Edu Vives: "Hem d'acceptar que ens toca lluitar per la permanència"

Edu Vives (L'Espluga de Francolí, 28/07/1984) és el jugador de camp amb més minuts de la categoria (2.245). El defensa de l'Ascó viu aquest curs el seu tercer any a la Ribera d'Ebre, el més complicat de tots, en què l'equip comandat per Miguel Rubio lluita per evitar el descens després de coronar-se campió la temporada passada. A Tercera.cat parlem amb ell abans d'un entrenament, en els últims minuts de disponibilitat d'aquest mestre que s'ha convertit en un dels pilars de l'equip verd.

Edu Vives és un jugador imprescindible per l'Ascó de Miguel Rubio // Àngel Garreta - CEEUROPA.CAT

Aquesta temporada has jugat 2.245 minuts. Només et vas perdre una jornada per sanció i et van substituir al minut 85 contra el Santfeliuenc. Ets el jugador en qui més confia Miguel Rubio aquest curs.

Home, això que sóc en qui més confia... Sóc el que més minuts ha jugat. Suposo que també per les característiques de jugadors que tenim i la nostra plantilla m'ha tocat jugar-ho quasi tot. La confiança del míster la tinc, ho intento fer el millor possible dins el camp i així ho demostro.

Últimament en futbol s'ha posat de moda parlar de rotacions, de descans pels jugadors... Sembla que tu no entres en aquesta dinàmica. Ho notes físicament?

Nosaltres no som professionals i a la plantilla la majoria treballem i tenim una vida a part, que també afecta una mica i té un desgast. Però vaja, de diumenge a diumenge tenim temps suficient per recuperar-nos i descansar de partit a partit. Fos diferent si juguéssim entre setmana, però de diumenge a diumenge tenim prou temps per poder-nos recuperar.

Parles de la vida professional paral·lela que teniu la majoria dels jugadors de Tercera. En el teu cas, com et gestiones les hores per combinar-t'ho tot?

Cadascú ho fa com pot. Jo sóc mestre i tinc la sort que el meu horari em permet haver acabat entre les cinc i les sis tarda. Com que entrenem a dos quarts de nou del vespre tinc l'opció de poder-m'ho combinar i venir a entrenar.

Quan sou al vestidor abans del partit i us donen l'alineació estàs sempre convençut que tornaràs a ser titular?

No, no! Convençut no ho estàs mai. Sempre mires una mica com ha anat la setmana, quan fem els partidets en quin equip vas, amb qui et toca... Sempre penses a veure què pot passar. Jo cada diumenge estic preparat per jugar, si em toca molt millor i si no em toca, cal acceptar-ho. Voldrà dir que algú està millor que jo, i això és en benefici de l'equip. Al cap i a la fi som un equip i els que estan millor són els que han de jugar.

Aquesta és la teva tercera temporada a Ascó. Hi vas aterrar amb el retorn de l'equip a Tercera en què vau ser sisens. L'any passat campions, i aquest curs potser està sent el més complicat.

En temes de classificació sí, és el més complicat. Hem entrat en una dinàmica que no agrada a ningú. Ara estem millorant en resultats i també en el joc, però hem passat bona part de la temporada patint més del compte. La plantilla no ha tingut tants canvis com per acceptar el que ens ha passat, però és que cada temporada és un món.

No podem viure de la temporada passada, ara ens ha passat això i hem d'intentar remar per poder-ne sortir. La situació és complicada però el que toca és centrar-se diumenge rere diumenge. Aquesta setmana ens toca jugar contra el Granollers i hem d'anar a sumar els tres punts. No hi ha més.

Edu Vives encara dos rivals en el partit de Copa Catalunya contra el Lleida Esportiu // Iris Solà - FC Ascó

Creus que l'eliminació del play-off us ha passat factura?

No crec que hi hagi relació. Sempre queda el mal regust d'haver fet una gran temporada i no haver-la culminat amb l'ascens, però es va acabar i va començar una nova campanya. El projecte és molt similar al que hi havia l'any passat, però el futbol no sempre és igual. Tant de bo cada temporada poguéssim ser primers i fer play-off!

Aquest any no estan sortint les coses com ens agradaria, però ens ha tocat lluitar per això i ho hem d'acceptar. I com més ràpid ho acceptem més aviat sortirem d'aquesta zona.

Pot ser que per una plantilla dissenyada per guanyar sigui més complicat acceptar la situació actual que per un equip que sap des del minut 1 que l'objectiu és la permanència?

Sí que costa una mica. Tu vens de fer una temporada bona i ara et trobes en una situació d'estar quasi al descens i no hi estàs acostumat. El projecte estava fet per ser a dalt un altre cop, però ja et dic, són circumstàncies. Han passat moltes coses aquesta temporada, hem tingut lesions i hem patit algunes cosetes que han fet que no puguem ser més amunt.

Gairebé el 70% dels vostres punts els heu sumat a casa. Potser, més enllà de l'estat de forma, el que més us ha penalitzat és el fet de no trobar-vos còmodes a domicili.

A fora ens està costant, però a casa tampoc ens va com l'any passat. Sí que anem guanyant, però també hem empatat molts partits. La temporada passada només vam perdre tres partits a Ascó i en vam empatar uns altres tres. Enguany, més enllà del que ens costa fora, a casa també se'ns ha fet difícil poder sumar més victòries. Això sí, a domicili ens està costant molt sumar. [El balanç de l'Ascó a casa aquest curs és de 5-5-3; a domicili 2-3-8]

La clau per tirar endavant i tornar a ser aquell Ascó que tothom espera és purament psicològica?

Sí que hi ha una part psicològica molt important. L'equip físicament està bé, però mentalment ens trobem en un moment anímic en què en cada ocasió que ens creen potser tenim una mica de por què ens facin un gol i que arribi una situació inesperada que et fa estar més intranquil. La realitat és aquesta, ens està costant tant a casa com a fora i estem en un moment anímic fluix. En cada ocasió que tenen ens marquen i nosaltres hem de fer el doble d'esforç per poder guanyar.

En qualsevol cas, si pensem en els 40 punts de la permanència virtual, només n'hauríeu de sumar 11 més. Si a final de temporada certifiqueu la salvació, esperem un Ascó que passi pàgina i torni a lluitar per tot l'any vinent?

El que hem de comptar ara és salvar la categoria. El més important és superar-ho i l'any vinent Déu dirà. Potser la directiva ha de prendre les seves decisions i a partir d'aquí es veurà. Però ara ens hem de centrar en el present, en sumar i salvar la categoria com més aviat millor.

Per no pensar més en el futur, fem un cop d'ull al passat. Fins ara, has estat tres temporades a Ascó. Amb què et quedes d'aquesta etapa, que òbviament està oberta?

Amb el grup humà que formem. Ascó és un poble molt petit en què tampoc hi ha l'ambient de futbol d'altres ciutats grans. El que destacaria per damunt de tot és el vestidor, la gent que ha vingut i els que hem estat en aquests tres anys a Tercera. Aquesta unió i la bona gent que hi ha a la plantilla és el que ens ha permès aconseguir tots els resultats que hem obtingut fins ara.