Fem balanç, capítol 1: Palamós

Acabada la temporada, a tercera.cat obrim la secció Fem balanç, dedicada a valorar el curs per als 20 equips que han pres part al campionat al grup català de Tercera. En 20 articles, escrits per 20 periodistes o informadors que han seguit de prop els equips, analitzarem si s'han complert les perspectives previstes, quins han estat els moments clau del curs i amb quin nom propi ens podríem quedar per entendre l'any d'aquell conjunt en concret.

Al capítol 1 repassem el curs del Palamós, que ha acabat el curs amb una permanència tranquil·la, tot i haver canviat d'entrenador al primer terç de lliga. Els palamosins han acabat desens, amb 49 punts. Escriu sobre la temporada del Palamós el periodista Pere Subirana, que col·labora en diversos mitjans, com Ràdio Palamós o TV Costa Brava.

Foto: Àngel Garreta - CEEuropa.cat

Un clàssic de Tercera

Un article de Pere Subirana / @PereSubirana

Hi havia una vegada un regne en una Costa molt Brava i davant d'una meravellosa badia al peu de les Gavarres. Els generals d'aquest regne molt sovint solien contractar bons soldats, a qui després de guanyar batalles no podien pagar. Les riqueses del regne no eren suficients per fer front als elevats salaris d'una tropa que un any i un altre marxava cap a casa empipada, decebuda i enganyada, fins al punt que alguns d'aquells soldats, inclòs el capità Ganchotes, van decidir marxar cap al nord a reforçar l'exèrcit d'un altre dels regnes de l'Empordà.

Els nous generals no van tenir cap més remei que anar a buscar soldats amb salaris més baixos i assegurar-los que, aquest cop si, complirien amb el pactat. Dit i fet. Els soldats van rebre els salaris i el capità Mármol i els seus homes van guanyar força batalles, potser alguna menys que abans, però al cap i a la fi van poder mantenir el regne a l'olimp de la Tercera Divisió. I es que el Palamós CF ja s'ha convertit en tot un clàssic de la Tercera. El degà del futbol català només ha deixat la categoria en el parèntesi de fa tres temporades (2011-2012) quan va haver de competir a Primera Catalana per un merescut descens de categoria. Enguany el Palamós ha tingut un aprovat ben i ben alt, donats els problemes econòmics amb els quals va començar la temporada i que li han impedit fitxar al llarg de la temporada.

Sergi Arimany (esq), màxim golejador palamosí // Juanma Medina - elrepor.com

Ha estat una temporada globalment molt positiva, tant en l'aspecte econòmic com a en l'esportiu. Va costar arrencar, però de mica en mica, com si es tractés d'un motor dièsel, l'equip ha anat agafant solidesa, consistència i cohesió. Un Palamós que ha anat clarament de menys a més i que ha pogut assolir els objectius fixats amb fermesa. S'ha pagat puntualment (els 4.000 euros mensuals que aportava la UE Llagostera per la cessió de la publicitat i dels bars del Municipal Palamós-Costa Brava en tenen molta part de culpa). S'ha pogut netejar el deute anterior (gràcies a un crèdit que solidàriament han signat alguns dels membres de la junta directiva) i s'ha pogut garantir la permanència guanyant quan s'havia de guanyar, en el moment just i oportú (els 17 gols de Sergi Arimany i l'aportació de futbolistes veterans com Bayona, Matamala o Manga hi han tingut molt a veure). Tot plegat per garantir la dissetena participació del Palamós CF a Tercera Divisió la propera campanya, la qual cosa el converteix en tot un clàssic de la categoria des de que va tastar-la, per primera vegada, el llunyà setembre de 1987 amb Waldo Ramos a la banqueta i Emili Caballero a la presidència. Dos mites del futbol palamosí que han contribuït a fer gran el degà de Catalunya i convertir-lo en un clàssic de Tercera.