dimecres, 13 de juny de 2012

Fem balanç, capítol 12: L'any del Vic

Dotzè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

La Unió Esportiva Vic tornava a Tercera Divisió aquest curs, després d'haver assolit un fantàstic ascens del curs passat. Guiats un any més per Pere Vila, els vigatans van iniciar el curs amb vertaders problemes de cara a gol, però a poc a poc es consolidaven, formaven un grup fort, que assolia la permanència amb marge per assaborir el retorn a la categoria. Ha seguit l'equip durant tot l'any un dels informadors emergents del #futbolcat, el vigatà Jordi de Planell. Després d'haver-me informat durant l'any gràcies a ell i a futbolistes que no podien jugar, com Marc Verdaguer o Guillem Prieto, li toca a de Planelll, col·laborador del 9NOU, Vilaweb i ONAsps, fer anàlisi de la temporada.

De l'any del Vic en fa balanç en Jordi de Planell.



El retorn somiat
Un article de Jordi de Planell



Dotze anys caminant per camins pantanosos s’han fet molt durs per a la UE Vic. El conjunt vigatà aspirava, des de l’any 1999, a tornar a Tercera divisió després de baixar en una temporada per oblidar. El descens va fer un mal terrible a l’orgull vigatà i va iniciar una etapa de descensos i aspiracions nul·les que va apartar de la ment dels ciutadans de Vic la idea de que tenien un futbol local de nivell. 

Deu anys després de tot això, el club de la capital d’Osona va tornar a somiar amb un projecte d’il·lusió que fusionava l’Aiguafreda i la UE Vic i que aspirava amb arguments sòlids a recuperar una categoria a la qual el club ha d’estar.

La temporada 2010-2011 va servir per certificar l’ascens dels vigatans a Tercera i l’any següent ha esdevingut un bàlsam per a tots els aficionats al futbol de Vic i de la comarca d’Osona, tornant a recuperar el derbi comarcal i portant de nou futbol de nivell a les grades d’un Municipal que, tot i el retorn a Tercera, segueix estant massa buit.

La temporada 2011-2012 quedarà emmarcada a les oficines del club, perquè l’equip va certificar la permanència tres jornades abans d’acabar la competició. Una fita increïble que tothom hauria firmat abans de començar i que, fins i tot els més ambiciosos, també haurien secundat després que els vigatans sumessin, en els cinc primers partits de lliga, quatre punts amb només un gol a favor. L’inici va ser desastrós i, després de la derrota per 4 a 0 a Gavà, hi havia gent al club que reclamava la destitució del tècnic Pere Vila.
La junta, però, va estar a l’alçada de les circumstàncies: amb un projecte petit, sense recursos i amb una plantilla en què la majoria de jugadors no havien jugat mai a Tercera, calia esperar i la inexperiència i el coratge inicials van ser substituïts, amb el pas de les jornades, per la tranquil·litat i el bon futbol

Amb l’avanç de la primera volta, el Vic va anar temptejant la zona de descens, però no va ser fins després de l’aturada hivernal quan els de Pere Vila es van posar les piles per allunyar-se’n. Tres victòries seguides, una de les quals a Manlleu, van servir per col·locar fora dels llocs més perillosos als vigatans, però la falta de regularitat al Municipal va dur els blanc-i-vermells a jugar-s’ho tot en les darreres jornades. 

Després de l’empat a casa contra un rival directe, el Vilanova, quan faltaven cinc partits per acabar la competició, molts ja van veure el Vic a Primera Catalana: al club osonenc li quedava un calendari complicadíssim amb sortides al camp del Cornellà, la Pobla o l’Espanyol i amb el derbi a casa contra el Manlleu. 

Però aquest equip jove es creix davant les adversitats i amb dues victòries per la mínima a fora, va viatjar salvat a Sant Adrià. L’objectiu s’havia aconseguit i el Vic, dotze anys després, havia tornat a Tercera per quedar-se

Ara la feina per a Pere Vila i Juli Espina serà assegurar-se un bon conjunt que l’any que ve allargui novament aquest somni.

Cap comentari:

Publica un comentari