Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret. Comencem, òbviament, pels equips que ja han conclòs temporada i deixem per al final els que es troben immersos en el play-off o a l'espera de la resolució dels descensos no compensats.
Al capítol 2 repassem el curs del Vilassar de Mar, que ha acabat descendint a Primera Catalana després de no guanyar cap partit en la segona volta (aquest 2018). Els maresmencs han tancat la lliga cuers, amb 18 punts. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar el Pep Vidal, que presenta 'La Pròrroga' a Vilassar Ràdio, col·laborador en molts altres mitjans (com Radio Marca o 'L'Esportiu'), així com informador clau al món del futbol maresmenc, en especial del seu estimat CD Masnou.
 |
| L'últim onze inicial del Vilassar de Mar aquest curs // Àngel Garreta - CEEuropa.cat |
A cada 'Fem balanç', l'autor proposarà una cançó per resumir el curs de l'equip. Podria ser un exercici curiós llegir l'article amb la música de fons.
La cançó de Pep Vidal per resumir l'any del Vilassar de Mar és:
'Yesterday', de The Beatles
"No és percep el valor real d'una cosa fins que es perd"
Després de 27 temporades amb presència continuada a Segona Divisió B i Tercera Divisió, el descens de la Unió Esportiva Vilassar de Mar deixarà el Maresme sense representants a les categories estatals la temporada 2018/2019. Amb la crisi institucional que va transformar els horitzons del CE Mataró fa més d'una dècada, mantenir permanentment la comarca al futbol semiprofessional era pràcticament un miracle si depenia de la resta de clubs. Era una qüestió de temps, però les sensacions que havia deixat el Vilassar en l'espectacular segona volta de la temporada passada convidaven a pensar que, com a mínim, el seu descens no es produïria a curt termini.
Al Baix Maresme tradicionalment sempre s'ha patit molt per les permanències a la Tercera Divisió, però el projecte del Vilassar amb Manel Moya semblava estar més preparat que mai per consolidar-se a la categoria. Amb Vevi Ramon de president i Moya a la banqueta, l'equip havia encarrilat dues temporades exitoses amb la consecució del campionat de Primera Catalana i una històrica desena posició el curs passat. El binomi semblava disposat a superar el sostre històric del club, però enguany res els ha sortit com esperaven.
Les baixes d'alguns dels referents del curs passat com Peque, Blanchart, Pau Senent o Roberto Camacho, unit al decebedor rendiment de les incorporacions que les havien de suplir, no han permès al tècnic acabar de trobar mai la fórmula per ser competitius. Els canvis de disposició tàctica, a l'onze i fins i tot a la plantilla, han estat constants al llarg de la temporada però no han provocat cap efecte i les esperances de salvació han estat escasses. Només la feblesa dels rivals, especialment del Gavà i el Palamós, van mantenir viu fins a la primavera un equip que, amb aquestes puntuacions, hauria perdut la categoria abans en qualsevol de les darreres temporades.
L'inici de temporada va ser nefast, sumant tan sols 3 dels primers 27 punts en joc amb una més que alarmant falta de gol (3 en les primeres 12 jornades). No obstant, entre novembre i desembre una ratxa de quatre partits sense perdre i la victòria al Nou Sardenya van retornar la calma. El precedent del curs anterior, en el qual els vilassarencs també havien acabat la primera volta en descens, i la bona ratxa de final d'any eren esperançadors.
Només va ser un miratge. Després de Nadal, just quan millor estaven els blanc-i-vermells i
quan més dubtes tenien els rivals directes, va arribar la pitjor ratxa de la temporada. Vuit
derrotes consecutives al principi de la segona volta van enterrar qualsevol esperança. La desfeta de l'11 de març per la mínima contra el Granollers a casa, on la Unió només ha estat capaç de guanyar un partit en tota la temporada, ja el va deixar virtualment a Primera Catalana.
El descens matemàtic no va arribar fins un mes més tard, el dia en què el Vilafranca es va
imposar per 0-4 al Xevi Ramon, però des de dins i des de fora el vestidor ja es donava pràcticament per fet. En l'últim tram de competició, sense la pressió de la classificació, alguns dels joves jugadors com Pep Mateu o Éric Jiménez han ofert la seva millor versió i han demostrat una vàlua que ha acabat sent una de les poques bones notícies de la temporada.
El fracàs esportiu és evident però el descens no és ni molt menys un daltabaix econòmic ni
social per a un Vilassar de Mar que seguirà sent la pròxima el gran referent del futbol maresmenc. Del projecte en el qual ja treballa la directiva de cara al pròxim curs, només sabem dues coses: que totes les opcions de tornar a tenir presència maresmenca a curt termini a Tercera Divisió dependran d'ell i que Manel Moya no hi serà.
Al Baix Maresme tradicionalment sempre s'ha patit molt per les permanències a la Tercera Divisió, però el projecte del Vilassar amb Manel Moya semblava estar més preparat que mai per consolidar-se a la categoria. Amb Vevi Ramon de president i Moya a la banqueta, l'equip havia encarrilat dues temporades exitoses amb la consecució del campionat de Primera Catalana i una històrica desena posició el curs passat. El binomi semblava disposat a superar el sostre històric del club, però enguany res els ha sortit com esperaven.
Les baixes d'alguns dels referents del curs passat com Peque, Blanchart, Pau Senent o Roberto Camacho, unit al decebedor rendiment de les incorporacions que les havien de suplir, no han permès al tècnic acabar de trobar mai la fórmula per ser competitius. Els canvis de disposició tàctica, a l'onze i fins i tot a la plantilla, han estat constants al llarg de la temporada però no han provocat cap efecte i les esperances de salvació han estat escasses. Només la feblesa dels rivals, especialment del Gavà i el Palamós, van mantenir viu fins a la primavera un equip que, amb aquestes puntuacions, hauria perdut la categoria abans en qualsevol de les darreres temporades.
L'inici de temporada va ser nefast, sumant tan sols 3 dels primers 27 punts en joc amb una més que alarmant falta de gol (3 en les primeres 12 jornades). No obstant, entre novembre i desembre una ratxa de quatre partits sense perdre i la victòria al Nou Sardenya van retornar la calma. El precedent del curs anterior, en el qual els vilassarencs també havien acabat la primera volta en descens, i la bona ratxa de final d'any eren esperançadors.
 |
| El Vilassar de Mar ha estat tota la temporada en descens // Reus B Cambrils |
Només va ser un miratge. Després de Nadal, just quan millor estaven els blanc-i-vermells i
quan més dubtes tenien els rivals directes, va arribar la pitjor ratxa de la temporada. Vuit
derrotes consecutives al principi de la segona volta van enterrar qualsevol esperança. La desfeta de l'11 de març per la mínima contra el Granollers a casa, on la Unió només ha estat capaç de guanyar un partit en tota la temporada, ja el va deixar virtualment a Primera Catalana.
El descens matemàtic no va arribar fins un mes més tard, el dia en què el Vilafranca es va
imposar per 0-4 al Xevi Ramon, però des de dins i des de fora el vestidor ja es donava pràcticament per fet. En l'últim tram de competició, sense la pressió de la classificació, alguns dels joves jugadors com Pep Mateu o Éric Jiménez han ofert la seva millor versió i han demostrat una vàlua que ha acabat sent una de les poques bones notícies de la temporada.
El fracàs esportiu és evident però el descens no és ni molt menys un daltabaix econòmic ni
social per a un Vilassar de Mar que seguirà sent la pròxima el gran referent del futbol maresmenc. Del projecte en el qual ja treballa la directiva de cara al pròxim curs, només sabem dues coses: que totes les opcions de tornar a tenir presència maresmenca a curt termini a Tercera Divisió dependran d'ell i que Manel Moya no hi serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada