dimecres, 6 de juny de 2012

Fem balanç, capítol 9: L'any de l'Olot

Novè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

Pujava de Primera Catalana enguany un equip que iniciava el curs sorprenent els rivals que es trobava pel camí. La Unió Esportiva Olot signava un començament de temporada potent a casa, i es postulava, fins i tot, com a possible aspirant per a la part alta. Dels elogis, però, es va passar, a meitat de curs, a la depressió. Una mala ratxa de joc i resultats va acabar amb el tècnic, Nitus Santos, i la reacció amb Àlex Terma i Rodri a la banqueta va servir per tancar un curs sense sobresalts, amb la sensació que l'equip tenia potencial per a més. Un dels informadors que ha seguit l'Olot durant aquest curs és l'Oriol Boix. Ell, cap d'esports de Ràdio Olot, reflexiona sobre el curs dels garrotxins.

De l'any de l'Olot en fa balanç l'Oriol Boix.

Alts i baixos a La Garrotxa
Un article d'Oriol Boix

 


Com si de la nova atracció de Port Aventura es tractés, la temporada del retorn a la Tercera Divisió de la UE Olot ha estat una muntanya russa d’emocions, amb més moments a prop del drama que de l’eufòria, i amb un regust final que indica que les coses es podien haver fet millor.

Un projecte il·lusionant amb unes expectatives altíssimes per a un primer any: flirtejar amb el play-off. Van arribar Serra, Molas, Francolí, Sala... primeres espases del futbol català, però ja se sap que el nom no fa la cosa.

Desgranant el curs veiem que l’equip aleshores entrenat per Nitus Santos va començar a batzegades, solvent a casa i irregular fora. La fortalesa del Municipal olotí els va portar cap a la zona noble de la taula, mentre que a domicili combinaven exhibicions sense premi (com a Sant Adrià) amb actuacions més discretes.

A partir de la desfeta contra el Terrassa (a la jornada 18), la dinàmica es va començar a torçar perillosament. Onze partits sense vèncer, una ratxa negra que va conduir els de Santos a prop de l’abisme. Les causes: esquerdes al fortí fins llavors inexpugnable, lesions d’homes importants (Sala, Robert, Roca...) i la falta d’adaptació d’alguns fitxatges.

Fins i tot Xavi Molas deixava l’equip en un mercat d’hivern en què van firmar Raúl Rodríguez, de menys a més, i Marc De Val, amb un paper testimonial.

Calia un gir de timó per revertir la tendència negativa i el canvi a la banqueta semblava la millor opció. Nitus Santos se’n va anar voluntàriament i el secretari tècnic, Àlex Terma, va agafar l’equip vorejant els llocs de descens.

Els olotins es van posar la granota de treball i la victòria a Vilanova va significar un autèntic punt d’inflexió. El conjunt garrotxí va encadenar quatre triomfs consecutius que van aportar tranquil·litat i serenor, després d’unes setmanes amb els ànims caldejats. No s’entén aquesta remuntada sense la col·laboració de Rodri, segon de Raul Agné a Girona, que va donar un cop de mà a Terma a la banqueta.
En aquest tram final, els jugadors s’han dedicat a gaudir de la competició un cop lligada la permanència. Com diu Àlex Terma, segurament han pagat la novatada del primer any a la categoria i mirant al futur, ja amb més experiència, poden aspirar a cotes més altes si segueixen tocant de peus a terra.

El president Joan Agustí ha reiterat que, per a la temporada vinent, somia entrar al play-off, però el que és cert és que l’actual campanya ha servit per demostrar que els noms no donen victòries i que cal una implicació més gran per arribar a les fites proposades.

Esperem que aquest cop la muntanya russa olotina no torni a descarrilar enmig dels volcans.

El millor:
Àlex Granell. Una assegurança. El migcampista gironí s’ha reivindicat a terres garrotxines. Equilibri al centre del camp, arribada i molts gols (8). Un dels puntals de l’equip, que a més ha tingut el premi de ser convocat amb la Selecció Catalana Amateur amb la qual ha estat campió de la fase espanyola de la Copa de Regions UEFA.

El pitjor: Les onze jornades sense vèncer, una llosa massa gran per estar entre els millors. De somiar jugar la promoció d’ascens a patir per salvar-se. Afortunadament, el cop d’efecte a Vilanova i la bona feina del duet Terma-Rodri van assegurar la permanència.


 

Cap comentari:

Publica un comentari