dimarts, 31 de maig de 2016

Fem balanç, capítol 8: Manlleu

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 8 repassem el curs del Manlleu, que ha acabat la temporada patint una mica... ja que fins sis hores després del final de l'últim partit de lliga no podia confirmar la permanència a la categoria. Els manlleuencs han acabat quinzens, amb 47 punts. Escriu sobre la temporada del Manlleu el periodista Rai Roma, cap de premsa de l'entitat, i que treballa també al Diari de Girona.

Onze del Manlleu a principi de temporada // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un Manlleu de dues cares
Un article de Rai Roma / @rairoma

No ens enganyarem si diem que la temporada del Manlleu ha estat decebedora. Semblava difícil pensar el passat mes d'agost que l'equip tornaria a estar a punt de viure una experiència de mal record com la temporada passada, esperant al mes de juny per saber si seria o no de Tercera Divisió i poc va faltar per tornar-ho a repetir.

A principis de temporada va haver-hi un canvi de junta directiva que va enlluernar les expectatives de futur del club. Nous projectes, augment dels recursos econòmics del club i més ambició per a una temporada en què l'objectiu, tot i això, era la permanència. Jugadors amb renom i amb experiència com Albert Canal, José Segovia, Arnal Llibert o Ramon Marimón van aterrar a Manlleu acompanyats d'Alberto Fernández, que després d'una mala experiència al Santboià tornava a les banquetes. Fins la tercera jornada de la segona volta, l'equip va mostrar símptomes molt positius, sobretot a domicili, on es mostrava molt segur a l'àmbit defensiu i comptava gairebé tots els seus partits per victòries.

A la segona volta, però, la confiança de l'equip es va capgirar com un mitjó. Els mals resultats i una dinàmica molt negativa van condemnar els manlleuencs a patir fins a l'últim partit de lliga per salvar la categoria. Una temporada per oblidar sobretot pels habituals al Municipal d'Esports, on només han vist guanyar l'equip en cinc ocasions. Aquesta és, sense cap mena de dubte, una de les grans lloses que ha carregat l'equip durant tota la temporada. A més, han jugat minuts fins a 25 jugadors, acabant-ne 18 la temporada, amb arribades i sortides durant tot el curs. Probablement tot plegat difícil de gestionar, un fet que va suposar el mal rumb del Manlleu en la segona volta i que, salvat pels pèls, va suposar dues conseqüències molt importants només finalitzar l'any: dimissió de la junta directiva i destitució de l'entrenador, Alberto Fernández.

I ara, què? Doncs som del Manlleu, ostres, sempre amb pit i collons. Es tornarà a fer un equip que competeixi i, amb Miquel Muñoz a la banqueta, això sembla estar garantit. El club i el nou cos tècnic han de fer un esforç molt gran per confeccionar una plantilla que, segurament, patirà un bon nombre de baixes i altes durant l'estiu. Som el Manlleu i ens tornarem a fer sentir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada