dijous, 12 de gener del 2012

Segona meta volant (3): Noms propis

Anteriorment, a l'anàlisi de la segona meta volant:

Avui repassem deu noms propis d'aquest segon tram de la temporada. Evidentment, les tries sempre són complicades i, sobretot, subjectives. Aquesta és la meva:

  • Xavi Molist. 8 gols en 9 partits, amb dos hat-trick inclosos, han catapultat el jugador del Terrassa a l'esglaó més alt de la llista de golejadors, però, sobretot, han donat a l'experimentat davanter el lideratge que ha dut l'equip a ser campió d'hivern. Molist és una peça d'un engranatge que funciona a la perfecció: marca, dóna punts (com el gol decisiu a Olot) i s'associa a la perfecció amb els seus companys, en especial amb Carlos Martínez, que l'iguala a 12 gols a la llista de realitzadors.

  • Toni Texeira. El porter de l'AE Prat ha estat un dels més destacats del tram. De fet, no és res que vingui de nou, ja que Texeira ha completat excel·lents actuacions ja fa molt de temps. En aquest tram de nou duels ha encaixat 4 gols i ha deixat la porteria a zero en set partits. El capità pratenc és tota una garantia d'èxit, i així ho destacaven els lectors de lajornada.cat, que l'escollien com el millor jugador català de Tercera del 2011.

  • Eduard Fortet. Vuit gols amb el Manlleu, quatre en aquesta segona fase de campionat, li van valer l'interès i posterior fitxatge per l'Espanyol B, que buscava reforçar un atac que pateix constantment les convocatòries d'homes per al primer equip. Fortet s'ha fet gran a Manlleu, ha passat del juvenil (fa dos anys) a jugar a Tercera al costat de Planagumà i Aumatell, i a completar grans actuacions que li han valgut el fitxatge. Ara tocarà reivindicar-se al filial blanc-i-blau. (Gràcies a Raimon Roma i David Osa per les correccions)


  • Fran Carbià. El bon moment de la Pobla les últimes setmanes, amb jornada de liderat pel mig, ha estat provocat, en part, per l'atreviment d'homes com Carbià. Amb Oribe i Lladó han assumit el pes golejador de l'equip, que gràcies a alguns gols del davanter (Amposta, Rubí o completant la golejada contra l'Olot) l'han mantingut al capdavant. Del juvenil del Nàstic a la Pobla, Carbià és un dels talents joves de la categoria.

  • Enric Gallego. Va ser un dels més destacats de Tercera el 2011, i ha iniciat l'any de la mateixa manera: marcant gols per al Cornellà. Golejador incansable, ja en suma deu aquest curs, i de la seva actuació, en part, dependrà la millora de l'equip en el tram en què es juga arribar a play-off. Quan arriba Miguel, un altre home gol, Enric es reivindica.

  • Jordi Roca. L'arquitecte del joc ofensiu de la UE Olot, jugador contrastat que arribava aquest estiu a la Garrotxa, ha ofert dosis d'alegria als homes de Nitus Santos en aquesta fase de curs. Suma cinc dianes, i n'ha donat de vitals, com la de Robert al Nou Sardenya. Del seu rendiment a la línia de tres quarts depenen bona part de les esperances olotines.

  • Gilberto Braz de Oliveira. Prat i Vilanova. Dues de les sortides que servien al Castelldefels per trencar el malefici a domicili tenien com a protagonista el davanter brasiler. Dos golassos de Gilberto (vam seleccionar-los als millors gols de la jornada 14 i de la jornada 17) obrien les dues victòries. Nota individual positiva en el gran èxit col·lectiu dels mariners en aquesta meta volant.

  • Joan Luque. Amb quatre gols les últimes setmanes ha donat tres punts (Amposta i Castelldefels) i ha obert el marcador al vital triomf contra el Vic. La Grama necessitava resultats, i l'aportació de Luque ha estat molt positiva per a l'equip, amb Moya, amb Planagumà i amb Toni Romero.

  • Ermengol Graus. Dos gols seus (contra Olot i Gramenet) han donat sis punts. Fidel reflex de l'alta rendibilitat dels gols del Balaguer, el jugador, una insígnia a la Noguera, segueix estirant de l'equip de Jordi Cortés. Ha marcat quatre gols en quatre victòries balaguerines. Tot un símptoma.

  • José Kanté. Tres gols a casa, en les golejades al Vilanova i el Castelldefels, personifiquen la força del Rubí a Can Rosés. El davanter és una peça més d'un tren atacant que inclou el ja esmentat en aquest blog Carles Montoro o Juan Carlos Sanz. L'equip revelació té pòlvora, i sobretot, al seu camp.

Al proper capítol, Què esperàvem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada