<<< Onze ideal (7): Víctor Durán
<<< Onze ideal (6): Dani Barragán
<<< Onze ideal (5): Oriol Dot
<<< Onze ideal (4): Alex Cano
<<< Onze ideal (6): Dani Barragán
<<< Onze ideal (5): Oriol Dot
<<< Onze ideal (4): Alex Cano
Descobrim els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.
Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.
Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Enric Gallego!
Obrim el podi de jugadors més proposats. Enric Gallego ha estat el 3r jugador amb més aparicions a les 112 propostes d'onze ideal, amb un 53'57% de presència. /// Ha estat 3r també a les propostes d'MVP de la temporada, empatat amb Uri Santos, amb un 9% d'aparicions.
Obrim el podi de jugadors més proposats. Enric Gallego ha estat el 3r jugador amb més aparicions a les 112 propostes d'onze ideal, amb un 53'57% de presència. /// Ha estat 3r també a les propostes d'MVP de la temporada, empatat amb Uri Santos, amb un 9% d'aparicions.
ONZE IDEAL // CAPÍTOL 9
Enric Gallego, gol a la mirada
Un article de José Antonio Amores / @ja_amores
edició de Roger Sánchez
Fotografia inicial d'Àngel Garreta - REMImages.com
Parlar d'Enric Gallego és parlar de gol. Amb 23 gols ha estat el segon màxim realitzador del grup cinquè, mantenint un emocionant duel de killers amb Carlos Martínez, de l'Olot. Els números que ha anat oferint al Cornellà han tingut una progressió contínua des que va aterrar a l'antiga Vía Férrea la temporada 2010-2011 provinent de l'Espanyol B. Aquell any va fer 14 gols.
La següent en va fer 20, i aquesta ha arribat fins els 23. Aquests registres podrien haver estat molt superiors si Enric fos el que avui es coneix com un nou pur que viu ancorat a l'àrea. Però l'enorme versatilitat que ofereix el davanter cornellanenc fa que molts cops el puguem veure jugant de fals extrem, obrint el camp i arrossegant defenses que opten per un marcatge individual. De vegades també es despenja fins la zona ampla, jugant on cau a fer de boia per poder habilitar els companys que entren per banda. Però l'ADN canoner que porta a dins li fa olorar sang i sempre té present la porteria, tot i jugar d'esquenes a ella. Això fa que Enric marqui sovint des de l'àrea gran o des de fora de l'àrea, llançant fuetades impossibles d'aturar per als rivals.
Aquestes característiques han fet d'ell una de les peces més cobejades del futbol català. Toni Almendros ha fet d'ell un pilar bàsic de la selecció catalana amateur en aquesta edició de la Copa de les Regions UEFA, en què Enric va xutar el primer penal a la fatídica tanda de la final contra el Vèneto. I amb els seus registres les ofertes no deixaven d'arribar al Nou Municipal de Cornellà: L'Hospitalet, Badalona, Llagostera, Prat...i també d'Anglaterra. I és que al mes de gener el Sheffield Wednesday anglès trucava a la seva porta oferint-li una setmana de prova amb l'històric equip que actualment milita a la Championship (segona Divisió anglesa). Però el fred britànic i unes inoportunes angines van llastrar el seu rendiment i no va poder complir el seu somni de ser professional.
Lluny d'enfonsar-se, Enric va tornar a Cornellà fent el que millor sabia fer: marcar gols. Així, tres dies després d'aterrar d'Anglaterra feia un gol al Manlleu, i 12 més durant tota una segona volta en la qual ha sabut mantenir el seu equip en el frec a frec amb Olot i Europa fins la darrera jornada.
Si s'hagués de buscar un però a aquest jugador seria l'excessiva facilitat amb què es carrega de targetes. Essent un jugador alt com és molts cops és sancionat pels col·legiats a l'hora de disputar pilotes dividides.
Al play-off d'ascens contra el Deportivo B, Enric va donar un raig d'esperança a Abegondo, fent un gol a l'anada que encara donava esperances als verds de superar l'eliminatòria. Però la desfeta final el va privar del seu gran objectiu: pujar a Segona Divisió B amb el Cornellà. Potser en aquell cas Enric hauria continuat un any més defensant el Cornellà, però un cop es va consumar l'eliminació tot indicava que canviaria d'aires.
Amb 27 anys el jugador considera que el temps se li esgota per poder donar el salt i no pot esperar un any més a intentar pujar amb el Cornellà. Així, el seu comiat amb companys i treballadors a la zona mixta presagiaven quelcom definitiu. I mentre ha estat concentrat amb Catalunya el seu futur ha estat una incògnita. Hospi, Prat, Llagostera...diversos equips sonaven com a propera parada d'Enric.
Ara els seus gols agafen la ronda del litoral i marxen de Cornellà fins al Camp del Centenari, on vestirà la samarreta escapulada del Badalona. Així, Enric puja un graó més en la seva projecció futbolística i s'apropa a un futbol més professionalitzat com és el de la Segona Divisió B. Des de Cornellà ja només ens toca dir: moltes gràcies i molta sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada