El
Prat arriba a les deu últimes jornades com a líder sòlid, i havent après, en les últimes cites, a crèixer a partir dels contratemps. La derrota a Manlleu, l'empat agredolç a Terrassa o l'ensopegada a casa contra el Balaguer ha trobat resposta en victòries de mèrit (contundents a Olot, solvents a Vilafranca) i amb un ordre defensiu que encapçala el porter, Toni Texeira. L'equip és el menys golejat a casa i a domicili ha sumat ja
deu victòries.
Ha anat clarament de menys a més l'
Espanyol B. Els
sis partits sense guanyar d'inicis de 2012 s'han convertit en tres victòries als últims quatre duel. Totes tres han arribat lluny de Sant Adrià (al Masnou, Manlleu i Gavà) i han servit per retornar l'equip a les places decisives, sense ocultar les carències dels de Longhi a casa, on no vencen des del 19 de novembre de l'any passat.
La situació inversa viu el
Terrassa. L'equip ha anat assegurant els punts a casa (fins la derrota amb la Pobla de diumenge), però es mostra encallat fora de casa. Quatre ensopegades consecutives (Amposta, Vic, Vilanova i Castelldefels), unides a una certa irregularitat a casa (empat amb Prat i Vilafranca i la derrota contra la Pobla) han baixat l'equip del liderat a la tercera plaça. Amb tot, però, els vallesans
no han sortit encara de la zona de play-off. A una marxa esportiva irregular -5 derrotes en 8 partits- s'hi suma ara els problemes paral·lels que han desembocat amb la
marxa enrere en la destitució de Miquel Olmo. Veurem com segueix l'equip, començant per diumenge, a Can Peixauet.
Un inici de 2012 molt mogut i complicat ha precedit dues victòries de mèrit de la
Pobla Mafumet que fan que l'equip arribi a la
tercera meta volant amb bon sabor de boca i, aparentment, les cames fresques per al tram decisiu. Els tarragonins han d'anar a Vilafranca i al Prat, però el desvergonyiment de la plantilla i un solvent entramat defensiu -equip menys golejat, amb 18 dianes- ha mantingut els grana, tot i els mals resultats, a prop dels favorits.
Entre els aspirants, els dos que ja hi eren a l'última meta volant, al final de la primera volta.
El
Manlleu ha guanyat tres partits dels nou que s'han disputat, però l'equip ha pagat cara la seva poca capacitat de resoldre els duels a domicili. La victòria de diumenge contra el Santboià reforça les aspiracions dels osonencs que compten, a més, amb un Dani Planagumà en ratxa, amb gols decisius a la Copa Catalunya i a la lliga (5 gols els últims 9 partits) i la direcció de l'inspirat Baruc Nsué. D'entre els sis primers només s'ha d'enfrontar al Terrassa i a l'equip que el segueix a la taula.
Un
Vilafranca que allarga un
excel·lent any en què s'ha arribat a situar segon (jornada 8) i, més recentment, tercer (de la jornada 23 a la 25). La segona volta s'iniciava amb un meritori empat a Terrassa i l'equip assegurava els punts a casa. Però una mala ratxa als últims quatre partits (un empat i tres derrotes) han apartat els de Puchi dels
play-off, però no han fet variar la bona sensació que estan deixant aquesta temporada. Si bé no és en el seu millor moment, el degà penedesenc ha mostrat una entrega i una capacitat de fer front a qualsevol rival que no el pot descartar, a deu jornades, de tancar l'any amb una classificació històrica.
Arriben al tram decisiu amb serioses opcions d'entrar al grup de candidats al
play-off, durant gairebé tota la temporada el sextet d'equips que ja he exposat,
Rubí i
Cornellà.
El mèrit vallesà és complicat de descriure en un paràgraf. En l'any de l'ascens, en l'any del centenari de l'entitat, el
Rubí sorprèn rivals i seguidors del futbol català amb una proposta de futbol àgil, agradable de veure, i amb una base de punts forjada a Can Rosés (el 69% dels que suma els aconsegueix a casa). Una notable fornada de futbolistes, amb Montoro, Pedro, Kanté i el golejador Toni -12 dianes- al capdavant, està tancant la permanència a marxes forçades i, per ambició, no es descarten lluites més heroïques. En aquestes deu jornades tindrà autèntiques proves de foc: Prat, Espanyol B, Manlleu, Pobla Mafumet o Cornellà s'hi creuaran.
Els de la Via Férria han anat recuperant terreny a un any complicat i estrany. El
Cornellà no ha fet grans demèrits, no ha patit grans desfetes (totes les derrotes que ha patit han estat per la mínima), però ha vist com, en 28 jornades, els favorits s'escapaven. Part de la culpa la tenen els
12 empats que han fet que l'equip sumés a un ritme més lent que els altres grans candidats. Després de cinc jornades sense guanyar (J22-26), les dues últimes victòries, sòlides i prou convincents (Balaguer i Olot) reforcen les opcions dels de Jordi Roger, que han de passar per Vilafranca i el Prat, i tancaran l'any rebent la Pobla Mafumet. D'aquests duels directes poden dependre bona part de les opcions dels verds d'acabar entre els quatre primers.
Viu un curs tranquil el
Castelldefels. A una trajectòria complicada les primeres 12 jornades, amb 7 derrotes, l'equip ha trobat estabilitat recuperant, primer, els triomfs a domicili (l'estrena arribava al Prat, J14) i després, consolidant els punts de casa, amb victòries contra Olot o Terrassa aquestes últimes setmanes. Per a la moral de l'equip, que només ha perdut tres partits dels últims setze, ha estat vital el triomf més sorollós del curs, el gener al camp de l'Espanyol B. Ara els
mariners esperen certificar al més aviat possible una permanència ben propera.
Ha fet un bon tram de competició també el
Gavà. Probablement, molt més tranquil del que es podia preveure. L'any es tancava amb dubtes a la plantilla gavanenca, per les decisions, de caràcter econòmic, que trencaven amb el bloc construït en dos anys del projecte d'Albert Poch, però durant el 2012 els blaugrana han sumat punts importants, s'han mantingut consistents a casa (la derrota contra l'Espanyol B diumenge és la primera a la Bòbila en més de tres mesos) i amb l'aposta per jugadors de club, com Quiles o David Jiménez, que han donat alguns dels punts més importants que s'han sumat en les darreres cites, els del Baix Llobregat són a punt de mantenir-se a Tercera i planificar el tercer any a la categoria després del descens de 2010.
El descens, precisament, del
Santboià el curs passat feia que molts el situessin entre els candidats al
play-off. L'equip va pagar cara l'etiqueta (justa o no) i va fer una arrencada de curs molt irregular, arribant a estar en places de descens (jornades 3 i 7). A poc a poc, el bloc s'estabilitzava, i amb l'arribada de la segona volta el canvi ha estat total. Cinc victòries als últims set partits han empès l'equip de calcular la distància amb el descens a, fins i tot, restar els punts a partir del quart classificat. La contundent derrota contra el Manlleu refreda unes opcions de
play-off que han reaparegut, potser, massa tard, però la dinàmica positiva assolida ajuda a respirar un equip a qui li ha costat trobar la fórmula, però que sembla que pot seguir donant guerra les últimes cites del curs.
La situació no és tan tranquila a
Balaguer. I no per l'aspecte esportiu. L'equip segueix vivint a la zona mitjana de la taula treient un rendiment espectacular dels gols que marca. Sent l'equip que menys dianes aconsegueix (només 24 en 28 partits) ha sumat 37 punts que deixen el descens lluny. El mal context econòmic, amb els jugadors sense haver cobrat les tres últimes nòmines i l'entitat buscant finançament, no ha afectat el rendiment i el compromís dels de Jordi Cortés, que tenen en el seu home gol, Ermengol Graus, una peça bàsica. Els seus 10 gols han donat 20 punts. Si bé tot és fruit del treball col·lectiu, els gols del '9' són un factor més per a la tranquil·litat dels de la Noguera.
Ho ha passat malament l'
Europa. Precisament, i com assenyalava amb el Santboià, per la cara fosca de les etiquetes. Era candidat a
play-off, alguns l'assenyalaven, també, com a candidat a campió. Però, malgrat un bon inici -en
play-off fins la jornada 7-, la irregularitat es va apoderar de l'equip, i després, els contratemps i algunes males actuacions van aprofundir en una crisi de resultats que deixava els graciencs a quatre punts de la zona de descens. El triomf contra la Grama demostra diversos aspectes positius: la unió del vestidor gracienc, liderat per un Àlex Delmàs que diumenge apareixia quan l'equip ho necessitava, i per la figura del carismàtic Pedro Dólera, motivador com pocs; i la necessitat de sumar al Nou Sardenya, plaça històrica del nostre futbol. El tram final presenta durs compromisos, que posaran a prova la reacció escapulada.
Signar un inici de segona volta perdent a Vilafranca i el Prat no és gens mal bagatge pel
Muntanyesa. Els de Nou Barris han trobat l'ordre que perseguien, han recuperat les bones sensacions a casa (ningú hi guanya des de fa més de 5 mesos) i han trobat en Achille la inspiració golejadora que potser havia desaparegut amb la marxa del
mago Araujo. L'equip, cansat de les comparacions, tan inevitables com injustes, es recupera i es disposa a tancar en deu jornades una permanència merescuda per la metamorfosi viscuda després d'un inici molt travat, al camp i a la llista d'altes i baixes.
El
Vic ha passat per tots els estats de la matèria en l'arrencada de la segona volta. L'obria guanyant a Sant Boi, derrotava el llavors líder Terrassa, però descendia als inferns del descens després de tres partits sense guanyar (J26). Ara, dues victòries treballades, contra el Vilafranca i a Amposta, la segona treballadíssima, sobre la botzina, han allunyat l'equip mínimament -4 punts- de la zona de perill. Triomfs que fan fort un equip disposat a lluitar per mantenir-se l'any del retorn a Tercera.
La reacció del
Vilanova va ser ben diferent. L'equip s'ha agafat al peu de la lletra allò d'assegurar els punts a casa. No només els ha sumat, sinó que hi ha completat actuacions de moltíssim mèrit, com els triomfs sense apel·latius contra el Manlleu o el Terrassa. Quatre triomfs seguits a l'Alumnes Obrers, units al triomf al Nou Sardenya i als sorprenents empats als camps dels dos filials de la categoria han situat els d'Alcolea fora del perill, si bé la derrota a Balaguer no els descarta del tot de les brases. L'aportació dels nous fitxatges -Vall, Patri i Triguero-, que han disposat gairebé la totalitat dels minuts de la segona volta, ha estat clau per la reacció, juntament amb les aparicions decisives de Valldosera, Roberto Camacho (4 gols que han donat 4 punts) o les aturades de Mario León.
El pitjor equip d'aquest tram és, sens dubte l'
Olot, que en 9 jornades ha perdut 9 posicions. Onze partits sense guanyar, 5 punts de 33 possibles, ha desembocat en la
dimissió de Nitus Santos, anunciada en
aquesta nota al web del club. Ara, Àlex Terma, director esportiu, es farà càrrec de l'equip. La crisi de resultats dels de la Garrotxa és òbvia. L'equip no troba la clau per recuperar la frescor que va mostrar en les primeres 17 jornades del campionat. S'ha passat de parlar d'acabar entre els sis primers a olorar el descens -només 2 punts per sota-. Ara l'exigència serà altíssima, amb visites a rivals directes per la salvació (a Vilanova i Santa Coloma) i contra els principals candidats a la part alta. La reacció és ja més que necessària.
La
Gramenet inicia les deu últimes jornades en places de descens. Els colomencs hi han caigut sense haver completat actuacions gaire recriminables (les tres derrotes de la segona volta han estat per la mínima i a domicili), però haver sumat només dues victòries en una lluita per la salvació tan aferrissada ha deixat els de Toni Romero a la part baixa. Els partits contra Olot, Amposta i Vic, els dos darrers a domicili, encaminaran els colomencs a un final de temporada molt intens. L'equip està responent de moment, i no abaixa els braços.
Més complicat ho tenen els dos últims classificats, als quals per dinàmica i, sobretot, matemàtiques, la salvació se situa molt complicada.
L'
Amposta és a set punts de l'objectiu. Després d'una interessant recuperació basada, sobretot, en els duels al Montsià, els de Jordi Fabregat s'han encallat els darrers compromisos, i tres derrotes consecutives han enfonsat l'equip. Ara toca lluitar per bona part dels 30 punts que queden, si bé el calendari és molt complicat: visitaran equips de la part alta (Prat, Cornellà, Pobla Mafumet, Espanyol B i Santboià) i rebran rivals directes (Vilanova i Grama).
Ha d'obrar el miracle el
Masnou. A onze punts de la salvació, els de Claudio Festa necessiten guanyar la majoria dels partits que queden per aspirar a la permanència. L'equip fa
més de sis mesos que no guanya a casa, i ha sumat 4 punts dels últims 28 possibles. Les xifres, doncs, parlen per si soles, i el calendari tampoc és gens favorable als maresmencs: visitaran el Prat i Cornellà, i han de rebre l'Europa o el Terrassa.
Al proper capítol, l'1x1
Carlos 'Charly' Ruiz @charly_ruizm
Joan Roig @joanet_roig
Oriol Molins @oriolmolins6
Guillem Prieto @guillemprieto18
Dani Acosta @DaniAcosta3
Sergi Pérez @sergiperezmunoz
