Fem balanç, capítol 7: Masnou

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 7 repassem el curs del Masnou, que ha acabat la temporada amb el descens a Primera Catalana després de tres cursos seguits a Tercera. Els masnovins han acabat cuers, amb 26 punts. Escriu sobre la temporada del Masnou el periodista Pep Vidal, cap de premsa de l'entitat, i que col·labora en diversos mitjans com Vilassar Ràdio o Radio Marca.

Onze del Masnou a finals de novembre // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Adéu prematur

Un article de Pep Vidal / @Masnoublog

A casa del pobre l'alegria mai no és eterna. Després de tres temporades a un gran nivell, el CD Masnou ha tornat a reviure situacions passades i s'ha hagut de tornar a acomiadar de la Tercera Divisió de forma prematura. El projecte novament estava basat en la confiança cega en Miguel López i els seus mètodes, però des de l'inici l'equip no va rendir a l'altura de les expectatives del mateix entrenador i es va anar veient abocat a la cua de la classificació fins que ja era massa tard. Amb ja pràcticament tot perdut, L'efecte Pandiani va fer somiar els masnovins amb el miracle durant dues setmanes, però només va ser un miratge i ràpidament l'equip va tornar a la seva cruel realitat confirmant el descens matemàtic un mes abans del final de lliga.

Com havia estat norma habitual en les dues temporades anteriors, Miguel López va haver de tornar a reconstruir l'equip pràcticament des de zero a causa de l'onada de baixes. Entre els jugadors que l'entrenador va descartar i els que van decidir marxar a equips amb major potencial, tres mesos després d'haver aconseguit la millor classificació de la història de l'entitat només es mantenien a la plantilla sis jugadors. Però aquest cop el tècnic de Cornellà no va tenir tan bon ull a l'hora d'omplir el cistell de la compra i, com ell mateix ha reconegut, no va encertar en els relleus. Apostes personals com Sebas, Mendo o Edgar Mayor, que havien d'estirar del carro en un vestidor que havia quedat orfe dels lideratges d'Éric Blasco i Pociello, no li van sortir com esperava i amb un pressupost com el del Masnou no es pot rectificar.

Malgrat totes aquestes circumstàncies, l'equip va mostrar des de la primera jornada una capacitat per competir que en molts moments del curs l'ha fet mereixedor d'obtenir major recompensa. En la primera part de la lliga el conjunt masnoví es va avançar i es va mostrar superior a equips com Figueres, Gavà o Júpiter, però va acabar encaixant l'empat a les acaballes. Perdre victòries i punts que ja estaven al sac en els últims minuts dels partits, sigui per encert del rival o desencert propi, es va començar a convertir en una tònica pràcticament letal per a les aspiracions de salvació i, sobretot, per a la confiança del grup.

Fins al Nadal, però, el bloc dirigit per Miguel López es va mantenir prop de les places de permanència. Victòries de mèrit com l'aconseguida al Municipal davant l'Europa o en el duel directe a Rubí, van donar aires d'optimisme de cara a la segona volta. A més, la incorporació d'un golejador contrastat com Roger Matamala li donava a l'equip el que l'entrenador i la majoria de seguidors creien que li faltava: gol i capacitat per aprofitar les ocasions generades. Però per entrar s'havia de deixar sortir i Leva, Edgar Mayor i Lora, tres dels jugadors amb un paper més destacat fins llavors, prenien el camí invers.

Amb aquests canvis, el Masnou es resistia a deixar de lluitar per seguir a Tercera tot esperant millorar els resultats a la segona volta. Per sortir de la zona baixa feia falta traduir aquesta intenció en resultats i dos partits consecutius a casa per començar el 2016 semblaven una gran oportunitat. Però van ser tot el contrari: l'inici d'una ratxa de deu partits sense guanyar que van sentenciar l'equip. Entre la derrota a casa contra el Sabadell B, el 3 de gener, i la de Palamós, el 2 de març, la frustració es va apoderar totalment de l'equip d'un Miguel López que decidia presentar la seva dimissió superat per la situació. A onze punts de la salvació a falta de trenta per disputar, els masnovins tenien peu i mig a Primera Catalana.

Tot estava ja pràcticament perdut, però l'arribada d'un Walter Pandiani que es va mantenir a l'ombra fins dues setmanes després d'haver agafat les regnes de l'equip, va donar un nou impuls al vestidor quan ningú ja no hi apostava. El Rifle i el seu cos tècnic integrat pel també exjugador professional Washington Tais i els dos entrenadors del juvenil, Juan Ignacio Ibarra i Diego Ferrer, van canviar el plantejament tàctic i li van donar total llibertat de moviments a un jove Pol Ballesteros que es va convertir, a còpia de gols, assistències, fintes i conduccions d'un altre futbol, en la gran esperança masnovina. Les dues victòries consecutives davant el Júpiter, a casa, i el Santfeliuenc, a domicili, gràcies a les accions individuals de Pol feien recuperar la confiança dins i fora dels vestidors del Municipal. El duel contra el Granollers es presentava com la gran oportunitat per reenganxar-se a la lluita i l'equip va tornar sortir amb la intensitat que imprimia el tècnic uruguaià. Amb poc menys de mitja hora, es va col·locar 2-0 per damunt, es va situar virtualment a només quatre punts de la salvació i va tornar a il·lusionar una afició que estava patint molt. El sentiment d'esperança que es vivia era tan fort com el cop sec i letal que va suposar la inesperada remuntada vallesana.

Aquell dia va morir definitivament el Masnou 2015/2016 i es va convertir en un cadàver que, malgrat la bona intenció dels tècnics i la directiva, no ha pogut acabar dignament la temporada. Malgrat mostrar bons moments de joc i fer debutar juvenils com Balboa i Jairo que poden ser importants en el futur, l'estranya actitud d'alguns jugadors sobre el terreny de joc a les dues últimes jornades ha aixecat la sospita al voltant del club. Aquest fet, de moment no provat, hauria de convidar a una reflexió dels estaments futbolístics sobre la qüestionable conveniència, encara que només sigui per esvair dubtes i especulacions, que partits de categories amateurs formin part del mercat de les apostes on-line.