Idees de la 13a jornada

La situació a les places de play-off s'apreta (quatre equips separats per un punt), però els aspirants són menys. Si aquesta jornada nou equips podien acabar entre els quatre primers, per a la setmana que ve només poden ser cinc, o sigui, els quatre que ara ocupen places preferents i un alumne avantatjat, el Manlleu. En aquesta tretzena jornada sobresurten dos equips, Prat i Terrassa, però ha estat una setmana per elogiar-ne tres més: Manlleu, Vilanova i, sobretot, un sublim Olot.

Aquestes són les idees de la tretzena jornada: 

• Un líder terrenal. L'Espanyol B es va veure sorprès, des del minut 1, per la Unió Esportiva Olot. El líder segueix imbatut, però en els empats queha cedit  i en algun triomf (Pobla Mafumet, per exemple) ha patit, sobretot, quan li han ofegat el joc al mig del camp, com va passar ahir. La parella de migcentres de l'Olot, Granell-Abel Solé es van imposar amb força i toc als virtuosíssims Darder i Cristian Gómez, que no es van sentir còmodes a la medul·lar.

• Dos aspirants llançats. El Prat, amb sis triomfs consecutius i uns números a domicili que espanten (18 punts de 21 possibles), segueix aguantant el ritme, apreta el líder i no li roba la primera plaça per 3 gols de diferència. Els d'Agustín Vacas són, potser, l'equip en millor forma en aquest moment; el Terrassa segueix amb una potència golejadora descomunal, i treia endavant un complicat partit a Sant Boi. El resultat: coliderat, i la setmana vinent els perseguidors juguen a casa i l'Espanyol B, a domicili.

• Xavi Molist. En dues jornades, en 180 minuts, 6 gols. Dos hattricks que, a més, han estat vitals per superar Manlleu i Santboià, equips que havien marcat 3 i 2 gols, respectivament, al Terrassa. Després d'arribar a jugar de migcentre en diversos partits de la temporada passada, Molist ha tornat al seu hàbitat natural i allà, en punta, ha estat letal per als rivals. Quantitat i qualitat, i si no, mireu el resum del Santboià-Terrassa i en parlem.

• Segueix la muralla. La Pobla Mafumet segueix sent l'aspirant silenciós. No és colíder, però només és un punt per darrere. No protagonitza golejades, però al darrere és més que fiable. El compte de minuts d'imbatibilitat creix i creix. Ja són 778 minuts per a l'equip i 720, vuit partuts sencers, per al porter Sergio López.

• La 'cinquena via'. El Manlleu segueix fort a Osona, es desfeia del Balaguer apel·lant als seus referents atacants (llevat de Fortet) i és més a prop que mai d'un play-off que encara no ha tastat enguany. Ara li arriba una bona prova de foc, la visita al Municipal d'Olot.

• Cornellà i Europa es refreden. Els dos "quasi aspirants" dels que hem anat parlant les últimes setmanes no aconseguien resultats positius, i les places preferents s'escapen. El Cornellà empatava i els graciencs perdien. Encara queden moltes setmanes, però el ritme dels favorits és molt alt i ningú es pot despistar un parell de jornades.

• Un majúscul Olot. Ahir vaig retransmetre per primer cop aquest curs un partit de Tercera, l'Espanyol B-Olot. Mirant les xifres, i veient els resums que rebem a l'XTVL de l'Olot, la conclusió senzilla era pensar que, lluny de la Garrotxa l'equip sortia "menys valent". Que al davant es trobés amb el líder imbatut podia convidar encara més a seguir aquesta tesi. Però els 90 minuts dels de Nitus Santos a Sant Adrià em van sorprendre molt gratament. Des del segon u van ser valents, van apostar per un joc vertical combinat amb un domini complet i precís del mig del camp i, a més, van renunciar, amb l'empat a u, a perdre temps, un detall que honora, i molt, a qualsevol equip que visita un líder. Santos va plantejar un onze amb dos laterals esquerre, Hostench i Edile, que van ser la clau ofensiva del partit. Hostench, d'interior, va estirar l'equip i va fer molt de mal a la banda de Blázquez; i Edile va marcar un GOLÀS que donava un punt d'or. La resta de jugadors olotins va fer la seva funció: el porter Aleix va aparèixer en dues ocasions clau; Serra va liderar la defensa, quelcom que no sorprén; Granell-Solé van estar impecables, Francolí va assumir la pilota aturada, Sala va fer un excel·lent paper de boia, de davanter "far", i l'entrada d'Arimany va estirar l'equip quan les cames començaven a pesar. Excel·lent partit de l'Olot, sense que l'Espanyol B fes una mala actuació, que encara té més mèrit.

• Renaixements a la Bòbila. El Gavà sumava el segon triomf consecutiu a casa i té la quarta plaça més a prop que el descens. Unzué va ser l'home del partit, amb dos gols, i Poch veu com l'equip respon un cop superats els dubtes per les desfetes contra Manlleu i Santboià.

• La resposta. El Vilanova afrontava una cita clau, el primer partit després de la primera victòria, i la superava. En un duel directíssim els vilanovins es desfeien de l'Amposta, se situen tercers per la cua i, el més important, amb la salvació un punt per sobre. Ara viatjaran a Rubí amb l'ànim i la moral pels núvols, tot és possible de nou.

• Pluja. la pluja va ser la protagonista de molts dels partits de la jornada. tant, que aquesta tretzena cita del campionat només compta amb 9 partits. El Castelldefels-Vic, ajornat, fa que no poguem completar el balanç de la jornada.