dijous, 15 de març del 2012

Tercera meta volant (4): Què esperàvem?

Anteriorment, a l'anàlisi de la tercera meta volant:



Quan vaig obrir el blog, el 26 d'agost de 2011 (fa més de sis mesos) vaig iniciar la sèrie amb una entrada tan profètica com personal.

Aquell dia vaig llançar a Twitter deu piulades al voltant de com veia jo la Tercera d'enguany. Teniu el post original aquí. Copio els enunciats de cadascuna d'aquelles 10 idees sobre la Tercera 2011/2012 i valorem com s'han produït (o no) en aquestes vint-i-vuit jornades.

1. L'Espanyol B és l'equip a batre. Aquest és un argument que va quedar enterrat a l'anterior meta volant. El desencert dels blanc-i-blaus a casa, les primeres derrotes, i l'ascens de Prat i Terrassa en la lluita pel liderat a principis de la segona volta va deixar el filial en un segon pla, fins a caure a la cinquena plaça. Ara, amb tres victòries als últims quatre partits, l'equip ha ressorgit, és segon, però no diríem que és equip a batre sinó un dels principals candidats a disputar el play-off.

2. Europa i Manlleu, eterns aspirants. Els osonencs s'hi mantenen. Són, amb Prat i Rubí, l'equip de la part alta que en millor forma inicia el tram decisiu, i la seva plaça (cinquè) el situa com a principal alternativa als quatre primers. Pel que fa als graciencs, l'encallament de les últimes setmanes els ha allunyat molt de l'objectiu inicial. Tocarà millorar els errors per assegurar un final de temporada tranquil, i pensar en la propera.

3. Esperança a Gavà i Vilafranca. En part, es confirma. Al Penedès, l'esperança s'ha canalitzat en una gran campanya, els jugadors han respost i l'equip s'ha situat ben a prop dels grans candidats a disputar les fases d'ascens, mantenint opcions reals de lluitar-hi també. A la Bòbila, els inconvenients econòmics han impedit lluitar per fites majors, però l'equip està completant un gran any, arrencant punts amb bones demostracions d'esforç col·lectiu.

4. Terrassa i Santboià busquen reivindicar-se. La reivindicació del Santboià ha arribat més tard del que preveia a l'agost, però ha estat prou sonada. Els 16 punts de 18 possibles van servir per oblidar qualsevol indici de perill i per pensar, fins i tot, en la part alta. Ara l'equip treballa amb molta més fluïdesa. El Terrassa ha mantingut la reivindicació seguint en play-off des del 28 d'agost, però pateix ara un cert estancament, amb derrotes a domicili que no li han tret, però, l'etiqueta de candidat a la fase d'ascens.

5. Novetats a Prat i Cornellà. Els dos anys estan sent positius. El del Prat, més que positiu, està sent excel·lent: equip líder, amb uns registres a domicili que espanten i amb un bloc molt conjuntat molt sòlid tant defensivament com en atac. Iniciar les deu últimes jornades amb set punts de marge sobre els perseguidors diu molt de la feina feta fins ara i del repte que es proposa ara per als pratencs. El Cornellà s'ha anat adaptant a un any estrany, com ja deia al capítol 1. L'equip no ha patit desfetes d'importància, ha empatat molts partits, però ara sembla haver trobat un camí de victòries que el torna a situar a les travesses per ser entre els quatre primers.

6. Pobla de Mafumet i Muntanyesa, l'any del “més difícil encara”. Els dos han patit fases crítiques, però se n'han sortit i ara lluiten pels objectius pels quals aspiraven a principis de curs. Els tarragonins, després de no guanyar durant dos mesos, han recuperat el camí dels triomfs i tornen a ser quarts; i els de Nou Barris han trobat la solidesa del conjunt i han anat sumant punts que han allunyat la part baixa. 

7. Vic, Olot i Rubí, ascendits de Catalana, arriben amb altes possibilitats de quedar-se. És un dels arguments que més pot trontollar. Ara, el Rubí és qui més a prop és d'assolir la permanència, si no l'ha assolit ja (42 punts poden ser sinònim de salvació). Amb Vic i Olot no passa el mateix. Els de la Garrotxa anaven camí de seguir una trajectòria similar a la dels vallesans, però dotze partits sense guanyar els han deixat a dos punts del descens i amb la dimissió del tècnic, Nitus Santos. Els osonencs han obtingut triomfs de mèrit, i després de tastar el descens de nou, dues victòries els han deixat fora dels tres últims, però havent d'estar concentrats al màxim en una part baixa que crema.

8. Balaguer, Masnou i Amposta, equips en possible risc. De Masnou (cuer, a 11 punts de la salvació) i Amposta (penúltim, a 7) el risc del descens és lògic i proper. A Balaguer, el risc passa per la dèbil situació econòmica, però l'equip respon i, per ara, no passa cap angúnia esportiva. 

9. Vilanova i Castelldefels busquen no patir. Els mariners ho han complert al peu de la lletra, i a les últimes cites, amb la ratxa de sis partits sense perdre, s'han assegurat una plaça còmoda gens allunyada dels millors equips de la categoria. A Vilanova una certa estabilitat ha arribat gràcies a la força de l'equip a casa, però encara queda feina per fer i allunyar-se d'una lluita per la permanència en què estan implicats de ple.

10. La ‘incògnita Grama’. La incògnita ho segueix sent. L'equip és en descens, però no ha fet males actuacions, ni s'hi detecta falta de compromís o esforç. Les dificultats a la part baixa (la competència entre Vic, Vilanova i Grama, les últimes jornades, ha estat ferotge) han debilitat l'equip que menys ha sumat, però els colomencs encara poden tancar l'any amb la desitjada permanència.



Al proper capítol, En un tuit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada