Fem balanç, capítol 6: Reus B Cambrils

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 6 repassem el curs del Reus B Cambrils, que s'estrenava a la categoria i ho ha fet amb una permanència tranquil·la, fins i tot passant al primer terç de curs per la zona noble, establint-se a la part mitjana-alta durant bona part del curs. Els roig-i-negres acabaven la lliga catorzens, amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Reus B Cambrils el Ferran Tuset, que ha seguit l'equip i ho ha transmès durant tot l'any amb les cròniques al diari Sport.

Un onze inicial a Cambrils, al tram final del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Ferran Tuset per resumir l'any del Reus B Cambrils és:
'Te boté', de Casper, Nio García, Darell, Nicky Jam, Bad Bunny i Ozuna
"Cançó que es repetia sovint al vestidor de l’equip mentre els jugadors es preparaven o tornaven d’entrenar i que posava el jugador Xavi Jaime que s’encarregava de la música"

Temporada tanquil·la en l'estrena a Tercera

Un article de Ferran Tuset / @TwitterAutor

El Reus B Cambrils ha finalitzat la seva primera temporada a Tercera en el 14è lloc i ho ha fet assolint la permanència de forma relativament tranquil·la. Faig un apunt de com s'ha arribat aquí: el FC Cambrils va néixer el 1960, ara fa 58 anys, encara que amb un nom diferent, el de Congregació Mariana. Aquest nou club substituïa el CF Marina, que va fer la seva darrera temporada el 1959/1960.

Quan faltaven dos mesos i mig per finalitzar la temporada 2014/2015 –el club militava a Segona Catalana-, el president Mingo Capafons convocava assemblea extraordinària i s'aprovava la filiació amb el CF Reus Deportiu. A més a més, es va aprovar l'absorció del FC Cambrils per part del CF Reus Deportiu la temporada 2016/2017.

Tot això es va fer per evitar la desaparició del FC Cambrils, al no poder fer front a les despeses que quedaven per finalitzar aquella temporada i que finalment aportaria el Reus Deportiu. D'aquesta manera el FC Cambrils salvava la categoria al pujar el Jesús i Maria a Primera Catalana.

La temporada següent, tot i que el club continuava amb el nom de FC Cambrils, va ser el Reus qui es va fer càrrec dels jugadors –solament van continuar sis de la temporada anterior- i de tota la part tècnica, incorporant com a entrenador a Lluís Albesa. L'equip va fer una temporada magnífica, assolint el liderat del grup durant tota la segona volta i acabant el campionat amb set punt d'avantatge sobre el segon. Tot això va fer que pugés automàticament a Primera Catalana, i a més jugués la Copa Catalunya.

La temporada 2016/2017 es feia efectiva l'absorció i ja jugava amb el nom de Reus B Cambrils a Primera Catalana, continuant Lluís Albesa com a entrenador. Una molt bona temporada i l'empat a casa amb el Balaguer en l'últim partit va fer que hagués de jugar la promoció contra el Sants, la qual guanyaria i amb això pujava a la Tercera Divisió. 

Quan es van fer els pactes, primer d'afiliació i després d'absorció ,per part dels dos clubs, el president del Reus, Xavi Llastarri, va pactar amb l'Ajuntament que el Reus B Cambrils continuaria jugant els seus partits a la ciutat de Cambrils; d'aquesta manera Cambrils, aquesta passada temporada, ha pogut veure per primera vegada futbol de Tercera Divisió, tot i que després s'ha demostrat que l'assistència de públic ha sigut menor del que s'esperava.

El Reus B Cambrils arrencava el curs de forma espectacular // CF Reus

El debut del Reus B Cambrils a la categoria, i repetint per tercera temporada consecutiva com a entrenador amb Lluís Albesa, va ser molt esperançador, amb dues victòries i dos empats, cosa que va fer que durant cinc setmanes –de la setena a l'onzena- ocupés zona de play-off. Això feia augurar alguna cosa més, però a la segona volta l'equip es va desinflar i com va dir en Beto Company –segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip a partir de la jornada 24 quan Lluís Albesa va marxar al cos tècnic del primer equip– "ni al principi érem tan bons ni després tan dolents".

La creu de la temporada del Reus B Cambrils han estat les lesions, ja que en cap partit de lliga els místers han pogut comptar amb la plantilla completa; si a les primeres setmanes del campionat els lesionats eren dos o tres jugadors, la cosa es va anar agreujant i fins al final del campionat els lesionats han estat entre cinc, sis o fins i tot set jugadors. A destacar Dome i Padilla, 20 i 19 setmanes lesionats respectivament, així com Miravent, Ernest Forgas i Gonzalo, també lesionats amb 17, 16 i 12 setmanes. De 26 jugadors de la plantilla, tan sols nou no han sofert cap lesió al llarg de la temporada.

Altres hàndicaps de l'equip han estat, com deia Beto Company, "els resultats més que no pas el joc. Hem tingut problemes sobretot per treure amb èxit els partits de casa, en part per les males condicions del terreny de joc". L’herba artificial del camp de futbol de Cambrils té una antiguitat de deu anys i en aquests moments s'està canviant per una de nova i més moderna. També comentava Company que "ser un filial també implica una complicació afegida: cada setmana hi ha diversos jugadors entrenant amb el primer equip, el que fa que ens costi una mica més preparar els partits. Però aquesta és la nostra fita, pujar jugadors al primer equip i preparar-los per jugar a l'elit, tal com ha passat amb el porter Sillero, que al febrer va passar a formar part del Reus de Segona Divisió".

Xavi Molist i Bakary, als millors gols de la temporada

Després d'un any recollint, setmana rere setmana, els millors gols del futbol català, la redacció de l'Esports en Xarxa, informatiu esportiu diari de la Xarxa de Televisions locals (19'30h els feiners, 22h els caps de setmana) hem votat els millors gols de la temporada al futbol català. Són els següents (VÍDEO més avall):

Sergio León // CF Reus Deportiu

Sergio León, el millor

El millor gol del curs actual és per a Sergio León, davanter del CF Reus Deportiu, de Segona B, gràcies a una meravellosa rematada de xilena contra el Mallorca B, que deixava inmòbil el porter balear. Un gol que, a més d'estètic, era vital per a les aspiracions del Reus de seguir a la lluita per ser entre els quatre primers.

Marc Pedraza // El blog de l'Hospi

Marc Pedraza, segon

Ha estat segon un altre jugador de la categoria de bronze, Marc Pedraza, del CE L'Hospitalet, gràcies a una jugada individual que va exhibir al Camp d'Esports de Lleida. El mitja punta va ser l'home del partit a la Terra ferma. El migcampista anotava dos gols, provocava un tercer en pròpia porteria dels lleidatans, i anotava la diana de la tarda amb una jugada personal en què es desfeia fins a tres cops dels defensors blaus per acabar batent per baix el porter Víctor Ibáñez. Gol especial, per la dedicatòria al seu pare, el desaparegut Àngel Pedraza.

Xavi Molist // REMIMAGES.com

Xavi Molist, tercer

El millor gol de la Tercera 2011/2012, i el tercer del recull global, és per a Xavi Molist. El davanter es lluïa a la primera volta amb dos hattricks consecutius. A Santboi el futbolista del Terrassa feia una demostració de domini de les dues cames: control amb la dreta, bot, i execució amb l'esquerra, sorprenent del tot el porter local.

Bakary // Ferran Casals

Bakary, quart

Segueix a Molist a la llista un altre jugador de Tercera, Bakary, de l'Espanyol B, amb la rematada inversemblant contra el Muntanyesa a Sant Adrià. Bakary sorprenia el públic de Sant Adrià amb una rematada poc ortodoxa però molt vistosa, que servia per superar el porter Marc Ramírez. Carlos Clerc centrava i Bakary, amb el lateral del peu, aconseguia un gol molt plàstic.

David Prats // Sport

David Prats, cinquè

Tanca el quintet de gols un clàssic del nostre futbol, David Prats, que segueix donant guerra al futbol català. El seu pas per l'Hospi (aquest estiu ha signat pel Sant Andreu) serà recordat pels 16 gols anotats enguany. Un dels més preciosos, aquesta suau vaselina que servia per donar el triomf riberenc contra el Reus. Prats rebia la pilota fora l'àrea i no s'ho pensava. Xut tendre i col·locat per sumar tres punts.

Aquest és el VÍDEO-Resum dels 5 millors gols de la temporada:

Aquesta és la tercera campanya en què l'Esports en Xarxa escull els tres millors gols de la temporada. Els guanyadors anteriors són:

• Temporada 2009/2010: Dani Planagumà (AEC Manlleu), espectacular gol de xilena a Benavent.
• Temporada 2010/2011: Sergio Urbano (Terrassa FC), xut amb efecte endimoniat a Llagostera.

El procés d'elecció ha estat el següent:

• Hem acumulat els 3 millors gols de totes les jornades escollides fins ara (117 gols en total, 39 setmanes d'eleccions, comptant les setmanes desquadrades entre Segona B i Tercera)
• D'aquests 117 vam fer una primera selecció de 40.
• Passats uns dies, segona selecció de 20 gols.
• A partir d'aquests 20 gols, els membres de la redacció d'Esports de l'XTVL han escollit els seus 8 gols preferits, ponderant-los de puntuació, de 10 punts a 1, passant per 8, 6, 5, 4, 3 i 2.

 

Resum del 2011 a Tercera (Part 1)

El 2011 s'acomiada amb la temporada 2011/2012 a mitges, sense haver arribat encara a l'equador (som a una jornada d'acabar la primera volta) i, per tant, amb tots els fronts oberts per a candidats al play-off, aspirants i equips que volen eludir el descens.

Els dotze mesos de competició a Tercera (la segona volta del curs 2010/2011, les fases d'ascens i les 18 jornades del curs actual) deixen diversos protagonistes positius i negatius, que volem resoldre en aquest article. El d'avui és el relat de l'any a Tercera. A la segona part donarem les dades que ens expliquen quins han estat els noms propis de la categoria en dotze mesos, ponderant les actuacions per poder comparar els 25 equips que han passat per la categoria aquests dotze mesos.

El relat del 2011 a Tercera comença, inevitablement, pel Gironès.

L'any del Llagostera
Va aparèixer per primer cop en zona de play-off a la sisena jornada (encara al 2010). Va assolir el liderat a la catorzena cita de la temporada i ja va inicar el 2011 com a líder. La Unió Esportiva Llagostera va ser el gran dominador de la categoria el curs passat. Durant la segona volta només va cedir el liderat dues jornades, i es va acabar proclamant campió del grup vencent a Amposta. A un campionat brillant, sense floritures, resolent les 38 jornades amb eficiència, hi van sumar una eliminatòria de campions de llibre. Els gironins s'enfrontaven al campió gallec, el Cerceda. Dues victòries (2-0 al Municipal i 0-1 a Galícia) certificaven un merescut ascens per als roig-i-negres, que eren nou equip de Segona B després de dos cursos a Tercera. Aquesta és la crònica que en vam fer a l'XTVL.

El millor homenatge a 'Pitae'
El Reus va començar la temporada amb un cop terrible. La mort de Jordi Pitarque, un dels símbols de l'equip. La trista notícia es produïa el 6 de setembre de 2010, amb l'inici de la temporada a Tercera. El dolor dels seus companys es va convertir en una voluntat ferma del col·lectiu de dedicar un gran any al company desaparegut. L'any a Tercera del Reus va ser digna d'un fiable dièsel. Va iniciar el 2011 a la setena plaça, i va completar una excel·lent segona volta que li va donar dret als play-off. Allà, contra els elements (disputar totes les rondes amb la tornada a domicili), va aconseguir el preuat ascens. El millor homenatge a 'Pitae'.

El miracle de la 'Monta'
Era nouvingut a la categoria després d'aconseguir l'ascens de Catalana el juny de 2010. El CF Muntanyesa arribava a la categoria amb il·lusió i amb un projecte sòlid, liderat pel seu carismàtic tècnic, Miki Carrillo. Poc a poc, la fe del col·lectiu es va traduir en resultats, futbol senzill i talent d'alguns dels homes clau d'aquell equip, des de Marc Ramírez fins a Quim Araujo, passant per Edu San José, virtuós a pilota aturada, entre molts altres. Va tancar la primera volta sisè, i als primers mesos de 2011, es va anar desfent de molts dels principals oponents, va ser líder en dues jornades (24 i 25) i va arribar als play-off. Allà, va superar dues rondes i a la definitiva, contra el Sestao, l'equip es va quedar a les portes. En una tarda de juny de màxim seguiment per a la 'Monta' (BTV en directe i l'etiqueta #eldiadelaMonta a les xarxes socials), un empat a dos, amb un contradictori punt de penal, alegre a l'inici i amarg al final, els de Nou Barris van quedar-se a les portes d'un any miraculós, però van tancar una temporada digna d'excel·lent. Així explicàvem el desenllaç de l'any de la 'Monta' i l'èxit del Reus:

Comiat als despatxos
L'any de la Pobla Mafumet ("any" entès com a temporada 2010/2011, però també entès com a 2011) ha estat excel·lent. A la segona part donarem dades, però els tarragonins són un dels principals noms propis en positiu de la Tercera d'enguany. Van completar una temporada sòbria, en places preferents la major part del curs (21 jornades en play-off) i arribant a les fases d'ascens en una forma immillorable. Allà, es va creuar amb el Constància. L'equip d'Inca va perdre l'anada (1-0) i va aconseguir eliminar els catalans sense passar per la tornada impugnant als despatxos l'alineació indeguda d'alguns juvenils. Aquestes són les imatges d'un triomf que no va tenir continuïtat:

Comiats amargs
Reus i Llagostera van abandonar la categoria amb un rerefons satisfactori. Tres equips més van deixar Tercera, però en la seva vessant més amarga. Després d'un convuls any als despatxos, les banquetes i els terrenys de joc, el CE Premià descendia a Catalana; l'acompanyava, també amb unes jornades d'antelació al final de curs, l'FC Ascó, sorgit de l'anteriorment exitós FC Benavent. En una última jornada dramàtica, el degà del futbol català, el Palamós CF, perdia la categoria en detriment de dos equips, Masnou i Vilanova, que acabaven mantenint-se gràcies a la compensació, pels èxits de Llagostera i Reus. Aquella 38a jornada la recollia en aquest article de l'última jornada de Raúl Morón per a lamalla.cat.

N'arriben tres, retornen dos
És la llei dels ascensos i descensos, tres marxen, tres vénen. 2011 ha estat l'any de l'aparició a Tercera de tres clubs que feia temps que no trepitjaven la categoria. Dels tres, el Vic és qui més a prop està de les places perilloses, malgrat haver completat un final de 2011 prou correcte per a un nouvingut; el Rubí ha meravellat la pràctica totalitat dels rivals a qui s'ha enfrontat, sobretot per un poder futbolístic molt potent a Can Rosés. I l'Olot, un nouvingut amb un projecte digne d'equip establert, ha estat fort a casa i ha completat bons desplaçaments en el primer tram. L'objectiu (si més no el recollit públicament) de ser entre els sis primers requereix encara un plus d'esforç.

2011 també és l'any de dos retorns a Tercera. El del Santboià, que després d'un històric ascens a Segona B descendia un any després; i el de la Grama, que va arribar a encadenar dinou cursos seguits a la categoria de bronze, amb diverses temptatives d'ascens. La tornada està sent complicada; el Santboià va arrencar amb mal peu i, després d'un canvi a la banqueta, amb l'arribada de Miguel López, l'equip torna a arrencar, poc a poc. A la Grama la depressió pel descens se suma a una precària situació econòmica i un inestable entorn. L'equip tanca 2011 en zona de descens i amb la sorpresa de la marxa del tècnic Lluís Planagumà, nou entrenador del Vila-real C, com va avançar Marcos Moreno en aquesta notícia a lajornada.cat. 2012 proposarà una nova revàlida, més crua encara, per als colomencs.   

L'any dels altres 15
Quinze equips han completat el 2011 sencer a Tercera. Pobla i Muntanyesa són els dos conjunts que van tastar el play-off i que han seguit a la categoria. Al filial del Nàstic sembla que l'estiu, amb la conseqüent aturada i els canvis de jugadors, no hagi passat. El nivell del col·lectiu segueix sent molt alt i, sobretot, molt fiable. Un equip a qui costa molt de marcar gols, i que anota els gols justos, pràcticament, per sumar i sumar. Ara és quart, però amb el liderat només dos punts per sota. Al Muntanyesa, en canvi, l'èxit desorbitat (i no per això no merescut, al contrari) del curs passar li va passar factura a l'estiu en forma de marxa d'alguns dels seus millors homes; entre els que es van quedar, també hi va haver marxes, de caràcter més personal, un cop iniciada la temporada i, per ara, l'equip se situa a la part mitjana-baixa. Malgrat haver estat una bona part de la primera volta amb serioses dificultats de sumar triomfs, el triomf contra l'Europa d'abans de festes dóna moral als de Miki Carrillo.

Els favorits el mes d'agost
A la prèvia de la nova temporada (quan s'obria aquest blog), molts assenyalaven uns quants equips entre els fixos per a competir pel play-off. La unanimitat girava al voltant de l'Espanyol B. El filial es va quedar a les portes dels quatre primers el curs passat (un genial terç final del curs el va impulsar) i enguany, el club ha apostat fort per l'ascens a Segona B. Han arribat virtuosos joves, però alhora ja acostumats a les dues categories superios (Bakary i els Cristians, sobretot), unit al bon nivell de la majoria d'homes de què disposa Raúl Longhi en totes les línies. El trasvassament cap al primer equip d'alguns d'ells passa factura, però l'equip manté la bona línia, tercer, amb una sola derrota en divuit partits. El Prat també figurava entre els escollits, si bé pocs creien que podria liderar la taula a les portes del tancament de la primera volta. Un excel·lent bagatge a domicili i diverses victòries a casa, a més d'un col·lectiu amb jugadors que se situen entre els més destacats de la categoria, han impulsat els d'Agustín Vacas, situats al coliderat. Altres aspirants són ara fora de play-off, amb més o menys proximitat segons el cas. El Manlleu és el més ben posicionat per entrar-hi. Ha mantingut el bloc del curs passat, amb Francesc Cargol a la banqueta. Una continuïtat que s'ha traduït en garantia d'èxit. Algunes relliscades l'han apartat dels quatre primers i ara caldrà calibrar si la marxa d'Eduard Fortet (8 gols) passarà factura. Amb tot, tohom l'assenyala com l'alternativa als quatre equips que ara toquen el cel. A Cornellà el canvi d'entrenador, i de proposta, no es pot dir que no hagi prosperat, però massa empats i alguna ensopegada inesperada han frenat molt les aspiracions de l'equip, situat ara a mitja taula. El projecte que menys satisfactòriament ha arrencat és el de l'Europa. Amb un bloc consolidat al que s'han afegit peces contrastades (Rafa Leva i Javi Lara en són bons exemples), els graciencs van començar el curs molt bé però acaben el 2011 en plena crisi de resultats (un triomf als últims deu partits).

El repte del segon any
Gavà i Terrassa van acabar el curs 2010/2011 amb ganes de passar pàgina. Era la primera campanya després del descens de Segona B i tots dos conjunts van estar bona part del 2011 a la part mitjana-baixa (i això que el Terrassa havia ocupat places de play-off durant la primera volta). Aquest curs plantejava el repte del segon any (com si d'un grup de música, amb el segon disc es tractés). Els gavanencs han aconseguit molt bons resultats a la Bòbila, però acaben l'any de manera irregular i plantejant dubtes fora del terreny de joc, amb els acomiadaments sorprenents de Patri, Aleix Vall i Santi Triguero a l'últim mes de l'any. El Terrassa, en canvi, ha viscut un renaixement curiós: amb el mateix bloc (si més no les peces bàsiques) del curs passat ha viatjat de l'infern de no trobar el nord al cel del coliderat. De fet, així començava l'any Miquel Olmo: el 20 de gener a l'Olímpic, després de perdre contra el Muntenyesa en uns 13 minuts de represa en què es va passar de l'1-0 (amb penal a favor pels barcelonins) al fatídic 1-2 final. Una de les imatges de l'any:

Ara, en canvi, l'equip creix i creix, també contra les adversitats (baixes, lesions, pocs homes disponibles) i vivint el millor moment de moltes peces del col·lectiu: Erencia, Carlos o Xavi Molist, màxim golejador de la temporada a l'acabament del 2011.

Els golejadors
Xavi Molist tanca l'any com a màxim golejador. Ara mateix, succeïria Carmelo Cortés 'Melo'. El defensa, llavors al Cornellà, va tancar el curs com a màxim golejador de Tercera amb 20 gols. Ara juga al Sant Andreu, una categoria per sobre. Era segon, a una sola diana, un dels noms mítics de la categoria, Dani Planagumà, del Manlleu.

Al programa Esports en Xarxa de l'XTVL recollíem, per segona temporada, els Millors gols de la temporada al futbol català. Entre els cinc, tres de Tercera.

El cinquè, obra de Jonathan Pujibert, 'Puchi' del Vilafranca, en un Terrassa-Vilafranca; el tercer, de Lucas Porcar, llavors a l'Espanyol B (ara al Vila-real B) en un Vilafranca-Espanyol B; i el millor, de Sergio Urbano, del Terrassa, un xut amb efecte espectacular al Llagostera-Terrassa. Si bé no tots són del 2011, formen part dels millors gols del curs passat.

Els propers dies, la segona entrega, el Resum del 2011 a Tercera en dades.