El salt, capítol 2: Dani Planagumà

Les dues primeres entrades d'El salt van dedicades als dos millors jugadors de Tercera el curs passat. Texeira i Planagumà, Planagumà i Texeira, que han col·laborat amb el concurs per celebrar les 100.000 visites de tercera.cat són els primers d'una sèrie d'experiències de jugadors que salten de Tercera a Segona B. L'entrevista va ser feta una setmana abans de conèixer la lesió de Planagumà, que haurà d'estar apartat dels terrenys de joc durant dos mesos. Des d'aquí, molta força a en Dani Planagumà.

El salt

Dani Planagumà

El pas de Tercera divisió a Segona B és una constant, tan lògica com meritòria, cada estiu. Ja sigui pels equips que aconsegueixen l'ascens, ja sigui per aquells jugadors que destaquen a la categoria de què s'ocupa aquest blog, les restriccions econòmiques han fet apujar la xifra de jugadors que promocionen i, amb ells, les experiències d'uns jugadors que canvien els camps catalans per escenaris valencians, mallorquins o bascos, i que signen a la categoria de bronze un pas més de la seva trajectòria.

Dani Planagumà (Sant Joan de les Fonts, 1982) és un dels noms vinculats al futbol català durant l'última dècada. Els registres golejadors de Planagumà són coneguts per a qualsevol que segueixi mínimament el nostre futbol. 81 gols al Manlleu els últims 4 anys, màxim golejador de Tercera el curs passat, i creador de molt bons records per a les aficions dels clubs per on ha passat, aquest estiu retornava a Segona B 8 anys després de l'última experiència al Figueres de Jordi Gonzalvo (en parlàvem el mes de juny). Oriol Alsina se sortia amb la seva i, després de molts estius d'insistir, s'enduia Planagumà al projecte engrescador de l'equip del Gironès que, un any i mig després de ser campió a Tercera, jugarà a Mestalla el mes que ve.

Els lectors de tercera.cat no només el vau situar a l'onze ideal de la temporada, sinó que va ser el jugador més escollit, a més del 93% de les propostes. Els arguments: 22 gols i el lideratge del Manlleu, a més de la seva capacitat per liderar el joc atractiu dels de Francesc Cargol, amb escuders de luxe com Baruc Nsué o Jordi Aumatell. 4 anys al Manlleu es tancaven amb un meritori play-off i amb la sensació que, tot i marxar, Planagumà segueix tenint cor manlleuenc.

De fet, els seus antics companys van ser dels primers a celebrar la fita a la Copa del Rei. Oscar Gely, testimoni al casament del mateix Planagumà, escrivia a Twitter:

"Va ser espectacular, i més per a un club tan humil com el Llagostera. L'any passat ja es van quedar a un gol d'aconseguir-ho, i aquest any era una dels objectius marcats de la temporada: intentar fer play-off per l'ascens i passar la tercera ronda de la Copa del Rei", explica Planagumà. "Un ja el tenim, i estic molt content per l'experiència".

Foto: Àngel Garreta - REMImages.com

Planagumà tornava a marcar a Segona B al duel del Llagostera contra el Reus. Era el seu primer gol a Segona B 8 anys després de l'última diana. Al Municipal Sagnier, el 17 d'octubre, el garrotxí s'estrenava a la Copa del Rei. Gols que, i més en el cas de Planagumà, normalitzen un salt que no li ve de nou. "Ja hi havia jugat amb el Figueres, tot i que ara acumulava 7 anys a Tercera, i el canvi es nota". El principal factor diferencial és, segons el davanter, la intensitat. "Sobretot es nota en el ritme. Si t'entrenes bé no ho notes tant. Els primers dies vas una mica perdut quant al ritme, però t'adaptes a tot".

Foto: Àngel Garreta / REMImages.com

Foto: Àngel Garreta

Els 4 anys d'èxit a Manlleu anaven en paral·lel a la direcció esportiva de Francesc Cargol (amb un parèntesi de baixa mèdica). Un binomi que donava excel·lents fruits a Osona. Ara està a les ordres d'un altre tècnic, Oriol Alsina, reconegut pels èxits esportius (campió de Tercera el 2011). "Són dos mons diferents. Cadascú té els seus mètodes de treball, el Francesc potser és més calmat, l'Oriol és tot temperament, caràcter, i ho ha demostrat". Diferències inicials, però en un patró similar. "Són semblants en el fet que és com una família. El Manlleu era una família; i aquí és un equip de poble, pràcticament: la presidenta és la primera que està treballant amb l'Oriol". Sensacions que ajuden Planagumà a adaptar-se en un grup sa que, a més, l'esperava de feia temps. "Hi estic molt bé, no em falta res. L'Oriol ja feia molt de temps que em volia fitxar, els 4 anys que vaig estar al Manlleu cada any em trucava. Però per diverses raons no em movia d'allà, i fins aquest any no vaig decidir fer el salt cap a Llagostera".

Ell va marxar, els seus gols, també, i la samarreta quadribarrada va buscar un nou inquilí. Planagumà, però, no s'oblida d'un equip que duu al cor. "L'estic seguint, perquè hi tinc íntims amics meus". Amics íntims... i família! "En Gely va ser testimoni al meu casament, som molt amics amb l'Archi, i molts més... a més el meu cunyat és l'entrenador, en Jordi Dot". Seguiment directe, doncs. "Vulgui o no vulgui... ja el seguiria igualment, perquè qualsevol exequip sempre el segueixes, però hi tinc molts vincles afectius. Parlo amb en Jordi i gairebé fem l'equip!". La feina del seu cunyat tampoc no és fàcil. Arribava a la banqueta manlleuenca amb el difícil paper d'agafar el testimoni d'un Francesc Cargol que s'agafava un any sabàtic després d'haver assolit un històric play-off. "Crec que està fent molt bona feina. Van marxar dos jugadors que van fer molts gols, els va costar una mica marcar, però estan aconseguint bons resultats". El triomf contra el Castelldefels ha deixat l'equip prop dels quatre primers. "Han tingut un calendari una mica complicat d'inici, però el Manlleu fent-se fort a casa i treient punts fora crec que els anirà molt bé. Els desitjo el millor".

Paraula de Dani Planagumà, l'home que va aconseguir, en 4 anys, fer mítica la samarreta manlleuenca amb el dorsal 11.