Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 1 obrim la sèrie amb el repàs al curs del Manlleu, que ha acabat l'any de manera amarga, amb el descens a Primera Catalana després de deu anys a la categoria. Els osonencs acabaven la lliga divuitens, amb 40 punts. Escriu sobre la temporada del Manlleu en Ramon Anglada, que aquest curs s'ha encarregat de la comunicació de l'entitat manlleuenca.
 |
| Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
Deu anys després del seu últim ascens a Tercera Divisió, l'AEC Manlleu tornarà a trepitjar l'infern de la Primera Catalana. I ho farà per un cúmul de demèrits propis i una llista inacabable de baixes patides al llarg de la temporada. Miquel Muñoz i Albert Santanera han estat els entrenadors dels quadribarrats. El primer ho va ser fins la derrota de l'equip a la jornada 28 contra el Cerdanyola a casa. Santanera ha estat el màxim responsable fins al final i qui també dirigirà el conjunt la temporada vinent. Per desgràcia, cap dels dos ha estat capaç de donar amb la tecla definitiva per rellançar el Manlleu i deixar de coquetejar amb les places de descens.
Els manlleuencs han ocupat durant 21 jornades alguna de les últimes posicions. Part de culpa la té que la primera victòria no arribés fins la jornada 12, quan es va vèncer per 2-0 el Sant Andreu. A partir de llavors, tot i que castigats per lesions com les de Manel Sala, Trulls o Jandro, qui pràcticament no ha jugat per una important lesió al genoll, Miquel Muñoz va trobar un onze solvent i, des d'aquesta primera victòria fins al final de la primera volta, l'equip va arribar al seu punt màxim de forma.
El 3-5-2 format per Aroca; Dan, Canal, Manu; Ot, Seuma, Ivan Fernández, Fredi, Mate; Pol Coll i Aumatell es cantava pràcticament de memòria. La defensa de tres va donar molt bons resultats, els tres centrals van mostrar molta solvència, sobretot en el joc aeri. Ot i Mate, ajudats pel seu gran físic, se sumaven en atac i en defensa a parts iguals. Seuma, actuant de guardaespatlles i d'àncora al mig, donava llibertat a Fredi i Ivan per poder combinar amb Pol Coll i Aumatell per crear perill.
 |
| Davant el Sant Andreu arribava el primer triomf // Judit Andreu - UESantAndreu.cat |
Amb aquest estil de joc, de la jornada 12 a la 20 el Manlleu va sumar 4 victòries, 4 empats i una derrota. A partir de llavors, coincidint amb la tornada de les vacances de Nadal, l'equip es va enfonsar i no va tornar a guanyar fins dos mesos després. Els manlleuencs es van enfrontar als rivals directes entre gener i febrer (Castelldefels, Júpiter, Europa, Vilassar de Mar i Cerdanyola). Tan sols va guanyar els primers i va empatar contra el Júpiter. El partit contra el Cerdanyola, en què es va perdre i Miquel Muñoz va presentar la dimissió, va ser un punt de inflexió. La falta de concentració era evident.
Amb Albert Santanera l'equip va recuperar ganes i intensitat. Es va canviar de sistema per passar al 4-4-2, sobretot gràcies al retorn en alguns partits de Manel Sala. Des de la jornada 30 fins al final, però, el Manlleu no va ser capaç de puntuar com a visitant. Guanyava a casa, però perdia fora. De fet, els osonencs sols van obtenir una victòria fora al llarg de tota la temporada, aconseguida a l'últim minut al camp del Sabadell B. Quan no s'és capaç de competir per parts iguals a casa i a fora, s'evidencia un problema important.
Aquesta dada, juntament amb la llarga llista d'empats, expliquen el descens del Manlleu. Vuit victòries són poques i 16 empats, massa. Per contra, les 14 derrotes són inferiors a les d'equips salvats com el Vilassar de Mar o el Santfeliuenc. La falta de concentració en moments determinants ha condemnat l'equip. Equips com el Granollers, el Palamós, el Cerdanyola, el Sant Andreu o La Jonquera han tret punts marcant als últims minuts.
Els petits detalls han marcat la diferència. La Tercera Divisió és tan igualada que qualsevol error, per insignificant que sigui, et pot condemnar. La quantitat de targetes vistes han provocat que jornada sí, jornada també, hi haguessin sancions. Quan aquestes circumstàncies s'acumulen amb els errors propis, s'acaba en descens. I així ha estat enguany per a l'AEC Manlleu. Costarà recuperar la categoria, però amb un bloc sòlid i una bona gestió tot és possible per a un dels equips mítics del futbol català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada