Fem balanç, capítol 15: L'any del Muntanyesa

Quinzè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

El Club de Futbol Muntanyesa ha viscut un any estrany en el retorn a Tercera. Després d'una temporada miraculosa, en què va estar a prop d'assolir l'ascens a Segona B, hi havia el risc que algú veiés com a fracàs qualsevol cosa que no fos repetir allò irrepetible. Però l'equip barceloní ha tancat un any excepcional, tenint en compte que ha fet allò més difícil: sobreposar-se als problemes d'un segon any, després de la marxa de diversos puntals de la plantilla. Ha seguit l'equip, cada dues setmanes a La Bombonera de Nou Barris la Laura Muriel, amb qui vaig estudiar Periodisme. Ella ha quedat captivada per l'ambient genuí de futbol que s'ha viscut a Nou Barris, i per un equip que ha mostrat més enllà del vestidor com un grup humà d'esportistes pot ser també un potent grup d'amics.

De l'any del Muntanyesa en fa balanç la Laura Muriel.

El coratge d'un Muntanyesa etern

Un article de Laura Muriel

El Muntanyesa ha assolit amb èxit però no sense problemes l’objectiu inicial de la temporada: mantenir-se a Tercera. El conjunt de Miki Carrillo ha donat per bona una lliga en la qual la consigna ha estat aconseguir la permanència al més aviat possible tot i el miracle de l’any passat, en què els de Nou Barris van arribar a disputar la promoció d’ascens a Segona B perdent la plaça a l’últim partit davant el Sestao.

Per resumir la temporada d’aquest equip del barri de la Prosperitat de Barcelona cal tenir present que el Muntanyesa té el segon pressupost més baix de Tercera. Per tant, per als jugadors d’aquest club modest, salvar la categoria un any més i quedar quinzè amb 47 punts és una fita positiva, i un premi gens menor tenint en compte que és un equip “nou” a Tercera.

La Monta ha pagat car a final de temporada una fluixa primera volta en la qual l’equip només va aconseguir 20 punts dels 54 possibles (31 l’any anterior). A l’equip li costava molt construir joc, però amb l’arribada al desembre de 4 jugadors (Joan Roig, Isaac Maldonado, Eloy Jiménez i Alberto Molina) Carrillo va reaccionar i a la segona volta van sumar 27 punts.

El camp del Muntanyesa –conegut com la Bombonera de Nou Barris- és la principal clau de l’èxit de l’equip. Només hi ha perdut 3 partits en tota la temporada, aconseguint 8 empats i 8 victòries més. Un camp de dimensions petites i amb una gran afició que sempre dificulta als rivals marxar amb punts. Coneguda per tots els equips de Tercera, la Penya al Hueco mereix una menció especial. Un grup d’aficionats que no han deixat d’animar els jugadors i l'entrenador, i que lluny de polemitzar, amb els seus càntics aporten vida i molta festa al Municipal cada diumenge.

Foto: Alex Gallardo

Fora de casa, però, els resultats han estat ben diferents. Només han aconseguit endur-se els tres punts en tres ocasions, i la manca de gol ha estat evident en els desplaçaments. L’equip ha notat la marxa de Quim Araujo al Sant Andreu, i ha costat massa fer gols. Achille, amb 9 dianes, i Villegas (amb 4) han estat els homes més perillosos a l’atac. Sota pals, Marc Ramírez ha demostrat una temporada més que amb ell la Monta ha estat ben coberta i que és un porter per jugar a categories superiors. Enguany formarà part de l'ambiciós projecte del Santboià.

Tampoc hi serà aquest any, rumb al nou Terrassa de Miki Carrillo, Joan Roig, un mig conductor de gran qualitat que s’ha fet seu el mig camp, i que ha vist complementada la seva acurada feina amb la de Ruben Giménez, un pivot defensiu de només 22 anys de qui sentirem a parlar pel seu talent. Dos jugadors molt elogiats pel tècnic, com també la consolidada defensa amb Xavi Valls i Raul Barriendos.

Miki Carrillo ha sigut el capità fidel d’aquest ja històric equip. Encarava la novena temporada a la banqueta mantenint l’estil d'altres campanyes, però aquesta ha tingut moments de descontrol i falta d’autoestima col·lectiva. Ha costat massa recuperar els punts després de tres derrotes consecutives (Pobla Mafumet, Espanyol B i Manlleu) i diversos empats. Però finalment, l’equip s'ha refet d’una forma encomiable, amb coratge, intensitat defensiva i aprofitant les poques ocasions de gol generades.

El gran repte d’un futur incert 

Miki Carrillo, amb la 'Monta' / CEEuropa.cat

El Muntanyesa és un club petit i modest que no pot retenir els cracks que despunten, com tampoc entrenadors que ho han donat tot i a qui ara ha arribat el moment de canviar d’aires. Miki Carrillo, el Ferguson de Nou Barris fitxava fa un mes com a nou tècnic del Terrassa i tancava així una etapa de 9 anys a la banqueta dels groc-i-negres. Un tècnic molt estimat per l'afició i que ha portat l’equip de Regional a gairebé Segona B i que ha aconseguit fer dels seus jugadors un grup d’amics.  Amb la seva marxa, aquest grup desapareix i ara l’objectiu del club és crear un equip nou degut a la fugida massiva de tota la plantilla. El club ha fet una revolució dins el vestidor. Ha volgut començar de nou oferint unes condicions econòmiques que no han acceptat els jugadors i res queda de l'equip de les darreres temporades.

Joan Roig, Ruben, Barriendos i Ferran Melich han marxat al Terrassa; el porter Marc Ramírez torna al Santboià; Isaac Maldonado, Oriol Molins i Ismael Guzmán, al Vilafranca; Molina és nou jugador del Rubí, com ho és Eloi del Vilanova. Villegas i Miguel Rubio han signat per l'Horta. Altres jugadors encara estan sense equip. Hi ha qui deixa el futbol i d'altres Catalunya, com és el cas del davanter Achille que marxa als Estats Units. Massa baixes per a un equip ja històric i etern, que s'ha de refundar de la mà del tècnic Manolo González (exentrenador del Badalona Juvenil de la Divisió d'Honor), que no ho tindrà fàcil per mantenir els grans resultats de la millor època del club, el Muntanyesa de Carrillo.