Fem balanç, capítol 13: L'any del Masnou

Tretzè capítol de la secció que s'allargarà durant les properes setmanes. He convidat 16 informadors habituals de tercera.cat, un per cada equip que ja ha acabat la lliga, a escriure un article d'opinió fent balanç de la temporada de l'equip al qual ha seguit. L'ordre de publicació serà aleatori.

El Club Deportiu Masnou ha viscut un mal any, situant-se a la part baixa de la taula durant bona part del curs i confirmant un descens que s'ha anat intuïnt durant el desenvolupament del curs. Durant l'any m'ha estat complicat trobar informadors al Masnou, més enllà, lògicament, dels jugadors del mateix club. Vaig donar veus, vaig preguntar a l'Àxel Aguilar, al Sergi Vargas, i no apareixia ningú. Fins que els companys d'Ona SPS em parlaven, el dia que ens vam conèixer, al Prat de Llobregat, d'en Pep Vidal. Un cas curiós. Avui mateix acaba les proves de Selectivitat. La seva intenció, començar la carrera de Periodisme el setembre (un acte de valentia, però també de conviccions), però, per sobre de tot, seguir l'equip del seu cor, el CD Masnou. Fa tres anys que acompanya l'equip allà on pot, que respira el dia a dia de l'entitat maresmenca, i que en parla, primer per a un blog anomenat Futbol nostre, després pel diari Masnou Plus i ara fent transmissions per a Ona SPS, anant més enllà del Masnou. Declarat amant del futbol català (les seves predileccions passen pel seu club, la Nova Creu Alta i el Narcís Sala), ha estat un plaer comptar amb ell per fer balanç del curs del Masnou, i serà un plaer mantenir el canal obert per a properes col·laboracions. Ara, no el trobareu a Twitter, no hi té compte. No sap el que es perd, la xarxa social.

De l'any del Masnou en fa balanç en Pep Vidal.

Fi de cicle

Un article d'en Pep Vidal

Mala temporada per un CD Masnou que arrencava amb l’honor de ser, per primera vegada en la seva història, l’únic representant maresmenc en categoria nacional. Amb una altra reducció de pressupost i molts dubtes en la renovació del planter que mesos enrere havia aconseguit la salvació de forma brillant tenint en compte l’entitat dels rivals, començava una altra temporada amb el clar i difícil objectiu de mantenir l’equip en una categoria en la qual tan sols una vegada en la història el club s’hi ha pogut estar més de dos anys consecutius. 

Gran part dels puntals de la temporada anterior, com Xavi Garcia, Javi Sánchez, Javi Alegre, Franco o Josu no van renovar, però la directiva va aconseguir mantenir el líder del projecte, el míster argentí Claudio Festa. Amb tan sols cinc jugadors de l’anterior temporada es buscava repetir la gesta amb noms relativament il·lusionants, com Romero, Dani Morales, Gerard Alonso, Hamza, Lavilla o el retorn d’Aleix. Després d’una pretemporada en què ningú es va poder fer una idea del que era l’equip (es van alternar bones i nefastes actuacions), la lliga no va poder començar de millor manera. En l’única remuntada i, atenció, l’única victòria a casa en tota la temporada, es va superar a l’Olot per 3 a 2.

A partir d’aquí van començar totes les vicissituds que van portar l’equip a viure instal·lat al pou de la taula. Múltiples lesions, infortunis en els instants finals dels partits i per què no dir-ho, decisions arbitrals errònies van deslluïr i anul·lar quant a números uns primers partits força bons quant a joc. Un dels moments més il·lustratius del que ha estat aquesta temporada per al Masnou es va viure a Sant Adrià, on després de fer un gran partit al camp del llavors líder sòlid i anar vencent durant tot el duel, en l’últim minut una passada enrere de la defensa al porter Cesc de Bode provocava una garrafal errada (fent un misto) del porter que tirava per terra una grandíssima actuació.

Foto: Alex Gallardo

A aquest equip se li poden fer uns quants retrets, però no es pot discutir l’actitud amb què els jugadors van sortir al camp a cada partit. Entre les jornades 12 i 17, sis partits seguits amb derrota per la mínima. Prop del Nadal, quan la situació començava a ser crítica, l’equip va treballar molt per no despenjar-se per la lluita per la permanència aconseguint algun resultat meritori i donant bona imatge arreu. La mala sort i els errors defensius novament van ser un factor determinant per què el que es veia en cada partit al terreny de joc no es reflectís a la taula. A la jornada 23 es produïa el cop més dur, després de dominar i tenir més ocasions al llarg del partit, un gol de la Grama als últims minuts al Municipal del Masnou deixava l’equip a vuit punts de la salvació.

Des d’aquest moment la salvació es va convertir en un miracle. Ja eren plenament majoritàries les veus que situaven el conjunt maresmenc a Primera Catalana. Durant la segona volta molts jugadors van anar abandonant el vaixell, entre ells Dani Morales, Romero, Hamza o Gerard Alonso, que van deixar pas a Willy Yemba, Rubén Salvador o Manel, que res van poder fer per mantenir l’equip. Al marge de tot això s’ha de destacar el descobriment de Diego. Recent sortit del juvenil de la Damm, ha estat el líder i màxim golejador de l’equip, unes actuacions que li han valgut per seguir a Tercera, fitxat pel CE Europa. 

Victòries de mèrit a Amposta (jornada 26) i sobretot al Prat (jornada 32) van permetre a l’equip seguir somiant i treballant per un objectiu que es va esvair amb la novament injusta derrota als Canyars. Allà va morir el Masnou, després de realitzar un gran partit una altra vegada un gol al temps de descompte amb l’equip bolcat a l’atac va fulminar el periple a la Tercera divisió. Quedaven 15 punts en disputa i la salvació era a 13. Ja només faltava la confirmació definitiva i matemàtica que es va produir el dimecres 18 d’abril després de caure a casa davant l’Europa. 

En resum, una temporada marcada per la manca d’un pressupost òptim pel que és la categoria que condiciona la planificació. Quan un equip queda a 19 punts del seu objectiu, poques excuses valen. Però no es pot negar que de no haver estat per les lesions i baixes per diferents motius que han obligat a utilitzar gairebé cinquanta jugadors, i per una mena de malastruc en els minuts finals dels partits, almenys s’hagués pogut presentar molta més batalla a la taula.

Ara, els aficionats i la directiva del Masnou han de ser conscients i realistes sobre quin és el potencial del club. Abans de pensar a tornar a la categoria, s’ha d’assentar un nou projecte ja que l’entrenador i gran part de la plantilla no seguiran. Els fantasmes, molt pròxims en temps i espai, de Premià o Mataró no han d’aparèixer en un club que es troba en la mateixa situació de fa quatre temporades. L'ascens del juvenil a Preferent pot ser la primera pedra.