El dia que ens vam conèixer vam acabar comentant, al costat de l'incombustible Joan Sòria, un Espanyol B-Vilafranca passat per aigua que no va tenir gaire història. La tasca que realitza en Lluís Montaner seguint, analitzant i explicant tot el que envolta el Futbol Club Vilafranca és més que meritòria. Amb El blog de la Prèvia a ple funcionament, Montaner és un d'aquells referents que té el futbol català, que altruistament aportant coneixement a tots els que s'hi volen acostar. Enguany ha vibrat amb un excel·lent curs del degà penedesenc, vuitè classificat però donant molta guerra.
De l'any del Vilafranca en fa balanç en Lluís Montaner.
Un article de Lluís Montaner
El FC Vilafranca afrontava el segon any consecutiu a Tercera Divisió amb el handicap, i la incògnita a la vegada, d'haver d'acoblar dins la plantilla fins a 15 noves incorporacions al llarg de l'estiu. Una bona pretemporada, amb només una derrota (al camp de l'Almacelles en Copa Catalunya), era un bon presagi abans del debut al Campionat, però les dues derrotes en les dues primeres jornades van començar a generar alguns dubtes entre els afeccionats. Res més lluny de la realitat. Una ratxa de sis triomfs consecutius va portar l'equip a compartir liderat amb l'Espanyol a la jornada 8.
Precisament, després de caure al camp del filial espanyolista, Puchi decidia prescindir del porter titular fins llavors, Tato Burgada, i fitxar Álex Ródenas per ocupar el lloc sota els pals. Una aposta arriscada però que, vist ja des de la llunyania, no va repercutir en el rendiment de l'equip al llarg de la temporada.
Una altra bona ratxa de resultats, amb 9 jornades invicte, va fer que el degà penedesenc arribés a mitjans de febrer amb la salvació quasi a la butxaca i que l'objectiu de la permanència, fixat a principis de lliga, passés a un segon pla per mirar de lluitar, sense cap mena d'obligació, per ocupar una de les 4 primeres places. Curiosament, quan menys pressió hi havia, més es va notar el nerviosisme en alguns partits, a priori fàcils, contra rivals de la zona baixa. Tot i aquestes ensopegades, el fet que els equips de la zona alta també fallessin en excés va permetre al Vilafranca mantenir l'esperança fins a les darreres jornades, però no va poder ser. La dada és demolidora: 10 punts dels darrers 42. Malgrat tot, per a molta gent, el conjunt de Puchi ha estat l'equip revelació de la temporada (junt amb el Rubí).
Precisament, després de caure al camp del filial espanyolista, Puchi decidia prescindir del porter titular fins llavors, Tato Burgada, i fitxar Álex Ródenas per ocupar el lloc sota els pals. Una aposta arriscada però que, vist ja des de la llunyania, no va repercutir en el rendiment de l'equip al llarg de la temporada.
Una altra bona ratxa de resultats, amb 9 jornades invicte, va fer que el degà penedesenc arribés a mitjans de febrer amb la salvació quasi a la butxaca i que l'objectiu de la permanència, fixat a principis de lliga, passés a un segon pla per mirar de lluitar, sense cap mena d'obligació, per ocupar una de les 4 primeres places. Curiosament, quan menys pressió hi havia, més es va notar el nerviosisme en alguns partits, a priori fàcils, contra rivals de la zona baixa. Tot i aquestes ensopegades, el fet que els equips de la zona alta també fallessin en excés va permetre al Vilafranca mantenir l'esperança fins a les darreres jornades, però no va poder ser. La dada és demolidora: 10 punts dels darrers 42. Malgrat tot, per a molta gent, el conjunt de Puchi ha estat l'equip revelació de la temporada (junt amb el Rubí).
 |
| Foto: Josep Sauleda |
D'arguments per explicar aquesta davallada a la 2a volta n'hi pot haver molts i segurament no en serà només un, sinó la combinació d'uns quants. Segons el meu parer, l'aspecte físic hi va tenir molt a veure. El Vilafranca actual només entén el futbol d'una manera: sortint al camp i donant-ho tot des del minut 1 al 90. D'aquesta manera, la diferència de qualitat respecte a altres equips de la categoria que disposen de més poder adquisitiu per a comprar-la s'anivella. I juga igual sigui la jornada 1 que la 35, vagis guanyant o perdent, el rival amb un home més o a l'inrevés... És igual, l'actitud i l'empenta sempre és la mateixa sense dependre dels condicionants.
Un altre motiu que podríem trobar, la manca d'experiència. Cal tenir en compte que a la plantilla hi havia molta joventut i jugadors que debutaven enguany a Tercera. Vulguis o no, aquest és un factor que, en els partits importants, passar a tenir gran rellevància.
Tot i això, el vuitè lloc final (la tercera millor classificació del club en la seva història) es pot considerar com un gran èxit. Malgrat que l'afeccionat vilafranquí no respongui acudint al Municipal (un mal endèmic de ja fa anys i no només a Vilafranca...), els que seguim l'equip i vivim el dia a dia valorem (i molt) la feina feta per aquest grup de jugadors que des del primer fins al darrer dia han defensat els colors del Vilafranca amb orgull i humilitat.
Tot i això, el vuitè lloc final (la tercera millor classificació del club en la seva història) es pot considerar com un gran èxit. Malgrat que l'afeccionat vilafranquí no respongui acudint al Municipal (un mal endèmic de ja fa anys i no només a Vilafranca...), els que seguim l'equip i vivim el dia a dia valorem (i molt) la feina feta per aquest grup de jugadors que des del primer fins al darrer dia han defensat els colors del Vilafranca amb orgull i humilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada