dimarts, 26 de juny de 2012

#eldiadelaMonta compleix un any

Un any de la gesta.

La Muntanyesa es va quedar, fa 366 dies, a les portes de l'ascens a Segona B. Una decepció, aquell 2-2 insuficient contra el Sestao, que serveix ara per dibuixar un somriure al nostre futbol, el del record d'un any enorme, colossal, d'un equip que, en paraules dels seus protagonistes, no era més que un grup d'amics.

La Monta va demostrar fa un any que no tot són pressupostos desorbitats, ni noms, ni cromos o estructures organitzatives d'allò més modernes. La gesta d'un equip de barri, de la 'Prospe', ens va ajudar a tots a recuperar el sentit clàssic i estricte del terme 'futbol', i la seva àura modesta que tant estimem tots aquells que seguim el futbol català.



Poc podem afegir després de l'excel·lent post de Sergi Vargas al blog El món del #futbolcat. Allà hi podeu repassar tota la trajectòria dels de Nou Barris al fantàstic play-off d'ascens.

Ens quedem amb el vídeo que en va fer BTV, pel contingut i pel continent.


En ell s'hi veu, com deiem abans, una decepció, un final que no acaba amb l'objectiu de l'ascens però que encara fa més gran la gesta; però també en ell s'hi veu l'interès mostrat pels companys de Barcelona Televisió, que van emetre el partit en directe, però que, a més, van seguir la Monta abans, durant i després d'aquell meravellós play-off.

Llegiem avui al matí molts tuits que emocionaven, amb el record de fa un any. En parlaven els protagonistes, com Miki Carrillo, Quim Araujo, Xavi Valls o José Villegas, i també molts dels que van seguir el partit al Municipal de Nou Barris o a les redaccions dels mitjans. Un d'ells, del mateix Villegas, tenia un to tan crític com encertat, quan parlava dels que obliden ràpid.

Molts dels que aquell dia van omplir la Bombonera de Nou Barris és molt probable que desconeguin quin ha estat el bagatge de la Monta enguany; que no sàpiguen com ha costat, però com s'ha tirat endavant un any tan complicat com molt meritori; que no hagin gaudit de detalls com el gol d'Isaac Maldonado contra el Gavà, el xut imparable de Rubén Giménez contra el Vilafranca o la lliçó de rematades de cap de Villegas contra el Masnou i el Cornellà, per citar els més vistosos. O que no hagin volgut recuperar, mesos després, un sentiment pràcticament intacte, el d'un grup d'amics que creien en una il·lusió, en un projecte comú.

Però els companys de BTV no se n'han oblidat. Hi han anat cada setmana, de Nou Barris a Amposta, passant per Balaguer o Olot. Ni la Penya Al Hueco, animant els partits a casa, a fora, plogui, nevi o troni.

Ni se n'oblidaran els vertaders protagonistes, per als qui cada 26 de juny un somriure els recordarà un dia de llàgrimes. El dia de la Monta.




 "Fa un any, la Monta va fer que Nou Barris i el futbol català volessin, no toquessin de peus a terra" (Cristian Garcia)



 

Cap comentari:

Publica un comentari