugada col·lectiva del seu equip. Si bé el gol no servia per sumar, destaca pel joc de l'equip del Montsià. 

Xavi Gràcia, segon
Un dels grans especialistes de falta de Tercera (a twitter hem discutit, amb Fermín Suárez i Lluís Montaner, sobre els grans llançadors de falta del campionat) anotava a Terrassa el gol de l'honor del Balaguer amb un magistral llançament de falta al qual poc podia fer el porter egarenc.

Gilberto, el millor
Quan estrenava el seu compte golejador d'enguany, al Prat, escollíem el seu gol en segona posició (el podeu recordar aquí). Ahir marcava el segon gol del curs a Vilanova i arriba a dalt de tot gràcies a l'evolució de la jugada: comença a la banda, paret al primer toc, de molta classe, amb Uri, i rematada final del brasiler imparable per a Mario León. La ratxa de tres victòries consecutives a domicili del Castelldefels van començar anmb Gilberto al Prat i han seguit amb Gilberto a Vilanova.

Recull per a l'Esports en Xarxa de l'XTVL

Resum de la 17a jornada (XTVL)

Al resum de la jornada al futbol català que s'ha emès aquest migdia a l'informatiu Al Dia de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL) hem pogut veure el més destacat de cinc partits de tercera. La situació dels quatre primers i els canvis a la zona de descens centren l'actualitat de la categoria que es reflecteix a la notícia.

Després de repassar la jornada pels catalans de Segona B, a partir dels 31 segons, teniu els següents partits i resultats:

Pobla 0-1 Prat  /  Pedro García (PRA 0-1)
Terrassa 2-1 Balaguer  /  Carlos Martínez (TER 1-0 i 2-0)
Espanyol B 1-1 Rubí  /  Isma Porcel (RUB 1-1)
Gramenet 2-0 Vic  /  Luque (GRA 1-0) i Manu (GRA 2-0)
Vilanova 0-2 Castelldefels  /  Gilberto (CAS 0-2)

Notícia per a l'informatiu Al Dia de l'XTVL

Futbol català... al Mundial de Clubs

Avui s'ha sortejat el quadre de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA 2011, torneig que es disputarà al Japó del 8 al 18 de desembre i que aplegarà els campions continentals, juntament amb el campió japonès, per establir quin és el campió mundial d'enguany.

Una notícia que, evidentment, podeu trobar a qualsevol mitjà i suport informatiu. La meva intenció no és la de donar-vos-la com a novetat, sinó mostrar la vessant del futbol català que té la competició.

I és que un dels equips que hi participa, l'Auckland City neozelandès, té una potent presència de jugadors que han passat pel nostre futbol. El campió de la Lliga de Campions Oceànica compta amb quatre jugadors nascuts a l'Estat espanyol. A més d'Ángel Viñas, defensa madrileny que va jugar al Rayo de Majadahonda, compta amb tres homes formats a casa nostra, i l'entrenador, Ramon Tribulietx (fitxa), que havia passat per Sant Andreu, Figueres i Castelldefels. Els vincles catalans amb l'Auckland venen de lluny, l'actual director esportiu del CE Sabadell, Xavi Roca, també hi va jugar (i hi va guanyar la lliga de Campions) abans de passar per l'Europa i retirar-se. Els tres jugadors catalans que formen part de la plantilla de l'Auckland, vells coneguts del futbol català i de tercera són:

Andreu Guerao (fitxa al web de l'Auckland City)
El migcampista barceloní, de 23 anys, va ingressar amb 10 anys a la disciplina del FC Barcelona, i va disputar un total de dues temporades a Tercera, amb el Barça C, en les quals va jugar 12 partits. Després va passar pel filial del Màlaga, per marxar el 2006 a l'Sporting.

A Gijón aconseguiria l'ascens i el debut a Primera. El 2010 s'enrolaria a les files del Polònia de Varsòvia, dirigit per José Mari Bakero. Hi jugava mig any i fitxava llavors per l'Auckland City, amb qui s'ha coronat campió continental.





Albert Riera (fitxa al web de l'Auckland City)

Albert Riera Vidal, a qui anomenen el Terrorista (expliquen que per una anècdota derivada de la seva foto al carnet d'identitat) té 27 anys. Barceloní, va passar pel futbol aragonès (Binèfar, Monsó), abans de jugar uns quants anys al futbol lleidatà. Formava part del sorprenent Benavent que va pujar a Tercera la temporada 2009/2010 després d'haver encadenat diversos ascensos (ell formava part de la plantilla que va pujar de Catalana), i que va "morir" amb el trasllat a Ascó. Del Segrià va passar a Nova Zelanda, on va arribar per unir-se al projecte de Tribulitetx.







Manel 'Xino' Expósito (fitxa al web de l'Auckland City)

Li incloem el sobrenom de guerra per què així es fa anomenar, fins i tot, al seu compte de twitter. És, potser, el jugador més mediàtic dels que tenen passat al futbol català. El 'Xino' Expósito formava part dels jugadors del filial del barça que van debutar amb el primer equip durant l'estada de Frank Rijkaard a la banqueta blaugrana. De fet, va debutar amb el primer equip fa 8 anys i un dia, la mateixa data que Leo Messi. El company Ferran Martínez li dedicava un interessant reportatge ahir mateix. Abans havia jugat al Vic, el Júpiter  i el Sant Andreu, amb qui va disputar la Tercera divisió. En dos anys al Narcís Sala va marcar 21 gols en 82 partits. Del filial blaugrana va passar al de l'Atlètic de Madrid, en què va compartir vestidor amb Fernando Torres. Després tornaria a futbol català, a Segona B. Passaria pel Miapuesta Figueres, on coincidiria amb el seu actual tècnic, Ramon Tribulietx; i, amb Benidorm pel mig, per la Grama.

Després de jugar a Múrcia i Badajoz, Expósito es va deixar seduir pel projecte neozelandès que, amb la Lliga de Campions com a ganxo, el durà, a ell i als seus companys catalans, a viure un "partit FIFA", com a mínim.

El camí
El 8 de desembre s'enfrontaran al campió de la lliga japonesa (a hores d'ara encara s'ha de decidir). Si guanyen, s'enfrontaran al Monterrey mexicà als quarts de final. l'única manera de creuar-se amb el Barça seria arribant a la final, és a dir, superant tres rondes. Un objectiu més que complicat, però que convida a somiar a uns jugadors que, no fa tant de temps, eren protagonistes del nostre futbol diari.