dijous, 25 de maig del 2017

Hèctor Simón: "A Olot pots treballar tranquil"

Hèctor Simón és una de les peces fonamentals de l'Olot 2016/2017. Una figura sense la qual no es pot entendre l'èxit garrotxí en el seu retorn a Tercera Divisió. El migcampista, amb domicili a Figueres, ha baixat de Segona B per primer cop en tota la seva carrera amb l'únic objectiu de tornar-hi. L'Olot podria fer-ho aquest diumenge i, en clau de play-off, repassem la temporada de Simón a la Garrotxa.
Hèctor Simón ha sumat 36 titularitats en Lliga // Tercera.cat
Una entrevista de Carles Garcia i Roger Sánchez

Ens trobem amb Hèctor Simón en un escenari tranquil, gairebé silenciós i només transitat pels clients del restaurant que té el Municipal d'Olot per jardí. Una postal que no té res a veure amb la que es viurà diumenge, amb l'estadi, segur, ple de gom a gom, esperant una fita històrica: l'ascens de l'Olot a Segona B.

Com estàs tu i com està el vestidor a dies d’una cita que pot ser històrica?
Molt bé. Estem amb molta il·lusió. L’equip acaba molt bé a la lliga i al vestuari hi ha molt bon ambient i estem amb moltes ganes de diumenge, però amb els peus a terra després del resultat de l’últim diumenge. Però moltes ganes, això sí. Amb il·lusió, però amb tranquil·litat. Vivint la setmana amb tranquil·litat.

És el primer cop a la teva carrera que jugues per sota de Segona B. Què et motiva a continuar a l’Olot en el projecte a Tercera?
Sóc de la zona, visc a Figueres, i ja ens havíem instal·lat aquí. A més, els dos anys anteriors a Olot hi havia estat molt a gust. L’estabilitat i els valors del club, amb la seva ambició, fan que no em plantegi marxar i que no em surti a compte marxar, no sé, a l’Hospitalet, Badalona, a qualsevol altre equip de Segona B, i apostar més per la continuïtat. Aquí són gent molt seriosa, molt implicada amb el club, l’afició, el camp, tot una mica en general. Sí que l’any passat va ser un any complicat amb el descens i la gent va acabar molt fotuda, però també ha estat fàcil, entre cometes, tornar a enganxar la gent. Això és una cosa especial que em va fer quedar-me aquí.

Dius que és fàcil enganxar la gent. Què té aquest club, o aquesta ciutat, per fer que s’hi enganxin tant?
Ve una mica de la tradició. A Olot la gent sempre ha tingut tirada a viure el futbol i, a més, en els últims anys la junta hi està més al darrere i fan equips més competitius a Tercera i, fins i tot, aconseguint ascensos a Segona B. I tampoc no es creuen de braços aquí, no descarten pujar alguna vegada a Segona Divisió. Això fa que, dia a dia, es facin petites coses per aconseguir-ho i hi ha una ambició i una manera de treballar el dia a dia regular que, tant si l’equip va bé com malament, el treball és constant i equilibrat. No va en funció dels resultats, tot i que sempre és millor guanyar. I l’afició sempre és allà, sempre són més de 1.000 i quan les coses van bé ho notes de seguida. La gent hi és i organitzen coses. Hi ha ambient de futbol i s’hi viu molt bé.

Tu que ets de la zona, creus que l’Olot està començant a ser, o pot arribar a ser, un nou gegant gironí?
En pocs anys ha fet un salt important. Amb tota aquesta estructura i la gent al darrera té una part feta. Ara cal una mica de sort, pujar a Segona B i seguir fent les coses bé, encertar en les decisions... Després ja la sort t’acompanya, o no ho fa, però l’estructura i la massa social hi és.
Simón ha connectat plenament amb l'Olot i la seva afició // Tercera.cat
Això no us ha afegit un punt de pressió durant l’any? Potser no tant per guanyar la Lliga, però sí per fer el play-off i ascendir.
No, la veritat és que no hem sentit pressió. El club no els posa aquesta pressió als jugadors. Ni l’any passat que vam anar malament no va ser un club de tirar-te les coses a la cara, ni aquest any que va bé... Ja us dic, hi ha un equilibri. Pots treballar tranquil. Sí que està clar que l’objectiu era el play-off, però des de bon principi érem allà dalt i l’equip ha respost. L’entrenador ha sabut gestionar molt bé el vestidor i hem fet una bona barreja de veterans amb gent jove i tot això ha fet una bona barreja per tenir uns bons resultats i la pressió no s’ha sentit. Sí que hem passat mals moments, però aquest equip s’ha aixecat sempre. Després de perdre dos partits seguits ens hem posat a treballar, no hem deixat mai d’entrenar i segur que hem estat els que més hem entrenat de tota la lliga. Hi ha hagut una feina al darrere, mai hem deixat de treballar el dia a dia i al final hem aconseguit els resultats.
Tu que ets dels més experimentats, has notat que el teu rol era també el de transmetre aquesta experiència als jugadors que potser no estan tan bregats en el que és la part alta de la classificació?
El rol va amb la persona. Aquí hi tenim veterans, o gent més experimentada, com en Jose, en Roger, l’Abel, l’Uri o jo mateix. Però som d’una manera que no som veterans com els d’abans. Abans eren més cabrons, i nosaltres estem més per ajudar. Tots hem estat joves i tenim uns valors de treballar dia a dia i ser humils que crec que als joves els ha fet sentir bé. Aquesta barreja ha estat una de les claus que el vestidor hagi funcionat, a banda que tant entrenador com equip hem fet la nostra feina.

Als 33 anys, estàs completant la teva temporada més golejadora, 9 dianes fins ara. Mai n'havies marcat tants, òbviament no és la teva feina principal. A què és degut aquest augment del registre golejador?
La veritat és que m'he trobat molt bé durant l'any, he tingut molta regularitat, també físicament. I el míster també m'ha donat tota la confiança des del principi. S'han ajuntat una sèrie de condicionants que han fet que comencés marcant algun gol, i que ara a l'últim mes de competició hagi agafat més confiança i quan la pilota entra, ho proves més. També he jugat algun cop de mitja punta en aquest tram final. La veritat es que m'estic trobant bé, amb confiança. És tot en general, no hi ha res en especial, potser sí el fet de jugar més avançat, dona més llibertat i més arribada. Però jugo allà perquè l'entrenador em veu en el dia a dia i em veu amb confiança, no és casual. Hi ha un treball darrere. M'he deixat anar, em sento bé, estimat per la gent i pel mateix club. M'ha ajudat tot plegat a fer una bona xifra golejadora, que està molt bé, em fa sentir bé, content, i a veure si diumenge ho rematem.

A més entre els nou gols n'hi ha de molt especials: doblet al partit del Castelldefels, el dia que us proclameu campions; gol contra el Palamós, que us dona l'accés al play-off... i marques un dels gols que dona una imatge molt icònica del que ha estat la temporada: l'empat contra el Peralada, de penal a l'estil Panenka, un gol molt celebrat amb la grada. Amb quin et quedes?
Potser els dos últims, contra el Castelldefels, amb l'ambient al camp, el fet de guanyar la lliga, potser són els més recordats. Que a més et fan acabar la temporada amb un nivell de confiança encara més alt de cara al play-off. Per la gent, pel camp ple, pel títol de lliga, la festa posterior... em quedaria amb aquests dos.

El jugador, situat al punt exacte des d'on va fer el gol que classificava l'Olot pel 'play-off' // Tercera.cat
Parles d'estar amb molta confiança aquest any, i revisant les teves dades, has tingut 36 titularitats aquest any en lliga, sobre 38 partits. Aquestes titularitats et donen la confiança o la confiança et dona les titularitats?
No, la confiança me la dona el treball del dia a dia. Durant molt de temps has anat fent, però al final aquesta temporada començo jugant, també perquè em quedava per ser una peça clau a l'equip. Però no per ser l'Hèctor em relaxo i ja jugaré segur, no. El treball diari, entrenar-me fort cada dia, cuidar-me fora del camp, fer coses en el dia a dia per al final aconseguir uns objectius: gaudir jugant a futbol, que l'equip estigui a dalt o poder pujar a Segona B. Si els assolim, aquests objectius me'ls dona la feina del dia a dia. Això em porta a la titularitat, i un cop ets allà vas augmentant el nivell i la confiança.

Parlem de diumenge: en teniu prou amb no perdre contra l'Sporting de Gijón B, però òbviament el partit serà una batalla més, en què es partirà de zero, i en què espereu que sigui l'últim obstacle a superar.
Esperem que sigui l'últim, sí. Vam parlar una mica per sobre de l'Sporting el dilluns [l'endemà del partit d'anada], i la consigna al vestidor va ser que no parlàvem més de l'Sporting -ara en parlem en aquesta entrevista, cap problema- fins al dissabte. Tocava desconnectar i entrenar-nos bé durant la setmana. No pensar, obsessionar-nos a si farem això o allò, si especularem... no, vam parlar una mica de com va anar el partit. Crec que un dels nostres objectius, sortir vius d'allà i que el partit no es trenqués, es van complir, ho vam saber portar al nostre terreny, i al final vam marcar i ens vam endur el triomf. Aquesta setmana la clau està sent centrar-nos en el dia a dia, l'entrenament; no pensar en el diumenge fins al dissabte, en què ho analitzarem bé, i saber que els filials ja tenen això, són imprevisibles. Poden venir aquí i marcar-te un gol. Estem molt conscienciats que encara queda molta feina per fer. Tenim els peus a terra i moltes ganes que arribi diumenge i fer el que toca, sense especular amb el resultat. No crec que ho fem, jugarem un partit per guanyar-lo.

Dius que la consigna és no parlar de l'Sporting, entenem que us blindeu i que no escolteu el que arriba des d'Astúries, com ara el que ha dit el seu tècnic?
No... Ens ho van comentar, el que diu... que la pressió la tenim nosaltres, no? Què més?

Que ells dilluns estaran de vacances.
Bé, ho veurem diumenge, potser té raó... però s'ha de jugar el partit. I això de que la pressió la tenim nosaltres, jugarem aquí al nostre camp, no tindrem cap tipus de pressió. Estem molt conscienciats, som jugadors molt experimentats. El partit d'allà va anar molt bé, vaig veure molt bé l'equip, sabent jugar sense pilota, amb pilota quan l'havíem de tenir, a ningú li va cremar, vaig veure molt bé l'equip en aquesta situació. Vam sortir amb més confiança d'allà de la que teníem quan hi vam anar, vam fer un partit molt bo. El diumenge ho veurem, i ja el dilluns veurem qui està de vacances o qui no. Nosaltres ho farem tot per pujar, després ja es veurà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada