dimarts, 21 de juny de 2016

Fem balanç, capítol 16: Europa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 16 repassem el curs de l'Europa, que ha tancat el curs en tercer lloc per quarta temporada consecutiva, signant el que també ha estat el quart play-off consecutiu. Els graciencs acabaven la lliga amb 68 punts. Escriu sobre la temporada de l'Europa en Roger Matamoros, periodista que s'encarrega de cobrir l'actualitat del CE Europa a Barcelona Televisió.
L'onze de l'Europa en el darrer partit de play-off // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT


Nou projecte, objectiu complert
Un article de Roger Matamoros



Per l’Europa la temporada 15-16 no va començar a l’agost, sinó que només acabar la temporada 14-15, el club ja va haver de fer feina de valent. La marxa de Pedro Dólera després de sis anys a la banqueta escapulada va comportar un trencament en tota regla. A la directiva gracienca se li va girar feina, i en pocs dies va presentar el nou entrenador, l’Albert Poch. Els jugadors que van marxar o van ser descartats per Poch van ser un total  d’11, i les incorporacions en van ser 10, per tant, la revolució al vestidor va ser total.

Albert Poch ho tenia clar, i en la seva presentació ja ho va dir, l’equip havia de jugar el play-off i aconseguir l’ascens a Segona Divisió B. L’inici semblava prometedor, una bona pretemporada i un primer partit de lliga amb victòria, un 5 a 0 contra el Terrassa que donava bones sensacions a la parròquia gracienca. Però les coses es van torçar ràpidament.

L’equip va encadenar uns partits força irregulars i, en els següents 14 partits només va guanyar-ne 3, en va empatar 7 i en va perdre 5. Unes xifres nefastes que van enviar a la jornada 15 el conjunt escapulat a la dissetena posició amb només 16 punts. Durant aquest període, els jugadors no acabaven de trobar-se còmodes amb el sistema de joc i això va obligar a Albert Poch a introduir algunes variants tàctiques. L’equip va començar a jugar amb tres defenses i de mica en mica, les coses van millorar.

Després de caure al pou en perdre per 2 a 0 contra el Masnou va arribar el canvi de xip de l’Europa. Els del Nou Sardenya van començar a guanyar partits, alguns amb remuntada inclosa, però el més destacable és que no en perdien. L’Albert Poch va portar l’equip a acumular 20 jornades sense conèixer la derrota: 14 victòries i 6 empats. Això va catapultar l’Europa de la dissetena posició a la segona després de la jornada 35. Un fet sorprenent, però que demostra que un bon inici de temporada hauria donat grans opcions a l’Europa de lluitar pel títol i de complicar-li molt les coses al Prat.

En aquell moment els crits més escoltats a la graderia del Sardenya eren: “Força Europa!!!” i “L’any que ve a Segona B!!!” I així era a la jornada 37, quan després d’empatar contra el Santfeliuenc, l’equip de Poch arribava al seu primer objectiu, entrar en play-off. Pel club era una gran fita aconseguir el quart play-off consecutiu.

Cal destacar la feina feta pel nou entrenador i tot el seu cos tècnic i auxiliars, el Taka, el Juanjo, el Marc, el Gaizka, el Gerard, l’Andreu, el William i el Jesús, ja que en el seu primer any i amb un nou projecte van ser capaços d’aconseguir una fita molt complicada, situar l’equip entre els quatre primers i poder gaudir d’un any més d’opcions d’ascens.

Pel que fa al somiat ascens, el play-off ja va ser una altra història. Molta confiança en el club i en l’entorn que aquest era l’any, però les coses no van anar com tothom volia. El San Fernando CDI era un rival dels més complicats que podien tocar. L’avantatge respecte als altres tres anys era que la tornada es jugaria al Nou Sardenya. El San Fernando era un conjunt amb experiència a la Segona B i amb jugadors dedicats exclusivament al futbol. El partit d’anada en global va anar prou bé, 1 a 1, un gol a camp contrari que donava esperances, i encara més quan a les acaballes del partit l’Europa hauria pogut tornar amb derrota a Gràcia.

S’esperava un partit de tornada espectacular, un estil final de Copa Catalunya contra el Girona. Però no va ser el mateix. El camp no es va omplir del tot, i excepte un dels gols, la resta d’espectadors anaven a remolc, cosa que crec que des de la gespa els jugadors van notar. Pel que fa al partit, ben jugat per part dels d’Albert Poch, i només amb dos peròs. El primer gol del San Fernando, de corner, al segon pal, marcat com a l’anada per Ivan Bazán, amb el mateix error que a San Fernando. La segona qüestió, el segon gol rival. Una errada individual en el moment que l’equip estava tenint opcions de la victòria. Una llàstima. Malgrat això, els jugadors van lluitar i les opcions van ser-hi fins al darrer moment.

Només una petita apreciació, després de tants anys seguint l’equip gracienc, i des del meu humil pensament, crec que algunes coses haurien de canviar perquè aquest club aconsegueixi l’ascens tan desitjat. Tinc la sensació que en global el club no acaba de creure’s que hi ha opcions d’aconseguir-ho, i el dia que això canviï l’Europa serà de Segona B.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada