dimecres, 3 de juny de 2015

Fem balanç, capítol 10: Martinenc

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 10 repassem el curs del Martinenc, que tornava a la categoria després de gairebé dues dècades i que ha acabat el curs amb un amarg descens, confirmat a la penúltima jornada. Els del Guinardó han pagat car el fet de ser l'equip més golejat de la categoria. Els barcelonins han acabat dinovens, penúltims, amb 37 punts. Escriu sobre la temporada del Martinenc en Sergi Ruiz, que ha seguit de prop els diables vermells en el seu periple per Tercera.


Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'ombra del descens, des de l'inici
Un article de Sergi Ruiz / @sergyrs13

Fa poc més d'un any, el barri del Guinardó estava de festa celebrant que, dinou anys després, el Futbol Club Martinenc tornava a Tercera Divisió. Ara, els toca patir i digerir l'agre retorn a Primera Catalana. El descens es va fer efectiu el 10 de maig, un cop finalitzada la penúltima jornada de lliga amb una derrota per 2 a 4 contra els veïns –i eterns rivals– de la Ronda del Guinardó, l'Europa.


Tot i no decidir-se fins a finals de la temporada, no podem dir que el descens no fos un fet inesperat, ans el contrari, es va anar gestant al llarg de l'any: vint-i-quatre jornades en posició de descens –disset de les quals van ser a la segona volta– i dinou derrotes.



El descens es confirmava al duel contra l'Europa de la J37 // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Així doncs, el recorregut de la temporada cap al descens el podríem establir en tres fases: una difícil adaptació al principi de la lliga, que va donar lloc a una dinàmica negativa d'on va ser complicat sortir i, finalment, el físic va acabar passant factura les últimes jornades, quan tocava enfrontar-se als equips capdavanters.


Ara bé, si ens haguéssim de fixar en una dada per descriure com ha estat la tònica de tota la temporada, aquesta seria la dels gols. Si ens fixem primer en l'apartat golejador favorable als diables vermells, el registre ens pot arribar a fer pensar que ha estat una bona temporada, ja que amb 49 gols se situen com el vuitè equip que en més ocasions ha vist porteria. Els gols en contra, però, ens tornen a la realitat i identifiquen el principal problema que ha viscut l'equip al llarg de la temporada: amb 70 gols encaixats –gairebé dos per partit– entre Carlos Carulla i Alex Pachecho, els del Guinardó han estat l'equip més golejat de la categoria.



Foto: Dani Falcon

Una dada que va portar de corcoll a Manel Moya, qui va provar totes les combinacions possibles per trobar una defensa estable i una manera efectiva de defensar-se de les jugades a pilota aturada –gran handicap del Martinenc en els últims anys, sobretot pel que fa als córners–, sense gran èxit:  dels 26 partits dirigits per Moya, només cinc van finalitzar amb la porteria a zero i en vuit més van encaixar només un gol. El relleu a la banqueta quan quedaven dotze jornades amb Agustín Vacas al capdavant del cos tècnic va fer reviure les esperances de salvació amb la millor ratxa de la temporada –dues victòries i tres empats en cinc partits–, tot i que els problemes en defensa seguien persistint, fent-se més que evidents en l'etapa final, quan es van encaixar 15 gols en cinc partits.


D'aquesta manera es posava fi a una temporada en què els jugadors han recreat la famosa escena dels músics del Titànic tocant fins al final. Han donat tot el que han pogut en cada partit, però en ocasions la qualitat dels rivals, en ocasions la sort, en altres la concentració i en altres el físic, han impedit que poguessin salvar el vaixell.









Cap comentari:

Publica un comentari