dimecres, 27 de juny de 2012

Postals de la Tercera 11/12: Sergi Vargas


Remitent
Sergi Vargas



Aquesta Tercera d'enguany té un nom: AE Prat.

I és que l'equip dirigit per Agustín Vacas pren el relleu de Santboià i Llagostera i repeteix la gesta de pujar per primer cop a la seva història a la Segona B. Una gran notícia no només pel futbol pratenc, sinó també pel futbol català. Un equip ben trenat per un debutant Vacas que ha sabut conjugar diversos factors al seu voltant, com la qualitat dels seus jugadors, una bona preparació, l'experiència i coneixements personals, i el suport total d'un club entregat a la seva feina i amb total confiança envers la seva figura. Una Tercera que haurà de ser recordada per la gesta de l'AE Prat i el premi a la modèstia.



Espanyol B, Manlleu i Pobla Mafumet, tots al mateix sac, han fet mèrits sobrats per guanyar-se el dret a disputar la promoció. Amb incerteses durant el camí, són 38 jornades i res es fàcil, els 3 equips han acabat situats on ho han merescut. I tirant de tòpic, la lliga és un exercici de regularitat, i els tres ho han estat.

Com si es tractés d'una norma no escrita, els equips descendits de Segona B acusen tornar a aquesta categoria. Santboià i Gramenet escrivien un inici de temporada amb dubtes, però que el club centenari del Baix Llobregat ha sabut oblidar amb una bona reacció que ha estat a punt de portar-los a la promoció. La Gramenet, amb els problemes intrínsecs de les últimes temporades, ha pogut esquivar el descens amb un final ple d'angoixa però també de molt treball per part d'uns jugadors implicats fins a la medul·la.

Després de gairebé tota la temporada allà dalt, el Terrassa quedava fora de les places de promoció. Trajectòria difícil d'explicar, però que s'acaba d'entendre quan hom comprova que els egarencs només han guanyat dos partits dels darrers dotze disputats. Un club sempre incògnita, però que havia il·lusionat la seva afició amb un començament immillorable. El Cornellà, sempre un equip a tenir en compte, ha estat a prop de ficar-se entre els 4 primers. Ha estat per ben poc, i per això cal felicitar al grup dirigit per Jordi Roger per la temporada, encara que no hagin obtingut el premi desitjat.

Era una temporada molt difícil. Res seria igual. Tots ho sabíem. I ells els primers. Parlo del Muntanyesa, un equip que si retrocedíssim un any enrere, ocuparia el primer lloc d'aquest recull de línies. Després del somni viscut la campanya anterior, no seria empresa fàcil mantenir el llistó. I les previsions es complien. Amb molta feina i algunes setmanes de més patiment que d'altres, Miki Carrillo ha pogut marxar del club deixant a l'equip a la Tercera divisió. Gran feina d'ell i dels seus.

Agrupant un altre sac d'equips, els nouvinguts: Vic, Olot i Rubí. Els tres s'han mantingut, cosa que demostra, com si de la segona norma no escrita es tractés, que els equips que arriben amb bona dinàmica de Primera Catalana no tenen gaire problemes per adaptar-se a la categoria. És cert que algun dels tres ha trigat més que els altres a segellar la permanència, però cal felicitar-los a parts iguals per haver mantingut la categoria.

Vilafranca, Gavà, Castelldefels i Balaguer tornaran a repetir any a la Tercera Divisió. Els de Puchi amb solvència, el Gavà amplificant els pocs recursos i aprofitant-los al màxim, el Castelldefels convertint-se ja en un clàssic de la categoria i acostumant-se a ella i el Balaguer resistint un final on els afers extraesportius han donat protagonisme als de la Noguera.

L'Europa ha decebut, i de quina manera. De la setena i vuitena posició de les darreres temporades, els escapulats han fet patir una afició que havia posat l'equip en un punt de mira molt més alt que el de la classificació final. I de fet, no només els seus aficionats, sinó la resta d'espectadors que en alguns moments hem cregut que el club podia aspirar a quotes més honorables. Caldrà repassar la feina feta i buscar les causes per explicar la davallada de l'equip.

Vilanova, Amposta i Masnou són les cares més tristes de la temporada. Retornen a Primera Catalana, alguns amb més anys d'absència que d'altres, com és el cas dels vilanovins. Ja alguna temporada flirtejant amb el descens, en aquesta ocasió no s'ha pogut mantenir la categoria 10 anys seguits, i amb campanyes per emmarcar. Amposta i Masnou han confirmat el que ja molts a principi de temporada pronosticaven. Els ajustos econòmics en l'àmbit exterior, i els mals resultats en el terreny purament competitiu porten als dos clubs a Primera Catalana. Un destí ja previsible durant tota la temporada, i per al qual només ha estat qüestió de posar data definitiva. L'empresa no serà fàcil. Baixen a una Primera Catalana estrenada amb dos grups, en definitiva, nou format. Sorts als tres!

Ja amb ganes que això torni a engegar, i esperant una nova Tercera la temporada vinent i, qui sap, si podrem tornar a personificar l'èxit de la modèstia... Molta vida també a la Tercera!

Cap comentari:

Publica un comentari