Fem balanç, capítol 13: Castelldefels

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 13 repassem el curs del Castelldefels, que acabava la temporada descendint a Primera Catalana, després d'un meritori però insuficient empat al camp del Prat. Els mariners tancaven la lliga divuitens, antepenúltims, amb 41 punts. Escriu sobre la temporada del Castelldefels el periodista P. Martín, que ha seguit l'equip del Baix Llobregat.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

El segon sexenni també acaba en descens

Un article de P. Martín

Aquest cop no. La UE Castelldefels no ha pogut salvar la categoria una temporada més i s'ha vist abocada al retorn a Primera Catalana sis anys després de la seva darrera presència. 

En línies generals, la campanya 2014/2015 no ha distat massa en el seu desenvolupament de la gran majoria de les precedents. I és que des de la 2009/2010, i amb honroses excepcions, l'equip sempre ha trigat bastant a engreixar la maquinària, mantenint-se enguany la tendència. La diferència respecte d'altres cursos és que la producció de punts del primer terç ha estat força inferior a l'habitual (5 dels primers 36), i aquest discret bagatge ha acabat sent cabdal per explicar el desenllaç, ja que l'habitual reacció s'ha produït partint de bastant més a baix, quelcom que obligava a una remuntada molt més acusada en una Tercera indiscutiblement més cara que les dues precedents (el 17è, el Manlleu, amb 45 punts, ha d'estar encara pendent dels ascensos compensats).

La reacció va passar pels Canyars // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Els grocs no van arrencar bé, encaixant sis derrotes en els primers set partits –l'única excepció la va posar l'agònic triomf contra el Peralada a casa a la J4-, quelcom que li va costar el càrrec a Lluís Albesa.  L'equip no acabava de rutllar, amb moltes dificultats per trobar porta i encaixant gol amb facilitat, i tot plegat, unit a un calendari exigent, va instal·lar el quadre mariner al pou de bones a primeres, quelcom preocupant tenint en compte l'equilibri i l'exigència de la categoria.

Val a dir, però, que amb el substitut d'Albesa, Miki Carrillo, les coses no van millorar gaire d'entrada (tampoc va haver-hi victòries en els cinc primers partits amb el menor de la nissaga a la banqueta), arribant l'esperada reacció a partir del mes de novembre. Va ser aleshores quan la dinàmica va canviar i la clara millora experimentada quant a joc i sensacions, especialment en l'aspecte defensiu, es va transformar per fi en victòries des de la jornada 13, mercè als 3 punts sumats a Figueres. Aquella va ser la primera baula d'una cadena d'èxits que va treure els grocs de llocs de descens i que es va allargar fins a les cinc victòries seguides (Gavà, amb èxtasi final amb el gol de xilena de Masuet, Masnou, Sabadell B i Vilafranca). L'últim partit del 2014, a Palamós, va trencar la ratxa, esdevenint a posteriori un clar punt d'inflexió en negatiu, tot i que l'equip albirava el 2015 amb un moderat optimisme.

Miki Carrillo agafava les regnes de l'equip // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

Les positives expectatives del nou any, però, no es van complir. La derrota contra el degà empordanès va encetar una nova i duríssima ratxa de desencisos consistent en 10 jornades consecutives sense guanyar (5 empats, 5 derrotes) que van deixar l'equip força tocat, més pels punts que acumulava que pel que es veia sobre la gespa. Els mariners competien bé cada partit (per exemple en aquell tram van ser capaços d'empatar contra 3 dels 4 equips que ocupaven llocs de promoció d'ascens –Pobla de Mafumet, Europa i Rubí-), però estaven absolutament negats a l'hora de sumar de 3 en 3 i, per acabar-ho d'adobar, van encaixar algunes derrotes cruels i típiques d'equips de zona baixa en partits en què van fer mèrits per obtenir millor botí, com per exemple el de la Muntanyesa a casa, o els del Peralada i l'Ascó a domicili, encontres tots ells que es van decantar a favor del rival als últims minuts i per la mínima.

Tantes jornades sense triomfs van reinstal·lar els mariners als llocs de descens, quelcom que va provocar que el Castelldefels afrontés la recta final amb el complicat repte de salvar la categoria. I veritablement no es pot dir, ans al contrari, que els de Miki Carrillo no hagin donat fins a la seva darrera gota de suor per assolir-lo. La recta final va ser força positiva, i així dels darrers 11 partits només en van perdre 3, tot i que aquestes tres derrotes, dues a casa (Vilassar i Sabadell B) i una a domicili (a Gavà) van arribar en moments decisius, en les típiques jornades frontissa que podien reenganxar l'equip a la permanència d'una manera definitiva. No hi va haver manera.

La mala ratxa final conduïa l'equip al descens // Alex Gallardo (GallardoPhoto.com) - UE Castelldefels

La reacció final, amb les victòries contra el Vilafranca (l'equip estava descendit al 79' i va remuntar) i el Palamós a casa van permetre afrontar el desenllaç amb opcions matemàtiques de 17a plaça al partit contra el Prat, però els grocs ja no depenien d'ells mateixos, i malgrat l'excel·lent partit realitzat al Sagnier la carambola no es va produir.

Punt i final al segon 'sexenni' mariner a Tercera (hi ha estat en dues porcions de 6 temporades), i final de trajecte d'una era. Els canvis directius duts a terme a mitjan de temporada i els indiscutibles moviments esportius i estructurals que venen i vindran marquen l'inici d'una nova etapa. L'aposta per l'estabilitat econòmica, institucional i esportiva sembla clara i, en definitiva, redefinir-se n'és l'horitzó.