[11 IDEAL] Guillem Cornellà (Figueres), per Marc Raymundo

<<< Onze ideal (2): Joel Marín
<<< Onze ideal (1): Javi Sánchez

Comencem a descobrir els onze noms que formen l'onze ideal del grup català de Tercera 2012/2013. Una alineació sorgida de les 112 votacions recollides durant el mes de juny, mitjançant Twitter i el correu de tercera.cat.

Cada dia, un jugador de l'onze, descobert per un informador del futbol català que el coneix bé, i que ens explica alguns dels seus mèrits per acabar estant entre els escollits.

Enhorabona i felicitats als onze!
Enhorabona, Guillem Cornellà!

El migcampista del Figueres ha estat el 8è jugador més proposat als onzes ideals, un 32'14% de les vegades. /// Ha aparegut també a la votació de l'MVP, en 7è lloc, i en un 4'5% de les propostes.

ONZE IDEAL // CAPÍTOL 3

Guillem Cornellà, el futbolista ideal
Un article de Marc Raymundo / @marcraymundo
edició de Roger Sánchez
Fotografia d'Àngel Garreta - REMImages.com

16 de desembre de 2012. 12'17 hores. Camp Municipal de Nou Barris. "Compte amb en Guillem Cornellà que pica les faltes de nassos". Paraules d'un servidor a un amic seguidor del Muntanyesa just en el moment en què vaig veure que el migcampista del Figueres agafava l'esfèrica i es disposava a executar una falta força escorada. Segons després, xut potent, paràbola endiablada i golàs per l'escaire malgrat els 25-30 metres que separaven la pilota de la porteria defensada pel porter local Víctor Cócera. El gol no demostrava res. Definia en essència el que és en Guillem Cornellà: talent majúscul i la virtut de no fallar mai als que creuen en ell.

En aquest cas, el Figueres, un equip en el qual s'ha catapultat i erigit en l'autèntic líder en el seu primer any a Vilatenim.

Arnau Sala, el seu míster i el seu avalador en el conjunt blanc-i-blau, veu en el migcentre el jugador perfecte. "En Guillem és el futbolista ideal per a qualsevol entrenador. És un jugador incansable, amb un físic important, que es desviu en cada partit, que li posa passió i a part de la feina impagable que fa té qualitat amb la pilota als peus i ens aporta molt en l'estratègia. És el jugador perfecte. A més, dins del vestidor exerceix de líder. A en Guillem se l'escolten i ens l'escoltem tots. La toca molt i diu el que pensa sempre, i ho diu a la cara, als companys, al cos tècnic i sempre amb la intenció d'ajudar i ser millor equip. Viu cada partit i cada entrenament molt intensament." Als seus 25 anys d'edat, en Guillem ha estat enguany un dels referents d'una molt jove plantilla figuerenca i un intocable pel seu entrenador. "De la plantilla era el futbolista amb més experiència i amb bagatge a categories com la Segona B. Per això, per l'edat i la concepció del futbol ha estat potser el meu braç executor dins de la gespa. Ha complert bé, i per tot plegat i perquè físicament és un portent ho ha jugat tot". Efectivament, en Guillem només s'ha perdut quatre enfrontaments (tres partits per sanció i un per lesió) i de no haver estat així, segons Arnau Sala, no s'hagués perdut ni un sol segon de competició.

La gran temporada d'en Guillem i del Figueres, quedant-se a un pas de fer un play-off d'ascens a Segona B impensable a principi de temporada, i fent de Vilatenim l'únic camp inexpugnable de la categoria, és un premi a tota una trajectòria en què l'atzar i la sort a vegades et posen a prova i marquen. En el cas del migcampista, l'infortuni va trucar a la seva porta en el pitjor moment, en el moment de menjar-se el món. En l'etapa de juvenil a l'Espanyol, quan tot jugador es juga el ser o no ser un futbolista de futur, primer una lesió a l'espatlla que va obligar-lo a passar pel quiròfan i després una mononucleosi, el van allunyar del somni de triomfar a l'equip que porta al cor. "Van ser sis anys espectaculars a l'Espanyol. Van ser la meva escola com a jugador i com a persona. Allà vaig créixer com a jugador i com a persona i l'Espanyol em va guanyar per sempre. Un club humil, atent amb el jugador, proper, familiar i que t'ensenya a ser millor futbolista i persona cada a dia. Per desgràcia, però, van venir les lesions totes juntes i vaig marxar al Girona, a Segona B, i allà vaig aterrar al món real, al món professional, envoltat de veterans i grans jugadors com Dorca, Matamala, Santi Asensio i em vaig haver de transformar i adaptar".

Òscar Perarnau, actual director esportiu de l'Espanyol, va ser l'home que va fitxar Guillem Cornellà per l'infantil A periquito, l'equip al qual entrenava llavors. "Ell de petit jugava a la Penya Esportiva Bons Aires de Girona i ja el vaig voler fitxar per a l'aleví, però en Guillem vivia a Girona i consideràvem un disbarat fer-lo venir cada dia a entrenar. A l'edat d'infantil, però, vam parlar amb els pares i van acceptar el sacrifici". Perarnau, també considera que la progressió del migcampista va quedar truncada per la desgràcia. "Va tenir mala sort en l'etapa juvenil. No va tenir protagonisme per culpa dels problemes físics que va tenir i va coincidir amb una fornada de jugadors espectaculars i en un juvenil històric que va ser campió de lliga amb 19 punts d'avantatge i va estar tota una volta sense encaixar cap gol." L'Òscar defineix en Guillem amb diversos adjectius. "És un futbolista molt complet, treballador, sacrificat, amb un gran cop, intel·ligent i amb un físic molt potent i molt caràcter. A l'Espanyol era molt professional i complidor i això és valora molt, i més en edats de formació".

Perarnau coincideix de ple amb l'anàlisi d'Arnau Sala, qui només veu un parell de punts dèbils al migcentre. "No és un jugador que destaqui pel joc aeri i és molt temperamental. Es deixa arrossegar per la seva forta ambició i a vegades li falta un punt de pausa." El tècnic de Sant Fruitós de Bages, que ha estat el tècnic del Figueres els tres darrers anys i el segon entrenador del Girona quan en Guillem va aterrar a l'equip de Montilivi intueix que en Guillem ha fet mèrits per fer el salt a millors categories. "Al Girona, a Segona B, va complir amb el seu rol i per mi és evident que té qualitat per jugar en categories superiors a la Tercera Divisió. Segur que després de la temporada que ha fet aquest any el volen tots els equips de Tercera i si jo entrenés a un equip de Segona B, jugaria al meu equip. No sé si el Figueres el podrà retenir, però suposo que els equips de Segona B de Barcelona no trigaran a trucar-lo si no ho han fet ja".

En aquest sentit, Arnau Sala considera que a en Guillem potser li han faltat padrins i li van sobrar les lesions a l'Espanyol per escalar i mostrar el seu futbol a altes categories. El Cassà, el Llagostera i el Santboià van ser després del Girona els seus equips i el seu camí abans d'aterrar a Figueres. Un conjunt, el de Vilatenim, en el qual ha brillat amb el seu dorsal 21, escollit després que els companys el deixessin lliure i en memòria de Dani Jarque. I un club que frisa per la continuïtat d'en Guillem i que al mateix temps segurament tem per la marxa d'un dels millors futbolistes de la temporada en la Tercera Divisió.