divendres, 1 de juny del 2018

Objectiu: arrencar bé | Prèvia-Guia Anada 2R

El segon assalt de la fase d'Ascens a Segona B ens ha deixat un cartell immillorable per a l'espectador neutral, però potser no tan amable per als equips, que hi tenen molt en joc. El Sant Andreu, que mantindrà el factor camp en aquest ronda, se les veurà amb el Castellón, probablement el rival amb més nom del sorteig. A l'altra banda del quadre, el Terrassa s'enfrontarà al Compostela, que arriba repescat de la ronda de campions després de caure a mans de l'Espanyol B. Luxe per tots els costats davant una segona ronda que es presenta apassionant.

El Terrassa va superar el Mar Menor sense angúnies // Juanma Medina - Terrassa FC

Aquests són els horaris de l'anada de la 2a eliminatòria del play-off d'ascens a Segona B:

DIUMENGE, 3 DE JUNY
17.30h Castellón-Sant Andreu
18h Terrassa-Compostela


Completarem la prèvia-guia, com en cada inici d'eliminatòria, amb els apunts històrico-estadístics del company periodista Jose Gallardo, que ens ofereix d'inici unes consideracions prèvies:
  • El grup V ja ha aconseguit l'ascens que assegura la 17a temporada consecutiva en la qual un membre del grup català de Tercera puja de categoria. I torna a ser el campió del grup qui ho ha aconseguit: ha passat ja en 10 de les darreres 11 temporades. 
  • Amb l'eliminació de L'Hospi, però, s'esfuma un dels grans reptes del grup: que pugin tots els equips del grup. Una cosa certament èpica, ja que només s'ha assolit dues vegades en tota la història de la promoció d'ascens a Segona B (amb el grup 7, el 1994; i el 8, el 1999).
  • Ara un objectiu no menys ambiciós és que pugin tres equips del mateix grup. Un fet que ha succeït en 24 ocasions, quatre de les quals amb el grup català com a protagonista (1994, 2002, 2005 i 2007).
 
Josu, autor del gol del triomf andreuenc al Narcís Sala // Adrià Giménez - UESantAndreu.cat

Castellón-Sant Andreu
  • Després de vèncer l'Antequera en els dos partits i mantenir la porteria a zero, el Sant Andreu viatjarà fins a Castelló
  • Els Mikel Azparren buscaran un bon marcador a domicili contra el rival amb més cartell dels que hi havia al sorteig
  • Els castellonencs busquen l'ascens a la desesperada, després d'haver naufragat en les tres últimes promocions per pujar a Segona B
  • L'equip quadribarrat encadena 19 partits consecutius sense perdre: 17 de lliga i 2 de play-off. És l'equivalent a tota una volta de campionat regular.
  • El Nou Castàlia, on es disputarà el duel, té capacitat per a 16.000 espectadors
  • Pla de viatge:
  • El Club Deportivo Castellón, fundat el 1922, ha estat onze temporades a Primera (l'última, la 1990/1991), 41 a Segona (hi va ser per últim cop al període 2005-2010) i busca recuperar la categoria de bronze, d'on va descendir el 2011
  • D'on ve el Castellón? Els orelluts superaven el Tropezón a la primera eliminatòria: empat a l'anada a domicili (1-1), igualant el gol inicial dels cantàbrics; i golejada a la tornada (4-1), tot i que s'arribava a anar empatats al minut 63, abans del hat-trick de Cristian Herrera.
  • I a la lliga? Els blanc-i-negres van ser segons al grup 6, el del País Valencià, i quedaven a un sol punt del campió, l'Atlético Levante
  • Apunts històrico-estadístics del company periodista Jose Gallardo:
    • Cinquena participació al play-off d'ascens a Segona B dels castellonencs des que van caure a Tercera Divisió el 2011 per problemes econòmics. A aquestes se l'hi han d'afegir les quatre promocions més que ha disputat, en aquesta ocasió per pujar a Segona
    • Només hi ha un precedent d'enfrontament entre els albinegres i un equip català. Va ser el 2016 quan es va enfrontar amb el Gavà a la final. L'eliminatòria (i l'ascens) va caure dels costats dels catalans a la tanda de penals, després d'empatar a dos tant al Nou Castàlia, a l'anada, com a la Bòbila, a la tornada
    • L'enfrontament contra els valencians és el més nombrós dels equips catalans al play-off d'ascens a Segona B. I és l'unica comunitat amb la qual els catalans tenen un balanç negatiu. Han disputat 134 enfrontaments que han acabat amb 49 victòries catalanes, 28 empats i 57 derrotes, amb 181 gols a favor i 189 en contra. A banda de l'encreuament Castellón-Gavà ja comentat, apuntem aquí els quatre darrers precedents des de 2008, quan els emparellaments ja no estaven marcats per la limitació geogràfica:
      • 2008 (3a ronda): València Mestalla-Santboià (1-2 a Sant Boi | 1-0 a Paterna)
      • 2013 (Ronda de Campions): Elche Ilicitano-Olot (1-0 al Martínez Valero | 2-2 a Olot)
      • 2014 (1a ronda): Paterna-Montañesa (1-2 a Paterna | 3-1 a Nou Barris)
      • 2017 (1a ronda): Ontinyent-Terrassa (1-1 a Ontinyent | 0-1 a l'Olímpic) 

El porter José Segovia aturava un penal que podria haver canviar el partit //
Adrià Giménez
Terrassa-Compostela
  • El Terrassa vol reivindicar la figura del quart classificat en la promoció superant un campió de grup
  • Els egarencs es desfeien del Mar Menor la setmana passada amb un 0-2 a terres murcianes que combinava amb l'1-0 de l'anada a l'Olímpic.
  • L'equip de Cristian García, que es classificava per al play-off amb un gol de penal en el darrer sospir del campionat de lliga, no ha encaixat cap gol en l'inici de la promoció d'ascens i enllaça ara 5 setmanes consecutives sense perdre, amb 4 triomfs i 1 empat.
  • D'on ve el Compostela? Ho sabem bé, ja que els gallecs queien a l'eliminatòria de campions contra el campió català, l'Espanyol B: empat sense gols a San Lázaro (0-0) i triomf blanc-i-blau (4-2) a la tornada, després d'un 3-0 a la primera mitja hora de joc. Com que és campió, la derrota a l'eliminatòria inicial l'envia repescat a la segona eliminatòria
  • I a la lliga? El Compos va ser campió del grup gallec de Tercera, el grup 1, amb 6 punts més que el Bergantiños, sent l'equip amb més victòries (27) i màxim golejador (78 dianes) del grup.
  • Apunts històrico-estadístics del company periodista Jose Gallardo:
    • Sobre el Compostela i els equips gallecs ja vam comentar totes les estadístiques en l'anada de la primera ronda (recuperar aquí!)
    • Només aclarir que encara hi ha una certa polèmica sobre si aquesta Sociedad Deportiva Compostela, que es va refundar el 2006, pot heredar l'historial del mític SD Compostela que va arribar a Primera Divisió als 90. El 2006, qui va ser president de la SD, José María Caneda, va adquirir el nom comercial i el dret de la marca en la subhasta del concurs de creditors, per 1000 euros. Posteriorment, va passar a ocupar la presidència d'un club de la ciutat (Campus Stellae) i es va demanar a les Federacions espanyola i gallega la fusió dels drets esportius del Compos i el Campus Stellae, donant lloc a la nova SD Compostela. Tot i que les Federacions van donar el vist-i-plau a l'operació, la polèmica ve perquè els seus detractors afirmen que jurídicament el club que neix és un club completament diferent a la original SD Compostela
    • En tot cas, assenyalar que només hi ha un precedent d'enfrontament entre el Terrassa i el Compostela. Es tracta de la temporada 2002/2003, quan tots dos equips jugaven a Segona Divisió. A la jornada 9, els egarencs guanyaven els gallecs a l'Olímpic (2-1, gols de Monty i Keko) i a la 30, els gallecs els retornaven la moneda en guanyar per idèntic resultat (2-1) al Multiusos de San Lázaro.
Amantini, autor del primer gol egarenc en el duel de tornada // Juanma Medina - Terrassa FC

dijous, 31 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 7: Cerdanyola

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 7 repassem el curs del Cerdanyola, que ha assolit una permanència ben treballada i de final tranquil, per mantenir-se una temporada més a Tercera, consolidant-se cinc anys després de la irrupció a la categoria. Els vallesans acabaven la lliga dotzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada del Cerdanyola el Marco Chiazza, que ha seguit l'equip com a narrador per al programa Sarda Esports, de Cerdanyola Ràdio.

L'onze del Cerdanyola a la primera jornada de lliga // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Marco Chiazza per resumir l'any del Cerdanyola és:

'El gran salt', de Manel
"Simbolitza el gran salt que ha fet l'equip: de la primera volta discreta a una gran segona volta; i els salts de Dani Martí, pitxitxi tot i jugar de defensa la majoria de la temporada"




El Cerdanyola del gran salt
Un article de Marco Chiazza / @MarcoChiazza

La temporada 2016/2017 va ser una de les temporades més patides des que el Cerdanyola és a la Tercera Divisió. L'única certesa que tenia el club quan va acabar era que Toni Carrillo es quedava i, més important encara, que ho feia amb una idea clara de cap a on havia d'anar l'equip i amb quins jugadors. Fins a nou futbolistes van abandonar l'entitat, homes importants com el pitxitxi Elhadji, el líder Pitu o el capità Jota. Per contra, van arribar defenses com Alberto García, migcampistes com Rubén Giménez i Pau López, i jugadors ofensius com Víctor Aliaga, Jonathan Toledo i Carles Montoro. Mantenir la categoria patint molt menys que la temporada anterior i, si podia ser, desplegant un millor joc, era l'objectiu amb què Carrillo encarava la temporada 2017/2018.

La temporada no va començar gens bé per al Cerdanyola: poca solidesa defensiva, dificultats per trobar el gol i fitxatges que no donaven el rendiment esperat. Però després de tres derrotes consecutives, dues de molt doloroses davant el Reus B Cambrils i l'Hospitalet, i quatre partits sense guanyar, van arribar tres victòries seguides amb actuacions estel·lars dels nous fitxatges: Toledo, Aliaga i Montoro. Quan semblava que l'equip es començava a enlairar, va patir una desasotrosa ratxa en què va sumar només una victòria en onze partits, i que va evidenciar les carències del nou conjunt.

Demba, Edgar Domingo, Didi i Pujol, tots ells fitxatges d'estiu, van abandonar el club incapaços de ser a l'alçada de les exigències de Carrillo, en una primera volta per oblidar. I, precisament, serien els fitxatges que els substituïrien els protagonistes de la gran segona volta que faria el Cerdanyola. Albert López, fitxat del Manresa, els retorns de Pitu i d'Àlex Torres, les incorporacions de Coke i Joel, i el retorn del talent de Jonathan Toledo després de complir vuit partits de sanció; van donar un altre aire a l'equip. Les vuit victòries que es van aconseguir a la segona volta, el doble que a la primera, li van permetre viure allunyat del descens durant la resta de la temporada. Tot i que l'equip, que va veure com la referència ofensiva Roque es lesionava per sis mesos, va seguir evidenciant els problemes per fer gols, els verds van completar una de les millors voltes des que són a Tercera Divisió.

Víctor Aliaga, un dels jugadors destacats aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Superar amb comoditat el Gavà, el Santboià i el Reus B Cambrils, trencar la increïble ratxa del Santfeliuenc a Les Grasses, i plantar cara als camps dels gegants l'Hospitalet, Espanyol B i Terrassa, han estat algunes de les fites dels del Vallès aquests últims mesos. Alternar el 4-2-3-1 i el 4-4-2 a la perfecció, mantenir vuit o nou jugadors a cada onze titular durant la majoria dels partits, suplir les carències golejadores amb un incommensurable Dani Martí, que ha estat el pitxitxi de l'equip, i fer bona la solidesa defensiva que sempre ha caracteritzat els verds, són algunes de les coses que més ha valorat l'afició en aquesta part final de la temporada. A diferència de la temporada passada, el Cerdanyola va encarar els últims partits amb la tranquil·litat de tenir enllestida la permanència.

Acabar dotzens amb 48 punts no és la millor notícia del Cerdanyola, que en temporades anteriors va aconseguir millors dades, però mantenir el gruix de l'equip que ha protagonitzat aquesta increïble segona volta és el que dona tranquil·litat a l'entitat de cara a la temporada que ve. El regular i àgil Del Río a la porteria, l'intel·ligent i tàctic capità Juli, el format a les categories inferiors del Barça, Pitu, el jove i descarat Colomina, el gat vell Alberto García, l'home de la temporada Dani Martí, el present i el futur del club Víctor Aliaga, l'indiscutible Rubén Giménez, el jove Óscar Peña i el completíssim lateral Àlex Torres, ja han renovat per una temporada més. A més, el club ha tancat les incorporacions del davanter Carlos Cano, que ve a corregir el poc encert golejador d'aquest any, i del migcampista Uri Escabrós, que tindrà la difícil missió de substituir Pau López.

El Cerdanyola afronta la temporada 2018/2019 amb la plantilla que ha protagonitzat la brillant segona volta gairebé assegurada, amb Toni Carrillo renovat per desena temporada, i amb una samarreta més verda que mai. El verd de l'esperança que té l'afició de mantenir el gran salt que ha fet l'equip aquest 2018.



dimecres, 30 de maig del 2018

Fem balanç, capítol 6: Reus B Cambrils

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.

Al capítol 6 repassem el curs del Reus B Cambrils, que s'estrenava a la categoria i ho ha fet amb una permanència tranquil·la, fins i tot passant al primer terç de curs per la zona noble, establint-se a la part mitjana-alta durant bona part del curs. Els roig-i-negres acabaven la lliga catorzens, amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Reus B Cambrils el Ferran Tuset, que ha seguit l'equip i ho ha transmès durant tot l'any amb les cròniques al diari Sport.

Un onze inicial a Cambrils, al tram final del curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Banda sonora (novetat aquest any)
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.

La cançó de Ferran Tuset per resumir l'any del Reus B Cambrils és:

'Te boté', de Casper, Nio García, Darell, Nicky Jam, Bad Bunny i Ozuna
"Cançó que es repetia sovint al vestidor de l’equip mentre els jugadors es preparaven o tornaven d’entrenar i que posava el jugador Xavi Jaime que s’encarregava de la música"





Temporada tanquil·la en l'estrena a Tercera
Un article de Ferran Tuset / @TwitterAutor

El Reus B Cambrils ha finalitzat la seva primera temporada a Tercera en el 14è lloc i ho ha fet assolint la permanència de forma relativament tranquil·la. Faig un apunt de com s'ha arribat aquí: el FC Cambrils va néixer el 1960, ara fa 58 anys, encara que amb un nom diferent, el de Congregació Mariana. Aquest nou club substituïa el CF Marina, que va fer la seva darrera temporada el 1959/1960.

Quan faltaven dos mesos i mig per finalitzar la temporada 2014/2015 –el club militava a Segona Catalana-, el president Mingo Capafons convocava assemblea extraordinària i s'aprovava la filiació amb el CF Reus Deportiu. A més a més, es va aprovar l'absorció del FC Cambrils per part del CF Reus Deportiu la temporada 2016/2017.


Tot això es va fer per evitar la desaparició del FC Cambrils, al no poder fer front a les despeses que quedaven per finalitzar aquella temporada i que finalment aportaria el Reus Deportiu. D'aquesta manera el FC Cambrils salvava la categoria al pujar el Jesús i Maria a Primera Catalana.


La temporada següent, tot i que el club continuava amb el nom de FC Cambrils, va ser el Reus qui es va fer càrrec dels jugadors –solament van continuar sis de la temporada anterior- i de tota la part tècnica, incorporant com a entrenador a Lluís Albesa. L'equip va fer una temporada magnífica, assolint el liderat del grup durant tota la segona volta i acabant el campionat amb set punt d'avantatge sobre el segon. Tot això va fer que pugés automàticament a Primera Catalana, i a més jugués la Copa Catalunya.


La temporada 2016/2017 es feia efectiva l'absorció i ja jugava amb el nom de Reus B Cambrils a Primera Catalana, continuant Lluís Albesa com a entrenador. Una molt bona temporada i l'empat a casa amb el Balaguer en l'últim partit va fer que hagués de jugar la promoció contra el Sants, la qual guanyaria i amb això pujava a la Tercera Divisió. 


Quan es van fer els pactes, primer d'afiliació i després d'absorció ,per part dels dos clubs, el president del Reus, Xavi Llastarri, va pactar amb l'Ajuntament que el Reus B Cambrils continuaria jugant els seus partits a la ciutat de Cambrils; d'aquesta manera Cambrils, aquesta passada temporada, ha pogut veure per primera vegada futbol de Tercera Divisió, tot i que després s'ha demostrat que l'assistència de públic ha sigut menor del que s'esperava.



El Reus B Cambrils arrencava el curs de forma espectacular // CF Reus

El debut del Reus B Cambrils a la categoria, i repetint per tercera temporada consecutiva com a entrenador amb Lluís Albesa, va ser molt esperançador, amb dues victòries i dos empats, cosa que va fer que durant cinc setmanes –de la setena a l'onzena- ocupés zona de play-off. Això feia augurar alguna cosa més, però a la segona volta l'equip es va desinflar i com va dir en Beto Company –segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip a partir de la jornada 24 quan Lluís Albesa va marxar al cos tècnic del primer equip– "ni al principi érem tan bons ni després tan dolents".


La creu de la temporada del Reus B Cambrils han estat les lesions, ja que en cap partit de lliga els místers han pogut comptar amb la plantilla completa; si a les primeres setmanes del campionat els lesionats eren dos o tres jugadors, la cosa es va anar agreujant i fins al final del campionat els lesionats han estat entre cinc, sis o fins i tot set jugadors. A destacar Dome i Padilla, 20 i 19 setmanes lesionats respectivament, així com Miravent, Ernest Forgas i Gonzalo, també lesionats amb 17, 16 i 12 setmanes. De 26 jugadors de la plantilla, tan sols nou no han sofert cap lesió al llarg de la temporada.


Altres hàndicaps de l'equip han estat, com deia Beto Company, "els resultats més que no pas el joc. Hem tingut problemes sobretot per treure amb èxit els partits de casa, en part per les males condicions del terreny de joc". L’herba artificial del camp de futbol de Cambrils té una antiguitat de deu anys i en aquests moments s'està canviant per una de nova i més moderna. També comentava Company que "ser un filial també implica una complicació afegida: cada setmana hi ha diversos jugadors entrenant amb el primer equip, el que fa que ens costi una mica més preparar els partits. Però aquesta és la nostra fita, pujar jugadors al primer equip i preparar-los per jugar a l'elit, tal com ha passat amb el porter Sillero, que al febrer va passar a formar part del Reus de Segona Divisió".




dilluns, 28 de maig del 2018

Castelló i Santiago esperen els catalans de play-off

El Sant Andreu s'haurà de jugar l'accés a la final de la fase d'ascens a Segona B contra el Castellón, segon classificat del grup valencià. El Terrassa s'enfrontarà a un campió repescat: el Compostela, que va ser superat per l'Espanyol B

Celebrat el sorteig, aquests són els enfrontaments que afecten els equips catalans:

2a ELIMINATÒRIA
Castellón-Sant Andreu
Terrassa-Compostela

Anada: 2-3 de juny | Tornada: 9-10 de juny

El sorteig complet


Aquests són tots els creuaments d'aquesta fase d'ascens a Segona Divisió B (anada 2 i 3 de juny, tornada 9 i 10 de juny):

SEGONA ELIMINATÒRIA

Quarts .vs. Primers
Alcalá-Durango
Terrassa-Compostela
Salmantino-Mutilvera
Tarazona-Unionistas Salamanca

At.Sanluqueño-Mallorca B
Cirbonero-Yeclano

Tercers .vs.Primers
Egea-Tenerife B
Villalbés-At.Levante
Alavés B-Cádiz B

Tercers .vs. Segons
Plasencia-Portugalete
Ibiza-Eivissa-Getafe B
Orihuela-Ceuta
San Fernando-Borja
Náxara-Langreo
Socuéllamos-Cacereño


Segons .vs. Segons
Castellón-Sant Andreu

Escobedo-Villarobledo
Arandina-Almería B


Els rivals: quatre dades ràpides


SD Compostela (Galícia)
El rival del Terrassa és l'hereu d'un equip històric del futbol espanyol, amb presència fins a la Primera Divisió. El SD Compostela actual es va fundar l'any 2006 com a SD Campus Stellae després de la desaparició del club original de la ciutat de Santiago. El nou club va comprar els drets de la marca SD Compostela i va incorporar el nom de l'entitat desapareguda.  Des de llavors ha jugat 4 temporades a Segona Divsió B. El darrer cop, el curs 2015/2016. Els gallecs juguen a l'Estadio de San Lázaro, amb capacitat per a 13.000 persones. A la primera ronda, el Compostela no va superar la ronda dels campions i va caure contra l'Espanyol B (0-0 | 4-2).


CD Castellón (País Valencià)
El rival del Sant Andreu en la segona ronda del play-off d'ascens és un històric del futbol estatal. Fundat l'any 1922 els orelluts han jugat 11 temporades a Primera divisió i 41 a Segona, però els problemes econòmics de la darrera dècada els han tret de l'elit i han jugat els seus darrers anys entre Segona B i Tercera. De fet, els blanc-i-negres han jugat els darrers 7 cursos a Tercera i enllacen quatre promocions d'ascens consecutives sense assolir l'ascens. La temporada 2015/2016 queia eliminat en darrera ronda contra el Gavà. A la primera ronda, el Castellón va superar el Tropezón després d'empatar en l'anada però vèncer a Castàlia.

diumenge, 27 de maig del 2018

Resultats tornada 1R

L'Espanyol B puja a Segona B; Terrassa i Sant Andreu, a segona ronda; l'Hospi cau eliminat


  • El Granollers assoleix la permanència -definitiva- a Tercera: no hi haurà descensos no compensats

L'Espanyol B goleja i puja a Segona B // RCD Espanyol

Aquests són els resultats de la tornada de la primera tanda del play-off d'ascens a Segona B:

DISSABTE, 26 DE MAIG
PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
Náxara 3-0 L'Hospitalet (Sergio Tamayo, Miguel Martínez i Javi Martínez)

DIUMENGE, 27 DE MAIG
ELIMINATÒRIA DE CAMPIONS, TORNADA
Espanyol B 4-2 Compostela (Iago Indias, José L. Muñoz 'Joselu', Javi Puado i Cristo Chávez / Primo i Cardeñosa)

PRIMERA ELIMINATÒRIA, TORNADA
Mar Menor 0-2 Terrassa (Juan P. Amantini i Nils Puchades)
Sant Andreu 1-0 Antequera (Josu Rodríguez)


L'Hospi queia a Nájera i continuarà a Tercera // Cristian García

Possibles rivals del Terrassa a la 2a ronda. S'enfrontarà a un campió de grup repescat; anada a l'Olímpic, tornada a domicili. Candidats:
  • Compostela
  • Mallorca B
  • Mutilvera
  • Durango
  • Tenerife B
  • Yeclano Deportivo
  • Unionistas Salamanca
  • Cádiz B
  • At.Levante

Possibles rivals del Sant Andreu a la 2a ronda. S'enfrontarà a un tercer de grup o a un altre segon de grup. Si és contra un tercer, jugarà la tornada a casa. Si és contra un segon, se sortejarà el factor camp.- Candidats:
  • Segons
    • Getafe B
    • Almería B
    • Villarobledo
    • Portugalete
    • Langreo
    • Arandina
    • Castellón
    • Cacereño
    • Borja
    • Escobedo
    • Ceuta
  • Tercers:
    • Náxara
    • Plasencia
    • Alavés B
    • Ejea
    • San Fernando
    • Orihuela
    • Racing C. Villalbés
    • Socuéllamos
    • Ibiza-Eivissa