Fem balanç, capítol 14: L'any del Santboià

Catorzè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

El Futbol Club Santboià ha viscut un any estrany en el retorn a Tercera. Descendit de Segona B el curs anterior, unes primeres jornades fluixes culminaven amb la destitució de Paco Clos. L'arribada de Miguel López canviava, a poc a poc, l'aire de l'equip, que després d'una erràtica primera volta completava una segona meitat de curs excel·lent, quedant-se a les portes del play-off, amb opcions fins la penúltima jornada. Ha seguit l'equip per lajornada.cat el company Sergi Quitian. A ell, com he fet amb alguns dels demés col·laboradors del portal, li vaig demanar que ens expliqués com ha viscut l'any al Joan Baptista Milà.


De l'any del Santboià en fa balanç en Sergi Quitian.

La nit i el dia del Santboià

Un article de Sergi Quitian

Convuls és l’adjectiu que millor defineix la temporada 2011-2012 del FC Santboià. Els vermellons han transitat durant els gairebé nou mesos competició del patiment a la il·lusió, de la frustració d’un possible descens al somni de lluitar pel play-off d’ascens, tot plegat per acabar en una meritòria sisena posició després de canvis d’entrenador, secretari tècnic i un bon grapat de jugadors que han acompanyat un any en què s’ha estat blanc o negre, mai s’ha tocat el terme intermig.

El curs començava amb el conjunt del Baix Llobregat com un dels candidats a oferir batalla a la zona noble de la classificació. Després de caure irremeiablement en l’any del debut a Segona B, els vermellons volien recuperar el ritme de les seves últimes campanyes a Tercera en què havia acumulat tres play-off d’ascens seguits. Així doncs, sota la batuta de Paco Clos, el punt de mira estava situat en la zona alta. Un anhel que ràpidament es va anar esvaint després d’unes primeres 7 jornades decebedores en què el Santboià només va sumar 5 punts, el que el col·locava en zona de descens a Primera Catalana. El pitjor, però, era la sensació d’equip vençut, fràgil, sense ànima.

Així doncs, després d’un trist partit a Santa Coloma de Gramenet, la junta directiva fulminava al discutit Paco Clos per donar pas al retorn de Miguel López, que anys enrere ja havia dirigit exitosament el Santboià. Amb ell també va arribar Manolo Muñoz com a secretari tècnic i van començar els canvis a una plantilla que el tàndem López-Muñoz considerava descompensada: es deixava de comptar amb noms com Cañadas, Josué, José, Raúl Pradas, Molina i Masip i es fitxava a Manel, Álvaro Rodríguez, Aiham i Carlos Cano. El debut del nou entrenador vermelló va ser més que notable, eliminant la Pobla de Mafumet en Copa RFEF, a més d’empatar a casa en lliga davant el potent Espanyol B i guanyar a Manlleu. Un miratge perquè no trigarien a tornar els dubtes i el nerviosisme d’un equip que tot i esdevenir més compacte, era massa irregular, incapaç d’enllaçar dues victòries seguides en tota la primera volta per la qual cosa es va arribar a l’aturada nadalenca en quinzena posició, només dos punts per sobre del temut descens.

Foto: Alex Gallardo

Mentrestant, Miguel López feia un crit a la calma, intentant fer calar el missatge que amb tranquil·litat els resultats arribarien perquè de qualitat la plantilla en tenia. Però la inseguretat del que es considerava un catastròfic descens va fer arribar encara més fitxatges: Héctor García, Valle i Del Moral, els quals van fer bo el paper de revulsiu, sobretot els dos darrers quan a finals de gener, després de 21 jornades, només un punt separava el Santboià de l’abisme. Va ser llavors quan es va guanyar un partit a caixa o faixa davant el Castelldefels, per seguir amb una vital i sorprenent victòria a Cornellà que va donar l’empenta moral definitiva a una plantilla que tenia un problema més psicològic que futbolístic.

Després de tanta foscor, aleshores va començar el dia. 16 punts de 18 possibles i adéu a totes les pors. Els del Baix Llobregat s’allunyaven del descens al mateix ritme vertiginós que s’apropaven a la zona alta i malgrat una contundent derrota al Joan Baptista Milà davant el Manlleu, la imparable ratxa va seguir fins a les últimes dates del campionat. Els números ho diuen tot: en 16 partits, 11 victòries, 4 empats i només 1 derrota –37 punts de 48 possibles– argumentats per un joc molt més sòlid i eficaç, ferm al darrere amb el sorgiment del jove Eric sota pals i la seguretat d’una rereguarda amb noms consolidats com Isaac, Erencia, Cárdenas, Javi Calvo o Valle, el pas endavant dels pilars de la zona la zona de mitjos amb Heredia i Guillem Cornellà, la bona feina i encert dels homes de dalt com Carlos Cano, Aiham, Joel i sobretot, l’eclosió de Del Moral i d’un Jordi Martínez que personalitza el canvi del Santboià a partir de l’equador de temporada: 4 gols fins la jornada 21, 11 dianes acompanyant la remuntada vermellona.

D’aquesta manera es va somiar obertament amb el play-off d’ascens. La il·lusió s’havia convertit realitat i és que els vermellons, que en el seu moment més delicat havien arribat a estar 17 punts per sota de les posicions de privilegi, van conviure en les jornades finals a només 4 punts de la utòpica aspiració. Un somni, que finalment, va quedar en això perquè la muntanya del play-off va acabar esdevenint massa alta venint des de tant baix.

No obstant això, el Santboià acaba el curs amb un notable perquè ha progressat molt adequadament. Una primera volta per l’oblit el va fer tastar les brases del descens a Primera Catalana, però un segon tram de lliga per recordar ha tornat a fer somriure el Joan Baptista Milà. El Santboià va ser el millor equip de la segona volta igualat amb el Prat i els potablava ja són a Segona B. El punt de mira per la temporada que ve està clar: l’assalt a la categoria de bronze. I ho afrontaran amb la confiança rearmada després d’un any convuls en què s’ha passat de la pitjor a la millor cara dels vermellons, de la nit al dia del Santboià.