Xavi Ginard va arribar a l'Olot amb la temporada iniciada per tancar el debat a la porteria garrotxina. La seva actuació durant 28 jornades sota pals ha estat, en part, culpable del campionat de Lliga. En el duel d'anada de l'eliminatòria de campions va aconseguir mantenir el marcador olotí a zero, una fita que espera repetir aquest diumenge. En el que podria ser l'últim partit abans de tornar a Segona B.
 |
| Ginard s'ha estrenat enguany al grup cinquè de Tercera // Tercera.cat |
Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez
Amb quines sensacions estàs afrontant aquesta setmana decisiva? Tant tu com el col·lectiu, pocs dies abans del partit de tornada.
És el partit que estàs esperant durant tota la temporada. Treballes durant tot l'any perquè arribin aquests dies. En tenia moltes ganes, i ara venint cap aquí, parlava amb un company i li deia que aquests dies passen molt a poc a poc. Vols que arribi diumenge, que arribi, que arribi... Has d'entrenar, però si pogués jugar ja, jo ja ho faria.
Arribats a aquest punt, que és a un pas d'aconseguir l'objectiu, notes el vestidor al punt màxim de pressió o és una cosa que heu anat duent bé durant la temporada?
No sé si dir pressió o tensió, no ho sé. Però la manera d'entrenar no és la mateixa ara que durant la temporada. Ara estan absolutament tots els jugadors enxufats, motivats i amb ganes de jugar.
L'Olot et presenta a finals de setembre, amb la lliga ja començada. Com trobes el vestidor quan arribes? Com és la teva integració?
Arribo amb set o vuit jornades, l'equip anava segon... I quan feia una setmana que era aquí el míster em va fer una pregunta: "Què trobes, aquí? Què en penses?". I li vaig dir que, després d'una setmana de treball, la sensació és que hi havia un bon grup. I ara estem a final de temporada i segueixo pensant el mateix. Tenim més bon grup que individualitats jugador per jugador. El que ens fa fort és el grup.
Com va ser una mica l'arribada? Hi havia un debat a la porteria entre August i Quintanas. En aquest sentit com va ser la teva arribada?
Jo estava aturat. Venia de Grècia, decebut pel que havia viscut futbolísticament i econòmicament parlant. Estava gairebé per retirar-me, treballant. I sí, tenia intenció de tornar a jugar però si no sortia res, no hagués jugat més a futbol. Estava a Preferent a Mallorca i un company meu va contactar amb en Sergi Raset [director esportiu i secretari tècnic del club]. Ells necessitaven un porter i jo volia seguir jugant i vaig tenir la sort de poder venir aquí.
L'equip estava bé, anaven segons i havien tingut només una derrota, contra el Santfeliuenc, i vaig arribar justament contra la Pobla de Mafumet, que també vam perdre, però l'equip estava bé. Jo veia un bon grup.
Com recordes la teva estrena amb l'Olot?
El meu primer partit va ser a casa, contra el Cerdanyola. Vam guanyar 2-1 i va ser un partit difícil perquè el Cerdanyola és un equip molt lluitador, un equip amb Elhadji al davant... que posa les coses molt difícils a tots els porters. Pilotes aèries... un partit molt difícil, però que vam guanyar.
 |
| El porter va tornar a respirar futbol gràcies al contacte amb Olot // Tercera.cat |
Les dues derrotes seguides, contra Terrassa i Sant Andreu, des de fora feia pensar que potser podria afectar l'equip i el lideratge. Com ho vas viure tu?
Nosaltres ens havíem guanyat un marge molt gran respecte el segon, que era el Peralada, havent estat 21 jornades seguides sense perdre, que són moltes. Moltíssimes. Crec que mai en la meva vida he estat 21 jornades seguides... I sabíem que tard o d'hora arribaria la derrota. Va ser contra el Terrassa i, és clar, després teníem a casa un altre partit molt difícil que és el Sant Andreu. La putada va ser que anàvem guanyant 2-0 i, vulguis o no, a casa, guanyant així, no has perdut un partit en tota la temporada... Però bé, ja n'hem parlat al vestidor. Som un equip que sabem rebre i aixecar-nos. Un equip on perds dos partits seguits després de tant temps sense perdre i t'aixeques i segueixes endavant.
Al marge del que suposa una derrota, creus que va ser positiu per l'equip perdre d'aquesta manera contra el Sant Andreu?
Sempre s'ha d'agafar la part positiva de les derrotes. Està clar que si agafes les parts positives n'aprens; si mires el cantó negatiu, et costa aixecar-te. Hem intentat evitar repetir els errors d'aquell dia, sobretot en estratègia. Només dúiem dos gols en contra en estratègia i van ser cops durs que hem intentat evitar un altre cop.
D'ençà que debutes en la J9 fins la J36, jugues 28 partits. Quines són les claus d'aquesta estabilitat? I com ha estat la convivència amb Quintanas, un porter que no ha tingut tants minuts però que també ha deixat bones sensacions.
L'estabilitat és una mica entre tu i el míster. Depèn de les teves actuacions i depèn de la confiança que tingui el míster cap a tu. Jo crec que he estat 28 jornades en què he estat bastant bé. He tingut errades, per descomptat. Pels porters, com menys en tinguis millors, però una temporada és molt llarga. He tingut dues errades importants, però a part d'això hem estat bé amb l'equip i la defensa sobretot.
La convivència amb en Quintanas, li dic a tothom, i no és per quedar bé perquè sigui el meu company ara mateix. És el primer cop que em trobo amb un company en què hi hagi tan bona relació entre porter titular i reserva. A mi em toca, per sort, ser el titular i a ell no jugar tant, però és difícil trobar aquesta relació que ajuda molt a l'equip.
Què té d'especial la relació amb Quintanas respecte la que has tingut amb d'altres companys?
Hi ha hagut altres anys en què m'he trobat de jo jugar i el meu company fer el possible per desestabilitzar. Anar a parlar amb el míster per que això i allò tal... desestabilitzar és la paraula. Intentar que tu no estiguis bé... I això no és bo per l'equip. No estàs afavorint l'equip. Si tu t'ho mereixes, si el míster ho creu, jugaràs. Siguis més bo, pitjor, el que siguis. I en Quintanas m'ha respectat moltíssim quan he jugat. Quan ho he fet bé i quan ho he fet malament també. Quina queixa en pots tenir? El més important és que ell segueixi treballant, perquè així em manté a mi en alerta. La competència sana a mi em fa estar atent. Si jo estigués relaxat perquè sé que jugaré, tampoc no seria bo. Al final, això em faria cometre més errades.
Parlant d'errades, i tirant del tòpic que els porters sou especials, el treball psicològic que ha de fer un porter quan comet errades és molt diferent del que ha de fer un davanter quan falla gols i també comet errades?
I tant que és diferent! El davanter fallaré una ocasió i potser en cinc minuts en té una altra i fa gol. O tindrà una altra i tornarà a fallar, i en tindrà una altra i una altra. Jo si faig una errada, estem parlant d'un gol. Un 99% és un gol. A mi em passava molt de Juvenil. Quan era al Barça, una errada significava sortir del partit. M'imagino que els haurà passat a molts altres porters, però una errada i ja podia demanar el canvi perquè ja no servia per estar de porter. I d'això, amb els anys, n'he après, i t'has d'aixecar. L'errada ha passat i el partit segueix.
Primer amb el Sabadell i després amb l'Atlètic Balears, vas encadenar temporades a Segona B. Suposo que el teu objectiu és poder tornar a competir-hi.
Sí, és clar. Ja m'agradaria! I si és amb l'Olot millor. Van ser tres anys amb l'Atlètic i una amb el Sabadell en què vaig gaudir molt i, és clar que sí, és un objectiu.
El nivell del grup català de Tercera t'ha semblat prou competitiu?
Home, i tant! No hi havia estat mai, aquí. Sempre que he estat a Tercera ha estat al grup balear, però no pots comparar. Potser sí que hi ha quatre, cinc equips que són comparables. Però la resta no és tan competitiva com aquí.
 |
| Quintanas s'ha guanyat, aquest curs, l'estima del grup i de la ciutat // Tercera.cat |
Parlem ara una mica del club. En els últims anys ha patit un creixement molt important, s'ha tornat un club especial. No sé si ho vas notar des del primer moment.
Quan havia de fitxar per l'Olot em vaig aconsellar per saber on anava. Ja hi havia vingut a jugar i, per cert, vaig perdre. Però em vaig aconsellar. Vaig trucar el meu company, en Jorge Rojas, de l'Europa, que havia estat aquí uns anys i havíem coincidit a l'Atlètic Balears, i només tenia paraules bones cap a l'Olot. M'ho va posar molt fàcil. I quan vaig arribar vaig veure que tot el que havia dit era cert. Club molt familiar, molt proper, amb moltes relacions properes. Hi he estat molt a gust i no hi pot haver cap queixa i sobretot pels resultats que han acompanyat.
Vius aquí a Olot?
Sí, visc aquí.
I com és la relació amb la gent?
És especial. La gent et coneix, et para, et fa comentaris. I és un club molt familiar en una ciutat ni gran ni petita que viu molt el futbol.
Creus que aquest entorn converteix el club en una màquina per aconseguir ascensos d'una forma més fàcil que a d'altres bandes, potser? Independentment del que passa sobre la gespa. Parlant exclusivament de l'entorn.
Ja no hi ha tantes ciutats o pobles que visquin el futbol. I trobar-ne una que, a Tercera Divisió, hi posi més de 1.000 persones ajuda. Vas al camp de l'Europa, al del Terrassa, que té un estadi enorme, i la ciutat és enorme, i quanta gent hi va? Estem parlant d'una ciutat... és que quants habitants hi ha a Terrassa? Quants som a Olot?
A Terrassa ronden les 200.000, a Olot les 30.000.
Veus? Estem parlant d'una ciutat com les d'abans. Veies camps de Tercera Divisió, plens, a tope. Donava gust. És clar que això a Olot ho posa més fàcil!
Tornant al terreny esportiu i, ara sí, centrats en el play-off. Què hem d'esperar de l'Sporting B? Vau treure un bon resultat a l'anada, us val no perdre...
No podem especular. No podem sortir a defensar, ni pensar que ja hem guanyat l'eliminatòria, ni que un empat ens val. No. Sé que no especularem i sortirem a pel partit i que l'Sporting farà el mateix. L'Sporting crec que farà el mateix. Els filials guanyin o perdin faran el mateix. Aniran a pel partit des del minut 1 i, si nosaltres resistim i fem el nostre partit com vam fer a Gijón, tenim molt guanyat.
Hi ha alguna cosa de l'Sporting que us faci estar especialment en alerta?
És un primer de grup, els seus davanters són bons, els jugadors de mig camp... És que són bons! L'altre dia ens van posar una mica entre les cordes i a la primera part van tenir més el control que nosaltres. Però en el futbol hi juguen molts factors i nosaltres vam fer el nostre partit i si diumenge ho afrontem bé podem guanyar.
Els últims cinc minuts de partit van ser especialment intensos per l'Sporting, buscant l'empat a la desesperada. Us espereu un partit com aquells cinc minuts?
Jo no crec que vagi des del minut 1 a saco, d'aquesta manera. Saben que si ho fan potser s'equivoquen perquè el desgast serà molt gran, però ja ens van avisar. Els seus primers 20, 30 minuts són molt forts. Suposo que si passen els minuts i no han marcat s'aniran desesperant una mica, nosaltres hem de tenir paciència... I com diumenge passat, la nostra l'hem d'enxufar.
Òbviament, signaries una actuació personal com la de diumenge.
I tant! Porteria a zero. Si fem porteria a zero, serem equip de Segona B.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada