Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.
Al capítol 6 repassem el curs del Vilassar de Mar, que ha acabat la temporada consumant un descens que s'intuïa profundament des de poc abans de l'equador del campionat. Una bona arrencada i una certa revifada als primers mesos de 2015 semblaven donar esperança als maresmencs, que acabaven descendint després de passar 27 de les 38 jornades en places de descens. Els vilassarencs han acabat vintens, cuers, amb 28 punts. Escriu sobre la temporada del Vilassar de Mar en Jordi Dotras, que ha seguit l'equip als micròfons de Vilassar Ràdio, actualment treballant en pràctiques a Catalunya Ràdio.
Crònica d'un descens anunciat
Un article de Jordi Dotras / @jdotras
El Vilassar de Mar encarava la tercera temporada consecutiva a Tercera amb el cul cremat de l'anterior temporada, en què després de caure en descens va protagonitzar una remuntada pràcticament miraculosa que el va salvar. L'artífex va ser un Toni Romero que va renovar amb la intenció de no patir.
L'inici de l'equip va ser prou satisfactori: en sis jornades, el Vilassar es va col·locar vuitè després de la victòria contra el Manlleu. Tot i això, després que els d'Osona visitessin el Municipal Xevi Ramon, l'equip va encadenar una ratxa d'una volta sense conèixer la victòria que el va sepultar al fons de la taula. El Manlleu va tornar a ser la víctima i el triomf obria les possibilitats de tornar a somiar en la permanència. En els partits clau, però, l'equip va fallar i ha passat l'últim mes de competició no només descendit matemàticament sinó sense cap opció de deixar de ser cuer.
 |
| El Vilassar de Mar ha viscut la derrota en moltes ocasions aquest curs // CESabadell.cat |
A les travesses d'inici de temporada, l'equip apareixia com a clar candidat a ocupar el descens, segurament per pressupost. Tot i això, l'adrenalina de l'esprint del final del curs anterior encara corria per les venes a Vilassar i donava un aire optimista enfront dels presagis dels qui, des de fora, no auguraven una bona temporada al club maresmenc. La columna vertebral mantenia molts dels noms salvadors de la temporada anterior i havia incorporat reforços que no eren carn de banqueta. Al porter Imanol, als defenses Peque i Jose o al migcampista Urbano, se'ls va unir a la titularitat Galeano per substituir a la medul·lar el fins aleshores capità Edu Domingo. A més, va retornar un esquerrà polivalent com Aitor González i el club va fitxar Cebri que, provinent de l'Europa, era una de les esperances en atac. En definitiva, es tractava d'un equip fet per competir.
Amb tot, el cúmul de fets negatius no ha deixat d'arrossegar conseqüències fins a desembocar en un descens i un ambient enrarit. Tot just a la segona jornada va arribar el primer revés: Cebri, encara amb la suor al front després d'haver fet el gol de la victòria contra la Muntanyesa, anuncia que deixa el club. La davantera, òrfena del davanter que havia de ser la referència, encara va sumar 7 dels 12 punts següents. La victòria contra el Manlleu els deixava vuitens amb tota l'esperança intacta. Tot i això, aquell 4 d'octubre va ser l'últim cop que el Vilassar va pujar una posició. A la seva visita al Guinardó, el Martinenc va clavar quatre gols als de Toni Romero que els van fer baixar dues posicions a la taula. La caiguda en picat va fer que en 10 jornades un empat contra el Sabadell B els fes entrar en descens i que tot just dues jornades després toquessin el fons de la taula. Era el 30 de novembre. L'equip ja no aconseguiria ni ser dinovè.
 |
| A Cerdanyola els maresmencs arrencaven un punt // Facebook Cerdanyola FC |
Una relació més que tensa amb l'entrenador, Toni Romero, va esquerdar la unitat del conjunt maresmenc. Imanol i Aitor van tocar el dos durant el desembre, i els fitxatges que han arribat no han donat la rendibilitat que s'esperava. L'ambient no era l'idoni per revertir una situació que s'agreujava a cada jornada. Els resultats no hi ajudaven. Cap punt de 27 possibles va enterrar l'equip fins que a principis de febrer va protagonitzar una tímida revifada. Un empat contra el Cerdanyola i dues victòries consecutives (contra el Manlleu, una volta més tard, i el Martinenc) van tornar a posar esperances. La permanència era a 11 punts amb un partit menys, una distància gens menyspreable però no impossible de revertir.
La clau era guanyar contra els rivals directes. Tres derrotes seguides van tornar el pessimisme, però amb la golejada a Castelldefels (1-4 en un partit estrany) es recuperaven les tímides esperances. Malgrat tot, el Vilassar no va passar de l'empat contra Masnou i Santfeliuenc (aquest, en el partit que s'havia ajornat del febrer) i va perdre contra el Sabadell B. No superar el filial arlequinat va ser gairebé definitiu, el descens virtual: la permanència era a 12 punts i n'hi havia 18 en joc. Dues jornades més tard, a Palamós va rebre el tret de gràcia amb un 5-1 metafòric d'una temporada.
El camí fins al final de temporada ha estat dur. La relació entre jugadors i míster no ha estat la més sana que els dos fronts haurien desitjat, però l'equip ha intentat competir en aquesta situació adversa. La prova més clara és que el Vilassar ha mort matant: ha impedit l'accés al play-off de Prat i Rubí amb un empat i una victòria, respectivament.
La temporada que ve el Vilassar jugarà a Primera Catalana amb moltes cares noves a la banqueta, amb el retorn de Manel Moya, i a la gespa. Serà el moment d'engegar un projecte que permeti curar ferides, sempre amb la Tercera Divisió com a horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada