Setzè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 20 informadors habituals de tercera.cat (he ampliat de 16 a 20 quan els equips en play-off han acabat de competir),
a escriure un article
d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit.
L'ordre de publicació serà aleatori.
El filial del Reial Club Deportiu Espanyol ha viscut un any de decepcions. Primer, tothom el situava a les travesses per ser campió, però un mal tram central convertia la reacció final en estèril a l'hora d'igualar el campió Prat al capdavant; després, l'objectiu d'ascens es diluïa en una fatídica segona ronda de play-off contra l'Extremadura. Un cúmul de fatalitats esportives que ha seguit de prop Marc Raymundo. Espanyolista convençut, coneix com poc la sala de màquines, com ell en diu, de la planificació esportiva del club blanc-i-blau i, per tant, pot analitzar a fons el segon intent fallit de recuperar la Segona B perduda fa dues temporades.
De l'any de l'Espanyol B en fa balanç en Marc Raymundo.
De l'any de l'Espanyol B en fa balanç en Marc Raymundo.
Un article de Marc Raymundo
Fins no fa gaire, sempre que l’Espanyol B baixava de Segona B a Tercera, pujava i recuperava la categoria de forma imminent. L’any posterior a una caiguda, l’equip es refeia, es reforçava, s’alçava i arrasava pujant com un coet. Gairebé no tenia rival. En tots els precedents en què va baixar anteriors al darrer descens (1994/95, 1999/00, 2005/06 i 2008/09) va fer d’equip ascensor. Descendir i ascendir. Ara, però, des que el filial blanc-i-blau va descendir a Guijuelo el 25 de maig del 2010, l’equip periquito no ha alçat el vol. Els espanyolistes, el curs vinent, jugaran a Tercera per tercer cop consecutiu, en un clar senyal que quelcom falla. “No és normal que el filial no sigui capaç de recuperar la categoria”, pensen els aficionats de l’Espanyol. Enguany ha perdut l’opció en la segona fase de la promoció d’ascens caient en els dos partits contra l’Extremadura i l’any passat ni tant sols es va classificar per disputar el play-off d’ascens.
Si ens centrem en l’anàlisi d’aquesta temporada diversos poden ser els factors que expliquin el perquè l’Espanyol B no ha complert amb l’objectiu.
Molt forts i segurs van començar el curs els de Raúl Longhi, protagonitzant un inici que feia pensar que, aquest cop sí, podrien ser els favorits absoluts. Invictes van mostrar-se els futbolistes blanc-i-blaus en les primeres 15 jornades de lliga (8 victòries i 7 empats). Posteriorment, però, l’Espanyol va protagonitzar una sorprenent davallada en el joc que el va apartar dels llocs del play-off. Crisi de joc i resultats. Un únic triomf en els 9 partits següents els va fer aparèixer els dubtes i les pors. Longhi, pels molts jugadors que citava Pochettino en el primer equip, per lesions i sancions es va veure obligat a fer mil i un equilibris i invents durant una temporada en què ha arribat a utilizar un total de 33 futbolistes, 8 d’ells del juvenil. Amb tan sols la possiblitat de repetir una alineació una sola vegada (en les dues primeres jornades), la tasca per a l’entrenador ha estat complicada. Tot i així, el renaixement golejador de Bakary i Christian Alfonso, que entre tots dos han fet el 51% dels gols del filial (21 i 16 respectivament), van fer recuperar la pólvora a l’equip i van fer possible que en les darreres 14 jornades aconseguissin 10 triomfs que els van atorgar la segona plaça de la lliga. Sense un onze tipus, una columna vertebral definida o jugadors amb experiència a l’equip, la qualitat individual va anar imposant-se en el camí cap a l’objectiu: el play-off d’ascens. Un play-off en què l’Espanyol va topar-se amb dos rivals d’entitat, com el Pontevedra i l’Extremadura però on només va poder desbancar els gallecs.
Enmig, però, la mala maror al futbol base va destapar les vergonyes d’una àrea, la del planter, que trontolla. El cessament de Ferran Manresa (coordinador del futbol de base) i la dimissió forçada d’Antonio Morales (conseller del futbol de base) van acabar de descobrir la inestabilitat que es respira a la ciutat esportiva de Sant Adrià, en la qual ja han passat diversos responsables en poc temps i en què hi ha canvis constants d’idees, projecte i model. Segurament els enfrontaments interns no van desestabilitzar la plantilla del filial ni els jugadors, però el conflicte als despatxos que es viu des de fa anys és la ferida que no deixa a l'equip filial recuperar la bona salut i l’estabilitat. Ingerències i guerres de poder són les que de ben segur repercuteixen i afecten la sala de màquines, l’engranatge, l’estructura i els pilars que haurien de fer reflotar a Segona B un dels millors planters de la lliga espanyola. Fitxatges imposats per l’àrea esportiva del primer equip (Taufic i Zeegelaar) i amb sous que multipicaven per deu els dels companys, la designació de Longhi com a entrenador sense la unanimitat necessària (Posse, tècnic del juvenil l’any passat, era l’opció dels responsables del futbol base però va ser refusada) i interessos enfrontats són exemples de situacions que es repeteixen massa sovint i no deixen que la força del planter blanc-i-blau sigui tan potent com hauria de ser. I fins que els responsables de tot plegat no aparquin els seus egos i disputes i passin a pensar únicament en l’Espanyol, el planter no podrà arrelar ni crèixer.
Si ens centrem en l’anàlisi d’aquesta temporada diversos poden ser els factors que expliquin el perquè l’Espanyol B no ha complert amb l’objectiu.
Molt forts i segurs van començar el curs els de Raúl Longhi, protagonitzant un inici que feia pensar que, aquest cop sí, podrien ser els favorits absoluts. Invictes van mostrar-se els futbolistes blanc-i-blaus en les primeres 15 jornades de lliga (8 victòries i 7 empats). Posteriorment, però, l’Espanyol va protagonitzar una sorprenent davallada en el joc que el va apartar dels llocs del play-off. Crisi de joc i resultats. Un únic triomf en els 9 partits següents els va fer aparèixer els dubtes i les pors. Longhi, pels molts jugadors que citava Pochettino en el primer equip, per lesions i sancions es va veure obligat a fer mil i un equilibris i invents durant una temporada en què ha arribat a utilizar un total de 33 futbolistes, 8 d’ells del juvenil. Amb tan sols la possiblitat de repetir una alineació una sola vegada (en les dues primeres jornades), la tasca per a l’entrenador ha estat complicada. Tot i així, el renaixement golejador de Bakary i Christian Alfonso, que entre tots dos han fet el 51% dels gols del filial (21 i 16 respectivament), van fer recuperar la pólvora a l’equip i van fer possible que en les darreres 14 jornades aconseguissin 10 triomfs que els van atorgar la segona plaça de la lliga. Sense un onze tipus, una columna vertebral definida o jugadors amb experiència a l’equip, la qualitat individual va anar imposant-se en el camí cap a l’objectiu: el play-off d’ascens. Un play-off en què l’Espanyol va topar-se amb dos rivals d’entitat, com el Pontevedra i l’Extremadura però on només va poder desbancar els gallecs.
 |
| Foto: Alex Gallardo |
Enmig, però, la mala maror al futbol base va destapar les vergonyes d’una àrea, la del planter, que trontolla. El cessament de Ferran Manresa (coordinador del futbol de base) i la dimissió forçada d’Antonio Morales (conseller del futbol de base) van acabar de descobrir la inestabilitat que es respira a la ciutat esportiva de Sant Adrià, en la qual ja han passat diversos responsables en poc temps i en què hi ha canvis constants d’idees, projecte i model. Segurament els enfrontaments interns no van desestabilitzar la plantilla del filial ni els jugadors, però el conflicte als despatxos que es viu des de fa anys és la ferida que no deixa a l'equip filial recuperar la bona salut i l’estabilitat. Ingerències i guerres de poder són les que de ben segur repercuteixen i afecten la sala de màquines, l’engranatge, l’estructura i els pilars que haurien de fer reflotar a Segona B un dels millors planters de la lliga espanyola. Fitxatges imposats per l’àrea esportiva del primer equip (Taufic i Zeegelaar) i amb sous que multipicaven per deu els dels companys, la designació de Longhi com a entrenador sense la unanimitat necessària (Posse, tècnic del juvenil l’any passat, era l’opció dels responsables del futbol base però va ser refusada) i interessos enfrontats són exemples de situacions que es repeteixen massa sovint i no deixen que la força del planter blanc-i-blau sigui tan potent com hauria de ser. I fins que els responsables de tot plegat no aparquin els seus egos i disputes i passin a pensar únicament en l’Espanyol, el planter no podrà arrelar ni crèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada