Fem balanç, capítol 11: Muntanyesa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 11 repassem el curs de la Muntanyesa, que basant-se en un excel·lent bagatge com a local ha viscut un curs tranquil, apropant-se fins i tot a les places de play-off a l'inici de l'últim terç del curs. El Gavà tallava una ratxa de 15 mesos sense perdre a Nou Barris dels barcelonins, que tancaven la temporada amb tres derrotes seguides a casa però tancant sense sobresalts una nova temporada a la categoria. Al final, els de Nou Barris acabaven tretzens, amb 48 punts. Escriu sobre la temporada de la Muntanyesa el periodista Víctor Hidalgo, que ha seguit l'equip un curs més i n'ha fet les cròniques quan ha actuat com a local per a L'Esportiu de Catalunya.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

I a la cinquena, va arribar la calma a Nou Barris

Un article de Víctor Hidalgo Plà / @victorhid78

La cinquena temporada consecutiva de la Muntanyesa a Tercera Divisió ha estat la més tranquil·la des que els de Nou Barris trepitgessin per primer cop aquesta categoria l'any 2010. Després de quatre temporades en les quals s'ha lluitat dos cops per l'ascens de categoria (el 2011 i el 2014) i altres dos cops per salvar-se fins gairebé el darrer partit, l'equip ha trobat aquest any l'estabilitat que tot club necessita recuperar si vol seguir avançant amb pas ferm. Amb pocs sobresalts, l'equip es va salvar matemàticament quan quedaven cinc jornades, i tot i deixar-se la pell gairebé fins al final, com ve sent marca de la casa a Nou Barris, ja no va poder optar al play-off.

Va tancar així la que per mi ha estat, per bé o per malament, la temporada més plàcida a la categoria. Aquesta calma, però, no amaga l'esforç fet per un dels clubs amb el pressupost més baix de la Tercera Divisió. Ni d'una temporada que va començar amb molts interrogants: l'arribada d'Escudero, suplir les baixes d'homes clau com Padilla, Nils o Poves, o com aguantar un any més amb un terreny de joc tan malmès, i no només per als visitants, sinó també per a un equip que s'hi entrena, i també hi juga, durant tot el curs. L'equip, el club, però, i com sempre, es va saber sobreposar a tots els maldecaps. I va seguir lluitant. Empesos per una afició, que no em fa res dir-ho, és del millor de Tercera Divisió, i per una penya Al Hueco que no falla mai, encara va donar alegries a la parròquia del nord de Barcelona. Va seguir liderant el còmput de derbis a la ciutat comtal, va jugar la final de la copa RFEF a Catalunya, i va veure com els groc-i-negres marcaven el gol 200 a la categoria —obra de Ferran Alabau—, fent així un pas més en la curta però intensa història del club a Tercera. 

El Municipal de Nou Barris ha gaudit amb una sòlida Muntanyesa // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com)

La lliga, és cert, s'ha sustentat en els partits de casa. L'equip és va passar invicte a Nou Barris 456 dies. El Gavà, a la jornada 34, va aportar la seva petita dosi d'història al ser el primer equip en guanyar en lliga a la Bombonera des que el Santfeliuenc ho fes a la jornada 21 de la temporada 2013/2014. Dada que deixa entreveure la fortalesa d'un equip que, a casa, i amb el suport incansable de l'afició, és pràcticament imparable.

Protagonisme especial per a la columna vertebral d'un equip que també va ser clau per guanyar tranquil·litat. La fermesa de Tato, una defensa ben apuntalada, sota les ordres de Borges i amb el suport d'Aleix Dalmau i Ferran als laterals, o la consistència dels Uri Escabrós, Rubén i el polivalent Joshua. Protagonisme també per als gols de Pedro —màxim golejador amb 16 dianes— i Alabau. I fins i tot d'un Masip que tot i no quallar i acabar marxant, també s'ho va deixar tot.

El suport de José Santos, l'explosió de Dowi, Gerard Sanz o Marc Esteban. Els gols de Raúl Rodríguez.  L'empenta de Romano. I l'eterna ombra de Tato, un Francis que també va participar en la darrera jornada. Tots, sota la direcció d'Antonio Escudero, han col·laborat a que el club visqués una temporada que, lluny de ser un fracàs, ha suposat la consolidació de l'equip a Tercera.

La victòria al Nou Sardenya, una de les fites del tram final // Àngel Garreta - CEEuropa.cat

L'estabilitat necessària per seguir mirant endavant. Per seguir somiant amb els ulls d'una afició de primera. I per tornar a viure partits màgics que tots retindrem per sempre a la memòria. Més reptes.

Més play-offs. A Nou Barris ningú descansa, i tots seguirem empenyent per seguir treballant amb la passió, la fermesa i la convicció que l'equip de Prosperitat mereix. Llarga vida a la Muntanyesa.

Llarga vida a la bombonera màgica.