Ho anunciava ahir a Twitter. Avui és el #diaPrat a tercera.cat. Totes les actualitzacions d'aquest dijous estan dedicades exclusivament a l'equip ascendit a Segona Divisió B, el campió del grup V de Tercera. És un homenatge merescut, i alhora un dolç comiat a l'equip de tercera.cat. L'any que ve seran de bronze.
Podeu llegir aquí la Part 1: Balanç d'un any històric, de José David Muñoz
Podeu llegir aquí la Part 2: Celebracions a la Vila, recull fotogràfic
En la vessant que toca de prop a tercera.cat, Fermín Suárez és un dels membres de l'equip d'Esports d'El Prat Ràdio. Ell va ser a Tafalla en el primer play-off dels pratencs a Segona B i ara, al costat de José David Muñoz (i la resta de l'equip, mai oblidar Míriam Roures, Víctor Cervantes, Manolo Gol, i un llarg etcètera), ha viscut l'eliminatòria triomfant contra l'Atlético Sanluqueño. Més enllà d'això, Suárez respira futbol. L'ha jugat, l'ha suat, l'ha patit, i ara el veu, el llegeix i l'explica. El seu blog, Fútbol de la mano de Landon Donovan anuncia, des del títol, la seva principal pretensió: dibuixar conceptes futbolístics, històries al voltant de la pilota, amb protagonistes del futbol internacional, amb més o menys difusió. només així s'entén que, quan ens vam conèixer, a finals de l'any passat, sabés perfectament qui era Matthew Edile, futbolista del qual acabava de documentar-me a fons per a una entrevista. Acabat el curs li vaig proposar que ajuntés les dues passions, la general, el futbol, sense additius, i la particular, l'AE Prat i la temporada 2011-2012, per a què me'n dibuixés un anàlisi tàctic. Ho ha fet, amb sobrietat, i val la pena.
Podeu llegir aquí la Part 2: Celebracions a la Vila, recull fotogràfic
En la vessant que toca de prop a tercera.cat, Fermín Suárez és un dels membres de l'equip d'Esports d'El Prat Ràdio. Ell va ser a Tafalla en el primer play-off dels pratencs a Segona B i ara, al costat de José David Muñoz (i la resta de l'equip, mai oblidar Míriam Roures, Víctor Cervantes, Manolo Gol, i un llarg etcètera), ha viscut l'eliminatòria triomfant contra l'Atlético Sanluqueño. Més enllà d'això, Suárez respira futbol. L'ha jugat, l'ha suat, l'ha patit, i ara el veu, el llegeix i l'explica. El seu blog, Fútbol de la mano de Landon Donovan anuncia, des del títol, la seva principal pretensió: dibuixar conceptes futbolístics, històries al voltant de la pilota, amb protagonistes del futbol internacional, amb més o menys difusió. només així s'entén que, quan ens vam conèixer, a finals de l'any passat, sabés perfectament qui era Matthew Edile, futbolista del qual acabava de documentar-me a fons per a una entrevista. Acabat el curs li vaig proposar que ajuntés les dues passions, la general, el futbol, sense additius, i la particular, l'AE Prat i la temporada 2011-2012, per a què me'n dibuixés un anàlisi tàctic. Ho ha fet, amb sobrietat, i val la pena.
Cohesió i compromís, receptes de l’èxit
Un article de Fermín Suárez
Un article de Fermín Suárez
La connexió futbolística i sentimental d’un fantàstic col·lectiu, el perfecte acoblament de les noves incorporacions a la ja sòlida columna vertebral existent, i l’encertada gestió i planificació esportiva han estat els principals ingredients que han propiciat l’assoliment de la Segona B.
Per definició, l’estil futbolístic de l’AE Prat s’ha basat en la cohesió com a bloc, en la solidesa defensiva (conjunt menys golejat de la categoria amb 27 gols, juntament amb la Pobla Mafumet), en el treball subsidiari de totes les peces de l’engranatge, en la preponderància de la pràctica i l’absència de la filigrana, en la pegada ofensiva, i en una gran rendibilitat a l’hora de gestionar els gols.
Aquesta radiografia té la seva traducció numèrica: l’AE Prat ha resolt durant el campionat deu vegades els seus partits per un just avantatge d’1–0 o 0–1, exhibint la qualitat suficient per determinar, i la capacitat necessària per replegar i contemporitzar, segons el decurs del partit.
Quan s’aconsegueix una gesta com aquesta, s’entén de forma implícita que tothom ha sumat i remat en benefici de l’equip, i que el col·lectiu ha estat superior a la suma de les individualitats. Però hi ha quatre jugadors que, des del meu punt de vista, han estat un esglaó per sobre de la resta: Toni Texeira, Òscar Sierra, Fernando Núñez i Roger Matamala. Juntament amb Luis Larios i Charly Ruiz, dos fixos a l’onze inicial d’una enorme qualitat, han estat els sis únics jugadors capaços de sobrepassar el llindar dels 3.000 minuts, i no és casualitat.
Per definició, l’estil futbolístic de l’AE Prat s’ha basat en la cohesió com a bloc, en la solidesa defensiva (conjunt menys golejat de la categoria amb 27 gols, juntament amb la Pobla Mafumet), en el treball subsidiari de totes les peces de l’engranatge, en la preponderància de la pràctica i l’absència de la filigrana, en la pegada ofensiva, i en una gran rendibilitat a l’hora de gestionar els gols.
Aquesta radiografia té la seva traducció numèrica: l’AE Prat ha resolt durant el campionat deu vegades els seus partits per un just avantatge d’1–0 o 0–1, exhibint la qualitat suficient per determinar, i la capacitat necessària per replegar i contemporitzar, segons el decurs del partit.
Quan s’aconsegueix una gesta com aquesta, s’entén de forma implícita que tothom ha sumat i remat en benefici de l’equip, i que el col·lectiu ha estat superior a la suma de les individualitats. Però hi ha quatre jugadors que, des del meu punt de vista, han estat un esglaó per sobre de la resta: Toni Texeira, Òscar Sierra, Fernando Núñez i Roger Matamala. Juntament amb Luis Larios i Charly Ruiz, dos fixos a l’onze inicial d’una enorme qualitat, han estat els sis únics jugadors capaços de sobrepassar el llindar dels 3.000 minuts, i no és casualitat.
Toni ha estat el Zamora de Tercera, i el jugador més destacat de l’eliminatòria d’ascens. Sierra ha quallat una sensacional temporada, aconseguint 7 gols importants (dos dels quals amb empremta de Segona B), i demostrant que és un lateral molt difícil de superar en el regat i la col·locació. Fernando, més conegut com la frontissa, el termòmetre o el motor, ha estat l’encarregat de donar equilibri a l’equip. I, Matamala s’ha erigit en el killer amb 14 gols, i en el treballador infatigable que tot entrenador desitja: toca d’esquenes, oxigena, pentina, pressiona, protegeix, brega, congela, remata.
Seria injust oblidar-se de la resta: Larios, 7 gols de penal i un rendiment extraordinari en defensa; Murillo-Cazorla-Duran, una rereguarda de màximes garanties; Charly Ruiz, la precisió i la clarividència en l’última passada; Fran Bea, el recorregut i les transicions; Jaime i Ernest, el domini de l’esfèrica i la combinació; Ignacio i Ferran Vila, l’electricitat i el vertigen per les bandes; Mechi i Cano, la professionalitat i les cames de refresc; Pedro García, un rodamón del gol; i Alberto i Àlex Ruiz, el futur i la projecció.
Dirigir un capital humà i futbolístic com aquest pot arribar a semblar una tasca senzilla. Però, embastar-lo, aconseguir implicar a tots els seus membres, i dur-lo fins al cim és una empresa altament complicada. I això és mèrit d’un excepcional cos tècnic, encapçalat per Agustín Vacas, qui ha tastat l’èxit just el primer any que s’asseu a una banqueta amateur. Tampoc és casualitat. Perfecte coneixedor de la casa, el tècnic pratenc ha posat al servei del vestidor tota l’experiència que ha acumulat al llarg de la seva dilatada trajectòria com a futbolista.
 |
| L'onze que va tocar la glòria diumenge al Sagnier // Alex Gallardo |
Dirigir un capital humà i futbolístic com aquest pot arribar a semblar una tasca senzilla. Però, embastar-lo, aconseguir implicar a tots els seus membres, i dur-lo fins al cim és una empresa altament complicada. I això és mèrit d’un excepcional cos tècnic, encapçalat per Agustín Vacas, qui ha tastat l’èxit just el primer any que s’asseu a una banqueta amateur. Tampoc és casualitat. Perfecte coneixedor de la casa, el tècnic pratenc ha posat al servei del vestidor tota l’experiència que ha acumulat al llarg de la seva dilatada trajectòria com a futbolista.
 |
| Foto: Alex Gallardo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada