Descobrim els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.
Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.
Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Víctor Durán!
El central de l'Europa ha estat el 10è jugador amb més aparicions a les propostes d'onzes ideals, en un 25'89% dels vots. /// Ha estat també el 10è a les propostes d'MVP, amb un 2'70% d'aparicions.
El central de l'Europa ha estat el 10è jugador amb més aparicions a les propostes d'onzes ideals, en un 25'89% dels vots. /// Ha estat també el 10è a les propostes d'MVP, amb un 2'70% d'aparicions.
ONZE IDEAL // CAPÍTOL 7
Víctor Durán, el central amb qui et jugaries la vida
Un article de Genís de Moner / @genisdemf
edició de Roger Sánchez
Fotografia inicial d'Àngel Garreta - REMImages.com
Futbolísticament, de Víctor Durán no t'hi enamores a primera vista. Probablement, tampoc el segon cop que el veus jugar. I és que a Víctor Durán necessites veure'l unes quantes vegades per confirmar, simplement, que el que has vist el primer dia és el mateix que t'aportarà sempre. Perquè la regularitat és una de les seves majors virtuts; la sensació que, tot i no ser un central espectacular ni vistós, Víctor Durán no et fallarà mai. Que si l'Europa es tornés a jugar la vida a Aranda de Duero, tot aficionat escapulat confiaria a ulls clucs altre cop en el ‘3’ gracienc.
Si alguna cosa va importar Pedro Dólera de la seva etapa al Mariano Poblet és el centre de la defensa. Àlex Cano i Alberto González –aquest segon, previ pas pel Cornellà– s'han convertit en els últims anys en dos fixos al centre de la defensa escapulada i en homes de plena confiança per al tècnic pratenc. Amb escassa experiència a Tercera Divisió, ambdós centrals van tardar poc, però, a guanyar-se un lloc al centre de la defensa escapulada, guanyant la partida a qualsevol possible competidor en aquella posició. Tal és el punt que en la temporada 2011-2012, amb la marxa de Rubén Salvador a mitjans de novembre, Cano i Alberto es van convertir en els dos únics centrals naturals de la plantilla, van jugar pràcticament tots els minuts del curs i van obligar l'entrenador a improvisar solucions d'emergència cada vegada que un dels dos defensors no estava disponible.
L'obligació de fitxar un central era, doncs, tan necessària com complicada. L'Europa, en la pitjor temporada de l'era Dólera, havia encaixat 46 gols i semblava clar que s'havia de reforçar l'equip en la parcel·la defensiva. Calia, almenys, un defensa central capacitat per competir amb Cano i Alberto i amb experiència en la categoria per donar calma a l'equip en els moments complicats. El problema era que fins aleshores cap central havia aguantat el tipus davant la competència de la defensa central que ja havia tingut Dólera en la seva etapa a Sant Boi. En aquest context, doncs, sortia l'Europa al mercat de Tercera a buscar un reforç, i la solució va acabar sent Víctor Durán, central del Prat campió de Tercera que renunciava a jugar a la categoria de bronze per comprometre's amb el quart projecte de Pedro Dólera al Nou Sardenya.
“Sobri, regular i concentrat”. Amb aquestes paraules el defineix el seu company Àlex Cano quan se li demana que ho faci amb tres adjectius. I és que la sensació que té l'espectador sobre Durán és la mateixa que perceben des de dins del vestidor. Des del cos tècnic també han entès la importància del central a l'equip, convertint-lo en el jugador amb més minuts d'un equip que ha acabat sent el menys golejat de la categoria (25 gols encaixats). Víctor Duran ha disputat 34 partits, tots com a titular, i és l'únic jugador de l'equip que ha superat els 3000 minuts jugats (3042). Àlex Cano ha estat la seva parella més habitual a l'eix de la defensa; dos perfils completament oposats que es complementen a la perfecció. L'un, Cano, la rauxa, el descontrol, la fúria; l'altre, el nostre protagonista, la calma, la veterania, la col·locació. Amb raó els lectors de tercera.cat els han escollit com els dos millors centrals de la categoria. Alberto, de la seva banda, l'altre central de la plantilla i d'un perfil més similar a Durán, també ha quallat grans partits en el centre de la defensa sempre que ha jugat (15 partits), demostrant que l'Europa compta amb tres dels millors centrals de la categoria. Tant és així que enguany el rol de quart central l'ha ocupat Mañosa, un jugador polivalent i que es podia desenvolupar en altres posicions, mentre que la temporada que ve tampoc es comptarà amb un central pur per desenvolupar aquesta funció.
“És un jugador amb molta experiència que ja ha jugat quatre promocions d'ascens, cosa que diu molt d'ell. Amb els anys que fa que juga a futbol, dins el camp soluciona els problemes que poden sorgir més ràpidament”, afegeix Cano. I és que, com els seus companys, un té la sensació que, tot i ser debutant enguany al vestidor del Nou Sardenya, Durán és un dels pesos pesants de la plantilla; un dels homes que tira del carro en els moments complicats i en qui tothom confia quan toca donar un pas endavant. I l'any que ve, amb l'objectiu en ment de tornar a repetir la promoció d'ascens, l'ex del Prat tornarà a ser una peça important en els esquemes de Pedro Dólera. Ell és l'home que mai falla, el corrector en una defensa a qui li tremolaven les cames quan arribaven els moments difícils. El central a qui confiaries la vida en el partit més important de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada