Fem balanç, capítol 20: Olot

Acabada la temporada, a tercera.cat hem presentat la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

A l'última edició, el capítol 20 repassem el curs de l'Olot, el gran triomfador de la temporada, campió del grup català de Tercera i ascendit a Segona B un any després d'haver-ne descendit. Els garrotxins acabaven la lliga campions, amb 80 punts. Escriu sobre la temporada de l'Olot el periodista garrotxí David Planella, encarregat, entre d'altres, de narrar els partits dels vermells a Ràdio Olot, així com a fer-ne seguiment durant la temporada.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Gràcies, Tercera

Un article de David Planella / @DavidPlanella

Tens raó, la Segona B no ens tractava bé i vam venir a parar als teus braços. També tens raó, és una categoria ruïnosa i de futbol sovint poc agraït, però has d'entendre que teníem un camí marcat per anar cap amunt i no cap avall. Et som sincers: tornar a casa teva va ser un cop dur, però la perspectiva d'aquest any ens ha demostrat que era necessari per agafar aire. Gràcies a tu, hem recuperat velles rivalitats gironines, n'hem descobert una de nova que ens ha tingut entretinguts tota la lliga i, sobretot, hem recordat el més bonic del futbol modest: jugar un play-off d'ascens i guanyar-lo. Les sidres de Gijón, el gol d'Uri a Mareo, el patiment extrem a l'Estadi Municipal i l'explosió col·lectiva d'eufòria amb l'1-1 de Marc Mas i el xiulet final de l'àrbitre. Pinzellades d'història inoblidables que hem tingut la sort de viure i que ja no ens treurà ningú.

Però no tot han estat flors i violes. Al cràter del volcà no s'hi arriba amb ascensor i fer-lo despertar no es fa clicant un botó. El camí de tota la temporada ha estat llarg i difícil. Potser no tant com fa quatre anys, és veritat. En la temporada 2012/2013, el Cornellà va fer de Peralada, l'ascens a Segona B el vam haver de celebrar passat Sant Joan i a la banqueta de l'Olot s'hi van asseure tres entrenadors –que, en realitat, van ser quatre–. El futbol és tan imprevisible que l'estabilitat ens ha arribat de la mà d'un tècnic d'esperit volcànic com Ramon Maria Calderé. Amb l'ajuda de Marc Cabestany, que s'ha multiplicat per fer d'assistent, de coach i de preparador físic, ha tingut la plantilla activada tota la temporada. Les constants rotacions de la primera volta van tenir un sentit, per bé que alguns experiments van ser difícils d'entendre.

La tossuderia i haver sabut reaccionar a temps expliquen gran part de l'èxit. Tres exemples: l'Olot esgarrapa un punt de la important visita del Peralada a la primera volta perquè es recompon a la segona part, guanya la lliga contra el Castelldefels perquè canvia de sistema al cap de pocs minuts d'haver començat el partit i supera l'eliminatòria d'ascens contra l'Sporting B perquè és capaç de resistir i tapar l'hemorràgia abans no fos massa tard. En moltes ocasions, els olotins no han hagut de menester ni jugar bé per guanyar, i aquesta ha estat una altra de les seves virtuts. És especialment remarcable perquè, en els últims anys, l'Olot sempre havia estat un club molt romàntic amb el seu famós model de joc. Calderé ha estat valent: si ha fet falta, l'ha canviat, i ningú no li ho ha criticat. Perquè, al final, el que tothom vol és celebrar gols i guanyar.

Les celebracions a la gespa després d'ascendir // Cristian Garcia

Marc Mas és qui n'ha fet més. El Carlos Martínez d'aquesta temporada, amb 31 gols, ha estat acompanyat de les catorze dianes de Sergio, de la brega d'Uri, de les aparicions de jugadors joves com Dembo, Kike i Alfredo, del talent d'Hèctor Simon, de l'equilibri imprescindible de Roger Vidal, del lideratge defensiu de Jose i de les aturades providencials de Ginard, entre d'altres. Han estat algunes peces importants en l'engranatge d'una màquina de fer punts que ha carburat durant tot el curs i que només va patir dues derrotes consecutives una vegada. I si bé es podien permetre per la qualitat de dos rivals en trajectòria ascendent (Terrassa i Sant Andreu), el moment va ser delicat. Es van produir a les portes de la recta final del curs, però no van fer trontollar l'equip, que, de seguida, va reprendre la regularitat que havia traçat des de la primera jornada.

Aquesta temporada, l'Olot ha recuperat els orígens i s'ha omplert d'autoestima. Soc de lletres, però reconec que els números són útils per parlar clar i 1.267 espectadors de mitjana a l'Estadi Municipal no és una xifra pròpia de la Tercera Divisió. Per això, Tercera, ens acomiadem. Sempre et recordarem, però no t'enganyarem: esperem trigar molts anys a tornar-nos a veure. Voldrà dir que l'Olot ha fet realitat el seu somni.

I si ens retrobem, que ens torni a servir d'impuls. Gràcies per tot. 

Un ascens ben cuinat

L'Olot és nou equip de Segona B. Una gesta que ha aconseguit passant només un any al grup cinquè de Tercera Divisió. Els garrotxins han recuperat la categoria aprofitant la primera oportunitat que se'ls ha presentat per fer-ho en una temporada per no oblidar, que ens deixa centenars d'imatges i que va culminar amb gairebé 3.000 persones al Municipal olotí. Una festa amb moltes històries paral·leles i punts de vista diferents. Un d'ells és el del nostre company Cristian Garcia, que va veure i viure l'ascens en primera persona.

La pinya olotina després del gol de l'ascens // Cristian Garcia

Una contracrònica de Cristian Garcia

Quan algú trepitja territori garrotxí per anar a veure el futbol és obligatori i innegociable fer una incursió per la gastronomia de la comarca, bé sigui a Olot o pels seus voltants. D’especialitats n’hi ha per donar i per vendre, tantes com innovacions permet la cuina actual. Ahir, servidor va poder tastar la galta de porc amb xocolata negra, una combinació aparentment tan esbojarrada com deliciosa, un cop tastada. A vegades, a la vida, cal arriscar; d’altres, n’hi ha prou amb tenir un mínim de sentit comú i confiar-ho (gairebé) tot a qui hi entén. I de futbol i d’ascensos de categoria, en Ramon Maria Calderé en sap una mica. Davant l’Sporting B, el de Vila-rodona executava el seu enèsim ascens a la categoria de bronze del futbol espanyol després d’una tarda frenètica, amb un crescendo que va traslladar els dubtes inicials a un racó i va fer aflorar l’eufòria final, lògicament incontrolada (i incontrolable), després que la Unió Esportiva Olot confirmés el seu retorn a Segona B per la via més ràpida possible, campionat i ascens a la primera oportunitat, després de l’amarg descens de fa només un curs.

Calderé és, ‘només’, un dels noms d’aquesta aventura. Un dels més de 2.900 afortunats que ahir van deixar-se veure un dels estadis més autèntics i bucòlics del futbol català. Això, després d’un dia que arrencava prest, al centre de la ciutat, amb un seguit d’activitats que pretenia anticipar la festa que en alguns moments, sobre la gespa, va semblar que no tindria lloc. Tot plegat, en una nova demostració que això de jugar-se una eliminatòria a la teva guarida o a la cova rival és, cada cop, menys rellevant. De fet, un bon marcador com pot ser un 0-1 favorable de l’anada es pot convertir, gairebé per art de màgia, en un caramel enverinat d’aquells que, quan érem petits, els pares i els avis et prohibien agafar. Sense més dolç que el de la ratafia del bar del camp (un altre clàssic de les visites a Olot), l’inici del partit va ser més aviat amarg, amb un Sporting B tossut i manaire que va executar a la perfecció i des del primer compàs la melodia que havia d’interpretar.

Deu minuts, només deu, van trigar els asturians a eixamplar els dubtes d’un Olot tímid, desconegut pels que l’havien vist diversos cops enguany. Un xut de Pablo Fernández, un refús, Claudio, aquella sort de ser en el lloc i moment adequats... i barraca. I silenci només trencat per l’eufòria a la banqueta sportinguista i al gol del bar, d’on apareixien un grapat d’aficionats visitants. Eliminatòria igualada i molt de partit per davant. Guió de pel·lícula d’intriga amb final incert, per bé que les següents escenes tampoc no feien preveure el millor per als de Calderé, que mai no es van trobar còmodes sobre la catifa verda de l’Estadi Municipal d’Olot. De fet, com si de la tercera alarma matinera es tractés, l’impacte del cacau de Pedro Díaz a la fusta de la porteria de Xavi Ginard va mig despertar el quadre local; sense escarafalls, això sí. Però la passa endavant i la cada cop major presència en territori asturià va generar un efecte positiu que no va trobar traducció en gol. Sí que hi va haver aproximacions, reintegraments, cinquens premis... i un Ui! important, a tocar del descans, quan Uri Santos va desaprofitar una ocasió d’or per empatar després d’una bona incursió de Lluís Micaló.

Almenys, el camí estava marcat, com quan Hansel i Gretel deixaven els dolços per saber com tornar del seu viatge. I l’Olot va saber sortir de Tercera Divisió en 45 minuts, els de la segona part. Amb convicció i futbol, els garrotxins van fer una passa endavant. Empesos per una afició cada cop més engrescada, els locals van començar a sovintejar l’àrea de Dani Martín. L’entrada de Dembo va aportar més frescor a l’atac olotí, i de fet ell va ser qui va posar a prova els reflexos del meta visitant per primer cop en tot el partit. Ho va fer tot just d’una acció en què va acabar lesionat, cruelment arraconat del matx que ningú mai no es vol perdre. El destí, però, no va voler ser més dramàtic amb l’Olot, i fins i tot s’atreviria a penalitzar el punt garrepa d’un Sporting B còmode amb l’eliminatòria empatada. Amb tota la carn, la botifarra i les patates a la graella, és a dir Sergio i Alfredo, l’Olot va trobar el premi a la insistència per mitjà d’un tio que tot i haver perforat 31 vegades la porteria rival aquest curs encara s’ha hagut d’escoltar alguna crítica. I quan millor que en un examen final per exercir càtedra? Amb el Mas Style, com enguany s’ha cansat de piular el cap de premsa i de semantisme de l’Olot, Marc Mas prestava el seu últim servei de la temporada rematant amb el peu, però també amb cap, cor, ànima i collons, i enviant l’esfèrica al fons de la xarxa. Una diana que a quinze minuts del final desfermava l’eufòria en la parròquia olotina, que va començar a rugir en un tram final intens.

L’Sporting B, comprensiblement, va buscar amb més insistència la porteria de Ginard sense que l’Olot renunciés a sentenciar l’ascens en algun contracop que agafés la defensa asturiana amb els pixats al ventre. De gols no n’hi va haver més, però les dosis de tensió van acabar de guarnir un final de mossegar-se les ungles. Les dels peus, fins i tot. El visitant Cristian va acabar expulsat, l’Olot va saber jugar les seves cartes i va mirar d’adormir el partit en la mesura del possible. I quan ja se superaven els cinc minuts d’afegit... tres xiulets i corredisses. Olot se citava al cercle central per engegar, ara sí, la festa d’un retorn treballat, gairebé, des del dia després del descens contra l’Atlético Levante, que minuts després desfeia el camí de l’Olot i baixava a Tercera en una cruenta tanda de penals a San Sebastián de los Reyes. El criteri i la lògica se sentien premiats: 1 any i 13 dies després, Olot tornava a ser de bronze.

Xavi Ginard, un ascens a les seves mans

Xavi Ginard va arribar a l'Olot amb la temporada iniciada per tancar el debat a la porteria garrotxina. La seva actuació durant 28 jornades sota pals ha estat, en part, culpable del campionat de Lliga. En el duel d'anada de l'eliminatòria de campions va aconseguir mantenir el marcador olotí a zero, una fita que espera repetir aquest diumenge. En el que podria ser l'últim partit abans de tornar a Segona B.

Ginard s'ha estrenat enguany al grup cinquè de Tercera // Tercera.cat

Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez

Amb quines sensacions estàs afrontant aquesta setmana decisiva? Tant tu com el col·lectiu, pocs dies abans del partit de tornada.

És el partit que estàs esperant durant tota la temporada. Treballes durant tot l'any perquè arribin aquests dies. En tenia moltes ganes, i ara venint cap aquí, parlava amb un company i li deia que aquests dies passen molt a poc a poc. Vols que arribi diumenge, que arribi, que arribi... Has d'entrenar, però si pogués jugar ja, jo ja ho faria.

Arribats a aquest punt, que és a un pas d'aconseguir l'objectiu, notes el vestidor al punt màxim de pressió o és una cosa que heu anat duent bé durant la temporada?

No sé si dir pressió o tensió, no ho sé. Però la manera d'entrenar no és la mateixa ara que durant la temporada. Ara estan absolutament tots els jugadors enxufats, motivats i amb ganes de jugar. 

L'Olot et presenta a finals de setembre, amb la lliga ja començada. Com trobes el vestidor quan arribes? Com és la teva integració?

Arribo amb set o vuit jornades, l'equip anava segon... I quan feia una setmana que era aquí el míster em va fer una pregunta: "Què trobes, aquí? Què en penses?". I li vaig dir que, després d'una setmana de treball, la sensació és que hi havia un bon grup. I ara estem a final de temporada i segueixo pensant el mateix. Tenim més bon grup que individualitats jugador per jugador. El que ens fa fort és el grup.

Com va ser una mica l'arribada? Hi havia un debat a la porteria entre August i Quintanas. En aquest sentit com va ser la teva arribada?

Jo estava aturat. Venia de Grècia, decebut pel que havia viscut futbolísticament i econòmicament parlant. Estava gairebé per retirar-me, treballant. I sí, tenia intenció de tornar a jugar però si no sortia res, no hagués jugat més a futbol. Estava a Preferent a Mallorca i un company meu va contactar amb en Sergi Raset [director esportiu i secretari tècnic del club]. Ells necessitaven un porter i jo volia seguir jugant i vaig tenir la sort de poder venir aquí.

L'equip estava bé, anaven segons i havien tingut només una derrota, contra el Santfeliuenc, i vaig arribar justament contra la Pobla de Mafumet, que també vam perdre, però l'equip estava bé. Jo veia un bon grup.

Com recordes la teva estrena amb l'Olot?

El meu primer partit va ser a casa, contra el Cerdanyola. Vam guanyar 2-1 i va ser un partit difícil perquè el Cerdanyola és un equip molt lluitador, un equip amb Elhadji al davant... que posa les coses molt difícils a tots els porters. Pilotes aèries... un partit molt difícil, però que vam guanyar.

El porter va tornar a respirar futbol gràcies al contacte amb Olot // Tercera.cat

Les dues derrotes seguides, contra Terrassa i Sant Andreu, des de fora feia pensar que potser podria afectar l'equip i el lideratge. Com ho vas viure tu?

Nosaltres ens havíem guanyat un marge molt gran respecte el segon, que era el Peralada, havent estat 21 jornades seguides sense perdre, que són moltes. Moltíssimes. Crec que mai en la meva vida he estat 21 jornades seguides... I sabíem que tard o d'hora arribaria la derrota. Va ser contra el Terrassa i, és clar, després teníem a casa un altre partit molt difícil que és el Sant Andreu. La putada va ser que anàvem guanyant 2-0 i, vulguis o no, a casa, guanyant així, no has perdut un partit en tota la temporada... Però bé, ja n'hem parlat al vestidor. Som un equip que sabem rebre i aixecar-nos. Un equip on perds dos partits seguits després de tant temps sense perdre i t'aixeques i segueixes endavant.

Al marge del que suposa una derrota, creus que va ser positiu per l'equip perdre d'aquesta manera contra el Sant Andreu?

Sempre s'ha d'agafar la part positiva de les derrotes. Està clar que si agafes les parts positives n'aprens; si mires el cantó negatiu, et costa aixecar-te. Hem intentat evitar repetir els errors d'aquell dia, sobretot en estratègia. Només dúiem dos gols en contra en estratègia i van ser cops durs que hem intentat evitar un altre cop.

D'ençà que debutes en la J9 fins la J36, jugues 28 partits. Quines són les claus d'aquesta estabilitat? I com ha estat la convivència amb Quintanas, un porter que no ha tingut tants minuts però que també ha deixat bones sensacions.

L'estabilitat és una mica entre tu i el míster. Depèn de les teves actuacions i depèn de la confiança que tingui el míster cap a tu. Jo crec que he estat 28 jornades en què he estat bastant bé. He tingut errades, per descomptat. Pels porters, com menys en tinguis millors, però una temporada és molt llarga. He tingut dues errades importants, però a part d'això hem estat bé amb l'equip i la defensa sobretot.

La convivència amb en Quintanas, li dic a tothom, i no és per quedar bé perquè sigui el meu company ara mateix. És el primer cop que em trobo amb un company en què hi hagi tan bona relació entre porter titular i reserva. A mi em toca, per sort, ser el titular i a ell no jugar tant, però és difícil trobar aquesta relació que ajuda molt a l'equip.

Què té d'especial  la relació amb Quintanas respecte la que has tingut amb d'altres companys?

Hi ha hagut altres anys en què m'he trobat de jo jugar i el meu company fer el possible per desestabilitzar. Anar a parlar amb el míster per que això i allò tal... desestabilitzar és la paraula. Intentar que tu no estiguis bé... I això no és bo per l'equip. No estàs afavorint l'equip. Si tu t'ho mereixes, si el míster ho creu, jugaràs. Siguis més bo, pitjor, el que siguis. I en Quintanas m'ha respectat moltíssim quan he jugat. Quan ho he fet bé i quan ho he fet malament també. Quina queixa en pots tenir? El més important és que ell segueixi treballant, perquè així em manté a mi en alerta. La competència sana a mi em fa estar atent. Si jo estigués relaxat perquè sé que jugaré, tampoc no seria bo. Al final, això em faria cometre més errades.

Parlant d'errades, i tirant del tòpic que els porters sou especials, el treball psicològic que ha de fer un porter quan comet errades és molt diferent del que ha de fer un davanter quan falla gols i també comet errades?

I tant que és diferent! El davanter fallaré una ocasió i potser en cinc minuts en té una altra i fa gol. O tindrà una altra i tornarà a fallar, i en tindrà una altra i una altra. Jo si faig una errada, estem parlant d'un gol. Un 99% és un gol. A mi em passava molt de Juvenil. Quan era al Barça, una errada significava sortir del partit. M'imagino que els haurà passat a molts altres porters, però una errada i ja podia demanar el canvi perquè ja no servia per estar de porter. I d'això, amb els anys, n'he après, i t'has d'aixecar. L'errada ha passat i el partit segueix.

Primer amb el Sabadell i després amb l'Atlètic Balears, vas encadenar temporades a Segona B. Suposo que el teu objectiu és poder tornar a competir-hi.

Sí, és clar. Ja m'agradaria! I si és amb l'Olot millor.  Van ser tres anys amb l'Atlètic i una amb el Sabadell en què vaig gaudir molt i, és clar que sí, és un objectiu.

El nivell del grup català de Tercera t'ha semblat prou competitiu?

Home, i tant! No hi havia estat mai, aquí. Sempre que he estat a Tercera ha estat al grup balear, però no pots comparar. Potser sí que hi ha quatre, cinc equips que són comparables. Però la resta no és tan competitiva com aquí.

Quintanas s'ha guanyat, aquest curs, l'estima del grup i de la ciutat // Tercera.cat

Parlem ara una mica del club. En els últims anys ha patit un creixement molt important, s'ha tornat un club especial. No sé si ho vas notar des del primer moment.

Quan havia de fitxar per l'Olot em vaig aconsellar per saber on anava. Ja hi havia vingut a jugar i, per cert, vaig perdre. Però em vaig aconsellar. Vaig trucar el meu company, en Jorge Rojas, de l'Europa, que havia estat aquí uns anys i havíem coincidit a l'Atlètic Balears, i només tenia paraules bones cap a l'Olot. M'ho va posar molt fàcil. I quan vaig arribar vaig veure que tot el que havia dit era cert. Club molt familiar, molt proper, amb moltes relacions properes. Hi he estat molt a gust i no hi pot haver cap queixa i sobretot pels resultats que han acompanyat.

Vius aquí a Olot?

Sí, visc aquí.

I com és la relació amb la gent?

És especial. La gent et coneix, et para, et fa comentaris. I és un club molt familiar en una ciutat ni gran ni petita que viu molt el futbol.

Creus que aquest entorn converteix el club en una màquina per aconseguir ascensos d'una forma més fàcil que a d'altres bandes, potser? Independentment del que passa sobre la gespa. Parlant exclusivament de l'entorn.

Ja no hi ha tantes ciutats o pobles que visquin el futbol. I trobar-ne una que, a Tercera Divisió, hi posi més de 1.000 persones ajuda. Vas al camp de l'Europa, al del Terrassa, que té un estadi enorme, i la ciutat és enorme, i quanta gent hi va? Estem parlant d'una ciutat... és que quants habitants hi ha a Terrassa? Quants som a Olot?

A Terrassa ronden les 200.000, a Olot les 30.000.

Veus? Estem parlant d'una ciutat com les d'abans. Veies camps de Tercera Divisió, plens, a tope. Donava gust. És clar que això a Olot ho posa més fàcil!

Tornant al terreny esportiu i, ara sí, centrats en el play-off. Què hem d'esperar de l'Sporting B? Vau treure un bon resultat a l'anada, us val no perdre...

No podem especular. No podem sortir a defensar, ni pensar que ja hem guanyat l'eliminatòria, ni que un empat ens val. No. Sé que no especularem i sortirem a pel partit i que l'Sporting farà el mateix. L'Sporting crec que farà el mateix. Els filials guanyin o perdin faran el mateix. Aniran a pel partit des del minut 1 i, si nosaltres resistim i fem el nostre partit com vam fer a Gijón, tenim molt guanyat.

Hi ha alguna cosa de l'Sporting que us faci estar especialment en alerta?

És un primer de grup, els seus davanters són bons, els jugadors de mig camp... És que són bons! L'altre dia ens van posar una mica entre les cordes i a la primera part van tenir més el control que nosaltres. Però en el futbol hi juguen molts factors i nosaltres vam fer el nostre partit i si diumenge ho afrontem bé podem guanyar.

Els últims cinc minuts de partit van ser especialment intensos per l'Sporting, buscant l'empat a la desesperada. Us espereu un partit com aquells cinc minuts?

Jo no crec que vagi des del minut 1 a saco, d'aquesta manera. Saben que si ho fan potser s'equivoquen perquè el desgast serà molt gran, però ja ens van avisar. Els seus primers 20, 30 minuts són molt forts. Suposo que si passen els minuts i no han marcat s'aniran desesperant una mica, nosaltres hem de tenir paciència... I com diumenge passat, la nostra l'hem d'enxufar.

Òbviament, signaries una actuació personal com la de diumenge.

I tant! Porteria a zero. Si fem porteria a zero, serem equip de Segona B.

 

Ramon Calderé: "Pujar a Segona és el meu objectiu final"

El 4 de juny del 2016, encara no fa un any, la Unió Esportiva Olot presentava Ramon Maria Calderé (Vila-rodona, Alt Camp, 16 de gener de 1959) com a nou entrenador. Els olotins venien de descendir de Segona B després de tres cursos estrenant la categoria i Calderé, expert i experimentat, pretenia "crear il·lusió" i fer de l'esforç la clàusula obligada per aspirar al retorn al bronze. Onze mesos i mig després, l'Olot, amb Calderé al capdavant, és a 90 minuts d'assolir l'objectiu. Pocs dies abans, en una tarda assoleiada al Municipal olotí, entrevistem el tècnic, un home que parla ras i curt, directe i entenedor ("jo sóc de pagès, què vols?") i que manté intacta l'ambició, vinculada a un fort caràcter guanyador.

Calderé, amb set campionats de Tercera, persegueix el seu quart ascens a Segona B // Tercera.cat

Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez.

Com està Ramon Maria Calderé, com està el vestidor a pocs dies, poques hores, del duel decisiu contra l'Sporting de Gijón B?

Tranquils, els he dit als jugadors que aquesta setmana el nom de l'Sporting no existeix. Sí que existeix l'entrenament, la manera com ens entrenem, la tranquil·litat i la consciència que el diumenge pot significar una fita important. Hi ha tranquil·litat, i fins dissabte no tornarem a parlar del rival. Parlarem dels entrenaments i de com jugar diumenge.

És un concepte que l'Olot ha arrossegat molt durant el curs, i pel qual t'hauran preguntat molts cops, el de la pressió que pot tenir l'equip, el club, de ser favorit a la lliga. Has notat, o notes ara que arriba el moment culminant, un punt de pressió per respondre a les expectatives, de campionat primer i ara d'ascens?

En el cas d'aquest play-off, crec que des de Gijón el seu entrenador ens trasllada la pressió, pel resultat de l'anada, que fa que ells no tinguin res a perdre, etcètera. És una reacció lògica i ho entenc perfectament, és molt normal. Entenc que no pot haver pressió a una sèrie de jugadors com l'Héctor Simón, que acumula molts partits a sobre, o el Xavi Ginard, el Jose Martínez, el Marc Mas... però sí que reconec que pot ser que en algun cas, confio en ells i en el seu tarannà, perquè nanos encara joves, que poden ser titulars o poden sortir durant el partit, com ara el Dembo, l'Alfredo o l'Éric Vilanova, que són partits que per a ells han de ser importants perquè és una experiència que han de passar i que potser encara no han passat. I pot ser que en aquests casos sí que, i confiem que no, els pugui suposar pressió. Però hem de pensar que la gent estarà al nostre costat, ajudant-nos, donant-nos suport. Per això, per aquesta pressió afegida, no vull parlar del partit fins al dia abans.

Per a un partit d'aquestes característiques, llavors, s'entén que hi ha jugadors millors que d'altres, pel simple fet de tenir una experiència i un pes específic que d'altres no tenen.

És que hi ha dos tipus de jugadors: el que mentalment és fort de forma innata, que pot ser jove o veterà; hi ha joves que són molt forts mentalment i a qui no els afecta; i n'hi ha d'altres de més veterans que potser els afecta. Aquest és un aspecte, el factor mental. I l'altre aspecte és l'experiència. I els casos que us comentava abans, o el de l'Uri Santos, un jugador que està més que bregat, amb l'experiència d'haver-ho viscut, òbviament no els hauria d'afectar. D'altres de més joves que són forts mentalment potser no han viscut aquesta experiència, i l'han de viure. I això els podria afectar, esperem que no.

Hem recuperat la teva presentació com a tècnic de la UE Olot, fa un any, i parlaves d'un concepte, "que l'esforç sigui innegociable". Veient on heu arribat, entenem que els jugadors han complert la seva part del tracte.

Per a mi al futbol hi ha dos aspectes, la tàctica, que per això se'm fitxa, i per a això hi ha un cos tècnic, que situa el camí en l'àmbit tàctic per assolir els objectius; i l'esforç. Més que l'actitud, l'esforç. I és innegociable. Crec que els jugadors ho han entès des del primer dia. Vaig dir també quan vaig arribar que m'agradaria no vendre il·lusió, sinó crear-la després del descens de l'equip des de Segona B. Afortunadament ha estat així, però ha sigut gràcies als grans actors que tenim, que tinc. Ells són els protagonistes d'aquesta pel·lícula. Ho han entès. I hi ha hagut partits en què ens hem caigut, que han estat complicats, com ara la derrota a casa contra el Sant Andreu, en què anàvem guanyant 2-0 i el perdem nosaltres aquell partit [2-3 final]. Al camp del Peralada vam fer un partidàs i vam perdre al temps afegit, rebem al minut 93 el 2-1. Però l'equip s'ha tornat a aixecar, i això diu molt de la maduresa del bloc. De com ho ha entès tot. I estic molt satisfet, passi el que passi, del comportament d'aquests nanos.

Com ha estat la gestió d'un vestidor al qual li demanaves tantíssim? Entenem que per a tu és el mínim exigible, però al final estàs demanant un gran esforç.
No és fàcil, he tingut la gran sort de tenir bons futbolistes. Ser un gran futbolista va lligat a ser una gran persona, normalment més és així. Hi ha pocs casos de grans futbolistes, molt bons, que siguin tios complicats, tot i que també n'hi ha. En aquest cas he tingut grans futbolistes que són grans persones. Hi pot haver algun cas, no vull quedar bé davant de tothom, que potser no ha entès al començament el camí que he marcat, i els altres sí. Però ràpidament ha entès que hi ha una paraula que sobresurt per damunt de tot, la paraula equip, grup. Que és difícil? Clar que ho és. Tenim una plantilla curta, 18 jugadors i un juvenil, 19. Però tots han entès el missatge. I crec que és molt important l'exemple del Reial Madrid, i jo sóc culer a mort. Però reconec les coses que el tècnic, Zinedine Zidane, ha fet bé. La manera de comportar-se dins d'un vestidor, i tractar tots els jugadors per igual. Jo tinc tres filles, una de 18 anys, una altra de 32 i una de 33, i m'estimo les tres per igual. Em puc portar millor amb una que amb l'altra, però en definitiva estimes a les tres per igual. Al vestidor és el mateix, a tots per igual. Si veuen que no hi ha diferències, que vas de cara, al final ho entenen, i el que pugui estar una mica més molest perquè no juga també ho acaba entenent i ell mateix es posa al camí.

"Esforç", la paraula preferida del Calderé entrenador // Tercera.cat

Ha estat el teu setè campionat de Tercera (el quart al grup català), persegueixes el teu quart ascens a Segona B (en vas assolir dos més a Tercera). Que siguis col·leccionista de títols o d'ascensos no fa que aquestes fites amb l'Olot siguin menys especials, oi?
Ser campió a Tercera Divisió, i en totes les comunitats en què ho he estat, no és fàcil [a més dels quatre títols catalans, Calderé ha estat campió amb el Teruel, el Burgos i el Castellón]. És perquè he tingut la sort d'estar en grans clubs, i sobretot que tots els vestidors han entès tot això del que parlàvem. I aquí també. Potser és dels vestidors que he tingut -també a Burgos- que més ha entès tot aquest sentit de què és el grup, i de la dinàmica d'equip. Hi ha gent amb experiència, tenir a Tercera jugadors com l'Hèctor Simón, per dir-ne un, és genial. No és fàcil tenir-lo a Tercera, és un futbolista que, independentment de l'edat, és d'una altra qualitat que hauria d'estar jugant en una altra categoria. Si està a Tercera és perquè ell ho ha decidit.

I per a tu, tampoc és fàcil estar a Tercera Divisió?
Molta gent m'ho pregunta, això. Ho he fet molts cops, he pujat equips de Tercera a Segona B. A mi m'agradaria, i parlo a cor obert, una cosa que mai he tingut a Segona B. He pujat, però després sempre m'han donat pressupostos per mantenir la categoria. I com diu la dita castellana, prefereixo ser cabeza de ratón que cola de león. A mi m'agradaria que a Segona B em donessin un bon pressupost, apropiat per pujar a Segona. Però és que no me l'ha donat ningú. Llavors, prefereixo anar a Tercera, que em donin pressupost per ser competitiu i guanyar. Sóc un guanyador nat. Per anar a Segona B a no baixar l'equip... d'acord que està molt maco. Amb el Badalona vaig pujar [la temporada 2004/2005, única de Calderé a Segona B amb un equip català] i a la primera volta estàvem a play-off. Amb el Teruel vam pujar i la primera volta [2010/2011] estàvem a play-off. Amb el Burgos vam pujar i la primera volta [2013/2014] estàvem a prop de les places de play-off. Però què passa? Que a la segona volta ens anem caient, perquè jo no tinc la matèria primera que tenen equips com l'Alcoyano, el Villarreal, el Barça B, l'Hércules... dona'm pressupostos com els d'aquests equips (o el Cartagena, el Murcia, l'Albacete) dona-me'ls, però no he tingut aquesta sort. Hauré de seguir buscant el meu camí, que és pujar a Segona B i allà tenir la sort de comptar amb un pressupost amb què pugui lluitar per pujar a Segona, que és el meu objectiu final. [A més dels equips citats, Calderé ha dirigit a Segona B el Ceuta, 2005/2006, i el Palencia 2011/2012. A la categoria ha dirigit 177 partits de lliga i dos de promoció de permanència en cinc temporades i cinc equips diferents; l'última experiència, a Burgos el 2013/2014]. 

Per com està creixent aquest club els últims anys, podria ser la UE Olot el club que al final et doni aquest suport que dius que necessites?
Bé, és una possibilitat. Primer he de fer els deures, som a poques hores de tenir la primera oportunitat, després de tota una temporada. Olot és un lloc, i ho he dit sense amagar-me'n, que si pensaven que jo podia ser un dels entrenadors que hi encaixaven, jo benvingut. Vaig moure coses per intentar venir a Olot, amb tot el respecte del món. Van entrevistar-se amb el Sergi Raset [director esportiu i secretari tècnic del club] i van dir que sí, i estic molt content. Olot, amb matisos, m'agrada ser sincer, pot ser el lloc. El mateix president [Joan Agustí], en el cas hipotètic de pujar a Segona B, ja té l'experiència d'haver estat tres anys a la categoria [2013-2016, l'estrena dels olotins al bronze], ja sap per on anar. I no es vol quedar a mitges. Ja sabem que la Segona B és deficitària: o t'amotlles al pressupost que pugui tenir l'Olot, per patir i mantenir la categoria, perquè és deficitària. I o bé estàs al futbol amateur, o bé estàs al futbol professional. El president no vol terme mig, i en això estic d'acord, coincideixo plenament amb ell. Perquè jo si fos president faria el mateix, o m'adaptaria al pressupost que podria tenir l'Olot a Segona B. Però patiria molt... perquè a Segona B hi ha clubs interessants, però és una categoria molt complicada. Olot pot ser el club? Sí, perquè el president està implicat i s'està preparant per saber què s'hauria de fer per intentar algun dia no gaire llunyà fer el salt a Segona Divisió. M'ha consultat, jo he tingut l'experiència com a jugador, i li he donat el meu parer.

Des d'Olot, Calderé espera poder fer la passa definitiva per ser en una banqueta a l'elit // Tercera.cat

També el fet que vingui al camp entre 1.000 i 2.000 persones entenem que ajuda, encara que econòmicament no puguin fer gaire res més que pagar la quota, clar.
Sí, ajuda, perquè són molt fidels. M'ho havien dit, perquè jo no ho coneixia, que era una gran afició i efectivament, no és per quedar bé. Ens ha donat suport des del primer dia, i hem tornat a generar aquesta il·lusió que dèiem. I ara pot ser un bon moment per a l'Olot. Els clubs tenen èpoques, com els casos que tenim a Tercera, del Vilafranca, ja empeny, lluita per pujar, perquè no? Té un gran equip, un gran entrenador, l'afició es va animant. Els clubs han d'aprofitar els seus moments: també tenim casos com els del Terrassa; el Peralada perquè és filial del Girona, també bé que ho pot fer i ho farà; o el Cornellà, que va tenir el moment i s'està mantenint molt dignament a Segona B, fent coses molt maques; hi vaig estar dos anys, vaig pujar amb ells a Tercera. Olot pot trobar-se en un bon moment ara.

Ara que citaves el Peralada, el vostre gran rival a la lluita pel títol, al final del partit contra el Castelldefels, en què us proclameu campions de grup, dius en roda de premsa que el Peralada era el gran favorit en aquesta lliga. Creus que tenien més arguments per ser campions que vosaltres?
Sí, i ho vaig dir perquè és la veritat, que no ofengui a ningú. A més amb l'entrenador, l'Arnau Sala, al final tenim una bona relació ara, perquè vam parlar de cara, i vam comentar el petit incident que vam tenir quan vam enfrontar-nos aquí. El Peralada a la primera volta, aquí, a la primera part, ens va passar per sobre. I de fet vam sortir ben lliurats, que només perdíem 0-1 quan podíem anar perdent 0-3 [el partit va acabar amb empat a un]. Tècnicament és el millor equip de la categoria, ningú s'ha d'enfadar, és el filial del Girona, un equip seleccionat amb jugadors molt bons, alguns d'ells a qui nosaltres volíem, i que no vam poder fitxar, no hi vam poder optar en l'aspecte econòmic. A tot l'Estat no crec que hi hagi un equip tan complet. No conec tots els filials, o l'Olímpic de Xàtiva, o el Cacereño, el Malagueño... però difícilment hi haurà un equip tan fort com el Peralada a tot Espanya. Per això dic que té molt de mèrit ser campions. Però també cal tenir en compte que la lliga no és només Peralada-Vilafranca, Vilafranca-Olot, Olot-Peralada... o Terrassa. Hi ha molts camps complicats, en què has de saber a què vas. I en això crec que hem estat millors que ells.

Hèctor Simón: "A Olot pots treballar tranquil"

Hèctor Simón és una de les peces fonamentals de l'Olot 2016/2017. Una figura sense la qual no es pot entendre l'èxit garrotxí en el seu retorn a Tercera Divisió. El migcampista, amb domicili a Figueres, ha baixat de Segona B per primer cop en tota la seva carrera amb l'únic objectiu de tornar-hi. L'Olot podria fer-ho aquest diumenge i, en clau de play-off, repassem la temporada de Simón a la Garrotxa.

Hèctor Simón ha sumat 36 titularitats en Lliga // Tercera.cat

Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez

Ens trobem amb Hèctor Simón en un escenari tranquil, gairebé silenciós i només transitat pels clients del restaurant que té el Municipal d'Olot per jardí. Una postal que no té res a veure amb la que es viurà diumenge, amb l'estadi, segur, ple de gom a gom, esperant una fita històrica: l'ascens de l'Olot a Segona B.

Com estàs tu i com està el vestidor a dies d’una cita que pot ser històrica?

Molt bé. Estem amb molta il·lusió. L’equip acaba molt bé a la lliga i al vestuari hi ha molt bon ambient i estem amb moltes ganes de diumenge, però amb els peus a terra després del resultat de l’últim diumenge. Però moltes ganes, això sí. Amb il·lusió, però amb tranquil·litat. Vivint la setmana amb tranquil·litat.

És el primer cop a la teva carrera que jugues per sota de Segona B. Què et motiva a continuar a l’Olot en el projecte a Tercera?

Sóc de la zona, visc a Figueres, i ja ens havíem instal·lat aquí. A més, els dos anys anteriors a Olot hi havia estat molt a gust. L’estabilitat i els valors del club, amb la seva ambició, fan que no em plantegi marxar i que no em surti a compte marxar, no sé, a l’Hospitalet, Badalona, a qualsevol altre equip de Segona B, i apostar més per la continuïtat. Aquí són gent molt seriosa, molt implicada amb el club, l’afició, el camp, tot una mica en general. Sí que l’any passat va ser un any complicat amb el descens i la gent va acabar molt fotuda, però també ha estat fàcil, entre cometes, tornar a enganxar la gent. Això és una cosa especial que em va fer quedar-me aquí.

Dius que és fàcil enganxar la gent. Què té aquest club, o aquesta ciutat, per fer que s’hi enganxin tant?

Ve una mica de la tradició. A Olot la gent sempre ha tingut tirada a viure el futbol i, a més, en els últims anys la junta hi està més al darrere i fan equips més competitius a Tercera i, fins i tot, aconseguint ascensos a Segona B. I tampoc no es creuen de braços aquí, no descarten pujar alguna vegada a Segona Divisió. Això fa que, dia a dia, es facin petites coses per aconseguir-ho i hi ha una ambició i una manera de treballar el dia a dia regular que, tant si l’equip va bé com malament, el treball és constant i equilibrat. No va en funció dels resultats, tot i que sempre és millor guanyar. I l’afició sempre és allà, sempre són més de 1.000 i quan les coses van bé ho notes de seguida. La gent hi és i organitzen coses. Hi ha ambient de futbol i s’hi viu molt bé.

Tu que ets de la zona, creus que l’Olot està començant a ser, o pot arribar a ser, un nou gegant gironí?

En pocs anys ha fet un salt important. Amb tota aquesta estructura i la gent al darrera té una part feta. Ara cal una mica de sort, pujar a Segona B i seguir fent les coses bé, encertar en les decisions... Després ja la sort t’acompanya, o no ho fa, però l’estructura i la massa social hi és.

Simón ha connectat plenament amb l'Olot i la seva afició // Tercera.cat

Això no us ha afegit un punt de pressió durant l’any? Potser no tant per guanyar la Lliga, però sí per fer el play-off i ascendir.

No, la veritat és que no hem sentit pressió. El club no els posa aquesta pressió als jugadors. Ni l’any passat que vam anar malament no va ser un club de tirar-te les coses a la cara, ni aquest any que va bé... Ja us dic, hi ha un equilibri. Pots treballar tranquil. Sí que està clar que l’objectiu era el play-off, però des de bon principi érem allà dalt i l’equip ha respost. L’entrenador ha sabut gestionar molt bé el vestidor i hem fet una bona barreja de veterans amb gent jove i tot això ha fet una bona barreja per tenir uns bons resultats i la pressió no s’ha sentit. Sí que hem passat mals moments, però aquest equip s’ha aixecat sempre. Després de perdre dos partits seguits ens hem posat a treballar, no hem deixat mai d’entrenar i segur que hem estat els que més hem entrenat de tota la lliga. Hi ha hagut una feina al darrere, mai hem deixat de treballar el dia a dia i al final hem aconseguit els resultats.

Tu que ets dels més experimentats, has notat que el teu rol era també el de transmetre aquesta experiència als jugadors que potser no estan tan bregats en el que és la part alta de la classificació?

El rol va amb la persona. Aquí hi tenim veterans, o gent més experimentada, com en Jose, en Roger, l’Abel, l’Uri o jo mateix. Però som d’una manera que no som veterans com els d’abans. Abans eren més cabrons, i nosaltres estem més per ajudar. Tots hem estat joves i tenim uns valors de treballar dia a dia i ser humils que crec que als joves els ha fet sentir bé. Aquesta barreja ha estat una de les claus que el vestidor hagi funcionat, a banda que tant entrenador com equip hem fet la nostra feina.

Als 33 anys, estàs completant la teva temporada més golejadora, 9 dianes fins ara. Mai n'havies marcat tants, òbviament no és la teva feina principal. A què és degut aquest augment del registre golejador?
La veritat és que m'he trobat molt bé durant l'any, he tingut molta regularitat, també físicament. I el míster també m'ha donat tota la confiança des del principi. S'han ajuntat una sèrie de condicionants que han fet que comencés marcant algun gol, i que ara a l'últim mes de competició hagi agafat més confiança i quan la pilota entra, ho proves més. També he jugat algun cop de mitja punta en aquest tram final. La veritat es que m'estic trobant bé, amb confiança. És tot en general, no hi ha res en especial, potser sí el fet de jugar més avançat, dona més llibertat i més arribada. Però jugo allà perquè l'entrenador em veu en el dia a dia i em veu amb confiança, no és casual. Hi ha un treball darrere. M'he deixat anar, em sento bé, estimat per la gent i pel mateix club. M'ha ajudat tot plegat a fer una bona xifra golejadora, que està molt bé, em fa sentir bé, content, i a veure si diumenge ho rematem.

A més entre els nou gols n'hi ha de molt especials: doblet al partit del Castelldefels, el dia que us proclameu campions; gol contra el Palamós, que us dona l'accés al play-off... i marques un dels gols que dona una imatge molt icònica del que ha estat la temporada: l'empat contra el Peralada, de penal a l'estil Panenka, un gol molt celebrat amb la grada. Amb quin et quedes?
Potser els dos últims, contra el Castelldefels, amb l'ambient al camp, el fet de guanyar la lliga, potser són els més recordats. Que a més et fan acabar la temporada amb un nivell de confiança encara més alt de cara al play-off. Per la gent, pel camp ple, pel títol de lliga, la festa posterior... em quedaria amb aquests dos.

El jugador, situat al punt exacte des d'on va fer el gol que classificava l'Olot pel 'play-off' // Tercera.cat

Parles d'estar amb molta confiança aquest any, i revisant les teves dades, has tingut 36 titularitats aquest any en lliga, sobre 38 partits. Aquestes titularitats et donen la confiança o la confiança et dona les titularitats?
No, la confiança me la dona el treball del dia a dia. Durant molt de temps has anat fent, però al final aquesta temporada començo jugant, també perquè em quedava per ser una peça clau a l'equip. Però no per ser l'Hèctor em relaxo i ja jugaré segur, no. El treball diari, entrenar-me fort cada dia, cuidar-me fora del camp, fer coses en el dia a dia per al final aconseguir uns objectius: gaudir jugant a futbol, que l'equip estigui a dalt o poder pujar a Segona B. Si els assolim, aquests objectius me'ls dona la feina del dia a dia. Això em porta a la titularitat, i un cop ets allà vas augmentant el nivell i la confiança.

Parlem de diumenge: en teniu prou amb no perdre contra l'Sporting de Gijón B, però òbviament el partit serà una batalla més, en què es partirà de zero, i en què espereu que sigui l'últim obstacle a superar.
Esperem que sigui l'últim, sí. Vam parlar una mica per sobre de l'Sporting el dilluns [l'endemà del partit d'anada], i la consigna al vestidor va ser que no parlàvem més de l'Sporting -ara en parlem en aquesta entrevista, cap problema- fins al dissabte. Tocava desconnectar i entrenar-nos bé durant la setmana. No pensar, obsessionar-nos a si farem això o allò, si especularem... no, vam parlar una mica de com va anar el partit. Crec que un dels nostres objectius, sortir vius d'allà i que el partit no es trenqués, es van complir, ho vam saber portar al nostre terreny, i al final vam marcar i ens vam endur el triomf. Aquesta setmana la clau està sent centrar-nos en el dia a dia, l'entrenament; no pensar en el diumenge fins al dissabte, en què ho analitzarem bé, i saber que els filials ja tenen això, són imprevisibles. Poden venir aquí i marcar-te un gol. Estem molt conscienciats que encara queda molta feina per fer. Tenim els peus a terra i moltes ganes que arribi diumenge i fer el que toca, sense especular amb el resultat. No crec que ho fem, jugarem un partit per guanyar-lo.

Dius que la consigna és no parlar de l'Sporting, entenem que us blindeu i que no escolteu el que arriba des d'Astúries, com ara el que ha dit el seu tècnic?
No... Ens ho van comentar, el que diu... que la pressió la tenim nosaltres, no? Què més?

Que ells dilluns estaran de vacances.
Bé, ho veurem diumenge, potser té raó... però s'ha de jugar el partit. I això de que la pressió la tenim nosaltres, jugarem aquí al nostre camp, no tindrem cap tipus de pressió. Estem molt conscienciats, som jugadors molt experimentats. El partit d'allà va anar molt bé, vaig veure molt bé l'equip, sabent jugar sense pilota, amb pilota quan l'havíem de tenir, a ningú li va cremar, vaig veure molt bé l'equip en aquesta situació. Vam sortir amb més confiança d'allà de la que teníem quan hi vam anar, vam fer un partit molt bo. El diumenge ho veurem, i ja el dilluns veurem qui està de vacances o qui no. Nosaltres ho farem tot per pujar, després ja es veurà.

Camí dels 'play-off': Possibles rivals dels quatre catalans

Amb tots els grups de Tercera tancats i el sorteig a tocar [se celebra aquesta tarda a la Ciutat Esportiva de la RFEF, a Las Rozas (17h)] els quatre catalans de play-off ja saben quins són els 17 possibles rivals en la primera eliminatòria de promoció d'ascens a Segona B. Una eliminatòria que, en el cas de l'Olot, podria ser única si aconsegueix superar-la.

Font: tercera.cat

Eliminatòria del campions: UE Olot

L'Olot és, a priori, l'equip amb més possibilitats per assolir l'ascens. D'entrada, l'equip de Ramon Maria Calderé en faria prou superant la primera ronda. Un enfrontament a doble partit amb el campió d'un altre grup que garanteix pel vencedor l'ascens directe. A banda del gran avantatge d'ascendir en una sola eliminatòria, l'enfrontament entre campions té un altre punt a favor: el perdedor té dret de repesca i, lluny de quedar eliminat de la lluita per l'ascens, saltarà directament a la segona ronda amb els 27 vencedors de la primera fase (segons, tercers i quarts classificats a la lliga regular).

Fa quatre temporades (2012/2013), l'Olot ja va jugar aquesta eliminatòria. Va caure amb l'Elx Il·licità (1-0 | 2-2) en primera ronda i va haver de superar les dues posteriors per ascendir a Segona B. Els olotins, que van arrencar el play-off entrenats per Julio Bañuelos i el van acabar amb Alex Terma al capdavant (i amb Eduardo Vílchez de suport), es van desfer del Mairena (Andalusia) en segona ronda (1-1 | 4-1) i de l'Arandina (Castella i Lleó) en la tercera eliminatòria (3-2 | 5-1)

Aquests són els possibles rivals de l'Olot en el sorteig d'aquesta tarda

Lluny de conèixer encara les virtuts i els punts forts i febles de cada equip, en aquest llistat destaca la gran quantitat d'equips filials. No necessàriament superiors a la resta, però sí amb un suport diferent al darrere. 

Sense ser indicatiu de res (cada grups és diferent i els nivell del bloc de 20 equips no és igual, ni tan sols similar, en les 18 lligues de Tercera paral·leles), destaquen els noms del Calahorra (95 punts) o de Las Palmas Atlético del vell conegut del grup cinquè, Manolo Márquez, amb 94 punts. Els dos conjunts que més punts han fet al final de la competició. Una estadística que de poc serveix en un play-off, com la dels únics campions que no han arribat als 80 punts: Betis B (78), Alavés B (74) i Atlético B (73). Campions de tres dels grups on la permanència ha anat més cara.

Primera eliminatòria (de 3)

Segons contra Quarts: CF Peralada

El Peralada jugarà, per primer cop en la seva història, un play-off d'ascens a Segona B. Al conjunt de l'Alt Empordà li ha provat la seva afiliació amb el Girona que, a més d'engreixar el nombre d'equips filials en la promoció d'ascens, ha valgut també per tancar el millor curs de la seva història, amb record de punts i en la posició final. Una segona plaça que garanteix el factor camp favorable, com a mínim, en la primera eliminatòria.

Aquests són els possibles rivals del Peralada en el sorteig d'aquesta tarda

Tots ells han quedat quarts en les seves respectives competicions. Dels 17 possibles rivals, 10 segellaven la seva participació en la promoció d'ascens en l'última jornada. Els d'Arnau Sala i Xavi Punsí, en canvi, la tancaven en la J32, a sis pel final del curs.

Com en el cas dels campions, poc en sabem encara d'aquests 17 equips. Però ens quedem amb el Castellón, per proximitat temporal. L'equip orellut queia la temporada passada (després de ser tercer al seu grup), en l'eliminatòria definitiva contra el Gavà... en la tanda de penals (6-5, després d'empatar a 2 tant a Castàlia com a La Bòbila).

De tots els quarts, només el Móstoles, amb 63 punts, hauria quedat fora del play-off si la puntuació hagués estat la del grup cinquè. Curiosament, el quart amb menys punts comparteix grup amb el campió amb menys punts. Un possible símptoma de la igualtat al grup madrileny (quelcom que no els atorga més ni menys nivell).

Tercers contra Tercers: Terrassa FC

També torna al play-off, tot i que sense passar per cap ascens intermedi, el Terrassa. L'equip egarenc, que ja va disputar la promoció fa tres temporades, ha aconseguit millorar la qualitat del seu bitllet. El curs 2013/2014 els vallesans van tancar l'any quarts, tot i classificar-se també en l'última jornada. Aquella temporada, amb Miki Carrillo a la banqueta, els egarencs queien en la primera ronda contra el Linares (Andalusia) (0-1 | 0-0). La Tercera plaça farà que el factor camp sigui totalment aleatori, ja que el Terrassa s'enfrontarà al tercer d'un altre grup.

Aquests són els possibles rivals del Terrassa en el sorteig d'aquesta tarda

Només dos tercers d'altres grups han sumat menys punts que l'equip entrenat per Agustín Vacas. Un altre cop, el representant del grup madrileny és qui té l'anotació més baixa: Alcobendas Esport (63). El segueix de prop el Villa de Santa Brígida canari(65). L'Utebo aragonès ha sumat, al final del curs, els mateixos punts que l'equip egarencs (66). Una estadística que, un altre cop, no significa res, però que, d'entrada, ens fa preveure que el rival dels vallesans haurà tingut una temporada un pèl més plàcida.

D'entre els equips que han tancat el curs en tercer lloc, ens agrada destacar un dels històrics de les promocions d'ascens a Segona B que hi són cada temporada. El Cerceda gallec, que va ser derrotat pel Llagostera el curs 2010/2011 i que el curs passat es quedava a les portes de l'ascens després de caure en l'última ronda contra l'Atlético Sanluqueño (equip al que recordaran els seguidors potablava per ser el rival de l'ascens pratenc a Segona B el curs 2011/2012).

Quarts contra Segons: FC Vilafranca

Va certificar el play-off en la jornada 37, però cedia el tercer lloc la darrera setmana el Vilafranca. L'equip penedesenc tornarà a jugar una promoció d'ascens per segon any consecutiu... i com a quart classificat també per segon curs seguit. Una posició que farà jugar els d'Ivan Moreno amb el factor camp en contra durant tot el play-off (excepte en una hipotètica tercera ronda en què només quedessin amb vida quarts classificats i el sorteig fos purament aleatori). 

El Vilafranca va caure en la seva última experiència de promoció a mans de l'Atlético Malagueño (0-0 | 2-0). Un record amarg pels penedesencs que esperen millorar en aquest segon intent d'ascens.

Aquests són els possibles rivals del Vilafranca en el sorteig d'aquesta tarda

D'entre els equips que han acabat la lliga en segona posició, set han tancat el curs amb els mateixos punts que l'Olot, o més (80). Novament, els grups madrileny (Unión Adarve), canari (UD San Fernando) i aragonès (Tarazona) han estat els que han tancat la segona plaça amb una puntuació més baixa. Això sí, és destacable la diferència de 7 punts entre l'Unión Adarve i l'Atlético B i els 19 que separen el Tarazona del Deportivo Aragón, o els 28 que hi ha entre

el San Fernando i Las Palmas Atlético

D'entre els tercers classificats destaquem, per pur per històric, sense cap altre argument més que aquest, el nom de l'Avilés asturià, que ha estat segon al grup 2, amb 5 punts, set sota l'Sporting B -campió-, 1 sobre el Tuilla, quart, però 10 sobre l'Oviedo B, cinquè.