El
2011 s'acomiada amb la temporada
2011/2012 a mitges, sense haver arribat encara a l'equador (som a una jornada d'acabar la primera volta) i, per tant, amb tots els fronts oberts per a candidats al
play-off, aspirants i equips que volen eludir el descens.
Els dotze mesos de competició a Tercera (la segona volta del curs 2010/2011, les fases d'ascens i les 18 jornades del curs actual) deixen diversos protagonistes positius i negatius, que volem resoldre en aquest article. El d'avui és el relat de l'any a Tercera. A la segona part donarem les dades que ens expliquen quins han estat els noms propis de la categoria en dotze mesos, ponderant les actuacions per poder comparar els
25 equips que han passat per la categoria aquests dotze mesos.
El relat del
2011 a Tercera comença, inevitablement, pel Gironès.
L'any del Llagostera
Va aparèixer per primer cop en zona de
play-off a la sisena jornada (encara al 2010). Va assolir el liderat a la catorzena cita de la temporada i ja va inicar el 2011 com a líder. La
Unió Esportiva Llagostera va ser el
gran dominador de la categoria el curs passat. Durant la segona volta
només va cedir el liderat dues jornades, i es va acabar proclamant campió del grup vencent a Amposta. A un campionat brillant, sense floritures, resolent les 38 jornades amb eficiència, hi van sumar una
eliminatòria de campions de llibre. Els gironins s'enfrontaven al campió gallec, el
Cerceda. Dues victòries (2-0 al Municipal i 0-1 a Galícia) certificaven un
merescut ascens per als roig-i-negres, que eren nou equip de Segona B després de
dos cursos a Tercera. Aquesta és la crònica que en vam fer a l'
XTVL.
El millor homenatge a 'Pitae'
El
Reus va començar la temporada amb un
cop terrible. La mort de
Jordi Pitarque, un dels símbols de l'equip. La
trista notícia es produïa el 6 de setembre de 2010, amb l'inici de la temporada a Tercera. El dolor dels seus companys es va convertir en una voluntat ferma del col·lectiu de dedicar un gran any al company desaparegut. L'any a Tercera del Reus va ser digna d'un fiable dièsel. Va iniciar el 2011 a la setena plaça, i va completar una excel·lent segona volta que li va donar dret als
play-off. Allà, contra els elements (disputar totes les rondes amb la tornada a domicili), va aconseguir el
preuat ascens. El millor homenatge a 'Pitae'.
El miracle de la 'Monta'
Era
nouvingut a la categoria després d'aconseguir l'
ascens de Catalana el juny de 2010. El CF
Muntanyesa arribava a la categoria amb
il·lusió i amb un
projecte sòlid, liderat pel seu carismàtic tècnic,
Miki Carrillo. Poc a poc, la fe del col·lectiu es va traduir en
resultats, futbol senzill i
talent d'alguns dels homes clau d'aquell equip, des de
Marc Ramírez fins a
Quim Araujo, passant per
Edu San José, virtuós a pilota aturada, entre molts altres. Va tancar la primera volta
sisè, i als primers mesos de 2011, es va anar desfent de molts dels principals oponents, va ser
líder en dues jornades (24 i 25) i va arribar als
play-off. Allà, va superar dues rondes i a la definitiva, contra el
Sestao, l'equip es va quedar a les portes. En una tarda de juny de màxim seguiment per a la '
Monta' (
BTV en directe i l'etiqueta
#eldiadelaMonta a les xarxes socials), un empat a dos, amb un
contradictori punt de penal, alegre a l'inici i amarg al final, els de Nou Barris van quedar-se a les portes d'un any miraculós, però van tancar una
temporada digna d'excel·lent. Així explicàvem el desenllaç de l'any de la 'Monta' i l'èxit del Reus:
Comiat als despatxos
L'any de la Pobla Mafumet ("any" entès com a temporada 2010/2011, però també entès com a 2011) ha estat excel·lent. A la segona part donarem dades, però els tarragonins són un dels principals noms propis en positiu de la Tercera d'enguany. Van completar una temporada sòbria, en places preferents la major part del curs (21 jornades en play-off) i arribant a les fases d'ascens en una forma immillorable. Allà, es va creuar amb el Constància. L'equip d'Inca va perdre l'anada (
1-0) i va aconseguir eliminar els catalans sense passar per la tornada impugnant als despatxos l'alineació indeguda d'alguns juvenils. Aquestes són les imatges d'un triomf que no va tenir continuïtat:
Comiats amargs
Reus i
Llagostera van abandonar la categoria amb un rerefons satisfactori. Tres equips més van deixar Tercera, però en la seva vessant més amarga. Després d'un
convuls any als despatxos, les banquetes i els terrenys de joc, el
CE Premià descendia a Catalana; l'acompanyava, també amb unes jornades d'antelació al final de curs, l'
FC Ascó, sorgit de l'anteriorment exitós
FC Benavent. En una última jornada dramàtica, el
degà del futbol català, el
Palamós CF, perdia la categoria en detriment de dos equips,
Masnou i
Vilanova, que acabaven mantenint-se
gràcies a la compensació, pels èxits de Llagostera i Reus. Aquella 38a jornada la recollia en
aquest article de l'última jornada de
Raúl Morón per a
lamalla.cat.
N'arriben tres, retornen dos
És la llei dels ascensos i descensos, tres marxen, tres vénen. 2011 ha estat l'any de l'aparició a Tercera de tres clubs que feia temps que no trepitjaven la categoria. Dels tres, el
Vic és qui més a prop està de les places perilloses, malgrat haver completat un final de 2011 prou correcte per a un nouvingut; el
Rubí ha meravellat la pràctica totalitat dels rivals a qui s'ha enfrontat, sobretot per un poder futbolístic
molt potent a Can Rosés. I l'
Olot, un nouvingut amb un projecte digne d'equip establert, ha estat fort a casa i ha completat bons desplaçaments en el primer tram. L'objectiu (si més no el recollit públicament) de ser entre els sis primers requereix encara un
plus d'esforç.
2011 també és l'any de dos
retorns a Tercera. El del
Santboià, que després d'un històric ascens a Segona B descendia un any després; i el de la
Grama, que va arribar a encadenar
dinou cursos seguits a la categoria de bronze, amb diverses temptatives d'ascens. La tornada està sent complicada; el Santboià va arrencar amb mal peu i, després d'un canvi a la banqueta, amb l'
arribada de Miguel López, l'equip torna a arrencar, poc a poc. A la
Grama la
depressió pel descens se suma a una precària situació econòmica i un inestable entorn. L'equip tanca 2011 en
zona de descens i amb la sorpresa de la
marxa del tècnic Lluís Planagumà, nou entrenador del
Vila-real C, com va avançar
Marcos Moreno en
aquesta notícia a
lajornada.cat. 2012 proposarà una
nova revàlida, més crua encara, per als colomencs.
L'any dels altres 15
Quinze equips han completat el 2011 sencer a Tercera.
Pobla i
Muntanyesa són els dos conjunts que van tastar el
play-off i que han seguit a la categoria. Al filial del Nàstic sembla que l'estiu, amb la conseqüent aturada i els canvis de jugadors, no hagi passat. El
nivell del col·lectiu segueix sent molt alt i, sobretot, molt fiable. Un equip a qui
costa molt de marcar gols, i que anota els gols justos, pràcticament, per sumar i sumar. Ara és
quart, però amb el liderat només dos punts per sota. Al
Muntanyesa, en canvi, l'
èxit desorbitat (i no per això no merescut, al contrari) del curs passar li va passar factura a l'estiu en forma de
marxa d'alguns dels seus millors homes; entre els que es van quedar, també hi va haver marxes, de caràcter més personal, un cop iniciada la temporada i, per ara, l'equip se situa a la
part mitjana-baixa. Malgrat haver estat una bona part de la primera volta amb serioses dificultats de sumar triomfs, el triomf contra l'Europa d'abans de festes dóna moral als de Miki Carrillo.
Els favorits el mes d'agost
A la prèvia de la nova temporada (
quan s'obria aquest blog), molts assenyalaven uns quants equips entre els fixos per a competir pel
play-off. La unanimitat girava al voltant de l'
Espanyol B. El filial es va quedar a les portes dels quatre primers el curs passat (un genial terç final del curs el va impulsar) i enguany,
el club ha apostat fort per l'ascens a Segona B. Han arribat virtuosos joves, però alhora ja acostumats a les dues categories superios (Bakary i els Cristians, sobretot), unit al bon nivell de la majoria d'homes de què disposa Raúl Longhi en
totes les línies. El trasvassament cap al primer equip d'alguns d'ells passa factura, però l'equip manté la
bona línia, tercer, amb una sola derrota en divuit partits. El
Prat també figurava entre els escollits, si bé pocs creien que podria liderar la taula a les portes del tancament de la primera volta. Un
excel·lent bagatge a domicili i diverses victòries a casa, a més d'un col·lectiu amb jugadors que se situen entre els més destacats de la categoria, han impulsat els d'Agustín Vacas, situats al coliderat. Altres aspirants són ara fora de
play-off, amb més o menys proximitat segons el cas. El
Manlleu és el més
ben posicionat per entrar-hi. Ha mantingut el bloc del curs passat, amb
Francesc Cargol a la banqueta. Una continuïtat que s'ha traduït en
garantia d'èxit. Algunes relliscades l'han apartat dels quatre primers i ara caldrà calibrar si la
marxa d'Eduard Fortet (8 gols) passarà factura. Amb tot, tohom l'assenyala com l'
alternativa als quatre equips que ara toquen el cel. A
Cornellà el canvi d'entrenador, i de proposta, no es pot dir que no hagi prosperat, però
massa empats i alguna ensopegada inesperada
han frenat molt les aspiracions de l'equip, situat ara a mitja taula. El projecte que menys satisfactòriament ha arrencat és el de l'
Europa. Amb un bloc consolidat al que
s'han afegit peces contrastades (Rafa Leva i Javi Lara en són bons exemples), els graciencs van començar el curs molt bé però acaben el 2011 en plena
crisi de resultats (un triomf als últims deu partits).
El repte del segon any
Gavà i
Terrassa van acabar el curs 2010/2011 amb ganes de passar pàgina. Era la
primera campanya després del descens de Segona B i tots dos conjunts van estar bona part del 2011 a la part mitjana-baixa (i això que el Terrassa havia ocupat places de
play-off durant la primera volta). Aquest curs plantejava el
repte del segon any (com si d'un grup de música, amb el
segon disc es tractés). Els
gavanencs han aconseguit molt bons resultats a la Bòbila, però
acaben l'any de manera irregular i plantejant dubtes fora del terreny de joc, amb els
acomiadaments sorprenents de Patri, Aleix Vall i Santi Triguero a l'últim mes de l'any. El
Terrassa, en canvi, ha viscut un
renaixement curiós: amb el
mateix bloc (si més no les peces bàsiques) del curs passat ha viatjat de l'infern de no trobar el nord al cel del
coliderat. De fet, així començava l'any Miquel Olmo: el
20 de gener a l'Olímpic, després de perdre contra el Muntenyesa en uns
13 minuts de represa en què es va passar de l'1-0 (amb penal a favor pels barcelonins) al fatídic 1-2 final. Una de les imatges de l'any:
Ara, en canvi,
l'equip creix i creix, també contra les adversitats (baixes, lesions, pocs homes disponibles) i vivint el
millor moment de moltes peces del col·lectiu: Erencia, Carlos o Xavi Molist,
màxim golejador de la temporada a l'acabament del 2011.
Els golejadors
Xavi Molist tanca l'any com a màxim golejador. Ara mateix, succeïria
Carmelo Cortés 'Melo'. El defensa, llavors al
Cornellà, va tancar el curs com a
màxim golejador de Tercera amb
20 gols. Ara juga al Sant Andreu, una categoria per sobre. Era segon, a una sola diana, un dels noms mítics de la categoria,
Dani Planagumà, del
Manlleu.
Al programa
Esports en Xarxa de l'
XTVL recollíem, per segona temporada, els
Millors gols de la temporada al futbol català. Entre els cinc,
tres de Tercera.
El cinquè, obra de
Jonathan Pujibert, 'Puchi' del Vilafranca, en un Terrassa-Vilafranca; el tercer, de
Lucas Porcar, llavors a l'Espanyol B (ara al Vila-real B) en un Vilafranca-Espanyol B; i el
millor, de
Sergio Urbano, del Terrassa, un xut amb efecte espectacular al Llagostera-Terrassa. Si bé no tots són del 2011, formen part dels millors gols del curs passat.
Els propers dies, la segona entrega, el
Resum del 2011 a Tercera en dades.
Tot va malament si acaba malament
Com una muntanya russa. O com uns autos de xoc. Així podríem definir la temporada del Terrassa. Muntanya pels alt i baixos en el rendiment que ha patit. Autos perquè, al final, ha acabat xocant contra el mur de la realitat. Al principi de la temporada ningú comptava amb ells, i al final han acabat donant raons als desconfiats.
