Idees de la 16a jornada

Després de viure el cap de setmana amb menys gols des de l'inici de la temporada (16) el protagonisme ha anat a parar a diversos noms propis que personalitzen els punts forts d'aquesta setzena jornada. Tres dels noms són de jugadors que debutaven en lliga, o havien debutat fa una setmana.

• Josep Becerra o el final de la imbatibilitat. El gol del davanter de l'Amposta enfonsava per primer cop enguany l'Espanyol B. Una derrota que aparta el filial blanc-i-blau del liderat però que no l'enterra, el deixa a un sol punt del calaix més alt. El gol, a més de les conseqüències a la part alta, en té a la part baixa, en què els del Montsià igualen els punts del Masnou, penúltim, i sumen un triomf de nou que els ajudarà a recuperar l'ànim.

 

• Ñoño Vélez o o l'ascendència d'un nou líder. El golàs de Vélez significava l'empat a Vic i ha acabat convertint-se en el gol del liderat. Una diana que premia la feina silenciosa feta fins ara per la Pobla Mafumet, equip que, marcant pocs gols i encaixant-ne encara menys ha acabat arribant al capdavant de la taula, per primer cop enguany. Els tarragonins no eren líders des de la jornada 13 del curs passat. És el tercer líder d'aquesta temporada. L'Espanyol B hi ha estat 13 jornades; el Terrassa hi ha estat dues, i la Pobla s'estrena ara.

• Dani Erencia o la resistència contra les adversitats. El gol del defensa del Terrassa al minut 95 significava molt més que tres punts. Servia per retallar dos punts al liderat, per empatar a la segona plaça amb Prat i Espanyol B i, sobretot, per demostrar a l'equip que, malgrat les adversitats (les moltes lesions, la dificultatde fitxar) els egarencs segueixen a dalt. Són l'únic equip, amb l'Espanyol B, que ha estat les 16 jornades entre els quatre primers.

• Álex Ródenas o l'arribada providencial. El nou porter del Vilafranca (hi arribava després de la marxa de Tato Burgada) debutava salvant l'equip contra el Manlleu. Reyes posava el gol i Ródenas, les aturades, que donaven tres punts a l'equip que mai empata, un triomf que l'iguala a la cinquena plaça amb els manlleuencs. El possible retorn dels pendesencs, o l'arribada del Manlleu, al play-off haurà d'esperar, com a mñinim, fins la jornada 18 ja que ara la quarta plaça és quatre punts per sobre.

 

• Carles Montoro o l'atreviment del nouvingut. El Rubí és, ara per ara, l'equip revelació, sobretot per les brillants actuacions que completa a Can Rosés. Ahir derrotava la Grama remuntant el gol inicial de Luque. Parlant amb Jordi Mestres, que cobreix el conjunt vallesà per a lajornada.cat, comentava que a Rubí es comença a parlar, sense que soni estrident, de la possibilitat de ser al play-off. Amb l'exemple del muntanyesa recent, ningú s'atrevirà a negar-ho, però, potser, el mèrit vallesà és tot el que s'està fent, i molt bé, i pensar a llarg termini no és el camí. L'atreviment de l'equip queda reflectit en els gols, cada cop més habitual, de Carles Montoro, un dels exponents del poder atacant d'un equip que sembla no tenir por a res. Els partits contra Espanyol B i Manlleu, deia Jordi Mestres, marcaran la pauta.

• Manel Sala o el retorn al camí del triomf. Una de les principals referències atacants de l'Olot, Manel Sala, marcava, i de nou, ho feia per partida doble, en el triomf garrotxí contra el Gavà. Una victòria que recupera les bones sensacions dels de Nitus Santos, i sobretot a casa, on torna a ser el millor equip de la categoria (amb Terrassa i Pobla), i que guanya després de tres partits sense fer-ho.

 

• Mario León o l'estrena immillorable. Adrià Carrasquilla estava sent un dels homes (sinó "l'home") més destacats del Vilanova en aquesta arrencada. Ahir Alcolea donava l'alternativa a Mario León, que encara no havia debutat enguany (sanció i lesió). El partit de León al Prat va ser, pràcticament, exemplar. Va impedir el gol de Roger Matamala en quatre intervencions, i va estar molt lluït en dues rematades de Fernando i Jaime. El xut de falta del mateix Jaime, que es va estavellar al travesser a l'última jugada del duel hagués pogut trencar amb la bona feina del porter, de qui hi havia ganes de retrobar als camps de la nostra Tercera.

• Carles Cano o la recuperació pausada. L'arribada del jugador al Santboià, i el fet que gaudís de la millor ocasió a l'empat a zero entre Muntanyesa i Santboià, serveix per reflectir la lenta recuperació del conjunt de Sant Boi (5 punts dels últims 9 possibles). Quatre punts els separen del descens. Caldrà fer un cop d'efecte tard o d'hora, però fins ara l'equip es va recuperant a poc a poc, punt a punt.