#CopaCat | Vilafranca i Sant Andreu, a semifinals!

El Vilafranca s'ha imposat als penals al duel de Tercera disputat contra el Granollers (1-1 als 90 minuts, 1-4 a la tanda) i disputarà les semifinals de la Copa Catalunya per primer cop a la seva història. També serà a semifinals un altre Tercera, el Sant Andreu, que ha superat el Barça B (1-0). Els acompanyaran un Segona, el Nàstic, i un Segona B, l'Espanyol B, rival dels andreuencs a l'avantsala de la final.

El Sant Andreu jugarà contra l'Espanyol B a semifinals // UE Sant ANdreu

Aquests són els resultats dels quarts de final de la Copa Catalunya:

DIMECRES, 7 DE NOVEMBRE

Espanyol B 1-0 Reus (Max Marcet)

Granollers 1-1 (1-4pp) Vilafranca (Pau Darbra / Nacho Rosillo)

Sant Andreu 1-0 Barça B (Juanma Miranda)

Exempt Nàstic de Tarragona

Aquests seran els creuaments de semifinals:

SEMIFINALS
DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE

Vilafranca-Nàstic de Tarragona

Espanyol B-Sant Andreu

L'Espanyol B, vigent campió de Tercera, també serà a semifinals // CF Reus Deportiu

CLASSIFICACIÓ DE GOLEJADORS #COPACAT 18/19

*En negreta, jugadors d'equips encara vius a la competició

3 GOLS

Pedro Martín (Lleida Esportiu)

2 GOLS

Ferran Tacón (Horta)

Kilian Villaverde (Granollers)

1 GOL

Sergio Navarro (Sants)

Adri Díaz (Badalona)

Artur Gòdia i Peke (Ascó)

Marc Río i Gerard Nolla (Horta)

Cristóbal León (FE Grama)

David Goldar i Pere Martínez (Cornellà)

Victor Campuzano, Ángel Sánchez, Pau Salvans, Ferran Brugué, Alberto Fernández i Max Marcet (Espanyol B)

David Corominas 'Coro' i Jonathan Toledo (Terrassa)

Sergi Gestí, Ricky Nogueira, Víctor Oribe i Nacho Rosillo (Vilafranca)

Arnau Tobella i Alfons E. Salinas (L'Hospitalet)

Víctor Alonso, Carlos Martínez, Kuku, Jaume Villar, Ferran Jutglà i Juanma Miranda (Sant Andreu)

Almagro i Juanto Ortuño (Lleida Esportiu)

Dani Martí i Uri Escabrós (Cerdanyola)

Alfons Serra (Europa) 

Jordi Xumetra (Olot)

Oriol Ricarte (Prat)

Juan Quiles (Gavà)

Álex Pachón (Peralada)

Carlos Bellido (Santboià)
Pau Darbra (Granollers)

Rondes anteriors

A tercera.cat, un curs més, hem seguit la Copa Catalunya Absoluta ronda a ronda. Us deixem els enllaços per repassar creuaments, marcadors i golejadors:

• 1a eliminatòria (28-29 de juliol)
• 2a eliminatòria (4-8 d'agost)
• 3a eliminatòria i un partit de la 2a (11 d'agost)

Precedents

Des que la Copa Catalunya es disputa amb aquest format (a partir de 2014), hem viscut un èxit en clau #3div5, la Copa Catalunya guanyada per l'Europa el 2015. El Sabadell (de Segona B) va alçar el títol l'any següent, el Nàstic (de Segona) ho aconseguia el 2017 i el Cornellà és ara el vigent campió, després de derrotar l'Horta en l'última final del torneig.

L'Europa, campió el 2015 sent equip de Tercera // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Palmarès

Barça i Espanyol (que des de 2014 disputen la Supercopa de Catalunya i no participen a la  Copa) es mantenen com els equips amb més títols, entre l'actual Copa Catalunya i les edicions oficials de la Copa Generalitat (anterior nomenclatura, competició organitzada per la FCF entre 1990 i 1993): 8 per als blaugrana, 6 per als blanc-i-blaus. L'Europa i el Nàstic, amb tres copes cadascun, els segueixen al palmarès. El Terrassa n'ha guanyat dues, i tenen un títol el Palamós, el Sant Andreu, el Sabadell, el Blanes, l'Andorra i el Balaguer i el Cornellà. El conjunt de la Noguera, vencedor l'any 2000, era l'anterior campió de Tercera abans del títol de l'Europa del 2015. El Lloret i el Manresa tenen dos títols de Copa Generalitat, quan encara no era competició oficial, i el Barça Amateur, un (corresponents tots al període 1984-1988).

#CopaCat | Tres Tercera busquen les semifinals

Tres equips de Tercera -el Vilafranca, el Sant Andreu i el Granollers-, disputen aquest dimecres els quarts de final de la Copa Catalunya absoluta 2018/2019, a partit únic. L'objectiu, superar el duel d'aquest vespre i plantar-se a les semifinals de la competició. No serà fàcil, tot i que un segur que hi serà, ja que Vilafranca i Granollers protagonitzen l'únic duel directe de la ronda. El Sant Andreu rep el Barça B, de Segona B, mentre que Reus -de Segona- i Espanyol B, de la categoria de bronze, busquen també l'accés a la penúltima ronda. El Nàstic, exempt dels quarts, ja espera a semifinals.

El Sant Andreu-Barça B ja es va disputar en Copa fa dos cursos // Adrià Giménez - UESantAndreu.cat

Aquests són els horaris dels quarts de final de la Copa Catalunya:

DIMECRES, 7 DE NOVEMBRE

19h Espanyol B-Reus

19.30h Granollers-Vilafranca

20h Sant Andreu-Barça B

Exempt Nàstic de Tarragona

En el sorteig dels quarts de final, fa dues setmanes a la seu de la FCF, ja es van definir els creuaments per a les semifinals, que es jugaran d'aquí dues setmanes. Arribarem a final de novembre, per tant, amb la final de la Copa Catalunya Absoluta plenament definida. Aquests seran els creuaments de semifinals:

SEMIFINALS
DIMECRES, 21 DE NOVEMBRE

Vencedor Granollers-Vilafranca vs. Nàstic de Tarragona

Vencedor Sant Andreu-Barça B vs. Vencedor Espanyol B-Reus

El Vilafranca empatava a Castelldefels, únic punt que ha sumat als darrers tres partits // UECastelldefels.com

La prèvia
L'equip més en forma de Tercera, el Granollers, busca allargar el bon moment i fer història ara també a la Copa. Els vallesans reben al carrer Girona el Vilafranca, que a la lliga encadena tres jornades sense vèncer i ha quedat llugerament allunyat, 6 punts, de la zona noble. Els granollerins, en canvi, enllacen quatre victòries, han marcat 9 gols als últims tres partits i sumen gairebé dos mesos sense perdre: 10 partits, amb sis victòries i quatre empats. Entre lliga i Copa, els de José Solivelles han cedit dues derrotes en 16 partits oficials... les dues, a casa, contra la Pobla (1-3) i l'Hospitalet (0-1). Els vallesans són segons a la classificació. Els penedesencs, de la seva banda, són dotzens, han sumat 1 punt dels últims 9 possibles i tan sols han marcat un gol als darrers tres partits. Abans de la mala dinàmica havien sumat 13 punts de 15 possibles i s'havien apropat a la zona noble, que tenen ara, com dèiem, 6 punts per sobre. A domicili han sumat aquest curs quatre triomfs (a Cambrils, Ascó i Sants, en lliga, i a Sant Boi, a la Copa), per tres derrotes.

Cap dels dos equips ha assolit mai les semifinals de Copa. El vencedor, per tant, arribarà a un sostre històric.

• A l'últim precedent, el partit de lliga del passat 16 de setembre, s'imposaven els granollerins (2-0), amb gols d'Oriol Molins i Pau Darbra.
• El camí a la Copa:
• Granollers: dues victòries a casa; gols: 2-0
• 1R | GRN 1-0 Llagostera (Kilian Villaverde) 
• 2R | GRN 1-0 Badalona (Kilian Villaverde)
• 3R | -Exempt-
• Vilafranca: dues victòries (una a casa, una fora) i un empat a casa; gols: 4-1
• 1R | Santboià 1-3 FCV (Bellido / Sergi Gestí, Ricky Nogueira i Víctor Oribe) 
• 2R | FCV 1-0 L'Hospitalet (Eudald Vergés -pp-)
• 3R | FCV 0-0 (9-8pp) Lleida Esportiu

D'una Copa a una altra: el Sant Andreu afronta, vuit dies després de la visita de l'Atlético a la Copa del Rei, l'assalt a les semifinals de Copa Catalunya contra el Barça B, equip de Segona B que el curs passat era també al futbol professional (va descendir de Segona fa cinc mesos). Els quadribarrats venen de caure a Les Grases (2-1), després de sis partits sense caure a la competició domèstica. Els andreuencs quedaven a 5 punts de la zona de play-off, són novens, si bé tenen un o dos partits pendents respecte la resta de rivals directes a la zona noble. Al Narcís Sala, amb el partit de Copa del Rei a part, els de Mikel Azparren han sumat 6 victòries en 8 partits oficials disputats aquest curs, entre lliga i Copa Catalunya. Només el Prat (0-0) i la Pobla Mafumet (1-1) han tret quelcom de positiu de l'estadi andreuenc. El Barça B arriba a la cita després d'empatar a casa contra l'Ebro (1-1), i d'encadenar tres jornades sense victòria (2 punts de 9 possibles). Els de García Pimienta són sisens al grup 3 de Segona B, a dos punts de les places de play-off, una zona per la qual ja han transitat aquest curs. 

El Sant Andreu ha alçat la Copa un cop, en l'edició 2008/2009. El Barça B, en el nou format, ha estat un cop finalista (el 2016, contra el Sabadell). El primer equip, molts cops reforçat amb jugadors del filial, va ser vuit vegades campió fins al 2014, quan el canvi de format va dur els catalans de Primera a disputar la Supercopa de Catalunya. 

• A l'últim precedent, també a la Copa, l'agost de 2016, el Sant Andreu s'imposava (2-1), amb gols de Sekou i David Toro, per accedir als quarts de final de la competició. L'últim duel disputat en lliga va ser... d'última ronda de play-off, amb els dos equips jugant-se l'ascens a Segona Divisió, el juny de 2010, en una eliminatòria molt calenta. L'empat final al Narcís Sala (0-0) donava el pas a la categoria de plata als blaugranes, que s'havien imposat a l'anada al Mini (1-0) amb un penal molt polèmic convertit per Jonathan Soriano.
• El camí a la Copa:
• Sant Andreu: dues victòries (a casa) i un empat (fora); gols: 6-2
• 1R | STA 2-0 Vilassar de Mar (Víctor Alonso i Carlos Martínez)
• 2R | STA 3-1 Cerdanyola (Dani Martí -pp-, Jaume Villar i Kuku / Uri)
• 3R | Horta 1-1 (4-5 pp) STA (Tacón / Ferran Jutglà)
• Barça B: debuta en aquesta ronda, ja que participa a la Copa com a equip de Segona (la categoria que tenia el curs passat)

En l'últim partit a casa l'Espanyol B s'imposava al Barça B // RCDEspanyol.com

Un Segona B, l'Espanyol B, que ve de ser campió del grup català de Tercera, rebrà a la Ciutat Esportiva Dani Jarque tot un conjunt de Segona Divisió, el Reus, que s'estrena a la competició. El filial blanc-i-blau s'ha adaptat a la perfecció a la categoria de bronze: aquest cap de setmana queia a Palma, contra l'Atlético Baleares, i sortia de la zona noble. Els de David Gallego són ara setens, a només 2 punts de la quarta plaça. A casa no han perdut cap partit: sis partits oficials -entre lliga i Copa-, amb quatre triomfs i dos empats. Arriba a Sant Adrià un conjunt reusenc que encadena dos partits sense guanyar ni marcar (un empat, una derrota) que l'han deixat amb +2 sobre el descens. 

L'Espanyol B, oficialment com a filial, no ha arribat mai a les semifinals de Copa. El primer equip, sempre reforçat amb homes del B, ha alçat el trofeu sis vegades (la darrera, el 2011). El Reus no ha disputat mai la final.

• A l'últim precedent, victòria blanc-i-blava (2-0), a Segona B el curs 2015/2016 (el gener del 2016). Aquella temporada els reusencs eren campions de grup i pujaven a Segona.
• El camí a la Copa:
• Espanyol B: tres victòries (una a casa, dues fora); gols: 5-1
• 1R | ESP 3-1 Olot (Víctor Campuzano, Ángel Sánchez i Pau Salvans / Xumetra)
• 2R | Sants 0-1 ESP (Ferran Brugué)
• 3R | Terrassa 0-1 ESP (Alberto Fernández)
• Reus: debuta a la competició, com a equip de Segona Divisió

CLASSIFICACIÓ DE GOLEJADORS #COPACAT 18/19

*En negreta, jugadors d'equips encara vius a la competició

3 GOLS

Pedro Martín (Lleida Esportiu)

2 GOLS

Ferran Tacón (Horta)

Kilian Villaverde (Granollers)

1 GOL

Sergio Navarro (Sants)

Adri Díaz (Badalona)

Artur Gòdia i Peke (Ascó)

Marc Río i Gerard Nolla (Horta)

Cristóbal León (FE Grama)

David Goldar i Pere Martínez (Cornellà)

Victor Campuzano, Ángel Sánchez, Pau Salvans, Ferran Brugué i Alberto Fernández (Espanyol B)

David Corominas 'Coro' i Jonathan Toledo (Terrassa)

Sergi Gestí, Ricky Nogueira i Víctor Oribe (Vilafranca)

Arnau Tobella i Alfons E. Salinas (L'Hospitalet)

Víctor Alonso, Carlos Martínez, Kuku, Jaume Villar i Ferran Jutglà (Sant Andreu)

Almagro i Juanto Ortuño (Lleida Esportiu)

Dani Martí i Uri Escabrós (Cerdanyola)

Alfons Serra (Europa) 

Jordi Xumetra (Olot)

Oriol Ricarte (Prat)

Juan Quiles (Gavà)

Álex Pachón (Peralada)

Carlos Bellido (Santboià)

Rondes anteriors

A tercera.cat, un curs més, hem seguit la Copa Catalunya Absoluta ronda a ronda. Us deixem els enllaços per repassar creuaments, marcadors i golejadors:

• 1a eliminatòria (28-29 de juliol)
• 2a eliminatòria (4-8 d'agost)
• 3a eliminatòria i un partit de la 2a (11 d'agost)

Precedents

Des que la Copa Catalunya es disputa amb aquest format (a partir de 2014), hem viscut un èxit en clau #3div5, la Copa Catalunya guanyada per l'Europa el 2015. El Sabadell (de Segona B) va alçar el títol l'any següent, el Nàstic (de Segona) ho aconseguia el 2017 i el Cornellà és ara el vigent campió, després de derrotar l'Horta en l'última final del torneig.

L'Europa, campió el 2015 sent equip de Tercera // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Palmarès

Barça i Espanyol (que des de 2014 disputen la Supercopa de Catalunya i no participen a la  Copa) es mantenen com els equips amb més títols, entre l'actual Copa Catalunya i les edicions oficials de la Copa Generalitat (anterior nomenclatura, competició organitzada per la FCF entre 1990 i 1993): 8 per als blaugrana, 6 per als blanc-i-blaus. L'Europa i el Nàstic, amb tres copes cadascun, els segueixen al palmarès. El Terrassa n'ha guanyat dues, i tenen un títol el Palamós, el Sant Andreu, el Sabadell, el Blanes, l'Andorra i el Balaguer i el Cornellà. El conjunt de la Noguera, vencedor l'any 2000, era l'anterior campió de Tercera abans del títol de l'Europa del 2015. El Lloret i el Manresa tenen dos títols de Copa Generalitat, quan encara no era competició oficial, i el Barça Amateur, un (corresponents tots al període 1984-1988).

Fem balanç, capítol 12: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 12 repassem el curs del Granollers, que ha tancat l'any amb una permanència molt ben assolida, sense sobresalts i amb molta solvència. Els vallesans acabaven la lliga vuitens, amb 50 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers en Roger Santaeugènia, periodista que ha seguit la temporada dels granollerins acompanyat del micròfon de Ràdio Granollers.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'any d'assentar-se a Tercera

Un article de Roger Santaeugènia / @rogersanta

26 de juny del 2016. Tots enganxats a la televisió. El partit de tornada de l'última eliminatòria d'ascens a Segona B del Gavà decidia quin era el futur de l'Esport Club Granollers. El partit acabava als penals. Per sort de l'Esport Club, el Gavà ascendia a la Segona B i, per tant, l'Esport Club era equip de Tercera una temporada més, després de quedar el primer per sobre dels tres llocs de descens directe. Una espècie de miracle que feia mirar aquesta temporada amb uns altres ulls. La intenció era clara, mantenir la categoria sense haver de passar les penúries de l'anterior. Hi havia un problema: era molt tard, i el club no estava podent confeccionar una plantilla com Déu mana perquè no sabia si seria equip de la Tercera Divisió o seria equip de Primera Catalana. És per això que les paraules del tècnic Albert Cámara a l'última jornada, després d'acabar la temporada en una meritòria vuitena plaça, prenien més sentit que mai. Cámara afirmava que tenia un mèrit molt gran aquell vuitè lloc, perquè no havien d'oblidar que quan van confeccionar l'equip, no sabien si serien, o no, equip de Tercera Divisió.

Contra el Palamós, espectacular triomf per 6-2 // Félix Sancho

En l'any de la consagració a Tercera, l'Esport Club Granollers s'ha mostrat molt fort a casa. Després d'un inici dubitatiu amb dos empats i una derrota especialment dura, per 3-0 al camp de la Montañesa, l'equip va trobar el camí de la victòria a casa. A partir d'aquí, la dinàmica completament oposada. Un joc vibrant, i una tripleta a dalt que feia les delícies de tothom: Cano, Álex Gil i Carrillo. La victòria per 6-2 davant el Palamós a casa és, probablement, un dels millors partits de tota la temporada. Al llarg de la primera volta, la sensació era sempre la mateixa: l'equip a casa era molt fort i podia plantar-li cara a tothom, però fora de casa era molt vulnerable i gairebé mai puntuava. La victòria a la jornada 18 a Vilassar de Mar, per 0-2, va canviar la mentalitat dels jugadors. La consigna era clara, i Albert Cámara sempre la repetia: "em podran dir que soc millor o no, però no em podran dir que no m'esforço".

Mica en mica s'apropava el tram definitiu al calendari, i és aquí on es marca la diferència entre l'Esport Club de la primera temporada a Tercera i el d'aquesta. Dels últims set partits, l'Esport Club ha puntuat en sis, quatre dels quals fora de casa. La lliçó s'havia après, i tot i no saber si seria equip de Tercera o de Primera Catalana fins a finals de juny, l'equip ha aconseguit una vuitena plaça molt meritòria. Ara toca pensar en l'any que ve, on l'objectiu és més que clar: repetir el resultat d'aquesta temporada. Una vuitena plaça seria, de nou, un gran resultat.

Fem balanç, capítol 18: Granollers

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 18 repassem el curs del Granollers, que ha tancat el curs... amb una permanència que ha arribat sis setmanes després del final de lliga, i gràcies a l'ascens del Gavà a Segona B, que ha impedit el descens no compensat dels vallesans. Continuaran a la categoria després que tanquessin la lliga dissetens, amb 44 punts. Escriu sobre la temporada del Granollers l'Eduard Batlles, comentarista dels partits del conjunt vallesà a Ràdio Granollers.

Onze inicial del Granollers en el primer partit de 2016 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

A la Tercera, pels pèls

Un article d'Eduard Batlles / @EduardBatlles

L'Esport Club Granollers no ha fet una bona temporada. El conjunt vallesà no hi pot trobar excuses, hi ha coses que no s'han fet bé. La carambola del Gavà, però, dóna una altra oportunitat al club per demostrar que, si vol, pot estar a Tercera, i de sobres. L'equip va començar extramotivat, després de 10 anys sense trepitjar la Tercera, amb un entrenador novell a la categoria, Albert Garcia –acompanyat de Victor Vera–, i amb els jugadors a to físicament. La primera volta va ser per emmarcar: joc de toc, intensitat defensiva i qualitat en punta per fer gols. L'equip va estar en posicions de play-off a Segona B en alguns moments del desembre. Ningú s'ho esperava. Tot era de color de rosa. Però les segones voltes a la Tercera són massa dures i el Granollers va pagar molt cares les lesions i la poca capacitat de reacció davant les adversitats.

La visita al camp del líder, el Prat, va ser el punt d'inflexió per començar a caure en picat i acabar amb un balanç de 5 punts de 36 possibles. Unes xifres que van empresonar el Granollers a la part baixa de la taula. Les lesions de Cano, Riki, Gil, Suárez, Vila, Bellavista, Font i un llarg etcètera van ser un escull que no es va saber superar. Garcia va estar quatre jornades sense poder completar la convocatòria amb jugadors del primer equip i cridant jugadors del juvenil, que encara no tenen el nivell per jugar a Tercera. Tot plegat, un drama que va acabar amb l'única solució possible: la destitució d'Albert Garcia i Víctor Vera, que van fer tot el que van poder, però, al final es van quedar sense idees.

Quedaven cinc jornades per al final i el Granollers necessitava allunyar-se de les cinc últimes posicions per no complicar-se el descens. I per això el club va decidir apostar per Antonio Hidalgo. Segurament no era el millor entrenador possible ja que no tenia gaire experiència a la banqueta, però va servir per a una cosa fonamental: recuperar la il·lusió d'alguns jugadors que ja donaven la temporada per perduda. Hidalgo hi va posar força i ganes i va aconseguir dues victòries en els dos primers partits. Sis punts que van donar ales a l'equip. Tot i això, no es va poder mantenir els bons resultats en els tres últims partits i amb 1 punts de 9 possibles, el Granollers va quedar a les mans dels quatre equips que disputaven el play-off.

La sort i la màgia del futbol han permès que el Granollers, gràcies al Prat i al Gavà, continuï un any més a Tercera. De tota aquesta temporada, tot el club n'ha d'aprendre, i molt. Ha d'aprendre que els resultats de la primera volta no volen dir absolutament res, ha d'aprendre a configurar una plantilla una mica més àmplia, ha d'aprendre a no llençar la tovallola abans d'hora i ha d'aprendre a reaccionar una mica més ràpid quan la tendència és negativa. L'aposta per aquesta temporada a la banqueta és Albert Cámara, novell també a la categoria i, de moment, la plantilla no pinta gens malament, tot i que encara falten un parell o tres de peces. Més múscul, més jugadors i més experiència. Només falta que torni a rodar la pilota i tenir clar que l'únic objectiu és la permanència. I si pot ser sense patir tant, millor.

El Granollers és nou equip de Tercera

La promoció d'ascens a Tercera es resolia aquest diumenge amb el triomf del Granollers. Els vallesans tornen a la categoria nou anys després gràcies a dues victòries amb les quals han superat el Santboià, que buscava recuperar la categoria perduda fa 13 mesos. Els gols de Juanlu i Edu Cosme capgiraven la diana inicial de Niko Kata (1-2) i donaven l'ascens als homes de Raúl Matito, per un global de 3 a 6.

El Granollers celebrava l'ascens al Joan Baptista Milà // Jaime Blanco

Ressenya del company Cristian Garcia, que va assistir al partit al Joan Baptista Milà:

El Granollers torna a Tercera Divisió per la porta gran. Després del 4-2 de l'anada al Vallès, els de Raúl Matito van rematar la feina al Joan Baptista Milà en vèncer novament el Santboià per 1-2, marcador que els permetia ascendir de categoria i tornar al grup 5 de Tercera després de nou anys d'absència. No podem dir que els granollerins no van haver de patir pel seu futur, ja que un gol matiner de Niko Kata apropava els santboians a la remuntada amb gairebé tot el partit per davant.

El Santboià s'avançava al marcador // Jaime Blanco

L'esperança dels de Juan Camilo Vázquez, però, va durar el que el desencert al davant i les febleses al darrere van voler. Perquè el Santboià-Granollers d'aquest diumenge va tenir una primera mitja hora intensíssima, amanida amb l'ambient de gala que presentava un Joan Baptista Milà amb gairebé 2.000 espectadors a la graderia. El Santboià va donar continuïtat a l'1-0 (4’) i poc després Jota posava a prova els reflexos de Cañadas, que enviava l'acció del futbolista local a córner (11’). Amb el Santboià bolcat sobre la porteria vallesana, les contres visitants havien de ser l'arma dels de Matito, que gairebé en la primera rematada a porteria aconseguien igualar el partit: refús de Jaume Albert i Juanlu aprofita la situació per enviar la pilota al fons de les malles i marcar, 1-1 (28’).

Al final del partit, eufòria vallesana // Jaime Blanco

El gol deixava el Santboià estabornit; despesa important durant la primera part i els dels Baix precisaven encara de dos gols per pujar a Tercera. A la represa, la sentència: als dos minuts del segon temps Edu Cosme armava la cama dreta i colava l'esfèrica per tot l'escaire de la porteria local per, aleshores sí, deixar l'eliminatòria gairebé morta (47’). Amb 40 minuts per davant, el Santboià necessitava tres gols per forçar la pròrroga i el cert és que tot i els canvis introduïts pel tècnic santboià, els locals mai van transmetre la sensació de poder capgirar la situació. Ans al contrari: tot i els tímids intents de Didi i Jota per part local, ja amb el partit en fase endormiscada Almendros va estar a punt de fer el tercer gol en un contracop, però el xut del davanter del Granollers va marxar massa creuat (82’). Van ser minuts de poca intensitat, amb un Santboià físicament i moral tocat i un Granollers en ple compte enrere per celebrar un esperat retorn, el d'un històric del futbol català a la Tercera Divisió.

Vídeoresum del partit, fet pels companys de RegionalFutbol:

19 equips

El Granollers es convertia en el 18è equip confirmat per al grup català de Tercera Divisió del curs vinent. Amb l'eliminació posterior de l'Ascó al play-off d'ascens a Segona B, ja són 19 els conjunts que, esportivament, haurien de prendre part a Tercera el curs vinent. La plaça que queda serà per al Manlleu, si la Pobla de Mafumet puja a Segona B, o per al conjunt tarragoní si no s'assoleix l'ascens.

Ascens a Tercera | El Granollers colpeja primer

L'Esport Club Granollers superava aquest diumenge el Santboià (4-2), en l'anada de la promoció d'ascens a Tercera Divisió. Dos gols aconseguits al tram final de partit donen avantatge als de Raúl Matito de cara a la tornada, que es disputarà diumenge vinent (18h) al Joan Baptista Milà de Sant Boi. L'equip que superi aquesta eliminatòria serà el tercer ascendit a Tercera per al curs vinent, unint-se als dos campions de grup de Primera Catalana, ja ascendits, Júpiter i Morell.

El Granollers s'imposava 4-2 al partit d'anada // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

En un partit molt vistós, que s'animava després del descans, el Granollers aprofitava un encertat rush final per endur-se dos gols de marge per a la tornada a domicili. El Santboià, amb molt de suport a la graderia gràcies a la mobilització de la seva afició, aconseguia empatar a dos gols el duel amb la inspiració del seu golejador, Joel Martínez, que igualava els gols d'Alex Gil abans del descans (1-0 al minut 38) i de Ramon Suárez, després que Martínes hagués igualat al primer minut de la represa (2-1 per al Granollers al 63'). L'empat de Joel Martínez al minut 72 precedia uns minuts finals de bogeria personalitzats en un futbolista del conjunt local: David Bauli. L'ex del Martinenc, el Mollet, el Masnou o el Vic anotava dos gols als últims 10 minuts (l'últim, entre ell i Alex Gil). Un 4 a 2 que dóna avantatge de dos gols al Granollers. A la tornada, però, els vallesans toparan amb l'ambient del Joan Baptista Milà, que buscarà empènyer el Santboià a capgirar la promoció: un 2 a 0 valdria als de Juan Camilo Vázquez per recuperar la categoria perduda fa un any. Al Granollers li val amb no perdre, o fins i tot en caure per la mínima.

Podeu veure un extens resum del partit gràcies als companys de Regional Fútbol, que el van seguir en viu:

El 18è

El vencedor d'aquesta promoció d'ascens a Tercera serà el divuitè equip confirmat (esportivament) per al grup català de Tercera Divisió del curs vinent. El perdedor tindria una opció remota de pujar igualment: ascendiria a Tercera sempre que Ascó i Pobla, immersos en el play-off d'ascens a Segona B, consumessin l'ascens a la categoria de bronze, tots dos. L'ascens d'un dels dos implica la permanència del Manlleu, i l'ascens dels dos suposaria un quart ascens des de Primera Catalana, el del perdedor de la promoció entre Granollers i Santboià.

Campió de Catalana

El Morell, campió de Primera Catalana // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

Els altres dos ascendits, els campions dels grups 1 i 2 de Primera Catalana, disputaven aquest diumenge a Sant Vicenç dels Horts el partit que decidia el títol de la categoria, el Campionat de Catalunya amateur. Se l'enduia el Morell, campió del grup 2, que superava el Júpiter (vencedor a l'1) per 0 gols a 2, amb dianes de Saddick i David Sangrá. 

Resum de la FCF, gravat i editat per FCF TV i penjat al canal de YouTube de l'ens federatiu:

Els dos equips, Júpiter i Morell, seran de Tercera el curs vinent. Els barcelonins tornen a la categoria dos anys després del descens (temporada 12/13) i els tarragonins, que el curs passat ja van pujar de Segona a Primera Catalana, s'estrenaran a la categoria.