Dinovè (i últim) capítol de la secció que s'ha allargat gairebé un mes i mig (des del primer capítol, dedicat al Rubí, del 16 de maig). He convidat 21 informadors habituals de tercera.cat (he ampliat de 16 a 20 quan els equips en play-off han acabat de competir),
a escriure un article
d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit.
En total, 19 capítols i el #diaPrat, que vaig dedicar al campió i ascendit a Segona B. L'ordre de publicació ha estat aleatori, deixant per al tram final les anàlisis dels equips que van fer promoció. Aprofito aquesta última introducció per agraïr sincerament la col·laboració, predisposició i excel·lent treball dels articulistes. Gràcies!
El Club de Futbol Pobla Mafumet ha estat l'últim equip de Tercera a tancar el curs esportiu. Un any excel·lent, amb quarta plaça a la fase regular, però arribant fins a tercera ronda al play-off d'ascens a Segona B. Les circumstàncies administratives li han impossibilitat qualsevol opció d'ascens, però això no esborra un any per al record. malgrat no ascendir, bona part del bloc liderat per Kiko Ramírez no seguirà a Tercera el curs vinent, ja que seran requerits per al renovador projecte del Nàstic a Segona B. Es tanca un cicle, doncs, en el qual s'ha de felicitar, sense objeccions, els grana per l'entrega i l'excepcionalitat dels resultats obtinguts. He seguit el curs de la Pobla a través de diferents vies. Els he vist guanyar amb solvència i autoritat al Nou Sardenya i a Rubí, i n'he seguit les evolucions gràcies a la tasca de companys com en Joan Andreu Pérez, els companys d'Ona FM o els d'una altra Ona, SPS, amb la tasca d'en Javi San Felipe. Per a l'article he parlat amb en Xavi Sierra, un jove informador tarragoní que segueix l'equip per a lajornada.cat.
De l'any de la Pobla Mafumet en fa balanç en Xavi Sierra.
De l'any de la Pobla Mafumet en fa balanç en Xavi Sierra.
Els aficionats de la Pobla han viscut, en els darrers dos anys, els capítols més importants de la història del club. Per segon any consecutiu, l’equip ha arribat als play-off per intentar assolir, per primera vegada, un ascens a Segona B. Tot això és gràcies a la bona feina que s’està fent des del club, que ha acabat amb el conjunt grana participant en l’última eliminatòria d’ascens.
Tot i l’empat en el primer partit de lliga a Vilanova, l’equip de Kiko Ramírez es va situar aviat en les posicions privilegiades de la classificació. Però la bona dinàmica va acabar a l’hivern, quan un empat contra el Vic a la setzena jornada va conduir a una ratxa negativa en què només es van aconseguir 9 de 33 punts possibles durant onze jornades. Sort que l’equip va capgirar aquesta situació amb una victòria a casa contra l’Europa. Així, els pobletans van tornar a escalar posicions fins arribar a la quarta posició al final del campionat regular.
Després han arribat els play-off, el regal de la temporada. Tot i tenir present que el Nàstic se n’anava directament a Segona B i que això impossibilitava l’ascens, l’equip ha seguit lluitant. I així ho demostren els resultats: és l’únic equip català que ha arribat fins a l’última fase (amb el Prat a part). Ejea i Laredo ja van patir la bona temporada de la Pobla i el Ieclà s’ha acabat enduent l’última eliminatòria gràcies a la loteria dels penals.
Un dels aspectes clau d’aquesta bona temporada ha estat el gran rendiment del porter Sergio López i de la defensa en general, des del capità Ñoño fins a l’última incorporació, Songo’o. L’equip ha aconseguit mantenir la porteria a zero en 24 de les 38 jornades de lliga i ha acabat com l’equip menys golejat (juntament amb el gran líder, el Prat) amb només 27 gols rebuts. Diuen que un bon atac comença amb una bona defensa. A més, també s’ha de destacar la tasca fosca d'Aleix Coch, que ha anat de menys a més i ha acabat marcant dos gols importantíssims en aquests play-off. Potser el joc que proposa l’equip no agradarà a tothom, però ningú li pot retreure a Kiko Ramírez que ha estat efectiu.
En aquesta temporada es tancarà un cicle amb la marxa confirmada de Kiko Ramírez al primer equip del Nàstic. Un cicle històric d’un club que fins fa dos anys no havia arribat mai a disputar un play-off per pujar a Segona B i, a més, ha estat a punt de culminar aquesta temporada amb un ascens en els terrenys de joc (però no oficial). I per què? Per mala sort. L’any passat van ser els despatxos els que van deixar fora la Pobla de la primera eliminatòria, i aquest curs ha estat el descens del Nàstic i el Ieclà els que han impedit l’ascens. Cal recordar que l’acord que lliga el Gimnàstic amb la Pobla impedeix, segons el reglament de la RFEF, que dos equips, amb una relació de filial, competeixin en una mateixa categoria.
Tot i així, aquesta mala sort no ha de fer oblidar la bona tasca que s’està fent els últims anys. El futur de l’equip és incert per tots els moviments que es puguin dur a terme entre Nàstic i Pobla. S’ha d’intentar mantenir una plantilla amb qualitat per seguir aspirant, l’any que ve, als play-off. Encara que ja es parli que jugadors importants (com el capità Ñoño, Joel Coch, Aleix Coch, Sergio...) puguin formar part del Gimnàstic, s’ha de fer un equip competitiu per no perdre l’afició d’un poble al qual ja li ha costat apropar-se al Municipal durant la lliga. La derrota contra el Ieclà en l’últim partit no ha de fer oblidar l’esplèndida temporada de l’equip. A més, estic segur que els pobletans haurien tingut una altra actitud si haguessin sabut que podrien assolir la categoria de bronze.
Tot i l’empat en el primer partit de lliga a Vilanova, l’equip de Kiko Ramírez es va situar aviat en les posicions privilegiades de la classificació. Però la bona dinàmica va acabar a l’hivern, quan un empat contra el Vic a la setzena jornada va conduir a una ratxa negativa en què només es van aconseguir 9 de 33 punts possibles durant onze jornades. Sort que l’equip va capgirar aquesta situació amb una victòria a casa contra l’Europa. Així, els pobletans van tornar a escalar posicions fins arribar a la quarta posició al final del campionat regular.
Després han arribat els play-off, el regal de la temporada. Tot i tenir present que el Nàstic se n’anava directament a Segona B i que això impossibilitava l’ascens, l’equip ha seguit lluitant. I així ho demostren els resultats: és l’únic equip català que ha arribat fins a l’última fase (amb el Prat a part). Ejea i Laredo ja van patir la bona temporada de la Pobla i el Ieclà s’ha acabat enduent l’última eliminatòria gràcies a la loteria dels penals.
Un dels aspectes clau d’aquesta bona temporada ha estat el gran rendiment del porter Sergio López i de la defensa en general, des del capità Ñoño fins a l’última incorporació, Songo’o. L’equip ha aconseguit mantenir la porteria a zero en 24 de les 38 jornades de lliga i ha acabat com l’equip menys golejat (juntament amb el gran líder, el Prat) amb només 27 gols rebuts. Diuen que un bon atac comença amb una bona defensa. A més, també s’ha de destacar la tasca fosca d'Aleix Coch, que ha anat de menys a més i ha acabat marcant dos gols importantíssims en aquests play-off. Potser el joc que proposa l’equip no agradarà a tothom, però ningú li pot retreure a Kiko Ramírez que ha estat efectiu.
En aquesta temporada es tancarà un cicle amb la marxa confirmada de Kiko Ramírez al primer equip del Nàstic. Un cicle històric d’un club que fins fa dos anys no havia arribat mai a disputar un play-off per pujar a Segona B i, a més, ha estat a punt de culminar aquesta temporada amb un ascens en els terrenys de joc (però no oficial). I per què? Per mala sort. L’any passat van ser els despatxos els que van deixar fora la Pobla de la primera eliminatòria, i aquest curs ha estat el descens del Nàstic i el Ieclà els que han impedit l’ascens. Cal recordar que l’acord que lliga el Gimnàstic amb la Pobla impedeix, segons el reglament de la RFEF, que dos equips, amb una relació de filial, competeixin en una mateixa categoria.
 |
| Foto: Alex Gallardo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada