Resultats jornada 1

Cornellà, Guzmán, Revert, Óscar Muñoz, Europa, Carlitos... Són alguns dels noms propis del primer dels 38 capítols que composaran el primer volum de la temporada 2012-2013 al grup 5 de Tercera Divisió. Un primer capítol que recollirà els 10 partits d'un estrena amb clar color visitant: 6 dels 10 equips que han jugat a domicili tornen a casa amb els tres punts. Curiosament, el líder ha aconseguit el seu honor a casa, al seu Nou Municipal: el 4-0 del Cornellà dóna el primer liderat als de Jordi Roger i, de retruc, otorga el dubtós premi del fanalet vermell als veïns del Santboià. Us expliquem què ha passat aquest cap de setmana als camps de Tercera: a Santa Coloma, on hem tingut la sort de ser-hi, i als altres 9 camps, reflex de la fidelitat dels que sumem en favor del #futbolcat. Aquests dies, i entre d'altres, gràcies a la secció d'Esports de Ràdio Manlleu, als comptes Twitter oficials de la UE Castelldefels, CE Europa, UE Olot, UE Cornellà, Pobla de Mafumet i UE Figueres, però també a Jordi Mestres i Sergi Vargas per les seves piulades des de Rubí i Vilassar de Mar.

El Palamós ha golejat de forma contundent la Grama (0-3).

Iván Guzmán García. Aquest és el nom propi de l'estrena d'una nova i apassionant temporada al grup 5 de Tercera Divisió. El migcampista del Manlleu ha estat l'encarregat de marcar la primera diana de la temporada 2012-2013 avui a la tarda a la Bòbila per prendre el relleu de Roger Segalés, golejador en l'estrena del campionat el curs passat. Un gol que, més enllà del seu valor simbolic ha valgut el seu pes en or en convertir-se en l'únic gol d'un partit que ha donat els primers tres punts de la temporada al Manlleu de Jordi Dot, a costa d'un Gavà amb més regust a planter que mai i que no ha donat el seu braç a tòrcer. El solitari gol de Guzmán arribava al minut 27 de la primera meitat després de rematar una centrada de Putxi, tal com ens informaven els companys d'Esports de Ràdio Manlleu. D'aquesta manera, els osonencs se situen com a líders provisionals a manca que es disputin la resta de partits de la jornada. La dada: ja són quatre les temporades en què el Gavà no estrena la Lliga guanyant, justament les mateixes que el Manlleu no coneix la derrota en el seu debut.

Aquest matí, però, el Manlleu ha perdut el lideratge momentani a mans d'un pràctic i bon Palamós, que ha derrotat la Gramenet a domicili per un clar 0-3. Ha estat en un bon partit del dega del futbol català, molt millor situat sobre el terreny de joc que els homes de Toni Romero, especialment imprecisos al mig del camp i nerviosos en defensa. Massa concessions per un equip que compta amb Almendros, Barrera o Javi Revert a dalt. Al descans, el marcador reflectia ja el 0-3 definitiu gràcies a un gol de cap de Subi a centrada de Barrera i a dos gols de Revert, el primer de penal discutit (l'assistent havia aixecat la bandera per assenyalar, sembla ser, fora de joc) i el segon amb un golàs des del mig del camp, tot s'ha de dir, amb la col·laboració del meta local, Tato Burgada. Per la seva banda, la Pobla de Mafumet ha començat la temporada de bona manera en derrotar la Rapitenca per 0-1. Un solitari gol d'Alfons Serra a mitjans de la primera meitat ha fet volar els tres punts de la Devesa el dia que els ebrencs tornaven a Tercera Divisió. La dada: feia 5 anys i gairebé 4 mesos que el Palamós no guanyava per més de dos gols lluny del Nou Municipal. Va ser el 6 de maig de 2007, quan els empordanesos derrotaven el Premià per 0-3.

Hem hagut d'esperar a la jornada de diumenge tarda per viure el primer gol d'un equip local aquest curs 2012-2013. Ha estat un dels reforços estrella de la Unió Esportiva Figueres, Marc Mas, l'encarregat d'obrir la llauna a Vilatenim a tres minuts del final, quan el FC Vilafranca ja es veia tornant cap al Penedès amb el primer punt de la temporada al sarró. Sorprenent també ha estat el desenllaç a l'Olímpic de Terrassa, on el gairebé sempre irregular Europa ha fet saltar la banca derrotant el Terrassa de Miki Carrillo, un dels equips cridats a ser entre els quatre primers classificats per a aficionats i periodistes del Futbol Català. Cebri a la primera part i Camacho, que ha aprofitat el refús del penal que li havia aturat Miguel Ángel, han donat els tres primers punts al quadre de Dólera.

Cebri celebra el primer gol de la tarda a Terrassa. Foto: Àngel Garreta (ceeuropa.cat).

El Municipal de Nou Barris i el Xevi Ramon han viscut la cinquena i sisena victòria visitant de la jornada. A Barcelona, un pràctic Castelldefels s'ha refet de l'eliminació a la Copa Catalunya al camp del Roda de Barà amb un triomf concluent per 0-3. La Muntanyesa s'ha vist penalitzada pel desencert davant Adrià Carrasquilla, tot el contrari que es grocs, efectius davant el marc groc-i-negre. Gols d'exgramanetistes: Óscar Muñoz per partida doble i José Santos. A Vilassar, un altre equip de groc ha tornat a casa amb els primers tres punts del campionat, un Olot que amb la seva equipació suplent s'ha imposat als maresmencs en un duel igualat decantat del cantó garrotxí amb els gols tardans de Carlitos i d'Uri Santos.

L'onze de l'Olot al Xevi Ramon. Foto: Sergi Vargas

A Can Rosés, Rubí i Vic s'han repartit les punts i les ocasions en un encontre que els d'Alberto Fernández han empatat al tram final gràcies a Baby, una diana que ha servit per eixugar l'avantatge del Vic de Pere Vila, cimentat en el gol d'Albert Soler als dotze minuts de la represa. També igualat però amb un desenllaç ideals pels amants de la tensió ha estat el partit de la Verneda; Peter ha donat els primers tres punts del curs al Júpiter en un matx d'extrems, ja que Israel havia avançat els de Juanjo García al primer minut, avantatge que Sergi Galceran eixugaria un quart d'hora més tard pel Balaguer, que torna a estrenar-se amb derrota a Barcelona després del 2-0 al camp de la Montañesa l'any passat.

I si aquest matí el Palamós li furtava el lideratge al Gavà, hem hagut d'esperar al darrer partit de la jornada per veure el tercer canvi de líder en dos dies. Queden 37 jornades per davant, però el Cornellà de Jordi Roger, aspirant a tot aquesta temporada, ha iniciat el curs de forma impactant golejant el FC Santboià per 4-0. Luís Gaudioso i Boris Garrós (en dues ocasions) han edificat un triomf clar que Àlex Pla ha certificat al minut 89 amb el darrer gol de la tarda. Estrena brillant del Nou Municipal de Cornellà de l'equip local, que dormirà uns quants dies com a líder emulant el Cornellà 2010-2011, líder en finalitzar la primera jornada gràcies al 4-1 sobre el Balaguer.

Els jugadors del Palamós celebren el 0-2, obra de Javi Revert.

DISSABTE, 25 D'AGOST

Gavà 0-1 Manlleu (Guzmán)

DIUMENGE, 26 D'AGOST

Gramenet 0-3 Palamós (Javi Revert -2- i Subi)

Rapitenca 0-1 Pobla Mafumet (Alfons Serra)

Figueres 1-0 Vilafranca (Marc Mas)

Terrassa 0-2 Europa (Cebri i Camacho)

Vilassar 0-2 Olot (Carlitos i Uri Santos)

Muntanyesa 0-3 Castelldefels (Óscar Muñoz -2- i Santos)

Júpiter 2-1 Balaguer (Israel i Peter / Galceran)

Rubí 1-1 Vic (Baby / Albert Soler)

Cornellà 4-0 Santboià (Boris -2-, Luís i Pla)

Presentada la 23a Copa Catalunya

Aquesta tarda s'ha presentat al Palau de la Generalitat la 23a edició de la final de la Copa Catalunya, que enguany tindrà participació d'un equip de Tercera, l'AEC Manlleu, que es disputarà contra el Nàstic l'honor dels osonencs d'entrar al palmarès de la competició.

El president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, ha aprofitat la presentació per desitjar que la cita del 31 de juliol a l'Estadi Olímpic Lluís companys sigui "la festa del futbol català".

A l'acabament de la final de la Copa Catalunya (prevista per a les 19'15h) se celebrarà la primera edició de la Supercopa de Catalunya, que disputaran a les 21'45h els equips catalans de Primera divisió, FC Barcelona i RCD Espanyol.

A l'acte han participat el president de la Generalitat, Artur Mas; el president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies, i, entre d'altres personalitats, els quatre presidents dels clubs que disputaran les dues finals: Sandro Rosell, del FC Barcelona; Ramon Condal, del RCD Espanyol; Josep Maria Andreu, president del Gimnàstic de Tarragona; i Josep Maria Anglada, president de l'AEC Manlleu. Aquestes són les seves principals impressions, en un vídeo que he gravat i editat per a l'XTVL i XarxaNoticies.cat:

Les entrades sortiran a la venda els propers dies, i valdran entre 20 i 50 euros. Hi haurà un descompte del 50 per cent si les localitats es compren abans del 22 de juliol. Després, hi ha haurà oferta 3x2, tres entrades al preu de dues. Es podran adquirir al lloc web de la Federació Catalana de Futbol, fcf.cat.

El Manlleu buscarà reeditar l'èxit del Balaguer, últim equip de Tercera que ha guanyat la Copa Catalunya (el 2001, a Lleida). A l'actual Tercera divisió hi ha 4 campions de Copa Catalunya: Europa i Terrassa, que l'han aixecada dues vegades (96/97 i 97/98 per part gracienca. i 01/02 i 02/03, per als vallesans), i Palamós (91/92) i Balaguer (00/01).

Dels quatre, però, només Balaguer i Europa assolien el títol jugant en aquell moment a Tercera. Barça (6) i Espanyol (4) encapçalen un palmarès en què també hi ha l'Andorra, el Blanes, el Nàstic de Tarragona i el Sant Andreu, aquests últims amb una Copa cadascun.

La Copa Catalunya s'ha celebrat només 2 cops en 22 edicions finalitzades (4 d'elles de l'antiga Copa Generalitat) a Barcelona. L'últim precedent, al Miniestadi el 1998, amb triomf de l'Europa. A l'Olímpic Lluís Companys ja s'hi va disputar l'edició del curs 1995/1996, en què l'Espanyol va golejar (5-1) el Barça.

El trofeu ha passat per 9 seus fora de la capital catalana. Tarragona (amb 4 edicions), i Sabadell, Terrassa i Lleida (amb 3), encapçalen una llista d'estadis que inclou Palamós i Girona (2 finals cadascun) i Vilassar de Mar, Sant Carles de la Ràpita i l'Hospitalet (una final per localitat).

De copes (Catalunya)

Aquesta setmana coincideixen, amb dos dies de diferència, notícies sobre la Copa Catalunya... de dues edicions diferents. Sota el tall presento els equips que entraran al sorteig de dijous, corresponents a l'edició 2012/2013, i la data de presentació de la final del curs passat, que disputaran Manlleu i Nàstic. Després de la final, se celebrarà la primera edició de la Supercopa de Catalunya, entre Barça i Espanyol.

Cliqueu a Llegir més per conèixer-ne els detalls.

Tertúlia de futbol català al 'Mas Esports' (COMRàdio)

Divendres al migdia el programa 'Mas Esports', conduït per Sergi Mas a COMRàdio, apostava novament pel futbol català com a eix central de l'espai. A les tertúlies que cada divendres celebra al Hard Rock Cafe de Barcelona s'ha parlat, avui, del dia a dia al futbol català, i amb molt de pes de la Tercera divisió.

De fet, la trobada ha comptat amb dos protagonistes de la categoria: el capità del CE Europa, Àlex Delmàs; i el defensa central del CE Júpiter, que aquest últim curs ha jugat al Muntanyesa, Xavi Valls. Amb ells, he tingut el plaer de ser un tertulià més, al costat de Gerard Costafreda, de COMRàdio, i el mestre de cerimònies, Sergi Mas.

Valls (esquerra) i Delmàs, a la tertúlia del Mas Esports

El dia a dia del futbolista de Tercera, la situació econòmica o els nous reptes per al proper curs han estat alguns dels temes principals que s'han tractat.

Podeu escoltar sencera la tertúlia aquí mateix:

A més, n'he fet una notícia en vídeo per a l'Esports en Xarxa, de l'XTVL, en què els dos jugadors analitzaven els principals aspectes que els ha plantejat, i els plantejarà, el futbol català:

He redactat una notícia també per al portal web XarxaNotícies.cat, en què també trobareu aquest vídeo. Ho podeu llegir aquí.

Onze ideal de la Tercera 11/12

Infogràfic: Roger Sánchez. Fotografies: Àngel Garreta, FC Santboià i David Ferrer

Aquí els teniu, els onze escollits a la votació popular que heu fet a través de tercera.cat i de Twitter, fent servir l'etiqueta #onze3div5.

En total he rebut 62 propostes d'onzes ideals de la temporada. Els tants per cent, per tant, reflecteixen la freqüència amb què apareixen els jugadors a les vostres tries.

Com veieu, Dani Planagumà és el jugador amb més presència a les vostres seleccions, amb més del 90% dels onzes. El segueixen al podi dos pratencs, Óscar Sierra, que supera el 80% i Toni Texeira, que apareix a tres de cada quatre onzes.

Superen el 60% dos davanters, Carlos Martínez 'Carlitos', del Terrassa, i Christian Alfonso, de l'Espanyol B.

El jugador que tanca el sextet de futbolistes que apareixen a més de la meitat dels onzes és Valentín Merchán, del Cornellà. 

Per entrar a l'onze, el tall ha acabat sent aparèixer a, com a mínim, el 30% de les propostes. El superen dos homes del Manlleu, Baruc Nsué i Jordi Aumatell. Al mig del camp també hi ha Àlex Granell, de l'Olot. Superen també el 30% de peticions els dos centrals escollits, Aleix Coch, de la Pobla Mafumet, i David Cárdenas, del Santboià.

Per tant, els onze escollits provenen de 8 equips diferents, els 7 primers classificats i l'Olot (10è). El Prat, amb dos jugadors, i el Manlleu, amb tres, són els dos conjunts que repeteixen.

Per escollir la banqueta he buscat el segon porter més votat, que és José Bermúdez, del Cornellà; els dos defenses que s'han quedat a les portes, Ñoño Vélez i Zou; els dos migcampistes fora del tall, David López i Joan Roig; i els dos davanters que també han quedat fora, Bakary i Enric Gallego.

De fet, es corresponen, més o menys, amb els jugadors que queden fora dels 11 més freqüents: López és 12è, Bakary, 13è; Joan Roig, 14è; Enric Gallego, 15è i Ñoño Vélez, 17è.

Per arribar als 18 més votats, queden fora per haver tancat ja el duet de defenses, migcampistes o atacants a la banqueta Charly Ruiz (Prat), 16è; i Iván Álvarez (Europa), 18è.

El Prat és l'equip que col·loca més jugadors, 12, entre els 113 proposats en la totalitat dels onzes. A més de Texeira i Sierra, presents a l'onze ideal, i Charly Ruiz, 16è, també entren al TOP-20 dos homes més, Roger Matamala (19è) i Fernando Núñez (20è). Larios, Cazorla, Rosillo, Murillo, Ferran Vila, Jaime i Víctor Duran completen la dotzena.

El Manlleu hi col·loca 10 homes... més un. Eduard Fortet, que va acabar el curs a l'Espanyol B, apareix en dues tries. A més de la tríada d'homes a l'onze ideal (Planagumà, Baruc i Aumatell), apareixen a les propostes Putxi (24è), Micaló, Gely, Dani Barragán, Criado, Javi González i Archi.

Completa el podi d'equips amb més representants l'Espanyol B, amb 10 homes. A més de Christian Alfonso, a l'onze, i Bakary i Zou, a la banqueta, hi apareixen Cunill, Canal, Pirulo, Clerc, Víctor Álvarez, Julio Rico i Edgar Badia.

Postals de la Tercera 11/12: Toni Castro

Foto de la postal: Àngel Garreta

Remitent

Toni Castro

L’AE Prat s’ha convertit en el gran triomfador d’aquesta temporada al grup català de la Tercera Divisió. L’equip potablava ha obtingut el premi del campionat i l’ascens a la Segona B per la feina ben feta durant molts anys amb Luis Quiñonero a la presidència i amb Manolo Márquez, primer, i Agustín Vacas, després, a la banqueta. Els jugadors han demostrat la seva qualitat i professionalitat (Toni Texeira, Óscar Sierra, Charly Ruiz i Ferran Vila s’han convertit en la columna vertebral de la selecció catalana amateur), però també crec que per aconseguir l’èxit ha estat fonamental que el club, l’afició, els mitjans de comunicació i l’ajuntament pratenc han caminat de la mà. Tots plegats han fet pinya i han escrit la millor pàgina de la història de l’AE Prat.

Postals de la Tercera 11/12: Carlos de Frutos

Foto de la postal: Alex Gallardo

 
Remitent

Carlos de Frutos

Tot i que només fa ‘quatre’ dies del final del campionat de lliga del grup 5 de la Tercera Divisió 11/12, la realitat és que molts dels que seguim l’actualitat informativa de la categoria tenim ganes que la pilota comenci a rodar novament, encara que sigui per explicar les incidències del més insignificant amistós estiuenc.

Gairebé 1.000 gols en 380 partits, concretament 996, 2’63 de mitjana, evidencien el tarannà atacant i desinhibit que han mostrat la majoria dels equips, que fugint de plantejaments especulatius han cercat el resultat a copia de futbol vistós i ‘xarxes’.

Postals de la Tercera 11/12: Jordi Sunyer

Foto de la postal: Alex Gallardo

Remitent

Jordi Sunyer

Quan l’Espanyol B es va enfrontar a l’Extremadura en la segona eliminatòria d’ascens a la Segona B, els de Longhi van sucumbir davant un equip que, havent quedat una posició per sota en el seu grup, havia sumat vuit punts més que els blanc-i-blaus. És una qüestió que ha estat sovint comentada, també, en referència al Grup 3 de Segona B. Els grups amb participació dels equips catalans han registrat sempre una gran igualtat que permet que la fase regular s’ompli de competitivitat i d’incertesa fins a l’última jornada de campionat, com ha estat el cas, també, d’aquesta temporada. En altres grups estan molt més marcats, fins i tot des de les primeres setmanes de competició, els equips destinats a allargar la temporada fins a finals de juny. En el grup extremeny, per exemple, hi va haver nou punts de diferència entre el quart i el cinquè; en el navarrès, catorze. En el grup gallec, les candidatures foren sis, però entre el Deportivo B, 6è, i el Rápido de Bouzas, 7è, hi havia un salt de nou punts.

Postals de la Tercera 11/12: Cristian Garcia

Remitent
Cristian Garcia

Es fa difícil realitzar una lectura general des d’un únic punt de vista del que ens han deixat els 20 equips del grup 5 de Tercera Divisió. Si preguntem a un aficionat pratenc, és evident que la satisfacció per un ascens lluitat i que suposa el premi a l’esforç i a la feina ben feta, predominarà per sobre de la resta d’actuació del conjunts. Si per contra preguntem a un soci del Masnou, per molts èxits que hi hagués hagut res hagués canviat la percepció de decepció que comporta el (clar) descens del quadre dirigit per Claudio Festa. Personalment, i des de la distància que suposa haver seguit majoritàriament la Segona Divisió B i haver viscut pocs partits de Tercera in situ, la nota futbolística/resultadista que li posaria als nostres catalans de Tercera seria d’un aprovat. Ho és, bàsicament, perquè l’èxit del Prat podia entrar dins de les previsions tant pel que fa a la qualitat de la plantilla d’Agustín Vacas com pel nivell alt que se li pressuposa al grup català respecte als grups de Tercera, però el fracàs de l’Espanyol B impossibilita una nota més alta. A banda cal destacar l’èxit d’un Manlleu que finalment ha aconseguit el somni d’entrar a play-off i que, a més, s’ha classificat per a la fase final de la Copa Catalunya i el ’gairebé’ d’una Pobla que, reglament a banda, va acariciar l’ascens a Iecla. 

Postals de la Tercera 11/12: Àngel Garreta

Remitent

Àngel Garreta

Apassionant Tercera Divisió la que acabem de deixar enrere. Pels amants del futbol modest ha estat una temporada farcida d’emocions de tot tipus, sorpreses positives, negatives i d’aquelles que semblaven anar per una de les dues bandes i han acabat per una altra.

És, sens dubte, la temporada del Prat. Un club que, sense dècades i dècades de bagatge a Tercera ja es pot considerar un gran, penjant aquesta etiqueta per un doble factor: esportiu i econòmic. Exemple de progressió en futbol i de racionalitat en la despesa. És, possiblement, l’equip de Tercera més sanejat… bé, més aviat era. Ara gaudirà d’una històrica experiència a Segona B.

Postals de la Tercera 11/12: Sergi Vargas

Remitent

Sergi Vargas

Aquesta Tercera d'enguany té un nom: AE Prat.

I és que l'equip dirigit per Agustín Vacas pren el relleu de Santboià i Llagostera i repeteix la gesta de pujar per primer cop a la seva història a la Segona B. Una gran notícia no només pel futbol pratenc, sinó també pel futbol català. Un equip ben trenat per un debutant Vacas que ha sabut conjugar diversos factors al seu voltant, com la qualitat dels seus jugadors, una bona preparació, l'experiència i coneixements personals, i el suport total d'un club entregat a la seva feina i amb total confiança envers la seva figura. Una Tercera que haurà de ser recordada per la gesta de l'AE Prat i el premi a la modèstia.

Postals de la Tercera 11/12

La temporada 2011/2012, la primera que he pogut seguir des de tercera.cat, quedarà tancada en els propers dies al blog.

Se'm va acudir una curiosa manera d'acabar la temporada, en tres vies:

En primer lloc, avui a la nit (a les 00 hores) tanco les votacions de l'onze ideal de la temporada. Recordeu que podeu votar via Twitter (només cal fer servir l'etiqueta #onze3div5) o bé amb un comentari en aquesta mateixa entrada. Condicions: màxim 3 jugadors d'un mateix equip i proposar un onze coherent, quant al repartiment de porter, defenses, migcampistes i davanters. En els propers dies anunciaré l'onze més votat, així com els suplents: un porter, dos defenses, dos migcampistes i dos davanters. Per ara he rebut 57 votacions en les quals heu proposat 111 jugadors de 19 equips diferents. El jugador més inclòs apareix a gairebé el 95% d'onzes enviats.

#eldiadelaMonta compleix un any

Un any de la gesta.

La Muntanyesa es va quedar, fa 366 dies, a les portes de l'ascens a Segona B. Una decepció, aquell 2-2 insuficient contra el Sestao, que serveix ara per dibuixar un somriure al nostre futbol, el del record d'un any enorme, colossal, d'un equip que, en paraules dels seus protagonistes, no era més que un grup d'amics.

La Monta va demostrar fa un any que no tot són pressupostos desorbitats, ni noms, ni cromos o estructures organitzatives d'allò més modernes. La gesta d'un equip de barri, de la 'Prospe', ens va ajudar a tots a recuperar el sentit clàssic i estricte del terme 'futbol', i la seva àura modesta que tant estimem tots aquells que seguim el futbol català.

Xavi Molist i Bakary, als millors gols de la temporada

Després d'un any recollint, setmana rere setmana, els millors gols del futbol català, la redacció de l'Esports en Xarxa, informatiu esportiu diari de la Xarxa de Televisions locals (19'30h els feiners, 22h els caps de setmana) hem votat els millors gols de la temporada al futbol català. Són els següents (VÍDEO més avall):

Sergio León // CF Reus Deportiu

Sergio León, el millor

El millor gol del curs actual és per a Sergio León, davanter del CF Reus Deportiu, de Segona B, gràcies a una meravellosa rematada de xilena contra el Mallorca B, que deixava inmòbil el porter balear. Un gol que, a més d'estètic, era vital per a les aspiracions del Reus de seguir a la lluita per ser entre els quatre primers.

Marc Pedraza // El blog de l'Hospi

Marc Pedraza, segon

Ha estat segon un altre jugador de la categoria de bronze, Marc Pedraza, del CE L'Hospitalet, gràcies a una jugada individual que va exhibir al Camp d'Esports de Lleida. El mitja punta va ser l'home del partit a la Terra ferma. El migcampista anotava dos gols, provocava un tercer en pròpia porteria dels lleidatans, i anotava la diana de la tarda amb una jugada personal en què es desfeia fins a tres cops dels defensors blaus per acabar batent per baix el porter Víctor Ibáñez. Gol especial, per la dedicatòria al seu pare, el desaparegut Àngel Pedraza.

Xavi Molist // REMIMAGES.com

Xavi Molist, tercer

El millor gol de la Tercera 2011/2012, i el tercer del recull global, és per a Xavi Molist. El davanter es lluïa a la primera volta amb dos hattricks consecutius. A Santboi el futbolista del Terrassa feia una demostració de domini de les dues cames: control amb la dreta, bot, i execució amb l'esquerra, sorprenent del tot el porter local.

Bakary // Ferran Casals

Bakary, quart

Segueix a Molist a la llista un altre jugador de Tercera, Bakary, de l'Espanyol B, amb la rematada inversemblant contra el Muntanyesa a Sant Adrià. Bakary sorprenia el públic de Sant Adrià amb una rematada poc ortodoxa però molt vistosa, que servia per superar el porter Marc Ramírez. Carlos Clerc centrava i Bakary, amb el lateral del peu, aconseguia un gol molt plàstic.

David Prats // Sport

David Prats, cinquè

Tanca el quintet de gols un clàssic del nostre futbol, David Prats, que segueix donant guerra al futbol català. El seu pas per l'Hospi (aquest estiu ha signat pel Sant Andreu) serà recordat pels 16 gols anotats enguany. Un dels més preciosos, aquesta suau vaselina que servia per donar el triomf riberenc contra el Reus. Prats rebia la pilota fora l'àrea i no s'ho pensava. Xut tendre i col·locat per sumar tres punts.

Aquest és el VÍDEO-Resum dels 5 millors gols de la temporada:

Aquesta és la tercera campanya en què l'Esports en Xarxa escull els tres millors gols de la temporada. Els guanyadors anteriors són:

• Temporada 2009/2010: Dani Planagumà (AEC Manlleu), espectacular gol de xilena a Benavent.
• Temporada 2010/2011: Sergio Urbano (Terrassa FC), xut amb efecte endimoniat a Llagostera.

El procés d'elecció ha estat el següent:

• Hem acumulat els 3 millors gols de totes les jornades escollides fins ara (117 gols en total, 39 setmanes d'eleccions, comptant les setmanes desquadrades entre Segona B i Tercera)
• D'aquests 117 vam fer una primera selecció de 40.
• Passats uns dies, segona selecció de 20 gols.
• A partir d'aquests 20 gols, els membres de la redacció d'Esports de l'XTVL han escollit els seus 8 gols preferits, ponderant-los de puntuació, de 10 punts a 1, passant per 8, 6, 5, 4, 3 i 2.

 

Fem balanç: L'any a Tercera

Durant prop d'un mes i mig hem repassat, gràcies a alguns dels informadors dels 20 equips que han competit a la Tercera 2011/2012, com ha estat l'any per a tots i cadascun d'ells.

Després de les 20 entregues, he pensat recopilar aquí mateix els enllaços als 20 articles, per si en voleu recuperar algun.

Moltíssimes gràcies als articulistes: Jordi Mestres, Àlvar Llobet, Jorge Vázquez, Havok, Lluís Montaner, Xavi Chica, Albert Morillas, Ivan Beltri, Oriol Boix, Joan Heredia, Carles Garcia, Jordi de Planell, Pep Vidal, Sergi Quitian, Laura Muriel, Marc Raymundo, Enric Gil, Xavi Fernández, Xavi Sierra, José David Muñoz i Fermín Suárez.

1. Un deu per a l'any cent. L'any del Rubí, un article de Jordi Mestres (16 de maig)
   
2. Un Balaguer agredolç. L'any del Balaguer, un article d'Àlvar Llobet (17 de maig)
3. Any quasi perfecte. L'any del Cornellà, un article de Jorge Vázquez (22 de maig)
4. Al mal temps, bona temporada. L'any del Gavà, un article de Havok (23 de maig)
5. Amb la il·lusió per bandera. L'any del Vilafranca, un article de Lluís Montaner (24 de maig)
6. Les petites alegries, per sort, també compten. L'any de la Grama, un article de Xavi Chica (29 de maig) 
   
7. Tot va malament si acaba malament. L'any del Terrassa, un article d'Albert Morillas (30 de maig)
8. Any per oblidar. L'any de l'Amposta, un article d'Ivan Beltri (5 de juny)
9. Alts i baixos a la Garrotxa. L'any de l'Olot, un article d'Oriol Boix (6 de juny)
10. Temporada plàcida a Castelldefels. L'any del Castelldefels, un article de Joan Heredia (7 de juny)
11. Una temporada per (no) oblidar. L'any de l'Europa, un article de Carles Garcia (12 de juny)
12. El retorn somiat. L'any del Vic, un article de Jordi de Planell (13 de juny)
13. Fi de cicle. L'any del Masnou, un article de Pep Vidal (14 de juny)
14. La nit i el dia del Santboià. L'any del Santboià, un article de Sergi Quitian (15 de juny)
15. El coratge d'un Munanyesa etern. L'any del Muntanyesa, un article de Laura Muriel (19 de juny)
16. La ferida de l'Espanyol B no cicatritza. L'any de l'Espanyol B, un article de Marc Raymundo (20 de juny)
17. Una temporada que val per quatre. L'any del Manlleu, un article d'Enric Gil (21 de juny)
18. Crònica d'un descens anunciat. L'any del Vilanova, un article de Xavi Fernández (22 de juny)
19. Bona feina, mala sort. L'any de la Pobla Mafumet, un article de Xavi Sierra
20. [ENTREGA ESPECIAL AL CAMPIÓ] #diaPrat (31 de maig), amb els articles: 

• Balanç a un any històric, un article de José David Muñoz
• Cohesió i compromís, receptes de l'èxit, un article de Fermín Suárez

 

Fem balanç, capítol 19 (i últim): L'any de la Pobla Mafumet

Dinovè (i últim) capítol de la secció que s'ha allargat gairebé un mes i mig (des del primer capítol, dedicat al Rubí, del 16 de maig). He convidat 21 informadors habituals de tercera.cat (he ampliat de 16 a 20 quan els equips en play-off han acabat de competir), a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. En total, 19 capítols i el #diaPrat, que vaig dedicar al campió i ascendit a Segona B. L'ordre de publicació ha estat aleatori, deixant per al tram final les anàlisis dels equips que van fer promoció. Aprofito aquesta última introducció per agraïr sincerament la col·laboració, predisposició i excel·lent treball dels articulistes. Gràcies!

El Club de Futbol Pobla Mafumet ha estat l'últim equip de Tercera a tancar el curs esportiu. Un any excel·lent, amb quarta plaça a la fase regular, però arribant fins a tercera ronda al play-off d'ascens a Segona B. Les circumstàncies administratives li han impossibilitat qualsevol opció d'ascens, però això no esborra un any per al record. malgrat no ascendir, bona part del bloc liderat per Kiko Ramírez no seguirà a Tercera el curs vinent, ja que seran requerits per al renovador projecte del Nàstic a Segona B. Es tanca un cicle, doncs, en el qual s'ha de felicitar, sense objeccions, els grana per l'entrega i l'excepcionalitat dels resultats obtinguts. He seguit el curs de la Pobla a través de diferents vies. Els he vist guanyar amb solvència i autoritat al Nou Sardenya i a Rubí, i n'he seguit les evolucions gràcies a la tasca de companys com en Joan Andreu Pérez, els companys d'Ona FM o els d'una altra Ona, SPS, amb la tasca d'en Javi San Felipe. Per a l'article he parlat amb en Xavi Sierra, un jove informador tarragoní que segueix l'equip per a lajornada.cat.


De l'any de la Pobla Mafumet en fa balanç en Xavi Sierra.

Bona feina, mala sort

Un article de Xavi Sierra

Els aficionats de la Pobla han viscut, en els darrers dos anys, els capítols més importants de la història del club. Per segon any consecutiu, l’equip ha arribat als play-off per intentar assolir, per primera vegada, un ascens a Segona B. Tot això és gràcies a la bona feina que s’està fent des del club, que ha acabat amb el conjunt grana participant en l’última eliminatòria d’ascens.

Tot i l’empat en el primer partit de lliga a Vilanova, l’equip de Kiko Ramírez es va situar aviat en les posicions privilegiades de la classificació. Però la bona dinàmica va acabar a l’hivern, quan un empat contra el Vic a la setzena jornada va conduir a una ratxa negativa en què només es van aconseguir 9 de 33 punts possibles durant onze jornades. Sort que l’equip va capgirar aquesta situació amb una victòria a casa contra l’Europa. Així, els pobletans van tornar a escalar posicions fins arribar a la quarta posició al final del campionat regular.

Després han arribat els play-off, el regal de la temporada. Tot i tenir present que el Nàstic se n’anava directament a Segona B i que això impossibilitava l’ascens, l’equip ha seguit lluitant. I així ho demostren els resultats: és l’únic equip català que ha arribat fins a l’última fase (amb el Prat a part). Ejea i Laredo ja van patir la bona temporada de la Pobla i el Ieclà s’ha acabat enduent l’última eliminatòria gràcies a la loteria dels penals.

Un dels aspectes clau d’aquesta bona temporada ha estat el gran rendiment del porter Sergio López i de la defensa en general, des del capità Ñoño fins a l’última incorporació, Songo’o. L’equip ha aconseguit mantenir la porteria a zero en 24 de les 38 jornades de lliga i ha acabat com l’equip menys golejat (juntament amb el gran líder, el Prat) amb només 27 gols rebuts. Diuen que un bon atac comença amb una bona defensa. A més, també s’ha de destacar la tasca fosca d'Aleix Coch, que ha anat de menys a més i ha acabat marcant dos gols importantíssims en aquests play-off. Potser el joc que proposa l’equip no agradarà a tothom, però ningú li pot retreure a Kiko Ramírez que ha estat efectiu.
 
En aquesta temporada es tancarà un cicle amb la marxa confirmada de Kiko Ramírez al primer equip del Nàstic. Un cicle històric d’un club que fins fa dos anys no havia arribat mai a disputar un play-off per pujar a Segona B i, a més, ha estat a punt de culminar aquesta temporada amb un ascens en els terrenys de joc (però no oficial). I per què? Per mala sort. L’any passat van ser els despatxos els que van deixar fora la Pobla de la primera eliminatòria, i aquest curs ha estat el descens del Nàstic i el Ieclà els que han impedit l’ascens. Cal recordar que l’acord que lliga el Gimnàstic amb la Pobla impedeix, segons el reglament de la RFEF, que dos equips, amb una relació de filial, competeixin en una mateixa categoria.

Foto: Alex Gallardo

Tot i així, aquesta mala sort no ha de fer oblidar la bona tasca que s’està fent els últims anys. El futur de l’equip és incert per tots els moviments que es puguin dur a terme entre Nàstic i Pobla. S’ha d’intentar mantenir una plantilla amb qualitat per seguir aspirant, l’any que ve, als play-off. Encara que ja es parli que jugadors importants (com el capità Ñoño, Joel Coch, Aleix Coch, Sergio...) puguin formar part del Gimnàstic, s’ha de fer un equip competitiu per no perdre l’afició d’un poble al qual ja li ha costat apropar-se al Municipal durant la lliga. La derrota contra el Ieclà en l’últim partit no ha de fer oblidar l’esplèndida temporada de l’equip. A més, estic segur que els pobletans haurien tingut una altra actitud si haguessin sabut que podrien assolir la categoria de bronze.
 

Fem balanç, capítol 18: L'any del Vilanova

Divuitè capítol de la secció que s'ha allargat durant les últimes setmanes. He convidat 21 informadors habituals de tercera.cat (he ampliat de 16 a 20 quan els equips en play-off han acabat de competir), a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. En total, 19 capítols i el #diaPrat, que vaig dedicar al campió i ascendit a Segona B. L'ordre de publicació serà aleatori.

El Club de Futbol Vilanova vivia el capítol més trist de l'última dècada el 13 de maig passat al Masnou. Trist i agredolç. Una golejada a camp contrari (1-5) no impedia el descens dels vilanovins, que culminaven així un fluix any. Els del Garraf, a Tercera des de 2002 i amb dos play-off disputats en l'última dècada, tancaven de la pitjor manera un curs futbolístic mogut. Diversos són els referents de l'equip. Tants, que vincules el concepte futbol i Vilanova a noms com els de Carles Valldosera, Mario León o Santi Triguero. El seu esforç, i el de tots els altres companys entrenats per Àngel Alcolea, no va ser suficient per mantenir la categoria en una aferrissada lluita per la permanència amb la Grama. Ara, amb Dani Casado a la banqueta, toca començar de nou. De moment, Valldosera i Triguero seguiran a l'equip. El descens, com en els casos de Masnou i Amposta, és trist també per als qui coneixem els mitjans que han seguit l'equip durant l'any (aquest i els anteriors). Un bon exemple és en Xavi Fernández, de Canal Blau, amb qui ens uneix el fet de rebre, setmana a setmana, les seves cròniques dels partits. De dilluns a dilluns he escoltat (i editat) les seves subordinades, els seus apunts familiars, quan parla d'"el Santi", o de "Pitusso". Per això vaig pensar ràpidament en ell per fer anàlisi d'un any complicat.

De l'any del Vilanova en fa balanç en Xavi Fernández.

Crònica d'un descens anunciat

Un article de Xavi Fernández

El Vilanova d'aquesta temporada ha acabat cremant-se al foc amb el qual feia 3 anys que jugava.

Fa dues temporades l'equip es va salvar gràcies a un gran sprint final, fonamentat en la fortalesa a casa, a l'Alumnes Obrers, ja amb Àngel Alcolea a la banqueta, a la qual havia arribat substituint un Robert Elvira que mai va acabar de convèncer els nous dirigents. L'any següent (la temporada passada), l'equip es va salvar més que in extremis. Primer, gràcies a una última jornada d'infart, amb el capità Carles Valldosera convertint-se per enèssima vegada en el gran heroi, marcant dos gols a camp del Cornellà que van valer un punt que va evitar el descens directe; i després, gràcies a uns ascensos de Llagostera i Reus que van compensar els descensos de Segona B, deixant els vilanovins un any més a Tercera divisió; el que en feia 10 de manera ininterropuda.

Aquesta dècada, però, s'ha trencat aquesta temporada. No hi haurà onzè any a Tercera del CF Vilanova perquè aquest cop sí, l'equip ha tornat a jugar sobre la corda fluixa, i ha caigut. Cuer durant diverses jornades; en descens gairebé en totes; aquest cop ni Valldosera, ni un tram final miraculós van aconseguir que els blaus assolissin la permanència.
Les raons, com sempre, són múltiples (gairebé infinites), però no per això fàcils ni d'entendre ni d'explicar.

A ulls de la majoria dels "experts" del #futbolcat no hi havia un problema d'entrenador (Àngel Alcolea té un reconegut prestigi com a tècnic i gestor de vestidors); tampoc un problema de plantilla (bons futbolistes, experts i joves -Valldosera, Roberto Camacho, Dani Acosta, Carlitos...-, reforçats, a més, a l'hivern amb el trio de fitxatges procedents de Gavà (Santi Triguero, Aleix Vall i Patri); i tampoc l'estil de joc ha semblat inconvenient. 

Han estat majoria, els companys de premsa, entrenadors o jugadors que han reconegut el bon futbol dels garrafencs al llarg de bona part de la lliga.

Així doncs, què? Lluny de semblar excuses, de raons n'hi ha.

Una de les més importants és la infermeria, en forma de lesions clau. No tant per la quantitat, sinó pel QUI i pel QUAN han afectat aquestes lesions. Diversos jugadors no van poder fer pretemporada amb normalitat per culpa de diferents problemes físics, cosa que els va obligar a agafar el ritme en plena competició, jugant quan encara no estaven al 100% o trigant setmanes a estar a bon nivell (Pitu, Mañosa, Roberto Camacho, Mario León o Carlitos en són exemple). I pitjor ho van tenir d'altres, lesionats de gravetat com Samu (lateral dret) o, sobretot, Remo Forzinetti, que va arribar a Vilanova com el fitxatge estrella i s'ha passat la temporada KO, per culpa dels lligaments del genoll.

Foto: CEEuropa.cat

Ara bé, lesionats n'hi ha a tots els equips, en major o menor mesura. He de reconèixer que em costa, encara avui, entendre per què el Vilanova ha baixat de categoria. Hi he pensat tot l'any; n'he debatut en dotzenes de xerrades; li he buscat mil raons... i una vegada i una altra arribo a la mateixa conclusió: DEPRESSIÓ. Dit d'una altra manera, psicologia, dinàmiques, estats d'ànim. No parlo de sort. La fortuna existeix en un penal, un partit o un pal... però no, durant dues temporades i mitja. Però sí les dinàmiques.


Precisament perquè els garrafencs han estat 3 anys flirtejant amb el descens, significa que durant tot aquest temps han viscut més derrotes que victòries; més desenganys que il·lusions. No és que hagin entrat en una dinàmica negativa, sinó que no hi han sortit (!) en 3 anys. I això afecta, en negatiu.

El Vilanova d'aquesta temporada ha estat un equip molt feble psicològicament, gairebé depressiu. Tan dubtós de les seves possibilitats que sovint ha estat capaç de jugar millor que el rival, gaudir de més ocasions o dominar el partit... fins que qualsevol entrebanc al llarg dels 90 minuts es convertia en un obstacle insuperable; en un daltabaix que acabava per fer desaparèixer l'equip del camp, incapaç de reaccionar. Després, durant la setmana tocava la feina de recuperar anímicament un equip desfet... i val a dir que gairebé sempre Alcolea, el seu cos tècnic i els capitans eren capaços d'aconseguir-ho. L'equip saltava al camp el següent partit refet moralment, però l'única realitat era que aquesta recuperació només era superficial, la ferida sota la vena era molt més profunda i, aleshores, arribat qualsevol altre mal moment al partit, l'equip tornava a venir-se a baix. I així, successivament; setmana rere setmana.

El Vilanova mai ha aconseguit gaudir del futbol. Els resultats desfavorables s'han succeït. L'equip ha estat incapaç de ser regular, d'aprofitar l'empenta d'un bon partit, d'encadenar tres marcadors positius. Ha estat, per ell i pels seus aficionats, l'equip de la “destrempada” continuada. Va donar la sorpresa un diumenge guanyant a camp del Cornellà (jornada 18); i el següent perdia a casa contra el Masnou (jornada 19). I com aquest, hi ha exemples per avorrir.

Amb una única excepció, l'inici de la segona volta. Aleshores el Vilanova va arribar a ser el millor equip de tota la lliga (5 victòries, 2 empats i només 1 derrota en 8 partits). Semblava que l'empenta podria ser suficient tant per salvar la categoria com per donar per superada, d'una vegada per totes, aquesta endèmica mala dinàmica. Però res més lluny de la realitat. Com no podia ser d'altra manera, aquest Vilanova d'extrems, exageradament volàtil, va passar de fer uns paupèrrims 16 punts al final de la primera volta, a ser el millor equip de l'inici de la segona, per després acabar guanyant ja només un partit més en tota la temporada (10 jornades), últim partit de lliga a banda (en què sí va vèncer, 1-5 al Masnou, en una victòria estèril perquè no depenia d'ell mateix per salvar-se).

Les dinàmiques han estat l'autèntic botxí del Vilanova. Ara bé, seguint amb la metàfora, pot ser sí que són elles les que han tirat de la palanca perquè acabés penjat... però n'hi ha moltes altres que són responsables que l'equip hagi acabat allà, en mig de la plaça del poble, amb el sac al cap i el llaç al coll.

Esportivament, el Vilanova ha perdut a casa contra el Masnou, ha estat golejat a Amposta o ha estat incapaç de guanyar el Vic, la Muntanyesa o el Balaguer, tots ells equips “de la seva lliga”(resultats que encara dolen més si tenim en compte que, al final, només li ha faltat 1 sol punt per salvar-se).

A més, fins l'arribada d'Aleix Vall el lateral dret va ser un desert; l'equip ha estat mancat de gol, sobretot entre els seus davanters i li ha faltat experiència i do de comandament en molts moments. El clima social, a més, ha estat insostenible, amb crítiques ferotges i reiterades sobretot cap a l'entrenador Àngel Alcolea, però també cap a alguns jugadors i el president. L'entorn vilanoví ha estat el més dur dels darrers anys. I per si tot plegat no fos suficient, tampoc ha ajudat, per descomptat, que econòmicament el club no hagi pagat al dia. A dia d'avui als jugadors i l'entrenador (molts dels quals ja no hi són), encara se'ls deuen 6 mensualitats.

Traduint tot això en fets: el Vilanova 2011/12, que ja havia clavat els registres de l'any passat amb els 16 punts del final de la primera volta, ha acabat aquesta lliga amb 41, també els mateixos amb que va acabar la temporada passada. Mateixos punts, mateixes errades... això sí, diferent final.

La ironia dels números no fa sinó evidenciar que s'ha jugat amb foc, i que quan ho fas, no sempre pots sortir-ne indemne. En definitiva, la conseqüència de totes aquestes línies només és una: el descens (anunciat) a Primera Catalana.

Entrega dels Premis Campió (Radio MARCA)

Els companys del Marcador Catalunya, programa referència per als seguidors del futbol català els diumenges al matí, van entregar dimarts 19 de juny al vespre els Premis Campió, els guardons que l'equip del programa entrega als clubs, tècnics, jugadors i àrbitres més destacatsde les 4 primeres categories del nostre futbol, de Segona B a Segona Catalana.

Els Premis Campió // Foto: Sergi Vargas

Enguany s'han entregat set premis a representants del grup V de Tercera Divisió. Els resumeixo tot seguit, amb les fotografies que ha inclòs Sergi Vargas al seu blog, Viure el #futbolcat. Allà (en aquest enllaç) podeu veure tots els premiats.

Els premiats de Tercera són:

• Carlos Montoro, del Rubí, millor jugador del mes d'octubre

Carlos Montoro // Foto: Sergi Vargas

• Dani Planagumà, del Manlleu, màxim golejador de Tercera Divisió

Dani Planagumà // Foto: Sergi Vargas

• Toni Texeira, del Prat, millor porter de Tercera Divisió

Toni Texeira // Foto: Sergi Vargas

•   Alex Fernández Pérez, millor àrbitre de Tercera Divisió

El col·legiat Fernández Pérez // Foto: Sergi Vargas

•  Equip més esportiu: FC Santboià

Conrad Zaragoza, vicepresident Santboià // Foto: Sergi Vargas

• Óscar Sierra, del Prat, millor jugador de Tercera Divisió

Óscar Sierra // Foto: Sergi Vargas

•  Agustín Vacas, del Prat, millor entrenador de Tercera Divisió

Agustín Vacas // Foto: Sergi Vargas

Enhorabona a tots els esportistes reconeguts, i a Radio MARCA, amb l'equip encapçalat per Ricard Vicente, per l'excel·lent tasca en la difusió del futbol català.