Fem balanç, capítol 12: Terrassa

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 12 repassem el curs del Terrassa, que tot i haver viscut un any convuls extraesportivament, amb problemes institucionals i econòmics, vivia una temporada més que meritòria en l'àmbit esportiu, amb l'entrega d'una plantilla que fins l'última jornada lluitava per accedir al play-off d'ascens... i de fet durant mitja hora de la darrera cita del curs se situava virtualment quart. Al final, els vallesans acabaven setens, amb 59 punts. Escriu sobre la temporada del Terrassa el periodista Juanma Medina, immers en diversos projectes periodístics i de social media, a més d'haver seguit el conjunt vallesà amb una càmera de fotos per immortalitzar un any complicat.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Ai si a Terrassa només s'hagués parlat de futbol

Un article de Juanma Medina / @juanmamedina_

No ha estat ni de bon tros una temporada fàcil per al Terrassa. El club, immers en una crisi institucional inacabable, estrenava cos tècnic. I ho feia, tot i la renovació de gran part dels jugadors que l'any anterior van jugar el play-off, amb els pitjors resultats que ens podríem imaginar. Va caure a les primeres de canvi a la Copa Catalunya contra el Gavà (5-0) i a la lliga va encadenar cinc partits sense conèixer la victòria. De fet, no va veure porteria fins al quart matx que va disputar, contra l'Ascó (i va ser des dels onze metres).

Tot i l'inici (Pirri ha reconegut recentment que el president li buscava substitut després de la derrota al camp del Cerdanyola), l'equip va revertir la situació i va encadenar cinc triomfs seguits. De passada es va reconciliar amb el gol: 15 dianes a favor i només tres en contra. De posicions de descens a pràcticament zona de play-off per a un equip que, convençut del seu joc, ha practicat el mateix estil de futbol sense tenir en compte ni rivals ni camps. Sent l'enveja de molts.

La derrota a Cerdanyola semblava enfonsar l'equip a la taula // Terrassa FC

Després de les cinc victòries arribava la derrota (1-3) contra el Figueres (i perdre el goal average, tan important a final de temporada) i la por d'entrar a zona de play-off. El Terrassa va comptar amb innumerables ocasions durant la temporada. Només depenia d'ell, de guanyar al rival d'aquella setmana, però acabava punxant i desaprofitant l'oportunitat.

Segurament, ja a aquelles alçades els jugadors tenien al cap el buit de poder del Terrassa. Amb Jesús Fernández, però sense Jesús Fernández. Amb Txuma Peralta, però sense ell (i encara menys quan va ser empresonat). Ara Wospac, ara Fundació, ara ningú. Ara torna Jesús, ara Jordi Cuesta funda un nou club.

A principis d'any, ja tot afectava. El cansament, el voler i (mai) no poder accedir a zona de play-off, els retards en les mensualitats i l'aturada per vacances. I novament cinc partits sense guanyar. Sort de l'afició del Terrassa, que sempre s'ha desplaçat en massa per valorar, per representar el jugador número 12.

Victor Merchán, una de les sensacions del curs // Juanma Medina - TerrassaFC.com

Fins que al camp del Martinenc (0-3), es va confirmar una comunió eterna entre l'afició i aquests jugadors. Quan pitjor pintava tot, amb Peralta a la presó i sense responsables a les oficines de l'Estadi Olímpic, el Terrassa va aconseguir ocupar la quarta plaça. 

Però amb aquesta situació interna és molt difícil. Tot i així, amb possibilitats fins a l'últim partit amb tot en contra. Amb un entorn més preocupat d'aprofitar-se del Terrassa que de que no faltessin ampolles d'aigua al vestidor. El final tots el sabem. Llotja buida, pancartes i accions de protesta i res de desbandada. Amb els Segarra, Merchán, Batanero i Gallego fins al final. L'equip unit, l'afició entregada i el Terrassa sense play-off per diferència de gols. I el Terrassa amb un futur molt incert. Ai si a Terrassa només s'hagués parlat de futbol...